També s’acaba de publicar el llibre del nostre soci Marc Granell

Tard o d’hora

a Edicions de la Guerra, número 60, de l’Editorial Denes.
——————————————————————————–

[MAI NO SE SAP]

Mai no se sap,
quan comences el camí,
per on el camí et durà,
si pel desert
o vora la mar,
si per paisatges benignes
o a través del pedregar.

Mai no se sap.

L’únic cert és
que quan l’acabes,
tard o d’hora, no serà
qui l’acabe ja el mateix
que aquell que el va començar.

——————————————————————————–

Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà

A LA CLASSE TREBALLADORA DEL País València
1r D MAIG
“PROU DE REFORMES LABORALS!
DEFENSEM EL QUE ÉS NOSTRE!
TREBALL, TERRA I LLIBERTAT!”
En aquest moments, estem tornant a patir les condicions laborals més precàries i reaccionàries que es viuen en este País València des de fa anys.
El Govern Camps ignora les condicions de precarietat i inestabilitat laboral que existix en el País València, això si amb acords amb el gran capital especulatiu impulsant unes polítiques territorials contra els interessos de subsistència del nostre País València i contra el nostre territori.
El Govern Zapatero, que tants gestos fa de progressisme en altres matèries, ha posat en la part alta de la mesa de Negociació diversos documents que fan retrocedir els interessos de tots els treballadors i treballadores, les propostes que han presentat són les següents:
Ø Abaratiment de l’acomiadament, passant d’indemnitzar els acomiadaments improcedents de 45 dies per any amb un màxim de 48 mensualitats a 33 dies per any amb un màxim de 24 mensualitats.
Ø Augmentar la facilitat dels empresaris per a despedir, equiparant els procediments dels acomiadaments col·lectius i els acomiadaments individuals.
Ø Bonificació i suport als contractes a temps parcial i fixos discontinus.
Ø Potencien les empreses de Treball Temporal i les Agències de Col·locació Privades. Verdader frau i motiu d’explotació per als treballadors.
Ø Pretenen que les pensions es calculen sobre tota la vida laboral en compte de sobre els últims 180 mesos, la qual cosa significa una rebaixa de les mateixes entre un 20 i un 30%.
Ø Bonifiquen les mesures de precarietat amb forts beneficis per als empresaris i estalvien més de 67.000 milions de finançament en li fons de Garantia Salarial als empresaris.

Mentrestant els empresaris estan obtenint els majors beneficis de la història entre el 35% i el 20%.
Qualsevol crítica a manifestacións de tipus reivindicatiu laboral que no vinga dels sindicats oficials compta amb la més absoluta censura informativa.
Mes de 200.000 jóvens Valencians cobren menys de 1.000 € al mes.
Mes de 200.000 pensionistes cobren menys de 300 € al mes.
Mentrestant els productes que més consumim la classe treballadora com per exemple els combustibles han pujat en un any i mig un 19%. Els salaris, no obstant, es mantenen en augments ridículs.
Tot això unit al preu de les vivendes que hipotequen els salaris pràcticament per tota la vida entre un 30 i un 60%.
En el sector públic podem constatar que cada vegada mes tant les administracions locals com la autonòmica i les empreses del sector públic estan sent privatitzades, deixant un cercle al seu voltant de contractes que augmenten la corrupció, la precarietat laboral i la inestabilitat en l’ocupació.
Mentrestant els sindicats oficials estan disposats a firmar o a callar tot tipus de mesures en contra dels treballadors/es, sempre que aconseguisquen diners i poder institucional per a les seues organitzacions sindicals.

Enfront de tot açò tenim una proposta de modificació de la legislació laboral, fiscal, d’empreses, de Seguretat Social i de canvi social. Tenim una proposta per a defendre els interessos de la classe treballadora UN NOU ESTATUT OBRER.
Creiem que els treballadors i treballadores, els jóvens els pensionistes, tenim motius per a mobilitzar-nos este primer de maig. Tenim motius per a iniciar en este País les mobilitzacions que està havent-hi a França en contra de la precarietat laboral i dels abusos de molts empresaris.

COORDINADORA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL PAÍS VALÈNCIA
CONTRA LA PRECARIETAT LABORAL PER UN NOU ESTATUT OBRER

Actes de la CTPV per a l’1 de Maig

La Coordinadora de Treballadors/es del País Valencia a ha preparat una sèrie d’actes per a commemorar la data del 1r de Maig:

- 1 de Maig dilluns a les 11h30 a la Plaça de Sant Agustí de València, manifestació (junst a la COS) sota el lema:
“PROU DE REFORMES LABORALS!
DEFENSEM EL QUE ÉS NOSTRE!
TREBALL, TERRA I LLIBERTAT!”

- 1r d’Maig dijuns, a les 14´30h Dinar Valencia a l’Seu de l´Asocciacio de Veins del Barri del Crist ( C/Ciudad Real 13) en commemoració i celebració del 1r de Maig.

El PCPE ha celebrat el seu Vuitè Congrés a Madrid
Amb el lema “Socialisme o Barbàrie. Una proposta per a la majoria”, el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya va donar començament al seu Vuitè Congrés el 28 d’abril a Madrid. (més…)

MOVIMENT PER LA UNITAT DEL POBLE-MUP (ELX-BAIX VINALOPÓ)
Per un 1º de maig de lluita:
►contra el tancament d’empreses
►contra l’especulació immobiliària
►contra la precarietat laboral
►contra la nova reforma laboral
En aquest Primer de Maig, després de les importants jornades de mobilitzacions que van tenir lloc en el Baix Vinalopó, i a Elx concretament, fa ja mesos, des del MUP volem recordar una mica que tots els treballadors seguim tenint molt present perquè ho vam patir diàriament:
· Que la gran patronal il·licitana segueix deslocalizant empreses i tractant d’arreglar la crisi el calçat a costa dels treballadors: larguísimes jornades laborals, contractes-escombraries (quan els hi ha), pressions per a accelerar el ritme de treball… Tot açò sota l’amenaça de dur-se les fàbriques al Marroc, Brasil o Xina, deixant en el carrer a centenars de treballadors, assalariats i autònoms, que viuen del calçat o del consum que aquest genera al seu al voltant.
· Que, mentrestant, les aparadores i treballadors precaris, principals víctimes de la superexplotació, segueixen sense veure una eixida a la seua penosa situació.
· Que “el nostre” Ajuntament imposa grans centres comercials, urbanitzacions i carreteres sense consultar als veïns, de forma antidemocràtica, donant via lliure als “pelotazos” urbanístics amb els quals s’enriqueixen alguns.
· Que és pràcticament impossible accedir a un habitatge. Proliferen les immobiliàries en cada cantó, s’especula amb el sòl, s’exigeix el pagament “en negre” i des del govern municipal es permet que prosseguisca el gran frau urbanístic.
· Que la Constitució Europea i l’arribada de l’euro l’única cosa que ha representat per a nosaltres ha estat un encariment dels preus. La nostra indústria i riquesa s’ha posat al servei dels interessos de les multinacionals franceses i alemanyes, decidides a produir barat fora d’Europa, esclavitzant als treballadors xinesos i d’altres països, i a convertir-nos a nosaltres en els seus cambrers i infermeres. En açò, aqueixes multinacionals estan d’acord amb la patronal il·licitana del calçat.
· Amb l’encariment del preu de l’habitatge a límits insospitats, amb les cada vegada més escasses probabilitats de trobar un lloc de treball digne i estable, obstinats fins a les celles i hipotecats per a tota la vida, els treballadors què podem fer? quin és el futur que ens espera?
· Per a evitar que tot seguisca igual, és necessari avançar cap a un sistema realment democràtic, on el poble tinga la paraula i on no se seguisquen defensant els interessos d’uns pocs en detriment de la resta. Cal anar cap a una III República democràtica, en la qual el poble prenga la paraula d’una vegada per sempre.

Per un 1º de maig de lluita:
►Per la Tercera República. Pròxima convocatòria: Dissabte 13 de maig a les 17:00 h. en la Plaça de San Agustí (València)

Contacte: mup_elx@yahoo.es / http://es.geocities.com/mup_elx

EL BLOC S’ADHEREIX A LA CONVOCATÒRIA DEL PRIMER DE MAIG A CASTELLÓ

Selma (BLOC): “Recolzem plenament les reivindicacions sindicals d’ocupació en igualtat i d’exigència de major qualitat laboral per als treballadors”.

El Secretari Local del BLOC a Castelló, Sergi Selma, ha manifestat que “un any més, el BLOC s’adhereix a la convocatòria del Primer de Maig a la nostra ciutat, en consonància amb el ferm compromís del BLOC de treballar per una major qualitat laboral i per la igualtat en l’accés a l’ocupació. Recolzem plenament les reivindicacions sindicals que motiven esta convocatòria, i per això hi serem presents a la manifestació que demà tindrà lloc a Castelló”.
Per al representant del BLOC “l’actual tendència cap a una cada vegada més accentuada precarietat dels llocs de treball només respon a l’interés de mantindre en inseguretat als treballadors, amb l’objectiu de reduir els seus drets laborals i de aturar les demandes de millros condicions laborals. Per este motiu, les reivindicacions del Primer de Maig tenen més sentit que mai”.
Selma també ha comentat “la necessitat de potenciar el foment de l’ocupació dels col•lectius més desafavorits, com són gent jove, dones, majors de 45 anys, immigrants i discapacitats. A més, cal garantitzar que este treball creat siga de qualitat, ja que cap cojuntura econòmica pot justificar la pérdua de drets socials i laborals”.
Finalment, el Secretari Local del BLOC ha afegit que “fem una crida al conjunt dels ciutadans de Castelló a que acudisquen, demà dilluns a partir de les 11:30 hores, a la Plaça de la Farola per tal de donar suport a estes demandes, fonamentals per caminar cap a una societar més cohesionada i assegurar treballs estables i de qualitat a tota la població”.
Castelló de la Plana, 30 d’abril de 2006.

|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| Thursday, April 13, 2006

Un poema de Josep Mir per commemorar la República

Passió. Ple de vermell.
Cap mot incert.

Text
Ahir vam retre rituals,
plegats, vam dir el món.
Percaçàrem els alens.
Les síl·labes
del dia enlluernat,
del seny,
òliba clara.
Passió. En l’obaga
el dubte.

Paratext
A tu, plena de seny,
figura:
música, matriu, matèria,
mot vermell,
lletra de sang.
Tota la vida, tota.
Criatura, incertesa,
riu eixut
perdut en la infantesa.
Mot vermell,
Placeta,
Moreria.
Tot.

Paratext
Passió. Ple de vermell.
Cap mot incert.
La vida obscura
i l’alegria.
Rialles roges,
rialles de record:
la joia de viure
i de morir.

Josep Mir

Per a Pere, per a Willy, Mislata 12 Abril 2006, en vespres de la commemoració de la II República Espanyola.

posted by Manel Rodríguez-Castelló at 4:02 AM

1 Comments:1 Comments:

Begonya Mezquita said…

gràcies, mestre mir!
1:47 PM

L’escriptora Fanny Rubio demana que es respecte la tomba dels seus avis

S. V . - València
EL PAÍS - 30-04-2006.
La repressió del franquisme els va portar a València i per les seues conviccions van trobar descans en el Cementiri Civil. Paula Rodríguez i Tomás Gámez, lliurepensadors morts en 1970 i 1973, respectivament, jeuen en una fossa comuna sobre la qual l’Ajuntament de València ha sembrat herba després d’arrasar les làpides que identificaven a part dels enterrats. Paula i Tomás eren els avis de l’escriptora Fanny Rubio, que al costat de la seua família va cuidar durant anys amb manyaga la terra en la qual van ser sepultats. La tomba estava senyalitzada amb un cèrcol de pedra i sobre ella creixien falaguera i roses. Una placa de marbre, amb els seus noms i un poema de l’escriptora, identificava al matrimoni de Jaén. Fins a finals de 2002. “Un dia em crida la meua tia i em diu que sembla que estan arreglant aqueix lloc i que ha vist munts de terra”, conta Fanny Rubio, que es va desplaçar a València per a esbrinar què passava amb les restes dels seus avis. Es va trobar amb que creixia la gespa i “no quedava cap làpida”. Entre les lloses desaparegudes, l’escriptora recorda algunes amb l’estrella de David gravada.
Des de llavors, l’autora ha estat en contacte amb l’Ajuntament de València, tant amb el director del cementiri com amb la regidoria de Medi ambient, que dirigeix María Jesús Puchalt, amb la finalitat de recuperar el poema que va fer gravar en marbre i la possibilitat d’identificar la tomba amb els noms dels seus avis. El Consistori ha garantit a Ros que no es va realitzar exhumació alguna en aqueix quadre, però no ha donat resposta encara a la seua petició de senyalitzar la tomba. L’escriptora va demanar una entrevista amb l’alcaldessa, Rita Barberá, fa un any, i ha repetit ara la seua sol·licitud.
“S’han guanyat aqueixa terra amb el seu testimoniatge vital. Els meus avis van lluitar pel seu nom i la seua terra”, afirma Rubio. “I si hi ha més gent, s’haurien de posar els noms de tots”, afig l’escriptora i professora de Literatura de la Universitat Complutense de Madrid. Precisament, el Fòrum per a la Memòria ha demanat una placa en memòria dels republicans. “La meua àvia va ser llibertària i escrivia en periòdics”, recorda la néta. Defensora de la República, Paula Rodríguez va ser empresonada després de la guerra civil i després condemnada al bandejament, una pena que la va dur al costat del seu marit a Sevilla i després a València. Fidels a les seues conviccions, els avis de l’escriptora es van sotmetre a tots els tràmits exigits per l’Església per a renunciar al catolicisme i poder ser enterrats en el Cementiri Civil, i sota terra, en la fossa comuna. “Van ser conseqüents amb la seua vida”, afig Rubio, que considera “injust l’oblit” al que es condemna als enterrats sota una gespa sense noms.

Es tracta de:

· Josep Maria Uyà (Sabadell, 1960): Ànima civil, 1990-1999. Poemes de Miquel Molins, Premi Jordi de Sant Jordi de la Vall d¹Uixó 2004, llibre editat per Brosquil Edicions.
· Eduard Marco i Escamilla (Borbotó, 1976): La quadratura del cercle, XXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez, publicat a Brosquil Edicions.
· Isidre Martínez Marzo (València, 1964): Hostes, Premi Carles Riba 2005, número 279 d’Óssa Menor de Proa.

————————————————————-
MÉS INFORMACIÓ A:
Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà

la venda o comercialització es farà a través de les organitzacions convocants que hauran de fer les comandes a
cllombart@xarxaneta.org
Talles:
dones M
homes M , L , XL

Intersindical Valenciana es manifestarà el proper Primer de Maig, dia de la classe treballadora, contra la precarietat, per la integració i la igualtat. El Sindicat participarà en les manifestacions que s’han convocat a València (Plaça de Sant Agustí), Alacant (Escales de l’IES Jorge Juan) i Castelló (Plaça de la Independència) a les 11.30 hores.
Per a la Intersindical Valenciana cal que les treballadores i treballadors i el conjunt de la ciutadania es mobilitzen, ara el primer de maig, però també cada dia, perquè queden moltes coses que reivindicar com ara: una societat en pau, més lliure i més justa o la millora de les condicions de treball i de vida de les persones.
Intersindical Valenciana considera que cal acabar amb la situació de precarietat que afecta, especialment, a la joventut, les dones i les persones nouvingudes amb contractes inestables, temporals i mal remunerats, la gran sinistralitat laboral, la manca d’una política industrial per part del consell de la Generalitat Valenciana, la política privatitzadora dels serveis públics (educació, sanitat, transports, comunicacions…) o la destrucció del territori
Per tot açò, els sindicat que conformen la Intersindical Valenciana fan una crida a la societat valenciana a manifestar-se el Primer de Maig i a participar activament en el moviment sindical, construint un espai per a participar conjuntament en les lluites, un espai on els treballadors i les treballadores compartim decisions.
València, 29 de novembre de 2006
Intersindical Valenciana
Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensnyament del País Valencià (STEPV-Iv)
Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Administració Pública Valenciana (STAPV-Iv)
Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Administració (STA-Iv).
Sindicat de Treballadores i Treballadors de la Salut del País Valencià (STSPV-Iv)
Plataforma Unitària de Treballadors (PUT-Iv).
Sindicat Ferroviari (SF)
Sindicat de Treballadores i Treballadors d’Indústria, Comerç i Serveis (STICS-Iv)

1er Maig 2006
“Contra la competitivitat, la flexibilitat, la sinistralitat i els acomiadaments. Solidaritat i Mobilització”
Una vegada més ens trobem en les proximitats del 1r. de maig, data de mobilització i lluita reivindicativa de tota la classe treballadora. En aquesta data commemorem als Màrtirs de Chicago, cinc obrers anarquistes que van ser penjats injustament per la seva participació en la manifestació per la jornada de vuit hores que es va celebrar a Chicago l’1 de maig de 1886.
Ara, en el 2006, estem sofrint l’atac despietat del capitalisme globalitzat, en el qual es donen de la mà una creixent repressió social i sindical i la disminució palpable de les condicions laborals per a totes les persones assalariades. És el domini ideològic de la competitivitat, és a dir, del que cal acceptar i sofrir per a aconseguir-la. Són temps de destrucció de drets socials i de conquestes laborals que són devorades al llarg dels últims anys a les mans de les polítiques neoliberals, amb el consentiment del sindicalisme institucional.
Són innombrables els processos de tancaments d’empreses, d’expedients de regulació d’ocupació i deslocalitzacions, que toquen a tots els sectors productius i a tot tipus de treballs i ocupacions. S’imposa la interinitat i la temporalitat en els nous contractes.
La precarietat es converteix en l’única manera de supervivència per a tota una generació de joves, independentment de la seva preparació professional o acadèmica; per a gairebé totes les persones immigrants que pateixen l’assetjament policial i patronal, la possibilitat de perdre els seus permisos de residència i treball, de ser expulsades o de morir en tanques i pasteres; per a una immensa majoria de dones, que a més de treballar en una ocupació mal pagada segueixen ocupades en les cures quotidianes de la vida… i per a milers i milers de persones treballadores de qualsevol edat i professió que es veuen acomiadades, accidentades, aturades, convertides en els nous esclaus de les noves tecnologies al servei del capital.
Es generalitza el model de les contractes i subcontractes, imposat per la globalització des de la dècada dels 90 en tot el planeta, que s’ha demostrat com el major destructor dels drets democràtics en el món laboral, amb conseqüències terribles en les vides dels i les treballadors/es. Un degoteig incessant de morts en el lloc de treball, com macabra conseqüència de la constant baixa dels costos empresarials i el menyspreu a la formació en seguretat laboral, que l’única cosa que busca és el major benefici a costa de les vides.
Amb la directiva Bolkenstein (liberalització dels serveis), es pretén des de la Unió Europea mercantilitzar encara més tots els serveis públics. Serveis que ja estan sent saquejats amb la seva imparable privatització. La Sanitat a través de les fundacions i el continu desviament de fons públics a institucions privades. L’Educació, mitjançant el desviament de diners públics a mantenir un sistema educatiu privat, classista, doctrinari i competitiu.
A aquests processos se suma la nova Reforma Laboral, que certificarà -de no impedir-ho-, el sistema desregulador i desprotector dels drets laborals. Les expressions més alarmants d’aquesta Reforma són la creació d’un nou contracte laboral a la mesura de les contractes, la universalització d’una falsa contractació indefinida, barata en el seu acomiadament i en la seva subvenció, i la individualizació de l’acomiadament sense causa i sense revisió pels jutges del social.
No podem oblidar-nos dels vergonyosos esdeveniments ocorreguts en les fronteres de Ceuta i Melilla, o dels centenars de morts en les costes de Mauritània i de les Canàries, resultat de les polítiques migratòries d’aquest govern i de la UE. Aquesta és una de les cares més brutals del capital: la llibertat absoluta de moviment de capitals i mercaderies i la restricció més feroç a la llibertat del moviment de les persones.
Davant tots aquests esdeveniments la CGT defensa, ara més que mai, la vigència de la lluita pels drets de les persones i de les treballadores i treballadors. La CGT defensa que, fins que no hagi un repartiment del treball i de la riquesa, no se superaran els drames, misèries i injustícies que el capitalisme ens imposa a través del xantatge, les deslocalitzacions, la competitivitat i la universalització de la misèria.
Confederació General del Treball

MORERA HA AFIRMAT QUE EL 25 D’ABRIL ÉS L’INICI DEL CANVI POLÍTIC QUE TINDRÀ LLOC A LA GENERALITAT EL 2007
Xavi Castillo, la Plataforma per les Arts Escèniques i el Fòrum per la Memòria, guardonats amb els premis 25 d’abril, que el BLOC ha lliurat esta vesprada
L’actor Xavi Castillo, la Plataforma de les Arts Escèniques i el Fòrum per la Memòria han rebut aquest divendres, a la Societat Coral El Micalet, els premis 25 d’Abril que el BLOC concedeix anualment a personalitats, associacions o entitats destacades dels àmbits social, polític o cultural del País Valencià.
El secretari general del BLOC, Enric Morera, ha destacat que, amb aquests guardons, el BLOC ha volgut homenatjar a totes aquelles persones i entitats afectades per “l’apartheid cultural al qual els sotmet el president Camps, entitats i persones marginades i censurades pels mitjans i l’administració pública, que no compten amb la complicitat del govern de totes i tots els valencians, que prefereix destinar tots els seus esforços a l’encontre amb Benet XVI, abans que no donar suport als actors i actrius, als músics en valencià; a tot un munt de gent que genera cultura a pesar del PP”.
Morera ha reafirmat, durant l’acte de lliurament dels premis, el compromís de la seua formació per impulsar el procés autonòmic valencià a partir del 2007, “per fer front al pacte de la vergonya del PP i PSOE que està darrere del nou Estatut, pacte que frena el nostre creixement com a país”.
Morera ha destacat que “front a les celebracions descafeïnades i poc reivindicatives que han tingut lloc a les Corts, nosaltres manifestem que aquest 25 d’abril ha suposat l’inici del canvi polític que tindrà lloc l’any 2007 a la Generalitat. Front a la passivitat el PSOE i la depredació política que practica el PP, el BLOC vol contribuir a articular el canvi polític, a fer possible un altre país amb totes aquelles forces ”.
Oficina de Premsa del BLOC
València, divendres 28 d’abril del 2006

Després de les eleccions al parlament europeu de juny del 2004, el president del Govern espanyol va signar el 8 de Juliol, al saló de Columnes del Palau de la Moncloa, -escenari d’anteriors pactes socials - amb CEOE , CEPYME , UGT i CCOO, una declaració política conjunta de nou folis com a obertura del procés negociador per a la reforma laboral.
Aquest Pacte comprèn mes aspectes que el signat al mateix lloc i pels mateixos actors l’Octubre de 1977 als anomenats Pactes de La Moncloa.

El diàleg està realitzant-se sobre tretze temes o problemes que ells han detectat:

1) Temporalitat: aprofundir en l’Acord de 1997, perseguint flexibilitat per a les empreses i seguretat per als treballadors i vigilant l’ús injustificat de la contractació temporal.

2) Promoció d’ocupació del jovent, les dones, els discapacitats i els i les treballadores d’edat avançada.

3) Immigrants: futur Reglament de la Llei d’Estrangeria.

4) Formació.

5) Reforma de l’INEM: en coordinació amb les Comunitats Autònomes. No sols per a prestacions sinó per a polítiques actives de recerca d’ocupació.

6) Millorar les dotacions a la inspecció de treball.

7) En política industrial, potenciar inversions tecnològiques i el compliment del protocol de Kyoto

8) Salari Mínim Interprofessional.

9) Participació dels treballadors: anàlisi del paper sindical en les reestructuracions i l’augment de productivitat.

10) Accidents laborals: polítiques actives de detecció i eliminació de les seves causes.

11) Negociació col·lectiva: Estudiar formes per a adaptar-les a les necessitats d’empreses i sectors, així com per a millorar la productivitat.

12) Reforçar el paper dels agents socials.

13) Pensions: Afirmació de la contributivitat en el marc del Pacte de Toledo, millorant la correspondència entre aportacions i prestacions. Potenciació de pensions complementàries mitjançant els fons privats de pensions.
(més…)