EU DIU QUE EL PARC TEMÀTIC MUNDO ILUSIÓN ÉS EL PARADIGMA DE LES MENTIDES DEL PP

CASTELLÓ El diputat autonòmic d’Esquerra Unida-Els Verds-l’Entesa, Ramon Cardona, s’ha referit aquest matí a l’anunci fet pel vicepresident del Consell, Victor Campos, sobre la possible cessió del Parc Temàtic Mundo Ilusiòn a la iniciativa privada.
Segons Cardona, el Consell ha promogut una estafa en tota regla contra els propietaris dels terrenys de Cabanes i Orpesa, per furtar-los part de la seua terra i cedir-la gratuitament a una empresa privada. “ Ja fa anys venim dient que la gestió del Parc Temàtic, si algun dia es fa, serà privada. El prjecte de parc temàtic ha estat des del principi una simple excusa per justificar el major PAI de les nostre comarques,però la pròpia voracitat de les propostes urbanístiques que van presentar les empreses al seu voltant, el van deixar com a quelcom secundari i totalment prescindible. Però no obstant eixa falta d’interès per Parc Temàtic, l’administració ha continuat mantenint l’obligatorietat de cessió gratuïta del terrenys , ( quasi 1 milió de metres quadrats). És a dir, el veï que es vulga quedar en d’urbanització, en una territori de minifundis, a més d’haver de cedir un tant per cent molt elevat per a vials, zones verdes, dotacional, més el 10 € d’aprofitament urbanístics de cessió a l’ajuntament. també han de cedir una bona part del seu terreny per al presumpte part temàtic. Amb aquesta nova cessió, a qui es castiga és al menut propietari que no vol vendre la seua terra”
El diputat d’EU ha afirmat que aquest tàctica és totalment il•lícita èticament, ja que, de fer-se el parc temàtic, ( tot i les experiències deficitàries d’altres com Quiebra Mítica), l’empresa “agraciada”, haurà tret com a mínim 28.000.000 € ( si el metre quadrat es paga ara a mínim 36 €, i la cessió és de 800.000 metres) , a costa dels veïns propietaris del terreny. A més dels milions d’euros de l’erari públic que s’estan gastant en estudis de viabilitat, i en les aportacions futures que vulga fet l’administració “ en un sistema de gestió que ja coneixem massa bé; si hi ha beneficis, tots per a la butxaca privada, i si hi ha pèrdues, per a l’erari públic” .
Recordem com en juliol del 2005, el Conseller Gerardo Camps, responia que no s’havia pres cap decisió respecte a la gestió del Parc Temàtic, i que la cessió de terrrenys pera la construcció del mateix no comportava compromossos per a la porsterior gestió del mateix. Eixa minsa resposta era la que donava a les preguntes:
- L’administració autonòmica, directa o indirectament per mitjà de l’empresa Parcs Temàtics, es dedicarà a redactar i executar el parc d’oci, no a gestionar-lo. Quí es preveu que gestione aquest Parc?
- Baix quin mecanisme es concedirà la gestió d’aquest Parc?.
- Quins beneficis obtindrà l’erari públic de la cessió de la gestió del Parc Temàtic?.
- En el cas de que es generen beneficis econòmics en aquest Parc, com repercutirà en l’erari públic ? recuperarà la Conselleria, o els organisme públics dependents, part de la inversió?.
- Quina valoració es dóna a la ubicació concreta del Parc Temàtic?
- En el cas de qui es generen pèrdues econòmiques en la gestió del Parc, com repercutirà les mateixes en aquesta Conselleria o demés organisme públics?.
- Preveu aquesta Conselleria que es puga desenvolupar un PAI extens al voltant del parc temàtic, molt abans de que aquest darrer veja la llum?
- La cessió de terrenys per a la construcció del Parc Temàtic comporta algun compromís per a la posterior gestió del Parc, a l’empresa que desenvoluparà urbanísticament el PAI del voltant?.

Cardona ha remarcat, que encara queden molts dubtes a dissipar, com són el què es farà amb eixos terrenys si no es du a terme el Parc Temàtic en diners públics, i el què comporta la cessió del mateixos, i ha anunciat que en la propera setmana es tornaran a registrar pregutes al respecte de la gestió del parc i el greuge que suposa per als propietaris del sòl.
+ info: 609879131.
per a divertir-se, podeu visitar la web de Mundo Ilusión, cutre com es mereix el parc

http://www.xipmultimedia.com/mundoilusion/espanyol.htm

EU-CS DÓNA SUPORT A LES REIVINDICACIONS DE L’AVVE REI EN JAUME
El responsable de l’àrea de moviments socials d’Esquerra Unida a Castelló, Vicent Grau, ha manifestat aquest matí, que l’anunci de 180 veïns de l’associació Rei En Jaume de reclamar públicament a l’alcalde de Castelló, Alberto Fabra, la paralització d’un pla urbanístic que afectarà 70 vivendes de l’entorn del cementeri de Sant Josep, é suna mostra més de com tot l’urbanisme del PP es limita a les concessions urbanístiques del PP a les empreses, per damunt del propietaris “l’AVV Rei En Jaume és una suma més en la interminable d’afectats i agredits per les intencions urbanístiques del PP, que ahir mateix recordàvem com fins i tot afecten a l’esglèsia quan està en joc l’interés empresarial” (més…)

CAS FABRA: CARDONA DIU QUE CAMPS OBLIDA QUE ALLÒ IMPORTANT DELS POLÍTICS NO ÉS LA SEU FORMA FÍSICA, SINÓ LA SEUA HORNADESA I CAPACITAT

CASTELLÓ El diputat autonòmic d’Esquerra Unida-Els Verds-l’Entesa, Ramon Cardona, ha afirmat aquest matí, que les noves lloances de Francisco Camps al President de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, perquè continue com candidat a les properes eleccions “ per estar en plenes facultats físiques i mentals per a seguir” , demostren la complicitat del tot el PP autonòmic en la corrupció.
Segons Cardona “ possiblement Fabra està en facultats físiques i mentals, el desgast personal d’una persona que ha viscut tota la vida agafat a la poltrona no és el mateix que el d’un obrer, també ha demostrat saber gastar les facultats mentals en fer negocis il•lícits de tot tipus.. Però a banda de les condicions físiques i mentals, hi ha d’altres més importants a demanar als candidats, i són la seua gestió, i les seues condicions ètiques. I a una persona que durant el seu mandat només ha fet que fracassar en els projectes faraònics, endeutar l’administració per no aconseguir res més que clientelisme, i degradar la situació de la província, a més de tractar-se del polític més corrupte, amb més imputacions judicials de la història de la nostra “ província” . Per tant, existeixen altres condicionants molt més importants que els físics per poder continuar apostant per Fabra com representat del PP a Castelló”
Per al dirigent ecosocialista, a banda del futur judicial de Fabra, ha estat un polític deshonrat del qual objectivament s’ha demostrat ha mentit en les seues declaracions d’Hisenda, que s’ha enriquit de manera altament sospitosa, ha enganyat en les seus declaracions davant dels jutjats, i ha fet de la corrupció el seu mode de vida .
Cardona ha destacat, que Camps, lloant i amparant a Fabra, també dóna com a vàlida la gestió del polític més egolatra i ineficaç de la nostra història “ a banda de les ansies i el protagonisme immens de Fabra, la seua gestió ha estat un autèntic fracàs; s’ha limitat a projectes faraònics que han fet aigües per tots els costats, mentre els pobles i ciutats de Castelló continuen en situació de total desatenció, en aspectes com els sanitaris, de dotacions culturals, centres d’ensenyament, infraestructures…etc, tots excepte els tres o quatre mimats pel PP per interès partidista, com els casos de Vall d’Alba, Sant Jordi..etc”
El diputat d’EU ha remarcat que costa entendre el paper de Camps com defensor d’alló indefensable “ la hipoteca de Camps envers a Fabra li acabarà passant una factura impagable” .

Maria Teresa Molares Mora, regidora a l’Ajuntament d’Alacant per EU des de 1987 fins al 1995, i professora de sociologia a la Universitat d’Alacant, farà la una xarrada al voltant de la recent publicació de l seua tesi doctoral.

“ALACANT, D’HORTA A CIUTAT”

“…L’estudi del sòl rústic en el terme municipal d’Alacant descobreix algunes claus que serveixen per a entendre la misèria creixent de la ciutat d’Alacant en la qual han anat desapareixent els senyals d’identitat, les fites urbanes que haurien de servir per a reescriure la seva història, i els elements naturals que contribueixen al benestar dels éssers humans i al desenvolupament de totes les manifestacions de la vida…”

DIVENDRES 27 DE GENER
20.00 HORES
AL CASAL JAUME I D’ALACANT
C/ELDA, 17
TEL, 965205667
MAIL, casaldalacant@acpv.net

La fossa dels oblidats
EU demana a Rita Barberá que senyalitze la tomba on jauen 500 republicans afusellats
Primer va ser la por imposada per la dictadura el que va condemnar a l’oblit als centenars de republicans afusellats després de la Guerra Civil que jauen soterrats en una fossa comuna del cementeri civil de València. No obstant, després de quasi tres dècades d’ajuntaments democràtics, la pesada llosa de silenci que sepulta la memòria d’estes víctimes de la repressió franquista seguix més viva que mai en la tercera ciutat d’Espanya.
Jardí. Davall este jardí del cementeri civil de València està la fossa comuna.
Rafel Montaner, València
Cap cartell, cap làpida, cap indicació recorda que davall una petita parcel·la triangular de la part civil de la necròpolis de Sant Marcel·lí s’oculten les històries d’entre 300 i 500 republicans executats després de l’entrada a València de les tropes de Franco en 1939.
El regidor d’Esquerra Unida (EU) en l’Ajuntament de València, Antonio Montalbán, i la presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià, Amparo Salvador, van exigir ahir a l’alcaldessa Rita Barberá que «traga de la clandestinitat» este soterrament col·lectiu. Per a això reclamen que se senyalitze la tomba i es lleve sobre ella un «monument en memòria dels allí sepultats en el qual figuren els seus noms», va destacar Salvador.
Montalbán, el grup dels quals respaldarà la iniciativa del Fòrum amb una moció al ple, creu que l’any en què es complix el 75 aniversari de la proclamació de la II República i els 70 anys de l’inici de la Guerra Civil, «el mínim que pot fer un ajuntament que es diga democràtic és senyalitzar la fossa». «Ja ha passat temps més que suficient perquè el consistori es prenga açò seriosament», va postil·lar.
Salvador va anunciar també la intenció del Fòrum d’iniciar els tràmits per a excavar la fossa comuna i exhumar les restes a fi de quantificar la magnitud del «extermini polític» perpetrat pel règim de Franco a València.
Obertura de tastos arqueològics
La portaveu d’aquesta associació per a la recuperació de la memòria històrica va avançar que estan realitzant «un mapa de les fosses comunes i soterraments clandestins que hi ha a la Comunitat Valenciana a fi de procedir a realitzar excavacions d’una forma rigorosa».
El Fòrum, que admet que no té infraestructura per a traçar esta geografia de la repressió, sol·licitarà la col·laboració de la Universitat de València per a obrir tastos arqueològics que ajuden a localitzar les sepultures.
A més de la situació d’abandó en què es troba la fossa comuna, el Fòrum i EU van denunciar el «lamentable» estat en què es troba el cementeri civil. Salvador, per la seua banda, va ser més lluny encara al denunciar que les lloses de pedra de diverses tombes republicanes han sigut «destrossades de forma intencionada».

FOTO: Enric Tàrrega, Aitana, Imma Gandia i Sal·lus Herrero.
————————————
Desacords amb la política lingüística del PP
SAL.LUS HERRERO - PROFESSOR DE FILOSOFIA

Fa dues setmanes, en rebre uns escrits informatius i propagandístics tributaris de l´Ajuntament de València-, tots en castellà, presentí una queixa al Síndic de Greuges acompanyada d´unes reflexions sobre la política totalitària en matèria lingüística del PP; l´exterminisme que suposa saltar-se la llei pel que fa a remetre els escrits en castellà, la manca de respecte als valencianoparlants i la indignitat de les subvencions als grups secessionistes que nodreix el PP i el seu entorn polític d´extrema dreta antivalenciana. Aquest escrit fou publicat, el 8 de gener al L-EMV, com a carta oberta al Síndic de Greuges titolat «Fets de l´actual política lingüística del PP».

A més a més, també presentí una altra queixa perquè la Diputació d´Alacant només té el web informatiu en castellà i no en valencià, i un recurs a l´Ajuntament de València tornant els papers que havia rebut i per a denunciar que l´exclusió del valencià suposa una vulneració de l´Estatut, de la Llei d´Ús i de les seues pròpies normes municipals aprovades, i, és una discriminació, a més d´una violació de les lleis en vigor. Afegia en l´escrit dirigit a l´ajuntament que aquestes pràctiques semblen característiques d´una política lingüística pròpia de l´anterior règim dictatorial, on s´excloïa, es marginava i s´invilitzava el valencià-català per a extingir-lo, amb una política sistemàticament lingüicida. Finalment, sol·licitava que m´enviaren els documents de l´ajuntament en valencià i procediren a complir les seues pròpies lleis en prioritzar el valencià com a manera d´eixir d´una política lingüística similar a la de la dictadura que s´havia allargat en el temps quasi trenta anys després, igual com el botí de guerra espoliat a Catalunya l´any 1939 a sang i foc i retornat a la Generalitat després de passar 67 anys.

Per cert, a què espera el president de la Generalitat Valenciana per demanar-li al govern central de l´Estat que ens tornen els papers valencians robats per les tropes franquistes, en congruència amb el seu principi mimètic d´aconseguir políticament tot el que obtinga Catalunya?

El fet de tornar a escriure sobre afers lingüístics és que he rebut una resposta, amb molta promptitud, del Síndic de Greuges comunicant-me que la seua missió es limita a la protecció dels drets fonamentals, recollits en el títol I de la Constitució espanyola i en l´Estatut d´Autonomia del País Valencià, quan hagen estat infringits per actuacions d´algun òrgan de l´Administració pública valenciana o quan aquesta no haja actuat de manera congruent amb els principis de legalitat i d´eficàcia. Textualment: «Després d´haver fet un detallat estudi de tot el que expressa en el seu escrit, no hem observat que, en el cas que vosté ens planteja, hi haja cap queixa o pretensió concreta que faça referència a actuacions de l´Administració pública valenciana que vulneren aquells drets; es tracta, més aviat, de desacords amb la política lingüística del PP, per la qual cosa, dins el marc normatiu expressat, no resulta possible la intervenció d´esta institució en l´assumpte plantejat. Tanmateix, li agraïm les reflexions?».

Més clar, per al Síndic de Greuges les persones valencianoparlants no som persones, ni tenim cap dret lingüístic; quan es vulneren els nostres drets, poden mostrar la «disconformitat», però res més; l´Administració, en aquest cas l´Ajuntament de València, la Diputació d´Alacant, RTVV, etc., poden prescindir de la nostra llengua històrica, pròpia i cooficial en els seus escrits, webs, programes? sense que se´n derive cap possible reclamació ni empara, el Síndic no es molestara a recordar-los la mínima obligació de respectar-nos; com en la dictadura, tot i que ara es disposa d´un Síndic de Greuges a sou de l´Administració perquè legitime jurídicament les seues sistemàtiques vulneracions dels drets lingüístics de les persones valencianoparlants, sense haver de moure un múscul de la cara o la pistola, com s´havia de fer abans.

Per últim, havia pensat denunciar la retolació de Correus, tota en castellà, però, a on? per a què? Què podem esperar d´aquesta Administració i d´aquesta democràcia tan poc democràtica i poc respectuosa amb els nostres drets i la nostra llengua? Si potser als gestors de les diverses administracions i al Síndic de Greuges, -formats en el franquisme-, ja els va molt bé que només estiga escrita en castellà; potser ni se n´adonen que els altres també tenim drets perquè per a ells aquestes coses no tenen cap importància, són menudalles, mentre estiga en la llengua d´ells, com ens remarcava Joan Fuster; els altres, -ex valencians, potsvalencians o valencians a seques-, que es foten, que es mamen el dit o la mà sencera? Quina tropa, i a sobre molts dirigents del PP amenacen i justifiquen els pronunciaments militars favorables als colps d´estat? Per a què? Encara volen més en allò que ens prometia electoralment Zaplana d´ «Anem a més», «Vull forrar-me»? On aniran a parar? Qui els parara els peus?

‘De renecs i renegats’
RAFAEL XAMBÓ - UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Si la societat mundial està malalta, si el planeta Terra put per tots els cantons, si les malalties del cos i de l´ànima -les vaques boges, les gallines febroses, la sida, les depressions, la flexibilitat laboral i la deslocalització- han enderrocat les últimes fronteres, llavors els discursos dels nostres polítics van plens de mentides.

A un llibre imprescindible, La misèria del món, d´un dels millors sociòlegs del segle XX, Pierre Bourdieu, s´hi planteja la urgència d´esbrinar «els fets dels quals el malalt no parla o que oblida comunicar», perquè la vertadera medecina, com apunta un altre sociòleg -Zigmunt Bauman- comença amb el reconeixement de la malaltia invisible. En el cas de la societat, l´absència de debat, de qüestionament, és el símptoma més cridaner de les malalties socials, dels podriments estructurals i morals que hi pateix. En termes de Cornelius Castoriadis, sense qüestionament es perd la consciència de l´autonomia del social -la societat és autònoma perquè la fan i la desfan els homes- i creix la il·lusió d´heteronomia que aboca les terribles conseqüències de la liquidació dels drets ciutadans, la dissolució de la vida republicana, l´exclusió, els genocidis ètnics, culturals i socials. Compartir l´encobriment, fomentar l´heteronomia, predicar l´acceptació del món sense més, invocar que no hi ha alternativa és, com diria el sociòleg de Bearn, Bourdieu, immoral.

I tot això que acabe de resumir apressadament, si val en termes generals -globals que diem d´uns anys ençà-, també ha de valdre per a la societat valenciana en particular, llevat del cas que estiguem fets d´una altra pasta, no humana o sobrehumana, potser meravellosament tocada de glòria i ofrenes, com alguns s´entesten a difondre i pretenen fer-nos creure.

Sis valencians apòstates s´han atrevit a fer un exercici d´autonomia de pensament en un llibre que es llig en un bufit: Nosaltres, exvalencians. Per a mi, que d´exvalencians només tenen el renec provocador. Només els qui, per sentir-se valencians i, després d´anys de brega i patiment patriòtic, comencen a ensumar, reflexionar i distanciar-se dels tòpics d´un i l´altre cantó i, temptejant, busquen la malaltia invisible, podrien escriure d´aquestes coses amb tanta passió, ironia i dolor.

No caben en aquest article els meus desacords amb cada un dels autors. De fet, ni ells mateixos són un grup d´unitat discursiva. Les contradiccions suren d´un a l´altre i, fins i tot, en un mateix. Però, tal com van les coses, l´esforç és d´allò més recomanable i la fórmula per cridar l´atenció no deixa de ser ocurrent. Amb tot, i a pesar dels diferents trajectes i seleccions temàtiques, en paraules de Toni Mollà, hi ha entre aquests exvalencians «els nusos de cruïlla que enforteixen una xarxa de conviccions compartides».

I quines són les conviccions? Un gran cansament d´aquesta forma valenciana de vida en què hem anat a parar -tot ben parat, d´aparador, i ben parat, d´immòbil-, l´exili interior com l´únic refugi càlid, l´exigència d´un diàleg entre els Països Catalans (afinitat electiva) sense estructures consulars, el refús al joc erm i avorrit entre blavers i eliseuïstes, la dimissió nacional de l´esquerra oficial, la vigència del pensament de Joan Fuster -pensament abans que valencià-, el paper, l´únic paper, dels valencians-valencianets a Catalunya, la fragmentació comunicativa del territori lingüístic i també interna en el cas valencià, la pudor de Canal 9, la invisibilitat dels valencians a l´Estat espanyol, els renegats valencians (famosos) que oculten el seu origen quan van per Espanya i pel món (no s´ocupen dels renegats locals que tant manen i proliferen), l´acomplexament que els provoca la TV3, la catalanodependència cultural, la raquítica indústria cultural valenciana, les semblances i diferències entre el cofoïsme català i el panxacontentisme valencià, la barbàrie urbanística, el fracàs relatiu del model il·lustrat al País Valencià i, com no, la història de les calamitats valencianes farcides d´ambicions personals i magres d´ambició col·lectiva (Acadèmies, Consells, pactes estatutaris, síndromes d´Estocolm i desficacis lingüístics).

Al remat, el llibre serà un encert si cou, si es llig a Catalunya, a qui va destinat, i si l´aprofitem per recuperar una mica d´autonomia del pensament. Toni Mollà, Joan Dolç, Emili Piera, Francesc Bayarri, Rafa Arnal i Manuel S. Jardí busquen brega entre clandestins, cansats i humoristes escèptics. Donem-los canya.

CAP DE SETMANA ANTIREPRESSIU
Divendres 27 a les 21:30h passe del documental d’Alerta Solidària “Tortura i repressió” que ens conta com l’estat espanyol utilitza la tortura per silenciar les veus discordants que posen en entre dit el sistema establert, després hi haurà debat.
Disssabte 28 a les 19:30h Xerrada d’Alerta Solidària arran les detencions de 13 persones a Gandia (la Safor) per protestar pacíficament a favor de la unitat de la llengua en un acte de la RACV. Després sopar solidari, l’Ateneu Popular Arrels realitzarà un sopar on els beneficis que es recapten aniran destinats a Alerta Solidària. En acabar el sopar festa amb Dj resident. Cal avisar amb antelació per fer reserva pel sopar al 679281381.

EU-CABANES DENÚNCIA L’ESTAFA ALS VEÏNS DE LA RIBERA PER UN CURSET D’INFORMÀTICA, I DEMANA EXPLICACIONS A L’EQUIP DE GOVERN

MULET EXIGEIX AL TINENT D’ALCALDE DE LA RIBERA QUE DONE EXPLICACIONS DE LA SEUA IMPLICACIÓ O DIMITISCA.

RIBERA DE CABANES- El regidor d’Esquerra Unida-l’Entesa a l’ajuntament de Cabanes, Carles Mulet ha presentat avui per registre un escrit demanat explicacions a l’equip de govern per l’estafa patida pels veïns de la Ribera per uns cursets d’informàtica.

Segons han informat molts veïns de la Ribera, en Juny de 2004, acompanyats amb la presència del Tinent d’Alcalde de la Ribera, Javier LLorens, responsables d’una empresa nomenada “ Centre Informàtic Català”, domiciliada en Rambla Catalunya 22, de Vila-seca (Tarragona), va anar casa per casa pels domicilis de la Ribera de Cabanes, per “vendre” un suposat curset d’informàtica i internet, adreçat en especial, sobre tot a xiquets i xiquetes en edat escolar, però també per destinada sobre tot a xiquets, però per a tot el veïnat.
Aquests cursets constarien de 50 hores de classe, que es donarien en l’edifici públic de l’ambulatori de Venta, i els pares havien de pagar per adelantat 355.61 euros.
Més de 15 persones van assistir a la primera de les classes, per tant, l’empresa es va embutxacar com a mínim quasi un milió de les antigues pessetes, a més dels equips informàtics que van vendre a alguns del veïns.
Després de la segona classe, sense donar cap explicació, els professors no van tornar a acudir a donar les classes; sense tornar els diners ni donar la cara en cap moment.
El Tinent Alcalde de la Ribera, que actua de mestre de cerimònies en totes les salses que es mouen pels nuclis costaners de Cabanes, ha vingut donant la callada per resposta, llevant-se les palles del damunt , argumentant que ell no sap res al respecte, quan al principi va intentar acaparar tot el protagonisme dels curses com a un fita quasi personal seua.
L’empresa de Vila-seca, no apareix ja en cap llistí telefònic, sent la única referència que hem pogut trobar un requeriment en el BOP de Tarragona, de setembre del 2004 per impagament de quotes a la Seguretat Social.
Mulet ha exigit al Tinent d’Alcalde de la Ribera que explique les implicacions de l’ajuntament en aquest cursets, si va participar en publicitar l’estafa, si van atorgar cap subvenció o ajut municipal als cursets, i saber les gestions que s’han fet durant més d’un any des del “robatori” als veïns “ si hom és bo per anar de protagonista, també ho és per donar la cara quan les coses ixen malament. Si no dóna explicacions de les seues gestions i la seua implicació en aquest cas, anem a demanar-li la dimissió, per indignitat en representar als veïns. A més de la seua responsabilitat directa per estar donant credibilitat als cursets fent de la seua presència com si es tractara d’un acte oficial,estava el reclam de fer-se en un espai municipal. Cal que done explicacions immediatament o dimitisca“

EL PROPER DIVENDRES DIA 27 DE GENER TERTÚLIA A CÀRREC DE PASQUAL MOLLÀ , responsable de POLÍTICA INSTITUCIONAL D´ESQUERRA UNIDA I PEPA CHESA, SECRETÀRIA D´ORGANITZACIÓ DEL BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ-

LLOC: BODEGA DOMINGO C/ ORGANISTA CABO 3-BAIX ( enfront del mur de ponent del JARDÍ D´AIORA)
Es pot anar amb la LINIA 5 DEL METRO i EMT- autobús linia 32

SOPAR A LES 21.30 HORES
TERTÚLIA A LES 22.45 HORES-ENTRADA LLIURE

CONVOCA L´ASSOCIACIÓ CÍVICA JARDÍ D´AIORA

DIJOUS, 26/01/2006 - 06:00h
Al costat d’Iu Forn, amb l’Avui
El ministre espanyol de l’exèrcit, José Bono, ha anunciat una querella contra el periodista Iu Forn, de l’Avui i contra el diari mateix. Segons Bono, l’article ‘Manual del bon colpista’ és un atac a la dignitat de l’estat, concretament una injúria a l’exèrcit.
Fa uns quants dies que passen tantes coses que comencem a no donar l’abast. Però aquesta querella de Bono és una acció molt greu i exigeix d’expressar sense dubtes de cap mena i públicament la nostra solidaritat amb Iu Forn i amb el diari Avui. Jo, personalment, i VilaWeb ho fem.
I ho fem no sols perquè entenem que l’article en si no hauria de representar cap problema, sinó també perquè, en llegint-lo, es fa evident que allò que s’hi diu no és res especial, insòlit ni fora de lloc. Però és que, a més, allò que s’hi diu es refereix a militars partidaris d’un cop d’estat i en el context d’una hipotètica invasió militar de Barcelona. Això, cal remarcar-ho bé, perquè aleshores la pregunta és si el ministre Bono considera que cal defensar el suposat honor d’un militar colpista. La resposta afirmativa a aquesta pregunta és el missatge que envia el ministre de Defensa espanyol, en un moment en què pugen les veus sorpreses i indignades de les democràcies occidentals contra la feblesa que el govern espanyol demostra respecte dels militars. Sembla com si, per Bono, l’uniforme donara patent de cors. Com si l’uniforme posara un individu per damunt de la ciutadania. Com si tant fos allò que un uniformat fes: cop d’estat o no.
Finalment resulta xocant que, després de mesos i mesos d’insults a les institucions catalanes, als polítics i a la major part de la ciutadania del país, el govern espanyol prenga la primera mesura precisament contra un diari modèlic pel respecte demostrat als qui en discrepen.
Vicent Partal director@vilaweb.com

EL BLOC DEMANA CORATGE AL PSOE PER ENFRONTAR-SE A L’EXTREMA DRETA DEL PP
Morera (BLOC): “O estan amb Trillo, Camps i Gonzàlez Pons, o amb tots aquells que cada dia donem la cara per la democràcia i la llibertat en este país”
El Secretari General del BLOC, Enric Morera, ha advertit este matí al PSOE que “la negociació secreta que estan portant Ciscar i Trillo no genera cap confiança”, i ha demanat a la direcció socialista “coratge i valentia per portar endavant les modificacions que Joan Ignasi Pla va anunciar sobre el text de l’Estatut”.
Morera ha afirmat que “des del BLOC, evidentment, esperem més modificacions del text original, però no hi ha cap mena de dubtes que la rebaixa de la barrera electoral i la clarificació de la unitat de la llengua estaven en el nucli central d’esmenes presentades pel BLOC”. En eixe sentit, el dirigent nacionalista ha afirmat que, després de les declaracions “és l’hora de demostrar quines són les aliances que vol el PSPV”. Si Pla, ha afegit Morera, “vol ser el pròxim President de la Generalitat i comptar amb el suport del BLOC, haurà d’estalviar-nos suspicàcies i sorpreses d’última hora”.
El dirigent del BLOC considera que “l’allau d’insults i desqualificacions que està rebent la nostra formació per part dels sectors més reaccionaris del PP a partir de l’anunci de rebaixa del 5% al 3% necessita de la solidaritat dels demòcrates, i això s’hauria de concretar en les reformes anunciades” I així, per al líder del BLOC “el PSPV ha de dir de quin costat està si vol governar al 2007. I ací no hi ha dubtes: o es plega als posicionaments reaccionaris del PP o se solidaritza amb els qui patim els seus atacs i insults a diari. És la solidaritat que hem obtingut dels partits nacionalistes majoritaris a l’Estat”
Morera ha exigit que “el PSPV lidere el procés de canvi dins del seu partit a nivell estatal i no permeta que hi haja un nou pacte entre Alfonso Guerra i l’extrema dreta espanyola i valenciana, com ja va passar el 1982. El Sr. Guerra va vulnerar la petició unànime dels ajuntaments valencians d’accedir per un camí diferent a l’Estatut, ens va negar la categoria de nacionalitat històrica i ens va relegar a una autonomia de segona divisió”.

Oficina de premsa del BLOC
València, dijous 26 de gener del 2006

En una carta remitida pel colpista Antonio Tejero a un diari de Melilla demana un referèndum sobre la reforma de l´Estatut de Catalunya. Tejero planteja una sèrie de preguntes: “Qui són per a repartir els nostres diners a mans plenes a uns partits catalans que l’única cosa que volen és manar a Espanya a prendre vent? Per ventura ens creuen encara més borregos del que som? És que no van a parar de tirar-nos vespes perquè se’ns inflen els nassos i llencem pel carrer del mig?”. El socialista José Blanco ha declarat que “Rajoy ha de preguntar-se si li convé viatjar en una nau ideològica en la qual se senten còmodes ultradretans, radicals i colpistes”.
Carta de Tejero

PORRAT DE SANT BLAI, POTRIES(LA SAFOR)
Al calendari festiu de la Safor poques festes tenen l’arrelament i acceptació popular del conegut Porrat de Sant Blai a Potries, Any darrere any, són milers els visitants que hi acudeixen al nostre municipi, per complir amb el ritual religiós, i gaudir d’una important oferta cultural i festiva, que es fa extensiva a la primera quinzena del mes de febrer, constituint un dels principals esdeveniments d’interès local i una magnífica ocasió per a la promoció de la nostra població.
El Porrat de Potries a principis S.XX
Alguns autors afirmen que moltes festes formen part d’un ritual de protecció relacionat amb l’economia camperola o amb la salvaguarda d’elements vitals, i que per mitjà de la invocació sagrada ens assegurem una bona collita o la prevenció de malalties. Tenen aquestes festes el caràcter de romeria que se celebra al voltant d’un santuari o lloc sagrat, on s’instal·la una mena de fira , el porrat. La memòria popular ha substituït l’expressió que seria l’adequada per anomenar la festa, romeria, pel nom que rebia la festa que l’aprofitava, porrat.
El porrat de Sant Blai a Potries es una festivitat de caràcter religiós que s’origina, segurament, cap al segle XVII, coincidint amb la repoblació del municipi després de l’expulsió dels moriscos, l’any 1609, durant el domini de la família Borja. Alguns investigadors afirmen que pot ser anterior; la família Centelles senyors de Rebollet, on pertanyia el lloc de Potries, tenien molta devoció per aquest sant, i pot ser que fóra un vehicle per evangelitzar els musulmans dels seus llocs, ja des del segle XV.
Amb tot, conta la tradició que, quan hi van arribar les relíquies del sant, va haver una disputa entre pobles per conservar-les. Es va decidir posar-les als lloms d’uns bous per tal que decidiren on es quedarien. La primera vegada els animals es dirigiren a Potries on es quedaren, però la protesta dels altres pobles va fer que es tornara a fer la prova. Fins a onze vegades anaren els bous amb les relíquies del sant a Potries, i allí quedaren per sempre a l’Església Parroquial dels Sants Joans. L’arribada de les relíquies , com les de tantes i tantes imatges miraculoses, sempre ha estat envoltada de llegendes i rivalitats entre els pobles que volien acollir-les. Es molt possible que açò siga cert ja que el culte a les relíquies pren una forta embranzida a causa de la reacció amb què l’Església posà en marxa nous arguments i recursos contra l’ofensiva protestant que aleshores s’escampava per tota Europa.
El costum es anar a l’església dels Sants Joans per passar-se la relíquia del sant que es conserva en la mateixa, menjar-se el panellet beneït, cantar els gojos i encendre una candela a l’altar del sant. D’aquesta manera es compleix amb el ritual de protecció perquè el sant ens guarisca dels mals de la gola. Tot i la fe que amb grans o petites dosis mou a la gent, tots plegats celebrem un any si i l’altre també la festa del Porrat de Sant Blai de Potries, amb la qual sembla que tota la Safor ja vol celebrar l’arribada de l’escalfor de la primavera.
Hi ha un aspecte fonamental que ha proporcionat eixe caràcter eminentment popular a la festa, ens referim al “porrat”; mena de fira situada als voltants de l’església, amb parades tradicionals de torrons i fruites seques, que es consolida i amplia amb el pas dels anys incorporant nombroses atraccions de fira.
En els últims anys l’Ajuntament, junt als col·lectius i associacions del poble, dissenya una programació cultural, basada fonamentalment en la difusió d’activitats culturals i de promoció del patrimoni, incorporant una acurada campanya dirigida al públic infantil i juvenil.

El grup municipal del Bloc de Xeraco s’ha mostrat disconforme amb la contractació d’un treballador a jornada completa mitjançant decret d’alcaldia, en desembre de 2005, per considerar-ho una arbitrarietat, un clar exemple d’”enxufisme” i ser contrari a dret, mostra clara de l’abús de poder que practica el senyor alcalde de Xeraco, el socialista Ferran Bofí, aprofitant la majoria absoluta amb què compta.

L’empleat, que anava el número 6 de la llista del PSOE de Xeraco en l’anterior legislatura, ja treballava en règim laboral, modalitat d’obra i servei, com a ADL (agent de desenvolupament local) amb subvenció concedida pel SERVEF, prèvia baremació de la borsa de treball realitzada pel Servei Valencià d’Ocupació i Formació. El SERVEF, va prorrogar les subvencions anualment fins al desembre de 2005 en què ja no s’han renovat.

És en aquest moment quan l’alcalde, en contra de l’informe conjunt de Secretaria i Intervenció de l’Ajuntament de Xeraco, destina el funcionari als estudis relacionats amb l’Agenda 21 i l’obtenció de la Q de qualitat per a la platja de Xeraco a jornada completa i a càrrec del pressupost municipal de manera íntegra.

El Bloc manifesta que els projectes a realitzar així com els condicionants econòmics i subvencions inicialment acordats sobre desenvolupament local han conclós. Per tant, l’Agenda 21 i la Q de qualitat hauria de contemplar un nou procés de selecció per part de l’Ajuntament, tal i com assenyala l’esmentat informe de Secretaria i Intervenció, que garantisca els principis de mèrit, capacitat, igualtat i publicitat, mitjançant una borsa de treball específica, ja que el procés sel•lectiu en la contractació inicial del SERVEF en el marc d’un programa d’ocupació temporal ja ha finalitzat, segons els termes previstos en la subvenció concedida. de Xeraco.

Seguint el mateix procediment dels decrets d’alcaldia, Ferran Bofí, adjudica una consultoria i assistència tècnica per a la redacció del projecte d’obres de tancament mòbil de la piscina municipal al senyor Bernardo Montserrat, redactor del PGOU de Xeraco en tràmit d’aprovació per part de la Conselleria de Territori i Habitatge. Resulten ben significatives dues dades:

La consultoria s’atorga per 50.000 € ( lleugerament inferior al cost de la redacció del PGOU).
L’adjudicació ha estat negociada sense publicitat.

Més informació Antoni Martí, regidor de Xeraco tel. 96 289 03 78
Executiva comarcal del Bloc - c/Tossal, 5 Gandia - Tel. 96 296 58 23