Javier Sampedro
Carta oberta a Benet XVI
Madrid, 21 de maig del 2006.
Senyor Joseph Ratzinger (també dit Benet XVI) Cap de l’Estat Vaticà Ciutat del Vaticà
Estimat senyor:
He sabut que hui, en la recepció de cartes credencials de l’ambaixador d’Espanya davant de la Santa Seu ha manifestat vosté la seua respectable opinió sobre la regulació legislativa que tenen a Espanya el matrimoni, l’educació i l’avortament.
Com a ciutadà espanyol, entenc que, en aplicació del principi de reciprocitat, llegirà vosté Gustós les meues opinions sobre algunes regulacions legislatives i pràctica ordinària del poder executiu en l’Estat Vaticà.
La impossibilitat que les dones accedisquen al càrrec que vosté ocupa, així com a la major part dels alts càrrecs, reservats per a cardenals, bisbes, preveres i diaques, és una violació efectiva dels articles 2 i 7 de la Declaració dels Drets Humans.
El fet que la persona que ocupa el seu càrrec, així com els membres del col·legi cardenalici, perden automàticament el seu càrrec si contrauen matrimoni és contrària al que disposa l’article 17 de la Declaració dels Drets Humans.
El fet que la totalitat dels funcionaris de l’administració que vosté dirigix (incloent les forces policials) tinga l’obligació de professar la religió catòlica infringix els articles 2, 7, 12 i 18 de l’esmentada Declaració.
El monopoli estatal dels mitjans de comunicació en l’Estat que vosté governa mostra que, en la pràctica, l’article 22 de la Declaració Universal dels Drets Humans no està sent aplicat en l’Estat Vaticà.
L’absència d’eleccions periòdiques en què participen tots els ciutadans del seu Estat em permet afirmar que l’article 21 de la Declaració tampoc està aplicant-se en eixe Estat.
Finalment, el poder absolut que exercix vosté En l’Estat Vaticà, que inclou el nomenament dels òrgans de justícia, fa d’impossible aplicació l’article 10 de la mateixa Declaració.
Sr. papa, confie que tinga en compte les meues paraules, no dictades per cap divinitat, sinó pel desig que en tots els pobles de la Terra els Drets Humans siguen una realitat, i promoga prompte les reformes legislatives que conduïsquen en el seu país a l’efectiva separació de poders, a la instauració de la democràcia com a règim de govern, a l’absència de discriminació sexual i religiosa, a la llibertat d’expressió i a la llibertat per a contraure matrimoni sense que això comporte la pèrdua de cap dignitat política.
Potser, quan es resolga l’anterior, en una altra carta futura em referisca a la llibertat d’educació perquè els pares vaticans puguen inscriure els seus fills en col·legis laics, de la lliure disposició del seu cos per part de monges i seglars vaticans, perquè puguen avortar lliurement, i de la llibertat d’orientació sexual perquè tots els ciutadans v incloent per descomptat els cardenals i bisbes i a vosté Mateix, puguen contraure matrimoni, si així els plau, amb algú del seu mateix sexe.
Li agrairia molt que em comunicara les iniciatives que tinga pensat abordar per a la millora dels Drets Humans en l’Estat Vaticà.
Reba vosté un amatent salutació,
Javier Sampedro Vaca