LLIR ENTRE CARDS [AVUI]
Periodisme d’investigació
Salvador Sostres
Encara sobre els famosos informes no voldria que es pensessin que això és periodisme d’investigació i que El País i El Periódico tenen periodistes que són uns genis. El que tenen són periodistes amb número de telèfon: i poca cosa més, pobrets. I aleshores truca Joan Ferran i queden per organitzar-se. Se’ls ha vist esmorzar plegats: i cada dia els 2 diaris escampen coordinats el mateix fragment d’informe o d’enquesta amb les mateixes instruccions a peu de pàgina. No és cap paròdia, encara que ho sembli, ni cap exageració, encara que sigui realment exagerat tant de servilisme: les coses estan funcionant exactament així, en aquest cas, i han funcionat igualment en tants d’altres casos. El periodisme d’investigació que El País i El Periódico fan a Catalunya sempre ve de Nicaragua. Periodisme d’investigació, aquests informes? Deu ser d’investigació de gola, a veure si aquesta vegada entrem fins més al fons. I després d’haver fet de la còfia un uniforme del cos i de l’ànima, després d’haver embrutat el nom d’aquest ofici manipulant i faltant a la veritat quan ha fet falta, després d’haver-vos convertit sense rubor en la minyona lírica d’un tercera fila del partit que sempre perd les eleccions a Catalunya; si convertiu el periodisme en una sessió de manicura i la vostra única feina és escriure el que ells dicten no sou qui per donar lliçons de res a ningú, com no siguin lliçons de manicura. Això és el que heu fet sempre: i és cert que al final heu desenvolupat un estil molt personal, felicitats. Però de periodisme les lliçons ja les donarem els que estimem aquest ofici i ens dediquem cada dia a treballar-lo, no com vosaltres, que a canvi de favors i monedes l’heu rebaixat a vella petarda pudenta de saldo i cantonada.