REUNIÓ DEMÀ DILLUNS DIA 26 A LES 20:00 ALS LOCALS DE SODEPAU DEL CARRER CARNISSERS DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA
ORDRE DEL DIA:
1.ULTIMAR EL MANIFEST.
2.PREPARAR LA RODA DE PREMSA, DEL DIA 29 DE JUNY, ON ESTARAN TOTS ELS GRUPS QUE DONEN SUPORT, DAVANT LA SINDICATURA DE COMPTES, ON S’ENTREGARÀ LA DEMANDA CONTRA LES DESPESES FETES PEL GOVERN VALENCIÀ EN LA VISITA PAPAL.
3. PREPARAR LA MANIFESTACIÓ EN LA PLAÇA DELS FURS .

MANIFEST EIXINT DE LA INDIGNACIÓ
Aquesta visita del cap de l’església catòlica i de l’Estat Vaticà, es
dóna en un context general, que ens obliga a fer-nos diferents
preguntes. Realment aquest esdeveniment respon a les necessitats
reals, socials, intel•lectuals, espirituals, etc., dels valencians i
de les valencianes? Pensem que no, més aviat s’ha creat
artificialment, per fer coincidir aquesta trobada de les “famílies” i
la visita del Papa, en un moment en què la ciutadania està forçant
l’aprovació de lleis que, malgrat les seues limitacions, signifiquen
avanços notables respecte a allò que hi havia: com ara, les lleis que
permeten el matrimoni de persones del mateix sexe, major llibertat per
la investigació genètica amb fins terapèutics…

El Partit Popular, al nostre País Valencià, encapçalat per Rita
Barberà i Francesc Camps així com la reaccionària església catòlica
valenciana amb l’arquebisbe Gascó al front, han trobat una oportunitat
única, amb aquesta visita, per contrarestar el continu deteriorament
de la seua imatge i la de molts dels seus dirigents. No hem
d’oblidar-nos que la seua política urbanística està malbaratant el
nostre país, amb infinitat de mecanismes de corrupció i d’enriquiment,
que més d’hora que tard, surten a la palestra, malgrat els esforços
per neutralitzar-los judicialment.

Les classes populars del País Valencià cada vegada restem més
empobrides, el jovent o es troba a l’atur o treballa de forma cada
dia més precària, la qual cosa fa gairebé impossible la seua
emancipació, situació agreujada per l’encariment de l’habitatge. A
més, les dones no sols no s’equiparen en drets sinó que pateixen
discriminacions a dojo.

Tot això és fruit d’una política neoliberal del govern de Camps i
també, i en això no hi ha diferències, del govern del PSOE a Madrid,
que afavoreixen el gran capital de la banca i les multinacionals.
L’església i el PP organitzen aquest esdeveniment totalment anacrònic
i conservador per a crear una cortina de fum davant totes les
malifetes i les agressions constants que estan infligint al poble
valencià en un intent d’amagar-les de cara a renovar la seva majoria
electoral en el 2007.

Les contínues lluites al llarg de la historia han aconseguit el
reconeixement de la laïcitat i la aconfessionalitat dels estats i
altres institucions, així com d’altres drets democràtics per a la
ciutadania. A l’Estat Espanyol, malgrat el seu reconeixement teòric,
aquestes conquestes es vulneren, massa sovint, començant pel cap de
l’estat, pels acords Estat/Vaticà., per les contínues pressions de
l’església a la societat civil…

Ningú no hauria de poder servir-se’n de l’estat i les seues
institucions i els seus recursos econòmics, utilitzar-lo o
recolzar-s’hi per a una activitat que ha d’afectar al camp de les
creences o conviccions personals. Malgrat això l’Ajuntament de
València i la Generalitat, governats pel Partit Popular, estan
servint-se d’aquest poder per a dedicar quantitats ingents de diners
públics en el finançament d’activitats programades per l’església
catòlica al mes de juliol, dies de proselitisme del nacional
catolicisme i del neoliberalisme econòmic.

De moment, les xifres que es coneixen (publicat en premsa) són de
600.000 € només en l’escenari, arribant a 20 milions d’euros segons
càlculs de la mateixa organització de l’esdeveniment, cost total que
pot fàcilment ser superat, ja que el PP ha dit que no escatimarà
esforços econòmics. No podem restar impassibles davant d’aquesta nova
agressió del PP, a més a més, si tenim en compte les necessitats que
tenen la ciutadania i els barris populars de València.

El poble valencià no pot consentir aquest malbaratament ni acceptar
com a vàlides les justificacions del PP, ja que realment els únics
beneficiats seran les grans cadenes hoteleres, els operadors turístics
i la cúpula política, empresarial i eclesiàstica.

Aquesta “trobada de les famílies” generarà tota una bateria de
molèsties i inconvenients per a la ciutadania de València. A falta de
setmanes, ja ho estem notant: les obres, el tancament de ponts
importants per a la canalització del trànsit, embussos, censura als
quioscos, etc. Durant la setmana de la “trobada” ens trobarem en una
ciutat ocupada policialment, vedada a l’ús quotidià de la ciutadania,
sense pràcticament transport públic (de 480 autobusos urbans, 400
seran utilitzats pels assistents a la “trobada”), moltes parades de
metro situades en zones estratègiques seran tancades, per la qual cosa
hi haurà un augment de l’ús del vehicle privat i més col•lapses del
trànsit.

La paralització de la Justícia pel tancament de la mateixa ciutat de
la Justícia. Les restriccions a zones amples de la ciutat com av.
França, av. Balears, tot el barri de Monteolivet, Russafa i gran part
de l’”Eixample” es veurà limitat a accés exclusiu dels residents. Els
treballadors dels voltants de la ciutat de les ciències hauran
d’identificar-se. Els mòbils veuran reduïda o eliminada la seua
cobertura en una gran zona de “seguretat” de quilòmetres al voltant
dels actes programats. Esgarrifa pensar en la gran pressió humana en
un lloc sense cap idoneïtat per a suportar una presència tan enorme de
persones i d’equipaments. A més es posaran en perill tots els espais
ajardinats i verds. Ja s’estan talant arbres que molesten i el que és
molt més greu, la posada en marxa d’una neteja ètnica i social de qui
puga semblar sospitós o sospitosa o simplement diferent. En
definitiva, allò més paregut a un estat d’excepció.

Aquesta visita papal, pensem que és anacrònica, hipòcrita, fora de
context i intervencionista. L’església catòlica, els polítics de
Madrid i de València haurien de respectar la “presumpta” laïcitat de
l’actual Estat Espanyol i més concretament de la majoria de la
ciutadania del País Valencià. Una gran part del poble valencià ha
demostrat abastament el seu caire progressista i un muntatge com
aquest amaga la finalitat de difondre un conservadorisme ideològic i
polític, per a forçar canvis d’orientació en la legislació i
l’increment i perpetuació dels privilegis de l’església catòlica.
Aquests fets són més propis d’un estat confessional, que molts
defensors del “nacional-catolicismo”, incorporats en les files del PP,
troben a faltar.

L’església catòlica local no s’ha destacat per la defensa de cap dels
drets bàsics del poble ni tan sols el de la llegua pròpia del poble
valencià, el català, que ha sigut menyspreada històricament dins i
fora de la l’església catòlica. Ens semblen hipòcrites ideològicament
quan se sosté una pretesa defensa de la vida i de la dignitat humana,
quan aquesta església, ha sigut i és un pilar bàsic del
neoliberalisme i de l’imperialisme més rancis i que a la fi són
responsables directes de la misèria, la fam, les pandèmies, les
desigualtats entre nacions, l’espoli de països i pobles i que provoca
fluxos migratoris que per altra banda són reprimits pels mateixos que
els provoquen.

Una església amb trajectòria històrica inquisitorial, contrària a
l’emancipació de la dona, contrària al progrés, i a la llibertat per a
gaudir del nostre cos, homòfoba i patriarcal s’atreveix a criticar
públicament opcions sexuals que s’aparten de la seua doctrina. Aquesta
església no condemna fermament quant surten a l’opinió pública casos
d’uns fets detestables com la pràctica de la pedofília per part dels
seus membres, per altra banda sí que s’atreveix a censurar la
utilització del preservatiu, que en països pobres i amb influència
catòlica afavoreix la generalització de la SIDA amb les conseqüents
pèrdues de vides.

Enfront d’una església conservadora, alienadora, intervencionista
políticament i de les consciències individuals, i enfront de les
polítiques conservadores del PP, apostem per alternatives com
l’autodeterminació individual i col•lectiva, la llibertat de
consciència i per polítiques de caire aconfessionals, per uns poders
democràtics i laics, per la desaparició dels privilegis de qualsevol
confessió religiosa i per la pràctica i formació religiosa en el àmbit
exclusivament privat.

Al cap i a la fi, apostem pel benestar i per la felicitat de tots els
éssers humans.

Si no us sentiu totalment identificats o identificades amb aquest text
i no amb allò que s’ha dit fins ara sobre la “trobada de les
famílies” i la visita papal, i si ho trobeu escaient, participeu i
doneu suport a aquest manifest a través de la xarxa i també podeu
acudir a la propera reunió del dilluns 19 de juny a les 19h. en el
carrer Carnissers núm. 8 de València, per a participar en l`elaboració
de les propostes d’accions.

VALÈNCIA A 15 DE JUNY DE 2006