Cartellisme a la República
Abel Figueres
Veient l’exposició República! Cartells i cartellistes (1931-1939), podem gaudir del cromatisme cridaner, dels missatges revolucionaris i de les gosadies formals del nostre cartellisme de guerra. Però alhora ens adonem també que el llenguatge dels cartellistes i dels grafistes d’aquell moment històric tan particular connecta de ple amb els principis de les tècniques gràfiques més avançades del disseny europeu. I aquest és un fet que sobrepassa l’anècdota històrica i es converteix en un valor afegit que transcendeix la particularitat per esdevenir una plusvàlua creativa que va més enllà del moment i les circumstàncies.
Per Enric Satué, en aquest curt període de temps “les successives tendències influïdes per l’art déco i el racionalisme van posar fi a la dictadura de les tipografies amb serifa que tant havien revifat a casa nostra amb el Noucentisme [?]. Aleshores, els nous tipus de pals geomètrics i cantelluts avalats per Alexander Rotxenko, Paul Renner i Jan Tschichold arrasaren, i és una més de les novetats del disseny gràfic dels anys trenta a Catalunya”. Es tracta, per tant, d’un període en què els dissenyadors gràfics enllacen de manera intuïtiva i espectacular amb els llenguatges de les avantguardes artístiques (tipogràfiques, fotogràfiques, cromàtiques i compositives) i els apliquen no solament als cartells, sinó també als anuncis, als envasos, a les publicacions, als catàlegs i als rètols de tota mena. Tot això té molt més mèrit si pensem en l’amateurisme dels practicants i la seva joventut. Cal recordar que, en proclamar-se la República, Carles Fontseré tenia 15 anys; Antoni Clavé, 18; Lorenzo Goñi i Nicolau Miralles Lau, 20; Ricard Giralt Miracle i Salvador Ortiga, 21; Ricard Fàbregas, 25; Evarist Mora, 27; Enric Crous Vidal, Rafael Tona i Enric Moneny, 28; Josep Sala, 29, etc. Som davant d’un dels moments històrics del disseny gràfic al nostre país.