La Fundació Pere Ardiaca ha publicat el còmic ‘Primavera tricolor’, amb guió de Carles Santamaria i il·lustracions de Pepe Farruqo l L’obra commemora el 75è aniversari de la proclamació de la Segona República l Josep M. Huertas

Primavera tricolor, amb dibuixos molt reeixits de Pepe Farruqo i guió de Carles Santamaria, és una mostra de com els temes diguem-ne seriosos es poden explicar amb mitjans populars, com ara el còmic. L’ha editat la Fundació Pere Ardiaca, l’ha produït una petita empresa gracienca, De Barris, i ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Premià de Dalt, de la biblioteca dedicada al malaguanyat dibuixant Jaume Perich que hi ha en aquesta població i també del Programa per al Memorial Democràtic que impulsa la conselleria que presideix Joan Saura. Els he relacionat tots perquè es vegi que ha estat l’esforç d’uns quants per posar a l’abast de tothom un guió que recorda el 75è aniversari de la proclamació de la Segona República.

Per arrodonir-ho, l’historiador Josep Fontana ha elaborat el pròleg, deixant constància que un pot ser justament famós i no per això li han de caure els anells per participar en un projecte aparentment modest. Fontana deixa palesa la seva intenció en escriure aquest pròleg quan l’acaba tot dient: “Ens cal no solament reviure el record de la República, no solament commemorar-la quan arriba un aniversari com aquest, sinó esforçar-nos a recuperar els projectes i les esperances que van restar frustrats amb la seva derrota”. És a dir, aprofitar les experiències del passat i de la història per projectar-nos en el futur.

Els autors han centrat Primavera tricolor en la història de dos amics i una noia que viuen els dies vibrants dels anys 30, amb un argument en què l’amistat i l’amor es barregen amb els esdeveniments al llarg de cinc capítols. L’esforç s’acompanya amb el preu, 5,95 euros, pel qual avui no es troba pràcticament cap còmic, i que prova el desig de tots els que hi han intervingut de contribuir a l’aniversari republicà amb una idea tan atractiva com intel·ligent.

No és la primera vegada que els mètodes populars, com ara el còmic, serveixen per explicar un fet complex. Fa uns anys, la revista Oriflama, que s’adreçava als joves, va explicar la vaga de l’aleshores famosa empresa La Maquinista Terrestre y Marítima mitjançant unes pàgines dibuixades per Enric Cormenzana, que signava Corb, i que van merèixer els elogis de gent com Alfons Carles Comín per haver sabut fer arribar als joves temes aparentment difícils. Oriflama va excel·lir en l’ús dels llenguatges populars. Emili Teixidor va aconseguir explicar una història en fotonovel·la, La Núria es perd, en què la protagonista era precisament Núria Espert, acompanyada del dibuixant Enric Sió. I Jaume Lorés va accedir a publicar un fragment de la seva única obra teatral, L’auca de la senyora Estefania, amb dibuixos de Núria Pompeia. Si repassem els noms, veurem que la gent coneguda no tenia inconvenient a participar en idees aparentment poc serioses. El cas era arribar a la gent. El mateix que deuen haver pensat els autors i els promotors de Primavera tricolor.

És important això, saber arribar a la gent, un fet més complicat del que sembla, i encara més quan el tema triat és un que es vol destacar, com ara aquest aniversari de la Segona República. Hi ha qui creu que aquests mètodes rebaixen els pressupòsits intel·lectuals, però el cert és que, des d’una òptica menys elitista, és obvi que contribueixen a acostar disciplines que en ocasions la gent corrent veu com a llunyanes.

En el fons és com si, des del pou dels temps, la vella consigna llibertària d’aconseguir com fos l’accés a la cultura es fes present en iniciatives aparentment senzilles. Tots els que un dia o un altre ens hem proposat fer alguna cosa semblant sabem com sol ser de difícil.

Com diu la meva amiga Teresa Duran quan parlem de llibres per a infants i per a joves, igualment ignorats sovint per la crítica seriosa, tot el contrari del que passa en altres països, no hi ha literatures menors: hi ha bons i mals llibres. En aquest sentit, Primavera tricolor és una mostra sàvia del que diem: per a uns serà un tebeo que no paga la pena ni mirar, encimbellats com estan en una manera d’entendre la cultura; per a d’altres, una demostració de com fer atractiu un tema d’un altre temps, la història d’aquella República que, ves per on, en el seu 75è aniversari, sembla desvelar l’interès de generacions que no la van viure. Aquest còmic intel·ligent, completat amb una cronologia essencial, és un bon tast per acostar-s’hi.

Pepe Farruqo / Fundació Ardiaca
Botons