És gran servei a Déu llevar tan roïna llavor de sobre la faç de la terra” El Quixot Miguel de Cevantes

La societat de Castelló llangueix maculada per eixa política de perdonavides basada en la martingala i la indignitat, manifassejada per una caterva de polítics assalariats de la corrupció. La podridura afecta totes les entitats, públiques i privades. On fiquen mà els defraudadors. Reiteradament denunciem cruentes requalificacions que desallotgen als propietaris dels seus llars; regidors fariseus enviscats, a benefici propi, en milionàries permutes amb l’església. Incessantment apareixen abusos nous com a concessions de beques públiques a familiars i amics, o la convocatòria d’oposicions on privilegiades militants disposen anticipadament de les preguntes d’examen, jactant-se a més que la prebenda ve donada amb el carnet del partit. Llicències concedides a patètiques televisions neofeixistes, afins, en detriment de les emissores independents. Denunciar finalment l’escàndol que suposa instal·lar com “assessors de res” amb sou milionaris, a illetrats, autodidactes i a analfabets. La utilització d’institucions per a col·locar a bellíssimes amiguetes (concubines?), pròpies i camarades després d’acomiadar a eminents professionals. I un llarg repertori que aniré desgranant per a vergonya d’aqueixos indolents que encara els elogien.
La feble socialdemocràcia provinciana, lluny de realitzar una oposició contundent a tant d’excés, sucumbeix a la demagògia, contemplant-se el melic, per a divagar atents a eixir afavorits en la foto de premsa, o al perspicaç comunicat agut que basen la seua estratègia política, quan no recolzen iniciatives tan sospitoses de tendir pecuniària com les que sostenen a Orpesa, Cabanes o Alcalà. Una socialdemocràcia ancorada a la incongruent presó d’Albocàsser i al caciquisme local dels seus perpetuats prebosts. Acoquinats en el festeig dialèctic cap a una històrica II República que posterguen a unes efemèrides prèvies a l’oblit, però que deserten poregosos, prests a apuntalar els sobirans lliris, quan reclama’ns un procés constituent cap a la III República.
Il·lusòria política tramposa resulta la d’un nacionalisme oportunista que pacta sense pudor a dreta i esquerra per a col·locar regidors en els governs municipals amb tal de finançar-se una vegada perdudes els dons catalans de CIU i desoïda pels gallecs l’almoina pidolada al BNG. Un nacionalisme que, al límit de l’esperpent, manté en l’ajuntament de Castelló a un regidor vegetant en el govern, i a un altre plàcidament ensopit en l’oposició: ambdós, submisos, llepant dòcils la térbola mà que els tira de menjar les molles sobrants del suculent festí.
Finalitze aquest succint repàs elaborat per a cridar a l’adotzenada societat de Castelló que els polítics no són tots corruptes, entabanador o estranys. Hi ha una posició esquerres amb clara voluntat emancipatoria, que treballa des d’una política igualitària, solidària, anticapitalista i antimilitarista, per una societat sense classes i amb un model d’estat basat en la república Federal. És la política que fem, dins d’Esquerra Unida, els comunistes, mal que els peses als acomodats, als tránsfugues, i als que traeixen a la classe treballadora.

Victor Suarez
Secretari d’Organització d’EU_Plana Alta