Malgrat tot, no hem de parar
JOSÉ LUIS GONZÁLEZ MESEGUER
Signen l´article també Domingo Ortolà, Encarna García i Rosanna Llàcer, tots membres de l´Àrea de Seguretat i Salut Laboral de la Intersindical Valenciana.

En memòria de José Vicente Higón Ballester, company de la Intersindical recentment desaparegut i sempre compromés amb la seguretat i la salut laboral. La seua generositat és per a nosaltres un exemple a seguir.

Els atacs reiterats que el sistema capitalista perpetra contra la classe treballadora son avui insostenibles. Cada any moren per causa del treball 12.000 xiquets i xiquetes, i dos milions i mig de persones com a conseqüència dels accidents en el treball i les malalties professionals.

En els països desenvolupats els accidents traumàtics estan reduint-se. Cal valorar els factors que hi intervenen, com el desenvolupament normatiu i el suport de les inspeccions de Treball, l´evolució tècnica, l´augment de la conscienciació de l´empresariat i administraciò, i sobre tot a l´actuació sindical.

Tanmateix, no han de servir per a justificar la realitat. En els països europeus la sinistralitat és encara alta. Al País Valencià, en el 2005, ha hagut 129 morts, 1.169 accidents greus i 107.025 lleus ocasionats per accidents amb baixa dins de la Jornada de treball, i més de 1000 casos de malaties professionals. Aquesta situació incideix sempre sobre els mateixos col·lectius: peons ordinaris i peons especialistes, joves, persones amb contractes temporals i d´externalització d´obres i serveis.

Hi ha a més, però, una realitat oculta: han aparegut un nou conjunt de patologies no traumàtiques derivades de l´activitat laboral que no s´atenen preventivament com a tals perquè estan ocultes, i recauen en cada treballador o treballadora que la pateix i en la Seguretat Social. Ens referim a les noves patologies específiques de cada sector, als trastorns musculoesquelètics, a l´estrés, les depressions i les ansietats, ocasionades per factors ergonòmics i factors psicosocials. Aquests han de ser objecte de l´avaluació de riscos: des dels que impliquen altes demandes, pèrdua de control, manca de suport social i de recompenses -salarials i estima- o el sotmetiment a contractes precaris i l´absència d´expectatives en l´ocupació, fins als comportaments discriminatoris amb la dona treballadora i les conductes violentes en el treball (violència física, assetjament sexual o mobbing, altres discriminacions i la violència organitzacional: la ocasionada pels alts índex de sinistralitat o malalties, per la vulneració des drets laborals i democràtics, per la pressió del benefici i el temor constant al poder que inciten a algunes persones, quan estan malaltes, no es fan la baixa legal.

Intersindical Valenciana, proposa reflexionar sobre tot això amb la perspectiva de canviar aquest estat de coses.

1. Per a fomentar la solidaritat amb la situació arreu del món, cal elaborar un document sobre la sinistralitat i les agressions en el treball al nostre entorn i arreu del món. Cal exigir impost especial a les empreses amb més sinistralitat i proposar una reducció dels beneficis empresarials destinats a programes per igualar les condicions laborals.

2. Per a crear millors condicions de canvi, cal la confluència de les organitzacions sindicals del País Valencià per a dissenyar un projecte col·lectiu, il·lusionant i esperançat en defensa de la Seguretat i la Salut Laboral.

3. Proposar quatre resolucions als Comités de Seguretat i Salut Laboral.

a) Modificació de la Llei de la Seguretat Social perquè es reconega com a contingència professional qualsevol dany ocasionat pel treball, no únicament els accidents o malaltíes reconegudes en el quadre obsolet de malaltíes professionals de 1987(¡). Cal també regular més la prevenció específica dels danys materials pels accidents in itinere.

b) Exigència que en tots els plans de Prevenció s´avaluen els factors de risc psicosocial, incloent-hi els comportaments violents dels individus i també de les organitzacions.

c) Continuació d´una intervenció sobre l´assetjament psicològic en el treball, que ha de ser reflectida per l´Estatut dels Treballadors i la Llei de Prevenció com una infracció laboral molt greu. Modificació del Criteri Tècnic 34/2003 de la Inspecció de Treball per a perseguir realment actuacions de persones assetjadores en el marc de les Administracions.

d) Tractament en els comités de Seguretat i Salut Laboral dels riscos generals que incideixen de manera especial en determinats sectors, com l´ampliació de la protecció davant de les emissions electromagnètiques de freqüència baixa (centres de treball afectats per la subestació de Patraix, a la ciutat de València).

4.- Respectar les condicions de treball dels treballadors i les treballadores de la Generalitat. En particular, demanem:

- Modificació del Decret 123/2001 per tal de donar cobertura preventiva a les persones que treballen en les següents institucions: Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell Jurídic Consultiu, Consell Valencià de Cultura, Acadèmia Valenciana de la Llengua i Comité Econòmic i Social.

- Modificació del Decret 24/2003 per a superar el perjuí econòmic i les condicions materials i jurídiques dels treballadors que es desplacen en comissió de serveis per a la Generalitat, incloent-hi els trajectes in itinere.

- Canvi de l´actuació irresponsable del Govern de la Generalitat respecte als milers de treballadors propis. A 10 anys de l´aprovació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals encara no s´ha fet l´avaluació de riscs, ni l´adopció de mesures preventives, ni plans d´emergència, ni vigilància de la salut, etc., en tots els centres i llocs de treball dels àmbits de Sanitat, Funció Pública i Educació.

En Educació la situació és inexplicable perquè encara no existeixen serveis de Prevenció: de les 56 places pactades amb els representants sindicals el 2001, ara només treballen efectivament quatre persones. N´hi ha 36 que encara no estan creades, ni a l´oferta pública, ni convocades les oposicions… Els compromisos reiteradament incomplits pel Govern valencià en la Mesa General de la Funció Pública Valenciana no poden seguir per més temps.