L’escriptora Fanny Rubio demana que es respecte la tomba dels seus avis

S. V . - València
EL PAÍS - 30-04-2006.
La repressió del franquisme els va portar a València i per les seues conviccions van trobar descans en el Cementiri Civil. Paula Rodríguez i Tomás Gámez, lliurepensadors morts en 1970 i 1973, respectivament, jeuen en una fossa comuna sobre la qual l’Ajuntament de València ha sembrat herba després d’arrasar les làpides que identificaven a part dels enterrats. Paula i Tomás eren els avis de l’escriptora Fanny Rubio, que al costat de la seua família va cuidar durant anys amb manyaga la terra en la qual van ser sepultats. La tomba estava senyalitzada amb un cèrcol de pedra i sobre ella creixien falaguera i roses. Una placa de marbre, amb els seus noms i un poema de l’escriptora, identificava al matrimoni de Jaén. Fins a finals de 2002. “Un dia em crida la meua tia i em diu que sembla que estan arreglant aqueix lloc i que ha vist munts de terra”, conta Fanny Rubio, que es va desplaçar a València per a esbrinar què passava amb les restes dels seus avis. Es va trobar amb que creixia la gespa i “no quedava cap làpida”. Entre les lloses desaparegudes, l’escriptora recorda algunes amb l’estrella de David gravada.
Des de llavors, l’autora ha estat en contacte amb l’Ajuntament de València, tant amb el director del cementiri com amb la regidoria de Medi ambient, que dirigeix María Jesús Puchalt, amb la finalitat de recuperar el poema que va fer gravar en marbre i la possibilitat d’identificar la tomba amb els noms dels seus avis. El Consistori ha garantit a Ros que no es va realitzar exhumació alguna en aqueix quadre, però no ha donat resposta encara a la seua petició de senyalitzar la tomba. L’escriptora va demanar una entrevista amb l’alcaldessa, Rita Barberá, fa un any, i ha repetit ara la seua sol·licitud.
“S’han guanyat aqueixa terra amb el seu testimoniatge vital. Els meus avis van lluitar pel seu nom i la seua terra”, afirma Rubio. “I si hi ha més gent, s’haurien de posar els noms de tots”, afig l’escriptora i professora de Literatura de la Universitat Complutense de Madrid. Precisament, el Fòrum per a la Memòria ha demanat una placa en memòria dels republicans. “La meua àvia va ser llibertària i escrivia en periòdics”, recorda la néta. Defensora de la República, Paula Rodríguez va ser empresonada després de la guerra civil i després condemnada al bandejament, una pena que la va dur al costat del seu marit a Sevilla i després a València. Fidels a les seues conviccions, els avis de l’escriptora es van sotmetre a tots els tràmits exigits per l’Església per a renunciar al catolicisme i poder ser enterrats en el Cementiri Civil, i sota terra, en la fossa comuna. “Van ser conseqüents amb la seua vida”, afig Rubio, que considera “injust l’oblit” al que es condemna als enterrats sota una gespa sense noms.