www.elsverdspv.netManifest d’Els Verds del País Valencià, 26-04-2006
Ara fa vint anys, el 26 d’abril de 1986, la fallida del quart reactor de la central nuclear de Txernòbil lliurava a l’atmosfera una radioactivitat equivalent a 200 bombes com les d’Hiroshima i Nagasaki juntes, causant el major accident de la història de l’energia nuclear amb unes dramàtiques conseqüències. Fonts no reconegudes oficialment parlen de un nombre de morts entre les 350.000 i 400.000 persones, afectà directament a més de 7 milions de persones i són quasi 2 milions les que viuen en zones fortament contaminades. La radiació, que va arribar a moltes zones d’Europa a centenars de quilòmetres, romandrà en una àmplia zona al voltant de Txernòbil durant desenes de milers d’anys. Es considera que haurien de passar entre 300 i 900 anys per a que minven els efectes més perillosos de la contaminació radioactiva fins a límits “tolerables”.

A l’Estat Espanyol, malgrat la moratòria nuclear, són 9 les centrals nuclears que encara estan en funcionament. El 30 d’abril finalment deixarà de fer-ho Zorita, després de que el permís que havia d’acabar el 2002 ha estat prorrogat fins al 2006. La central nuclear de Garoña (Burgos), també de primera generació com les de Zorita i Vandellòs I (tancada per accident nuclear en 1990), necessitaria una ordre de tancament que el Govern Central no acaba de decidir. Entrà en funcionament en 1971 i té components fonamentals amb molts signes de corrosió en el got del seu reactor. La resta són: Almaraz I (1981), Almaraz II (1983), Ascó I (1983), Cofrents (1984), Ascó II (1985), Vandellòs II (1987) i Trillo (1988). Entre totes elles produeixen més del 30% de l’energia elèctrica consumida l’any 2005.

També la indústria nuclear encara és una realitat quotidiana en la vida valenciana. Suposa el 19% del total de l’energia que consumim, per sobre del 12% del conjunt de l’Estat i el 15% que suposa per al consum energètic total de la Unió Europea. Podem dir que, pel que fa a l’energia, som una societat nuclear. Mentre, solament consumim energies renovables en un 2%. Estem per sota de l’Estat que ho fa en un 7%.

En canvi, no sembla que estiga en la ment de les empreses elèctriques el seu abandonament. Al contrari, proposen allargar la seua vida útil fins als seixanta anys, quan són entre 30-40 anys de funcionament els que es consideren ja més que acceptables. A partir dels 35-40 anys, van sorgint greus problemes de corrosió al got del reactor que poden causar accidents nuclears semblants al de Txernòbil. El director de la Central Nuclear de Cofrents, Felipe Galán, ha reconegut públicament que Iberdrola treballa per aconseguir que la nuclear estiga activa fins al 2044. En aquests moments, està produint el 30% de la demanda de l’energia elèctrica valenciana. En canvi, no es tracta d’una energia renovable, doncs l’urani, el combustible dels reactors de les centrals, s’esgotarà en unes quantes dècades.

No per casualitat, ara que ja és més que evident la realitat del canvi climàtic, provocat per la contaminació atmosfèrica, i internacionalment avancen els acords per a la seua disminució, com els del Protocol de Kyoto, assistim a un debat interessat que presentaria la indústria nuclear com a substitució dels combustibles fòssils. Les nuclears serien una alternativa que no produeix CO2. A més de que si analitzem el cicle complet: construcció, obtenció de l’urani i desmantellament i gestió dels residus, hi ha un us intensiu de combustibles fòssils que emeten carboni, no poden amagar que les nuclear contaminen en totes les fases. Partint de les mines d’urani, on alliberen gas radó i altres substàncies radioactives com el radi i el poloni, i destrueixen gran quantitat de terrenys. La radioactivitat emesa al llarg de tot el cicle nuclear es concentra i acumula en la cadena tròfica no podent-se parlar de dosis mínimes tolerables, doncs totes són perilloses. Les inversions dirigides a promoure l’estalvi i la millora de l’eficiència energètica són molt més efectives que les dirigides a l’energia nuclear si es tracta d’evitar emissions de CO2.

D’altra banda, a l’Estat Espanyol està per resoldre el problema dels residus radioactius que es generen durant el funcionament de les centrals nuclears i que, després de cada operació de recàrrega, van acumulant-se als dipòsits, cada vegada amb més perill de contaminació. La CN de Cofrents, propietat d’Iberdrola amb una potència de 1.092 MW, que treballa a màxima potència, és una de les centrals nuclears que més residus genera i la seua capacitat de magatzematge estaria saturada l’any 2012, quan ja tindria 793 tones d’urani radioactiu a les seues piscines de magatzem radioactiu.

L’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA) està estudiant la ubicació d’un Magatzem Centralitzat de Residus d’Alta Activitat, (ATC), però mentre li troben el lloc geològicament més idoni, s’ha obert una possibilitat de que una única central nuclear siga la que concentre “temporalment” els residus de totes les centrals nuclears. Caldria afegir els residus anteriorment portats a França i Anglaterra que esta previst tornen a partir de 2011. Els residus radioactius derivats del combustible de les centrals nuclears tenen una vida activa de desenes de milers d’anys i què fer amb ells és un dels problemes més greus que genera aquesta indústria d’obtenció d’energia elèctrica.

No està descartat, fins ara, que la CN de Cofrents acabe convertint-se en el Magatzem Temporal Centralitzat i acumule les més de 2000 tones de residus d’alta activitat procedents de les varetes de combustible esgotades en els que es troben, entre altres, substàncies com el plutoni 239 (d’una vida mitjana de 24.400 anys) o el plutoni 240 (vida mitjana de 6.600 anys).

Els Verds del País Valencià demanem al Govern de l’Estat Espanyol, en compliment dels seus compromisos electorals, l’aprovació d’un Pla de Substitució de l’Energia Nuclear per Energies Renovables, en col·laboració amb les CCAA, amb una calendari definit de tancament de cadascuna de les centrals nuclears, que per a la CN de Cofrents no hauria d’anar més enllà de l’any 2015 i demanem el tancament immediat de la central nuclear de primera generació de Santa Maria de Garoña (Burgos). Així mateix, s’oposem a que a la CN de Cofrents s’ubique el Magatzem Temporal Centralitzat de residus radioactius d’alta activitat procedents de les altres centrals nuclears.