Cartellisme a la República
Abel Figueres
Veient l’exposició República! Cartells i cartellistes (1931-1939), podem gaudir del cromatisme cridaner, dels missatges revolucionaris i de les gosadies formals del nostre cartellisme de guerra. Però alhora ens adonem també que el llenguatge dels cartellistes i dels grafistes d’aquell moment històric tan particular connecta de ple amb els principis de les tècniques gràfiques més avançades del disseny europeu. I aquest és un fet que sobrepassa l’anècdota històrica i es converteix en un valor afegit que transcendeix la particularitat per esdevenir una plusvàlua creativa que va més enllà del moment i les circumstàncies.
Per Enric Satué, en aquest curt període de temps “les successives tendències influïdes per l’art déco i el racionalisme van posar fi a la dictadura de les tipografies amb serifa que tant havien revifat a casa nostra amb el Noucentisme [?]. Aleshores, els nous tipus de pals geomètrics i cantelluts avalats per Alexander Rotxenko, Paul Renner i Jan Tschichold arrasaren, i és una més de les novetats del disseny gràfic dels anys trenta a Catalunya”. Es tracta, per tant, d’un període en què els dissenyadors gràfics enllacen de manera intuïtiva i espectacular amb els llenguatges de les avantguardes artístiques (tipogràfiques, fotogràfiques, cromàtiques i compositives) i els apliquen no solament als cartells, sinó també als anuncis, als envasos, a les publicacions, als catàlegs i als rètols de tota mena. Tot això té molt més mèrit si pensem en l’amateurisme dels practicants i la seva joventut. Cal recordar que, en proclamar-se la República, Carles Fontseré tenia 15 anys; Antoni Clavé, 18; Lorenzo Goñi i Nicolau Miralles Lau, 20; Ricard Giralt Miracle i Salvador Ortiga, 21; Ricard Fàbregas, 25; Evarist Mora, 27; Enric Crous Vidal, Rafael Tona i Enric Moneny, 28; Josep Sala, 29, etc. Som davant d’un dels moments històrics del disseny gràfic al nostre país.

La Fundació Pere Ardiaca ha publicat el còmic ‘Primavera tricolor’, amb guió de Carles Santamaria i il·lustracions de Pepe Farruqo l L’obra commemora el 75è aniversari de la proclamació de la Segona República l Josep M. Huertas

Primavera tricolor, amb dibuixos molt reeixits de Pepe Farruqo i guió de Carles Santamaria, és una mostra de com els temes diguem-ne seriosos es poden explicar amb mitjans populars, com ara el còmic. L’ha editat la Fundació Pere Ardiaca, l’ha produït una petita empresa gracienca, De Barris, i ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Premià de Dalt, de la biblioteca dedicada al malaguanyat dibuixant Jaume Perich que hi ha en aquesta població i també del Programa per al Memorial Democràtic que impulsa la conselleria que presideix Joan Saura. Els he relacionat tots perquè es vegi que ha estat l’esforç d’uns quants per posar a l’abast de tothom un guió que recorda el 75è aniversari de la proclamació de la Segona República.

Per arrodonir-ho, l’historiador Josep Fontana ha elaborat el pròleg, deixant constància que un pot ser justament famós i no per això li han de caure els anells per participar en un projecte aparentment modest. Fontana deixa palesa la seva intenció en escriure aquest pròleg quan l’acaba tot dient: “Ens cal no solament reviure el record de la República, no solament commemorar-la quan arriba un aniversari com aquest, sinó esforçar-nos a recuperar els projectes i les esperances que van restar frustrats amb la seva derrota”. És a dir, aprofitar les experiències del passat i de la història per projectar-nos en el futur. (més…)

Adéu PP
PERE FUSET - PORTAVEU NACIONAL DEL BLOC JOVE
LEVANTE-EMV
En política sempre són millors els missatges en positiu. Un sí sempre és més ben rebut que un no. I al Bloc Jove, per pròpia experiència, participem d´eixa opinió. Per coherència hem adoptat un lema directe i ben explícit que, pensem, està carregat d´allò que diríem energia positiva: Adéu PP. No és cap paradoxa. El canvi és necessari i, a més a més, possible i això és el que volem transmetre.
Portem prop de vint-i-cinc anys de recuperació del nostre autogovern, els primers dotze foren gestionats per un Partit Socialista que va prometre molt més del que finalment aportà. Havia d´haver posat els ciments d´un país però fou incapaç de tancar aspectes bàsics dels que encara hui ens hem de lamentar.
Els darrers anys, i seran ja dotze al 2007, uns altres han aprofitat eixes mancances per a, sumant-les a les incapacitats pròpies, clavar al nostre país en un gran i frustrant embolic. Amb polítiques d´aparador i marketing agressiu han intentat amagar el desgovern del Consell. Amb la seua valenciania discursiva i crispada continuen tractant d´amagar-ho tot davant els ulls de l´opinió pública. Resulta, si més no, indignant quan, en la pràctica, la valenciania no els dóna per a mostrar-se reivindicatius davant de la seua direcció a Madrid a l´hora de redactar l´Estatut, per promoure l´ús del valencià a tot arreu o per cohesionar una miqueta este desvertebrat poble valencià al qui diuen representar. (més…)

NOTA DE PREMSA BLOC DE BENICÀSSIM 31 DE MAIG
SOLUCIONS: JOVENTUT i CASAL JOVE
En començar les obres de l’ampliació del Casal Jove, la política de joventut s’ha pres uns mesos de vacances. Cap local alternatiu s’ha oferit als joves de Benicàssim que tenien com a punt de trobada el vell i deteriorat Casal, demostrant així la poca sensibilitat que ha tingut el govern del PP i ARB cap aquest col•lectiu, no com amb altres.
Un autobús amb informació sobre els efectes de les drogues que passava per la comarca el van fer aturar a Benicàssim com l’activitat principal, qui sap si de tot el 2006. Ara que no es tenia disponible el local, on realment poques activitat es podien organitzar, era el moment de treballar i esforçar-se al màxim per tal d’oferir més activitats al carrer, a les escoles, al poliesportiu i així, d’alguna manera, suplir les mancances que estan sofrint els joves.
D’altra banda, des de la regidoria de joventut hauran d’explicar les mesures per gestionar el nou Cidaj-Casal Jove, que comptarà amb més del doble de metres quadrats i una sola empleada. Actualment, totes les tasques eren realitzades per la informadora juvenil, allò referent a informació juvenil i allò que no ho era. Amb el nou Casal és necessari la contractació de més personal per poder tindre un horari ampli que cobrisca la franja horària del temps d’oci dels joves, i no el que tenien amb l’anteriror, on dimecres i el cap de setmana estava tancat!. (més…)

30 maig 2006
Presentació d’un català republicà
A la presentació del PRC a simpatitzants i premilitants del dijous passat hi va acudir un amic meu, simpatitzant i premilitant a qui l’acte li va agradar perquè els assistents eren experimentats i animosos, encara que li va semblar que un orador va ser més bel·ligerant contra Erc que contra el Psoe i Ciu.
Quan van dir que no hi hauria intervencions personals em va donar la que tenia preparada. La reprodueixo perquè la trobo molt interessant.
Joaquim Auladell

——————
Salutació al Partit Republicà Català

“Sóc un català nascut molt lluny d’aquí. La meva vida fins ara és curta, sóc jove, però he viscut experiències. Visc a Barcelona i veig les coses. Sóc treballador, com la majoria de gent que conec, i m’he trobat dificultats i entrebancs, com tothom, però amb bon cor i coratge, ens n’hem de sortir.

He conegut una mica la política d’aquí i no em vull convertir en polític professional perquè això em separaria de la gent del carrer. M’adhereixo a aquest partit que s’està formant, el Partit Republicà Català, partit de la gent normal, sense experiència de les martingales dels polítics, i recomano als meus companys de partit tenir els ulls ben oberts per no caure en paranys.

M’he adherit al Partit Republicà Català perquè confio en la gent del PRC que conec i perquè els seus ideals em semblen els més encertats: la República i Catalunya.

La República, en què els ciutadans tenen lloc i casa –m’han parlat de Macià i de la caseta i l’hortet, un bell somni–, feina útil i segura, serveis públics (ensenyament, sanitat, transports…) ben organitzats i per a tothom. Es perd molt potencial humà creatiu, tant dels individus com de les comunitats, per causa dels explotadors i dels dominadors. La República és assegurar els mínims a tothom, en les coses comunes, i la llibertat en les coses personals, com l’art, els menjars, les religions i les relacions.

Parlo català, Catalunya és la meva terra i vull viure-hi. Estimo Catalunya, estimo la terra on vaig néixer i recordo amb tendresa les terres per on he passat. Ser nacionalista és saber que les nacions són importants, i no exalçar-ne una i menystenir les altres, sinó treballar pel coneixement i la col·laboració de les nacions. Ser nacionalista vol dir ser internacionalista. A mi em van preguntar els meus cosins: “D’on vens?” i jo els vaig dir “De Catalunya”, i assenyalant-me les senyeres de l’edifici de la ONU, em van preguntar “Quina és?”. Vaig haver-los de dir que la senyera de la República Catalana encara no hi és.

Hi ha molts nous catalans que no saben que ho són i així Catalunya es fon. Fa quinze anys van començar a arribar gents provinents d’arreu del món: nordafricans, centre- i sudamericans, filipins, xinesos, hindús, eslaus… Ja hi ha tota una generació que ha nascut aquí i són i seran catalans, si Catalunya perviu. Són compatriotes nostres, hem de fer-hi un poble, català i republicà.

He parlat amb joves, jo sóc jove, i hi ha com un desengany perquè amb la mort del Franco, fa tants anys, no hi va haver una desfranquització de Catalunya, sinó com una pròrroga indefinida del franquisme. Ara el món és obert –bastant, però no prou per a la gent– les gents viatgen i es coneixen, Catalunya ha de conèixer el món i ser coneguda al món. I això ho han de fer –ho faran– principalment els joves, als quals, cabòries del segle passat, no els distreuen de qüestions actuals.

Per més Eto’os catalans!

Per la República Catalana!”

NOTA DE PREMSA. GRUP MUNICIPAL ARC IRIS (SIMAT DE LA VALLDIGNA).

El passat 15 de maig ha estat publicat al BOP ( Butlletí Oficial de la Província) el Reglament de Participació Ciutadana de Simat de la Valldigna.

El procés ha estat llarg. El 15 de setembre de 2003, a proposta del nostre grup, s’acorda l’eleboració d’un reglament. Posteriorment, el 25 de juny de 2005, el regidor Joan Serra, presenta un reglament per al seu estudi i debat. En novembre de 2005, s’aprova inicialment i és el 25 d’abril del 2006, quan queda definitivament aprovat per unanimitat.

Amb aquesta publicació al BOP, que entra en vigor a l’endemà, Arc Iris aconsegueix uns dels seus objectius:incrementar la participació i gestió de la ciutadania en ells assumptes municipals.

Com a agrupació ciutadana que som, pensem que les dones i homes de Simat necessiten tindre la informació, la possibilitat de proposar, gestionar, debatre i fins i tot modificar actuacions que els/les afecten. No volem opinar o simplement elegir els nostres representants cada quatre anys. En volem més.

Sabem que s’obri un període en el que caldrà fer pedagogia, és a dir, aprendre a participar. Són molts anys de silenci, molts anys de funcionament fosc, de fer les coses individualment, sense comptar amb ningú, o amb els que es vol exclusivament. Per aconseguir aquesta transformació en els continguts i en les formes, s’haurà de fer les coses ben fetes des del principi, planificant actuacions a curt i llarg termini, amb transparència, sense pressa però sense pausa.

En el Preàmbul del Reglament, l’Ajuntament assumeix que la participació ciutadana és un eix vertebrador i per tant, si en democràcia no existeix la participació, la democràcia es degrada.

Si ens centrem en l’articulat del Reglament, cal resaltar l’obligació d’informar regularment de la gestió de l’ajuntament(art.1), el dret a assistir i parlar als plens(art.2), a rebre informació de les convocatòries i actes dels plenaris(art. . També és destacable el registre municipal d’entitats(RME) que arreplega l’article 9. És remarcable l’article 19, en el que es constata la creació del Consell de la Joventut, el Consell Escolar Municipal, el Consell Agrari, ja constituit per la insistència del nostre regidor.

Aquest Reglament, potencia l’associacionisme i la seua implicació en els temes que afecten a la població.

Dit tot açò, estem en un moment importantíssim per a Simat. En breu, l’equip de govern exposarà a tots els regidors i regidores els pressupostos municipals de 2006. Nosaltres pensem que és el moment de posar en pràctica el Reglament de Participació Ciutadana viabilitzant uns Pressupostos participatius. Les entitats, associacions, partits polítics i qualsevol persona de Simat, podrà opinar, proposar, esmenar, … i prioritzar actuacions que consideren més importants.
JOAN SERRA
Regidor d’Arc Iris.

El passat dijous 25 de maig vam presentar públicament el Partit Republicà Català (PRC) a la Premsa. Després del dinar de rigor a Can Pitarra, ens arribàrem fins a la Llibreria Marca, a la Placeta de Sant Just de Barcelona.
La llibreria d’en Josep Maria Marca, expert en llibre català i antic, és un punt de visita obligada pels amants del llibre i la història de Catalunya, i a més a més és la seu oficiosa, en la seva venerable rebotiga, del PRC.
Gràcies al bon fer d’en Marca, que ha guardat per a les futures generacions de patriotes dos magnífics bronzes de l’Avi i del president Màrtir, ens vam poder retratar al davant de la llibreria amb el senyal del PRC i aquestes imatges tridimensionals de dos pròcers carregades de significat simbòlic i patriòtic.
A la fotografia que us adjunto hi podeu veure, d’esquerra a dreta:
Agustí Soler, Carles Bonaventura, [Francesc Macià,] Ferran Domènech, Enric Borràs, Joaquim Auladell, Josep Maria Marca, [Lluís Companys] i Àngel Martínez.
Un retrat per a la història!
—————
per contactar:
premsa@independentistes.org
enricborras@gmail.com

CiU consensuarà la reforma del Codi Penal amb el PSOE
Redacció. AVUI
El secretari general de CiU, Josep A. Duran i Lleida, va explicar ahir que el govern espanyol vol modificar el Codi Penal per “donar una resposta al greu problema de la delinqüència organitzada”. En aquest context, va avançar que CiU recolzarà aquesta reforma i durant el debat de política general espanyola que comença demà al Congrés de Diputats consensuaran una resolució sobre aquesta qüestió. “El govern té clar que ha de fer-ho, estic d’acord que això no es pot fer a cop de crònica de successos del telenotícies, s’ha de fer una reforma meditada”, va assegurar en declaracions a Europa Press.
El dirigent nacionalista va avançar que abans de l’estiu el govern espanyol presentarà un projecte de llei que tindrà el suport de CiU “en la mesura que les propostes que faci ajudin a combatre penalment, no com a únic instrument sinó com un instrument més, aquest tipus de delinqüència que tanta por ha provocat a la societat”.
Aquest cap de setmana el portaveu de CiU s’ha reunit amb el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i ha parlat telefònicament amb el ministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, per començar a consensuar la proposta. Duran va insistir que “la delinqüència organitzada és avui el primer problema de seguretat” i per fer-hi front cal prendre mesures de coordinació policial i reforçar el control de les fronteres, tot i que va voler remarcar que aquest tema no té res a veure “amb el que insinua el PP de forma demagògica, equiparant la immigració amb aquest tipus de delictes”. Per Duran, després de la lluita contra ETA i contra el terrorisme internacional, “ara s’ha de lluitar contra les bandes organitzades”.

ERC: l’hora d’Esquerra
“L’accés d’ERC al Bloc no ha de ser gratuïta, ni ha de limitar-se a posar una o dues persones ben situades a l’hora de repartir cadiretes. Esquerra és una força en alça i s’ha de fer respectar: això és, seguir en els seus ritmes d’autodesenvolupament, i fer valer uns criteris de pràctica assembleària com els que practiquen internament al si de la seva formació.

Oferir només un lloc institucional simbòlic per tal que Esquerra accepti formar part del Bloc seria un error. Una coalició o un bloc no es pot fer sense principis i recòrrer a una pretesa unitat per anar després en una plaça de “convidat de pedra” no seria útil en absolut”.
(Llorenç Buades - CGT)
www.ixent.org (Un web de l’esquerra antifeixista i anticapitalista de les Illes)
————–
Si alguna força política ha demostrat maduresa al llarg d’quests darrers anys posteriors al govern del Pacte de Progrés és Esquerra.
D’entrada és una força que escolta a la gent, i on la militància encara pot decidir, com s’ha demostrat al voltant del debat de l’estatut. En canvi hi ha massa formacions que es diuen d’esquerra on només decideix el seu “sanedrí”. Aquesta pràctica assembleària d’Esquerra és un gran valor a conservar. Enhorabona a la seva militància per fer-se valer.
Esquerra ha aprofitat aquests darrers anys per a guanyar espais i ho ha fet sense presses però també sense aturar. S’ha abstingut dels debats agres sobre les possibilitats d’accés a les institucions que, és la preocupació principal de les formacions en crisi. Aquestes formacions en crisi no han sumat res, i han restat militància dels seus propis espais (Verds, Corrent roig, i ara, renovadors del PSM) perquè no han generat un debat polític ni una participació en condicions. Per més que es faci una coalició de circumstàncies –el bloc és només un projecte llunyà–, les actuals forces són menors en conjunt que les que tenien les forces que accediren al govern de “progrés”.
La participació al congrés del PSM de 27 i 28 de maig, que no va molt més enllà dels 300 votants, és una bona mostra del desencís davant una situació d’extraordinària importància que exigia una major participació de les bases. Ara s’opta pel bloc, però qui en parla dels continguts polítics del bloc?
Si l’objectiu únic es fer fora el PP no hi ha millor bloc que el PSIB-PSOE. Si els objectius van més enllà, manquen papers, i manquen programes a debatre més enllà de l’oportunisme.
Ara Esquerra, que no s’ha oposat en cap moment a la coalició, però que tampoc ha donat un xec en blanc al seu favor, té la gran oportunitat de fer-se valer. Esquerra ha de fer-se valer per tal d’agarantir que no passin fets com els d’una ICV-Euia al Principat que no respecten els seus compromisos de Tinell, ni la sobirania del Parlament de Catalunya. Esquerra ha de fer-se valer per tal d’agarantir que una coalició electoral no estigui reduïda a la voluntat d’un “sanedrí”. Esquerra ha de fer-se valer per tal de generar un corrent de democràcia participativa que condicioni les polítiques dels dirigents en funció de la voluntat de les bases i de les xarxes socials.
L’accés d’ERC al Bloc no ha de ser gratuïta, ni ha de limitar-se a posar una o dues persones ben situades a l’hora de repartir cadiretes. Esquerra és una força en alça i s’ha de fer respectar: això és, seguir en els seus ritmes d’autodesenvolupament, i fer valer uns criteris de pràctica assembleària com els que practiquen internament al si de la seva formació.
Oferir només un lloc institucional simbòlic per tal que Esquerra accepti formar part del Bloc seria un error. Una coalició o un bloc no es pot fer sense principis i recòrrer a una pretesa unitat per anar després en una plaça de “convidat de pedra” no seria útil en absolut.
Llorenç Buades (CGT)

MRP Escola d’Estiu del País valencià Gonçal Anaya
Per l’Horta
III DIADA ESCOLAR PER L’HORTA
La pedagogia Freinet i l’estudi del medi.

Vent de la mar, arruixant el migdia
vent de la mar, els marges, les baranes
clares del vent on el pit recolzaves.
Horta d’amor, les parets de la mar,
parets del vent. Un vent ple de corbelles.
Agita els solcs, agita les collites.
Com dibuixat, com sucat, dessucat,
al fons del plat et retrobe de sobte.

Alboraia
Mural del País Valencià.
Vicent Andrés Estellés

Estimada amiga, estimat amic:
Enguany la III diada escolar per l’Horta serà a Alboraia, properament us confirmarem el lloc. Serà el dissabte 3 de juny a partir de les 9,30 h del matí. Com en altres anys tindrem dinar, música, experiències… Enguany però hem volgut fer una diada-taller per això aprendrem a fer itineraris didàctics per l’Horta i quines activitats, materials i prospostes de treball didàctic podem portar a terme a partir dels itineraris i l’estudi del medi. Per a poder-ho dur endavant, comptem amb la presència d’una mestra Freinet i d’Enric Navarro jove llaurador i membre de per l’Horta. Caldrà que porteu roba còmoda, alguna gorra o barret per protegir-vos del sol i moltes moltes ganes d’aprendre i de gaudir. Després de dinar hi haurà grups de treball sobre horts ecològics escolars i sobre les lluites pel territori. I en acabar la diada anirem cap a la manifestació que el compromís pel territori ha convocat per a aquest dia. Esperem trobar-nos amb tu i amb les amigues, amics, familiars, companys i companyes, xiquetes i xiquets que vulgues convidar. Avisan’s per a previndre els plats de paella!
Per a apuntar-vos i reservar el dinar o demanar més informació podeu enviar un correu amb la fitxa d’inscripció a l’adreça: escoles@perlhorta.org

Una abraçada.
MRP Escola d’Estiu del PV Gonçal Anaya
Per l’Horta.

PREPROGRAMA DE LA III DIADA ESCOLAR PER L’HORTA.
LA PEDAGOGIA FREINET I L’ESTUDI DEL MEDI.
Dissabte 3 de juny 2006
9,30 h Benvinguda i presentació de la diada
10 -13h La pedagogia Freinet i l’estudi del medi a càrrec de Roser Santolària.
- L’Assemblea: les preguntes, el desig
- Itinerari didàctic per l’Horta d’Alboraia.
- L’aprofitament didàctic de la passejada: què podem fer després de l’itinerari. Propostes de treball: el vivari, l’herbari, el fitxer, les biblioteques de treball….
14,30 DINAR: recordeu que cal encomanar la paella per avançat.
16-17h Grup de treball 1: Agricultura ecològica I escola. Els horts ecològics escolars. Grup de treball 2: La defensa del territori, el cas de l’Horta d’Alboraia.
A més mostra dels col•lectius i propostes d’arreu del País.
17h Assemblea de cloenda, valoració de la jornada, propostes i decisions.
Manifestació compromís pel territori 18h Sant Agustí (València)