L´Estatut, pitjor encara…
JOAN RIBÓ CANUT
SÍNDIC DEL GRUP PARLAMENTARI ESQUERRA UNIDA, VERDS, L´ENTESA
Escric aquestes línies poques hores després de què s´haja produït l´últim debat en les Corts respecte a la reforma de l´Estatut d´autonomia del País Valencià després d´haver passat pel Congrés i Senat de les Corts Espanyoles. I cal ressaltar quelcom que ha passat desapercebut en el fragor del debat al voltant de l´idioma valencià i el mínim per accedir a les Corts. Efectivament, si pensàvem que la reforma estatutària, tal com va eixir de les Corts Valencianes, era inacceptable, després del seu pas per les Cortes Espanyoles aquesta reforma ha empitjorat de forma considerable. Molts aspectes contribueixen a confirmar aquesta valoració alguns dels quals volem ressaltar:
1. La substitució en tot el text del Dret Foral Valencià per Dret Foral Civil Valencià amb una única finalitat: Que no tinguem els valencians cap possibilitat de poder-nos recolzar en l´addicional primera de la Constitució, que recolza els Drets Forals, com feren en el seu dia tant bascos com navarresos per a desenvolupar el seu model de finançament basat en el concert econòmic. Val la pena recordar que els valencians som els que menys recursos rebem per càpita de tota Espanya a l´hora de finançar la nostra autonomia mentre que tant navarresos com bascos es troben en finançament en els primers llocs per càpita de totes les CCAA.
2. La substitució prou sistemàtica de referències a articles de la Constitució per lleis orgàniques que la desenvolupen. Ningú s´ha qüestionat en la reforma valenciana la Constitució. Però que, a més de la Constitució, tinguem que acceptar que no són qüestionables tampoc les lleis orgàniques que la desenvolupen, per cert, molt més fàcils de canviar que el mateix Estatut, sembla un excés de submissió i feblesa davant als que manen en Madrid.
3. Eliminació de competències importants que estaven en el text redactat en València i han estat suprimits o descafeïnats en Madrid. És el cas de la renda de ciutadania on calia fer una llei específica i ara es queda només «en els termes previstos en la llei». És el cas de les Corts Valencianes que tenien «personalitat jurídica pròpia» i en Madrid, s´ha quedat retallat a «gaudeixen d´autonomia». És el cas del Cadastre, la gestió del qual era competència de la Generalitat, que Madrid ha retallat i mutilat en una pírrica «possibilitat de col·laboració». O és «el dret a participar en institucions supranacionals de caràcter regional» (Art. 67-4) en els temes europeus que s´ha quedat reduït a «podrà participar en…», un condicional de bona voluntat sense quasi valor.
4. Podríem continuar amb aspectes més filosòfics, de redacció o d´augmentar a dos terços el mínim d´algunes lleis de desenvolupament estatutari que donen capacitat de veto i blinden per al futur qualsevol transformació que no siga del gust del Partit Popular. Però, sens dubte, el tema més cridaner és l´eixida del mínim per accedir a les Corts Valencianes del text de l´Estatut. Formalment, és millor que estiga en la Llei Electoral que en l´Estatut. Però en la pràctica és el mateix: Si el PSPV no ho canvià en Madrid on hi havia vots suficients en el Congrés i en el Senat per a fer-ho, ¿Com ho va a fer en València on ni té els vots, ni té la força per imposar-ho al PP que no vol de cap manera? Els creients hauran de resar a Sant Vicent per a què faça un dels seus famosos miracles. Els que no som tant creients no podem oblidar aquella frase de Lampedusa en El Gatopardo: «Canviem alguna cosa per a què tot continue igual». Canviem l´Estatut, per la llei electoral però tot continua igual: Per accedir a les Corts Valencianes, com a mínim el 5%.

Una reforma d´Estatut com la plantejada no és fa qualsevol dia. Hem tardat més de vint anys per arribar-hi. Tardarem molts anys per veure´n una altra. I estem convençuts de què s´ha perdut una oportunitat d´or per a fer la reforma que necessitàvem. Un estatut fet amb les presses per a què no es confonguera amb el català com l´avançament de l´aprovació final així ho confirma, ha perdut la oportunitat de plantejar-se els problemes més importants: Passa sense pena ni glòria en l´aspecte del finançament autonòmic, en la qüestió municipal, en la millora de la democràcia representativa. Una reforma que empitjora seriosament la unitat del valencià amb el català en introduir contínues referències a idioma valencià que poden generar inseguretat jurídica en el futur a més de ser una camí segur per augmentar el conflicte polític amb la llengua.

Quan veiem l´actitud intel·ligent d´andalusos, gallecs i canaris d´esperar a que finalitze el debat de la reforma catalana per a posar en marxa la seua reforma estatutària ja què la reforma catalana obre noves perspectives que només podran ser aprofitades després, mai abans, per moltes clàusules Camps que es vulga ficar, no podem deixar de reafirmar-nos en allò que votàrem: Deixem aquesta reforma en l´oblit i tornem a començar, però ara de veritat.