Bon dia. Les meues primeres paraules seran de reconeixement als valencians que, arreu del País, han fet possible aquesta primera manifestació reivindicativa per la República. Als republicans del Baix Segura, del Baix Vinalopó, de l’Alacantí, de les Marines, als republicans de les comarques centrals, de la Safor, de les Riberes, als republicans del Camp de Morvedre, de l’Alt Palància, de les Planes , als republicans del Maestrat, als republicans del nostre País Valencià. Benvinguts els republicans espanyols que travessant el port de Contreras, amb fraternitat republicana, esteu ací, entre nosaltres. Benvinguts els germans catalans que també vos haveu acostat avui ací, travessant territoris on us contestaven Bon dia cada vegada que dèieu Bon dia. Benvinguts tots.
Republicans i republicanes. Prengueu nota d’allò que vaig a dir.
Al Fossar de les Moreres, al barri de la Ribera de Barcelona, al costat de Santa Maria del Mar, ara encara no fa un any, un grup de valencians vàrem col•locar una placa on es recorda els Maulets valencians que van continuar lluitant contra els borbons i els botiflers, desprès de la desfeta d’Almansa, i de la crema de Xàtiva i de Vila real. Una placa d’homenatge i record , als Maulets valencians que van morir defensant la llibertat dels territoris de la Corona d’Aragó en 1714 i que estan allí soterrats. “Al Fossar de les moreres no s’enterra cap traïdor, en perdent nostres banderes serà la urna de l’honor” diu el pelleter que amb un foc que mai s’apaga l’ajuntament de Barcelona ha erigit per honorar-los allí on estan soterrats.
Ací a València també tenim un Fossar on en comptes de moreres han crescut palmeres; és el nostre Fossar de les Palmeres. En ell milers i milers de Maulets republicans valencians del segle XX i d’altres territoris, defensors de la llibertat i la democràcia republicana van ser assassinats per la barbàrie franquista. Barbàrie que ens va tornar de nou els borbons i ens va convertir de ciutadans d’una República en susdits d’un “Reino” . Reino imposat a sang i foc. La monarquia elegida per Franco i la Constitució de 1978 que pretén legitimar-la són els fonaments de l’actual estat de dret a l’estat espanyol. La Constitució de 1978 en els seus orígens i en la seua gènesis està tacada de sang, amb la sang dels nostres Maulets. La Constitució de 1978 és el darrer decret borbònic. El primer recordeu va ser el Decret de Nova Planta. Els borbons per als valencians suposa imposició i violència, sang i mort. Des de que venen per primera vegada en 1707 fins que tornen en la darrera en el període que va del 39 al 78. Així ho van entendre els nostres republicans Constantí Llombart, Blasco Ibañez, Marco Miranda, Soto i Mas, Bosch i Morata, Carles Salvador, Navarro Borràs, Thous i Llorens, Gómez Nadal, Adolf Pizcueta, Miquel Duran de València, Almela i Vives, Bernat Artola, Enric Bastit, Mateu i Llopis, Sanchis Guarner, Juli Just, Joaquim Reig, Ignasi Villalonga, Rodríguez Tortajada o Huguet entre molts altres.
Ara la botiflera i borbònica alcaldessa que tenim, amb la prepotència que ha agafat per la falta d’una oposició, oposició que pacta amb els botiflers un estatut de vergonya, ha intentat portar el ciment de l’especulació fins i tot al cementiri. Rita Barberà ha volgut profanar els nostres morts. Aquesta botiflera i feixista s’ha pensat que ho podia fer. S’havia pensat que podia posar ciment sobre els nostre morts, sobre els millors homes i dones que ha donat aquesta terra. S’ha pensat que ha falta d’oposició, es podia passejar cofoia de la ma dels seu rei i del seu papa, els dos de Roma, amb la seua jaqueta roja com a trofeu, d’un roig tacat de sang republicana, per inaugurar les noves propostes especuladores dels negocis de tots ells, dels Zaplanes, dels Fabra,s dels Alpieri’s, dels Camp’s i de tots els que hi són darrera.
Però la societat civil i republicana, a falta d’una oposició, l’ha parat els peus. No sols no ha pogut posar ciment sobre els nostres morts sinò que ha començat a cavar la fosa on la retirarem políticament a ella i a tots ells en el 2007.
Republicans i republicanes. Ni un sol vot es pot perdre en les properes elecions a l’esquerra del PP i del PSOE. Els republicans hem de contribuir, junt amb la resta de l’esquerra valenciana, a retirar al PP a l’oposició i a condicionar al PSOE a donar suport a veritables polítiques d’esquerra, valencianistes, ecologistes i republicanes.
Republicans fins al 2007 mobilització general per deixar en minoria el PP. El millor homenatge als republicans soterrats és treballar per la República per la qual van donar la seua vida.
Republicans i republicanes la llavor que avui hem plantat creixerà i fructificarà.
La llibertat, la igualtat i la fraternitat en la humanitat vencerà. El futur és nostre.
Endavant republicans…
A per les repúbliques. La valenciana, la de la confederació ibèrica, l’europea, la de la humanitat. Visquen totes les repúbliques que defensen la llibertat sense cap domini, la igualtat sense cap privilegi, la fraternitat sense cap condició.
Per la República.
Visca la República.