L´Estatut, pitjor encara…
JOAN RIBÓ CANUT
SÍNDIC DEL GRUP PARLAMENTARI ESQUERRA UNIDA, VERDS, L´ENTESA
Escric aquestes línies poques hores després de què s´haja produït l´últim debat en les Corts respecte a la reforma de l´Estatut d´autonomia del País Valencià després d´haver passat pel Congrés i Senat de les Corts Espanyoles. I cal ressaltar quelcom que ha passat desapercebut en el fragor del debat al voltant de l´idioma valencià i el mínim per accedir a les Corts. Efectivament, si pensàvem que la reforma estatutària, tal com va eixir de les Corts Valencianes, era inacceptable, després del seu pas per les Cortes Espanyoles aquesta reforma ha empitjorat de forma considerable. Molts aspectes contribueixen a confirmar aquesta valoració alguns dels quals volem ressaltar:
1. La substitució en tot el text del Dret Foral Valencià per Dret Foral Civil Valencià amb una única finalitat: Que no tinguem els valencians cap possibilitat de poder-nos recolzar en l´addicional primera de la Constitució, que recolza els Drets Forals, com feren en el seu dia tant bascos com navarresos per a desenvolupar el seu model de finançament basat en el concert econòmic. Val la pena recordar que els valencians som els que menys recursos rebem per càpita de tota Espanya a l´hora de finançar la nostra autonomia mentre que tant navarresos com bascos es troben en finançament en els primers llocs per càpita de totes les CCAA.
2. La substitució prou sistemàtica de referències a articles de la Constitució per lleis orgàniques que la desenvolupen. Ningú s´ha qüestionat en la reforma valenciana la Constitució. Però que, a més de la Constitució, tinguem que acceptar que no són qüestionables tampoc les lleis orgàniques que la desenvolupen, per cert, molt més fàcils de canviar que el mateix Estatut, sembla un excés de submissió i feblesa davant als que manen en Madrid.
3. Eliminació de competències importants que estaven en el text redactat en València i han estat suprimits o descafeïnats en Madrid. És el cas de la renda de ciutadania on calia fer una llei específica i ara es queda només «en els termes previstos en la llei». És el cas de les Corts Valencianes que tenien «personalitat jurídica pròpia» i en Madrid, s´ha quedat retallat a «gaudeixen d´autonomia». És el cas del Cadastre, la gestió del qual era competència de la Generalitat, que Madrid ha retallat i mutilat en una pírrica «possibilitat de col·laboració». O és «el dret a participar en institucions supranacionals de caràcter regional» (Art. 67-4) en els temes europeus que s´ha quedat reduït a «podrà participar en…», un condicional de bona voluntat sense quasi valor.
4. Podríem continuar amb aspectes més filosòfics, de redacció o d´augmentar a dos terços el mínim d´algunes lleis de desenvolupament estatutari que donen capacitat de veto i blinden per al futur qualsevol transformació que no siga del gust del Partit Popular. Però, sens dubte, el tema més cridaner és l´eixida del mínim per accedir a les Corts Valencianes del text de l´Estatut. Formalment, és millor que estiga en la Llei Electoral que en l´Estatut. Però en la pràctica és el mateix: Si el PSPV no ho canvià en Madrid on hi havia vots suficients en el Congrés i en el Senat per a fer-ho, ¿Com ho va a fer en València on ni té els vots, ni té la força per imposar-ho al PP que no vol de cap manera? Els creients hauran de resar a Sant Vicent per a què faça un dels seus famosos miracles. Els que no som tant creients no podem oblidar aquella frase de Lampedusa en El Gatopardo: «Canviem alguna cosa per a què tot continue igual». Canviem l´Estatut, per la llei electoral però tot continua igual: Per accedir a les Corts Valencianes, com a mínim el 5%.

Una reforma d´Estatut com la plantejada no és fa qualsevol dia. Hem tardat més de vint anys per arribar-hi. Tardarem molts anys per veure´n una altra. I estem convençuts de què s´ha perdut una oportunitat d´or per a fer la reforma que necessitàvem. Un estatut fet amb les presses per a què no es confonguera amb el català com l´avançament de l´aprovació final així ho confirma, ha perdut la oportunitat de plantejar-se els problemes més importants: Passa sense pena ni glòria en l´aspecte del finançament autonòmic, en la qüestió municipal, en la millora de la democràcia representativa. Una reforma que empitjora seriosament la unitat del valencià amb el català en introduir contínues referències a idioma valencià que poden generar inseguretat jurídica en el futur a més de ser una camí segur per augmentar el conflicte polític amb la llengua.

Quan veiem l´actitud intel·ligent d´andalusos, gallecs i canaris d´esperar a que finalitze el debat de la reforma catalana per a posar en marxa la seua reforma estatutària ja què la reforma catalana obre noves perspectives que només podran ser aprofitades després, mai abans, per moltes clàusules Camps que es vulga ficar, no podem deixar de reafirmar-nos en allò que votàrem: Deixem aquesta reforma en l´oblit i tornem a començar, però ara de veritat.

L’ALCÚDIA
1931 – 2006

75 ANIVERSARI DE LA REPÚBLICA
RECUPEREM LA MEMÒRIA HISTÒRICA
CONSTRUÏM EL FUTUR

Dimarts 4 d’abril, a les 21:30, a la Casa de la Cultura
Projecció de la pel·lícula:
“La lengua de las mariposas”

Divendres 7 d’abril a les 19:30, a la Casa de la Cultura
Xerrada – Col·loqui:
”Recuperem la memòria històrica”
Amparo Salvador presidenta del Fòrum per la Memòria Històrica
Francisco Ruiz vicepresident del Fòrum per la Memòria Històrica
Paco Sanz, regidor d’EUPV de l’Alcúdia

ESQUERRA UNIDA – ENTESA L’ALCÚDIA

LA VISITA DELS PRÍNCEPS D’ASTÚRIES PASSA PER ELX SENSE PENA NI GLÒRIA, NOMÉS ASSOLISC CAPTAR L’ATENCIÓ DE LA FALSIMEDIA LOCAL I ELS AUTOPROCLAMATS AGENTS SOCIALS: PATRONAL, CC.OO I UGT.

A pesar de l’esforç realitzat per l’Ajuntament amb majoria absoluta del PSOE, que va posar durant una setmana abans, tota la seua maquinària publicitària al servei de la visita de la Monarquia, amb un bombardeig sistemàtic d’anuncis en les ràdios i televisions locals cridant als ciutadans i ciutadanes a rendir homenatge als Borbons.
Malgrat tots els gabinets de comunicació i protocol, malgrat que la policia local mentia descaradament assegurant l’assistència de quinze mil persones, la realitat i així queda demostrat en fotografies no arribaven a 5.000 els ciutadans i ciutadanes que es van congregar davant de l’Ajuntament.

La manipulació en la visita dels Borbons va arribar a l’espantall total, se’ls va dur a visitar una empresa de calçat que no representa en absolut la realitat de la indústria local. En la ciutat dels contractes precaris, de la precarietat laboral, dels accidents de treball, de la vergonyosa especulació immobiliària i del salve’s qui puga, tot va ser una burla i pura rutina.

Heus ací un breu resum d’allò més destacat de la jornada

Valoracions dels monàrquics il•licitans, extretes de la premsa local:

“La visita dels Prínceps d’Astúries tindrà efectes positius per a la ciutat en el futur. Així s’espera des de patronal i sindicats del calçat”.

L’edil de Foment, Alejandro Soler (PSOE):
“la ciutat ha estat coneguda a nivell nacional i internacional, els membres de la Casa Reial tenien un gran interés per conèixer el calçat…”
“la presència dels Prínceps és un esdeveniment de gran transcendència per a la projecció d’Elx que com capital nacional del calçat pot tenir”

Antonio Medina, Associació d’Industrials del Calçat d’Elx:
“ la visita ha significat l’oportunitat que es conega a aquests nivells del Govern la nostra ciutat ”
“sempre han demostrat el seu interés pel calçat i un gran coneixement del mateix… al setembre del passat any en la fira de Milà, van demostrar que estan ben preparats referent a això”

Pascual Pascual, secretari de la Unió Comarcal de CC OO:
“són els millors transmissors de les possibilitats que té Elx, perquè la puguen conèixer a nivell mundial».
“ els Prínceps van demostrar que coneixien com es troba el sector del calçat…”

“ Poc ha transcendit de la recepció que l’Ajuntament va oferir en el Saló de Plens als Prínceps, llevat que Don Felipe amb qui més va parlar fou amb els esportistes i empresaris allí presents ” DIARIO INFORMACION

Coincidint amb la celebració de la setmana per la República, el Ple de l’Ajuntament d’Alginet ha aprovat aquest mateix dilluns una moció presentada conjuntament pel PSOE i el BLOC, en nom del conjunt de forces polítiques d’esquerra del poble.

La moció aprovada, amb l’oposició del PP i l’abstenció d’UV i Gent d’Alginet, proposa a les institucions autonòmiques i estatals que el 14 d’abril se celebre d’ara endavant com un reconeixement oficial a tots els ciutadans espanyols que van lluitar activament per la llibertat, la justícia i la igualtat, valors comuns que han de continuar orientant la construcció democràtica de la nostra societat, instant a que en la barana del balcó de l’Ajuntament, el dia 14 d’abril de cada any, es penge també la bandera tricolor, per presidir els actes que es pogueren fer al poble.

Així mateix, es demana també que es declare al poble l’any 2006 Any de la Memòria Històrica, instant també al Govern Espanyol a presentar, com més prompte millor, la llei de la Memòria en el Congrés dels Diputats, atés que des del passat 7 de febrer es va prendre ja en consideració una proposició de llei perquè 2006 siga declarat any de la memòria Històrica, en reconeixement de la II República espanyola i en homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista. En aquest sentit, es demana que al poble es dedique el nom d’alguna plaça o carrer a la IIª República espanyola, afegint en la placa on s’indique el nom, un text que reconega els valors de coratge i entrega dels conciutadans que foren afusellats o represaliats durant el règim franquista, per defensar els principis de llibertat i democràcia.

La celebració d’actes de la setmana per la República acabarà aquest divendres amb un debat-col•loqui amb destacats membres dels partits polítics de l’esquerra:
- Andrés Perelló (diputat del PSPV a les Corts Valencianes)
- Albert Girona (membre de la Comissió Executiva del BNV)
- Isaura Navarro (diputada d’EU a les Corts Generals)
- Vicent Amanç Viel (regidor d’ERPV a l’Ajuntament de Sueca)

Modera l’acte Àngel Velasco

“L’alcalde de Llíria, Manuel Izquierdo, ha repartit una nota informativa de caire polític al menors del centres públics educatius de primària on, a banda de fer-se propaganda del que no ha fet fins ara sobre la construcció de nous centres escolars, ha acusat a no “se sap qui”, de voler paralitzar les suposades actuacions educatives. Les AMPES dels col·legis públics ha rebut amb molta indignació esta missiva dels responsables polítics de Llíria (PP-UPED), ja que fins ara, la regidoria d’educació i la Conselleria no s’havien dignat a dir ni una paraula al respecte. Alguns mestres dels col·legis públics s’han negat a repartir aquest full per considerar-lo com a propaganda política. Aquesta és la primera vegada que tot un alcalde s’atreveix a introduir la política partidista dintre del col·legis a través dels menors. Cal preguntar-se si açò és legal, ja que ètic de segur que no ho és. L’alcalde sembla utilitzar els mitjans públics per amagar la seua ineficàcia, ja que tot el que diu són meres promeses i no estan publicades en cap lloc d’accés públic. Sols volem fer-li una pregunta molt clara a l’alcalde: CIEGSA ha licitat ja les obres i ha posat data d’inici? Perquè volem recordar-li que encara s’estan cnstruint col·legis de quan el president Camps era Conseller d’Educació allà pe l’any 1997. Menys propaganda i més fets.”

No és ètic, senyor alcalde. És senzillament manipulació

“Si no eres part de la solució, es que eres part del problema. Aquesta màxima filosòfica es interpretada constantment per la primera autoritat local que, dia rere dia, eludeix les solucions intentant amagar els problemes. La conclusió és més que clara: eixir a la foto somrient mentre els ciutadans plorem d’impotència davant de tanta desídia municipal. La darrera de totes ha estat del tot impresentable: utilitzar a xiquets, menors d’edat, per a manipular una realitat que és incapaç de justificar a la opinió pública: mai un polític edetà havia caigut tan baix!! Quina serà la pròxima? Obligar a tots el col·legis a que abans de que comencen les classes canten el pasdoble de Camps? O tal vegada ja ha demanat un per a vostè i així declarar-lo himne de Llíria? Senyor Izquierdo, deixe de ser un problema i busque solucions. Done la cara i, si té una miqueta de vergonya, demane perdó als pares i mares i a l’opinió pública per haver ma
nipulat a menors d’edat”

El president d’ICV, Joan Saura, es felicita per haver aconseguit un text excel·lent
El president d’ICV, Joan Saura, s’ha felicitat aquest migdia per haver aconseguit un text excel·lent després de l’aprovació avui al Congrés de l’Estatut de Catalunya. Saura ha declarat que el text final és “excel·lent” malgrat que el PP s’hagi comportat com “la pitjor dreta, instal·lada en la barbaritat, la mentida i la difamació”. Saura considera que ara el que cal “enfortir encara més l’Estatut” amb un bon resultat al referèndum. Saura ha fet aquestes declaracions després de l’aprovació avui del text de l’Estatut al Ple del Congrés a Madrid. El text ha rebut 189 vots a favor, d’IU-ICV, PSOE, CIU, PNB, CC-NC i BNG, 154 en contra del PP, ERC i EA, i dues abstencions de CHA i Nafarroa Bai.
(més…)

[tret de www.bloc.ws]
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ APROVADA PER L’EXECUTIVA NACIONAL
Document aprovat per l’Executiva en la reunió extraordinària del 29 de març de 2006

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
A la introducció de la ponència política aprovada al IV Congrés de BLOC, celebrat a la ciutat de València els dies 21 i 22 de gener d’enguany, afirmàvem:

“El País Valencià necessita amb urgència un canvi polític profund, ambiciós i valencià. Un canvi que no siga un simple recanvi d’un partit per un altre, sinó una transformació profunda en la manera de fer política, en la manera de fer participar la ciutadania, en la manera com el País Valencià es relaciona amb l’estat i amb Europa. A poc més d’un any de la convocatòria electoral de 2007, el BLOC es troba en condicions òptimes per treballar per eixe canvi,… Estem preparats per contribuir, des de les institucions i des del carrer, a construir un nou escenari polític per al nostre país.” (més…)

XIX PREMIS 25 D’ABRIL 2006
Divendres 28 d’abril
20 hores
Teatre EL MICALET
C/ Guillem de Castro, 70
València

Premiats de l’any 2006

Fòrum per la Memòria del País Valencià, en la persona de la seua presidenta, Amparo Salvador.

Es tracta d’una entitat que treballa per la recuperació de la memòria històrica de la II República, la Guerra Civil i el franquisme, per traure a la llum els episodis de repressió a persones i entitats que va provocar la dictadura i per recuperar la memòria d’aquells que van perdre la guerra.

Xavi Castillo i la Plataforma Valenciana de les Arts Escèniques

De tots és sabut el compromís de Xavi Castillo amb la llibertat d’expressió. La seua ferma i decidida actitud creadora li ha comportat la censura i la marginació de les institucions governades pel PP.

En tots dos casos es tracta de reconéixer els valors de la democràcia i el progrés i cal que hi participem massivament.

L’acte de lliurament clourà amb un parlament polític del Secretari General del BNV, Enric Morera

Morera ha indicat que, en atenció a criteris de participació, igualtat i pluralisme, la nova llei electoral ha d’eliminar qualsevol referència a la barrera electoral del 5%
El secretari general del BLOC, Enric Morera, ha informat hui que els grups municipals del BLOC estan presentant als ajuntaments valencians una moció per demanar a les Corts la redacció d’una nova llei electoral que contemple tres eixos ben clars. En primer lloc, un sistema electoral que complisca el principi constitucional del vot igual. En segon lloc, un sistema electoral que traduïsca una millor proporció de la població de les circumscripcions amb la distribució d’escons atribuïts a cadascuna d’aquestes. I, també, un sistema electoral que atenga al principi de proporcionalitat constitucional mitjançant la introducció d’una fórmula electoral de proporcionalitat més inequívoca, que millore la ràtio vot/escons de les candidatures concurrents.
Segons Morera, el nou Estatut, aprovat el passat dilluns a les Corts, entra en contradicció amb la vigent llei electoral. Per això, i sobretot per no posar en perill futures convocatòries electorals a les Corts, “es fa necessari abordar de forma immediata la redacció d’una nova Llei Electoral que ajuste els processos electorals a allò explicitat al nou text estatutari”. El secretari general del BLOC ha indicat que, en atenció a criteris de participació, igualtat i pluralisme, aquesta llei electoral ha d’eliminar qualsevol referència a la barrera electoral i que, en tot cas, s’ajuste la LEV a allò que disposa la LOREG, que determina una barrera del 3% dels vots emesos a cada circumscripció electoral.
Morera ha emplaçat al PP i PSPV-PSOE a no cometre “cap cacicada antidemocràtica més”. En aquest sentit, ha recordat als líders d’aquests dos partits, Francisco Camps i Joan Ignasi Pla, que representants dels seus partits, com ara Ciprià Ciscar, anunciaven al Congrés: “entendemos que era más oportuno que ese límite (referint-se a la barrera electoral) no figurara en el Estatuto de Autonomía y que fueran las Cortes Valencianas, en determinación de su ley electoral autonómica, las que establecieran un límite, que puede ser el correspondiente en cada momento y modificado también sin necesidad de la rigidez que impondría su presencia en el Estatuto de Autonomía. No les ocultamos que nuestra preferencia fue dirigida al 3%, pero la única posibilidad de un acuerdo en el presente momento supondría la salida de cualquier limite electoral del texto del Estatuto, posición que, por otra parte, entendíamos que podría ser compartida por otros grupos, y en el ámbito de la Comunidad Valenciana muchos ciudadanos y ciudadanas entendían y aspiraban a esa solución”. També Federico Trillo (PP) aclaria que el PP pensava que el límit electoral havia de ser objecte de debat en la Llei Electoral a aprovar per la pròpia autonomia.
En altres paraules, i com recull el nou Estatut, en el seu article 23.2: “Per a ser proclamats electes i obtenir escó, els candidats de qualsevol circumscripció hauran de gaudir de la condició de valencians i hauran d’haver estat presentats pels partits, federacions, coalicions o agrupacions d’electors que obtinguen el número de vots exigits per la Llei Electoral Valenciana”. Així mateix l’article 24 afegeix: “La Llei Electoral Valenciana prevista en l’apartat 1 de l’article anterior, serà aprovada per votació del conjunt de les dues terceres parts de les Corts”
És evident que la voluntat expressada al nou Estatut és la de modificar la Llei Electoral Valenciana i, més en concret, la de redactar una nova llei. S’afegeix a açò l’opinió d’alguns destacats juristes que troben clars fonaments jurídics pels quals el text estatutari entra en contradicció amb la vigent Llei Electoral. Això, fins i tot, podria afectar a la legalitat de la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques celebrades amb el nou Estatut en vigor però seguint els criteris de la LEV de 1987, especialment en allò que fa referència a l’article 12 de la LEV que diu: “a) Les candidatures que no hagen obtingut si més no el 5% dels vots emesos la Comunitat Valenciana no es tenen en compte”.
Segons el secretari general del BLOC, en esta nova LEV, que s’haurà d’aprovar per 2/3 de les Corts, hauria d’atendre necessàriament els criteris democràtics de participació, igualtat i pluralisme. Morera ha explicat que de les 52 compareixences que va fixar la Comissió Parlamentària de Reforma de l’Estatut, pràcticament la totalitat de les organitzacions patronals (Associació Valenciana d’Empresaris, L´Empresarial, PYMEV..) sindicals (UGT, CC OO, Intersindical Valenciana) universitàries (universitats de València, d’Alacant, Politècnica de València), polítiques (EUPV, BLOC, UV), la Sindicatura de Greuges, així com els experts en dret consultats (Manuel Alcaraz, Lluís Aguiló, José Asensi, Manuel Martínez Sospedra, Vicent Franch, Vicent García Edo) es van mostrar partidaris de l’eliminació de la barrera del 5% per injusta i antidemocràtica.
Fins i tot, en paraules de Morera, en una enquesta d’octubre del 2003 encarregada per la Generalitat Valenciana, un 53,1% de les persones que es mostraven favorables a la reforma de l’estatut van assenyalar que la rebaixa del 5% al 3% en el sistema electoral valencià era desitjable per permetre l’entrada dels partits minoritaris en Les Corts valencianes. Un percentatge que superava en quasi 3 punts el percentatge favorable a introduir la facultat de dissolució anticipada de les Corts que tant ha interessat al PP i al PSOE.
És més, la LEV actual exigeix haver obtingut almenys el 5% dels vots emesos en el País Valencià. Es tracta d’una fórmula que limita el pluralisme i entronitza l’efecte guillotina en el sistema valencià de partits, com han posat de manifest el conjunt de resultats alternatius que s’haurien donat en les Corts valencianes si s’hagueren utilitzat modalitats de clàusules de tancament menys oneroses, com succeeix en els sistemes electorals actuals de la majoria de les comunitats autònomes.
En tot cas, Enric Morera ha demanat al PSOE que no entre en el joc que marca el Partit Popular i faça valdre la seua capacitat de bloqueig de la reforma de la Llei Electoral per exigir la rebaixa de la barrera al 3% per fer-la més representativa i democràtica.
Morera ha assenyalat que la presentació d’aquesta moció als ajuntaments s’inclou dins de la campanya, Més Democràcia, totes les veus a les Corts Valencianes, que el BLOC està desplegant aquesta primavera arreu del País Valencià.
Oficina de Premsa del BLOC
València, dijous 30 de març del 2006

Roda de premsa: "Discriminació institucional a Valência"
Dia 31 de març del 2006. En l'APLEC del Voluntariat, antic llit del Túria.
En l'antic llit del Túria, entre els ponts de La Pinta i Les Flors, junt amb l'estand de LAMBDA, a les dotze del matí convocatòria als mitjans de comunicació: en la que persones amb diversitat funcional (discapacitat), membres del Fòrum de Vida Independent donaran una àmplia explicació d'una situació que exemplifica la discriminació institucional que les persones