CASTELLÓ- El responsable de l’àrea de moviments socials d’Esquerra Unida a Castelló, Vicent Grau, ha afirmat avui que les revindicacions de la imminent creada “Plataforma Voltants de la Magdalena i Montornès”, són totalment assumibles per la formació d’esquerres,
Segons Grau “ el formigonament de tot el nostre territori sempre ha estat la gran solució que han pensat per fer front al caos circulatori; quan més metres quitranats millor ha estat la seu màxima; però el temps està demostrant com aquestes mesures l’únic que aconsegueixen és increment l’espiral: més cotxes, per tant, calen encara més vials. Mentre que la transformació del territori és dramàtica. Les connexions entre Castelló i Benicàssim, tot i les múltiples vies noves obertes, i les projectes, sembla ja un mal endèmic, i encara que es cobrira de quitrà els dos termes municipals, sembla que els problemes dels embossos continuarien”.
El portaveu d’EU ha recordat que l’impacte que es denuncia que tindria la nova autovia en un lloc tant emblemàtic com la Magdalena, inclosa dins del Paratge Natural del Desert de les Palmes, es veu malauradament massa vegades reproduït en la construcció de nous vials, “ exigim la recuperació de l’AP-7, els valencians ja hem pagat de sobres el cost d’aquest vial, i no és tolerable allargar la concessió de la gestió de la mateixa a AUMAR; és un greuge comparatiu inacceptable que mentre bona part de l’Estat Espanyol tinguen autovies de nova construcció, gratuïtes per a l’usuari, ací estiguen pagant un vergonyós peatge que fa temps haguera tingut que expirar” (més…)

Estem assetjats
Isabel-Clara Simó
Què està passant? Un magnífic actor com Rubianes donant explicacions, un magnífic periodista com Iu Forn demanant perdó, un Parlament menyspreat per un polític perdedor a les urnes com Rajoy… ¿Que hem perdut el seny o què? ¿Que ha ressuscitat Franco o què?

No us penseu que som els únics a aguantar energúmens. Hi ha qui pateix coses esgarrifoses, consentides i fins i tot fomentades per un poder que ha perdut el nord. La notícia de la setmana prové de l’exèrcit rus, on un xicot ha patit l’amputació de totes dues cames i dels testicles per una novatada. El van tenir a la gatzoneta tres hores mentre li colpejaven les cames, i quan el van voler atendre tenia mig cos gangrenat. No tinc cap dubte que els superiors saben que es fan pràctiques com aquesta, i que creuen que això fa homes.

A casa encara no ens gangrenen les cames, però sí l’ànima. Insultar-nos a nosaltres no en una emissora sinó en moltes emissores, i no sols a la ràdio sinó en diverses tertúlies televisives és habitual; tergiversant els fets ens fan semblar uns malvats, i si dius res t’acusen d’estar contra la llibertat d’expressió. ¿No us recorda això el calvari de les dones colpejades per marits brutals, que, si diu res és que és poc femenina o que ella és la culpable de ser colpejada per la seva altivesa? I, a sobre, apareix una agenda, que la Generalitat distribueix entre els funcionaris, on apareixen befes i vexacions contra les dones.

Estem assetjats. La dreta salvatge, mancada de qualsevol forma d’ètica, avança arrasant qualsevol forma de convivència civilitzada. I els poders públics preocupats per si fumem o si no fumem! Verge santíssima!

Després de les escomeses patides per un militant d’Endavant el passat
dissabte a la nit, on fou insultat i agredit per la policia local per
normalitzar un cartell al valencià, Endavant(OSAN) i Alerta Solidària
convocaren una concentració davant el Mercat Central sota el lema:
“Rita censura, la policia local tortura!”

Mig centenar de persones es reuniren el dissabte dia 28 a les dotze del
migdia en aquesta zona cèntrica de la ciutat, on ocorregueren els fets,
per tal de denunciar la política d’abús de poder que, des de l’Ajuntament
de València s’està duent a terme. Es repartiren fulls informatius als
nombrosos vianants que per allà circulaven i es desplegaren dues pancartes,
una amb el lema de la concentració i la segona, d’Alerta Solidària, amb el títol “La Represió
no ens aturarà”a l’entrada principal del Mercat Central.
Durant 45 minuts s’estigué informant la gent sobre el que va ocòrrer el
dissabte passat a la nit quan utilitzaren, sense cap motiu, descàrregues elèctriques
contra aquest veí que s’havia aturat a posar en valencià un lletrer municipal fet en castellà.
Aquest company estigué gairebé dues hores assetjat per tres patrulles
de la guarda municipal i insultat per les seues ideologies.
Aquesta desmesurada intervenció policial no pot quedar impune, els
cossos policials actúen lliurement, amb la protecció de l’ajuntament
de València i altres organismes que tanquen els ulls davant aquests
casos de violència indiscriminada.

També es denunciava la censura que va patir la jornada reivindicativa
del Pintem Junts, on es silenciaren tots els murals que es feren als
solars abandonats del barri del Carme. Tenint ordres de pintar
preferentment tots aquells que foren crítics amb la gestió municipal.
Ací queda reflectida la censura que s’està aplicant a Ciutat Vella,
una zona de la ciutat on les reivindicacions per un barri millor es
veuen dia a dia.

Aquests casos de represió policial s’han de donar a conèixer a la resta de
la ciutat. Des de fa
temps s’estan reprimint, en aquest cas amb violència, tots els moviments socials de la ciutat… S’ha de continuar amb la lluita per fer-los voré que no
ens aturarem i, que estes agresions per part de les forces policials, sols fan que donar
més forces per continuar endavant.

Des de les Joventuts d’Esquerra Republicana del País Valencià, volem denunciar la retallada de llibertats que hem patit els ciutadans del País Valencià en les últimes setmanes. El Consell ha aprofitat la seua majoria absoluta per girar-la en contra dels propis ciutadans.

Hem assistit estupefactes a la concessió-regal als grups de comunicació afins al PP de les llicències de Televisió digital terrestre (TDT), que han deixat fora projectes en la nostra llengua per acollir la caverna mediàtica, altaveu de la ultradreta més radical. Així doncs, Jiménez Losantos i Pedro J. Ramírez (dos dels presidents de les empreses amb més llicències ), tenen via lliure per esperonar la cadena de l’odi contra el País Valencià i els Països Catalans. Aquest odi mediàtic no és més que el reflex de l’anticatalanisme militant del mateix Partit Popular, que amb les seues subvencions a entitats seccesionistes com lo Rat Penat i la RACV, està encobrint els atacs espanyolistes contra entitats cíviques, culturals i polítiques del país.

Des de les JERPV doncs, exigim que s’ature aquesta espiral d’insults, amenaces i coaccions que en les últimes setmanes s’han traduït en atacs propis dels nazis contra Casals Jaume I i la llibreria 3i4. No podem tolerar que la violència esdevinga una arma política amb el beneplàcit i la impunitat del Consell. Per tot això les JERPV continuem treballant per la recuperació de la dignitat nacional i la construcció dels Països Catalans.

València, 27 de Gener de 2006

Comunicat de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Sabadell en relació amb el desollotjament que s’ha realitzat contra el CSA L’Euterpe

L’Euterpe una victima més de l’especulació no s’ha escapat de les urpes del mercat. Avui a primera hora del matí dispositius del “Cuerpo nacional de Policia” han dut a terme el desallotjament del que és el Centre Social Alliberat “L’Euterpe”.

Davant aquests fets des de la CUP Sabadell volem manifestar que són centenars i centenars els espais buits com també ho són els centenars i centenars els metres quadrats que estan destinats a la construcció de nova vivenda i usos privats. La qual cosa, no té cap més objectiu que el benefici pel benefici que genera l’especulació i que permet com n’és el cas el qual fem referència, el del cinema Euterpe, l’antic cafè del teatre així com el conjunt de l’edific que des de feia uns anys restava en desús, amb la consegüent degradació del propi immoble.

Així doncs, aquest col·lectiu d’esquàters, ben al contrari de l’ús que n’hi donaven els antics propietaris, van obrir les portes novament, cosa que en aquests moments s’ha vist estroncada per aquesta nova maniobrre del sistema contra les persones que vulguin treballar per una societat més justa i més participativa. A més, aquest desallotjament és quelcom més que una maniobra per aturar aquest projecte polític i cultural és una lapidificació més a la memòria i el patrimoni de la nostra ciutat.

Des de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Sabadell donem suport al projecte endegat per el col·lectiu d’esquàters per alliberar i socialitzar espais com el CSA l’Euterpe com a resposta al continu Boom urbanístic que està patint la nostra ciutat el qual ens estant sotmetent les empreses immobiliaries i l’administració, a més de reprimir noves vies als espais en desús a la nostra ciutat com a espais de transformació social.

Un moviment de caràcter social, com l’okupació, respon a la necessitat de denunciar tota una sèrie de macances estructurals del sistema, tal i com són la vivenda i els espais públics on desenvolupar activitats socioculturals i politiques.

Pertant, des de la CUP denunciem el desallotjament per part dels cossos policials que s’està duent a terme contra el CSA Euterpe, així com la irregularitat del procés.

Salutacions cordials,

Comissió de comunicació

Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Sabadell
27 de gener del 2006

El Consell de Direcció Política del Partit Socialista de Mallorca (PSM) ha nomenat el batlle de Santa Eugènia, Mateu Crespí Perelló, com a candidat oficial per a les eleccions autonòmiques de les Illes Balears el 2007, qui s’ha imposat per sorpresa a la candidata oficialista, Nanda Ramón. Crespí ha explicat després de donar-se a conèixer la seua elecció, la seua proposta que el partit es gestioni des de la base, per donar més veu a la militància. Ha admès que era un candidat poc conegut i que quedava molta feina i poc temps per per donar a conèixer el programa del PSM abans de les eleccions. L’alcalde de Santa Eugènia ha obtingut un suport suficient al seu partit per liderar la llista del PSM al govern de la Comunitat Autònoma de la pròxima legislatura després de superar en 40 vots al seu oponent.
Font: Vilaweb

Entrevista realitzada per Àlex Romaguera al darrer nº d’Illacrua
http://www.illacrua.net/independentisme.pdf

En la seva història recent, l’independentisme d’esquerres ha sofert tota mena de vicissituds. D’ençà el pacte constitucional, l’intent de bastir un espai rupturista arrelat a la societat ha culminat sovint en desencontres als quals cal afegir la repressió infringida per l’Estat. Amb el propòsit d’analitzar aquest fenomen, dues persones vinculades al moviment repassen les claus per entendre l’evolució i les seves possibles expectatives: Eva Serra (Barcelona, 1942), doctora en Història i exmilitant del Front Nacional de Catalunya, i Joan Sebastià Colomer (Barcelona, 1974), llicenciat en Filosofia i responsable de relacions polítiques d’Endavant, dues generacions compromeses amb els ideals independentistes que donen sentit a la pervivència d’un teixit ampli, però afeblit per la manca d’estructures sòlides.

A què obeeix l’atomització actual de l’esquerra independentista?

Eva Serra: Més que atomització, parlaria de sensibilitats mancades de direcció política a causa de l’evolució del propi independentisme arran de la Reforma. L’important és que existeix una base hereva dels qui vam lluitar des del Psan o el Front Nacional els anys 60. En aquella dècada, l’independentisme provenia d’una idea republicana amb més elements anarquistes que comunistes, que vam reformular en els principis d’‘Independència, socialisme i Països Catalans’. Aquest és el llegat que defineix l’actual moviment.

Joan Sebastià Colomer: Estic d’acord amb aquest plantejament. A vegades sembla que l’independentisme hagi existit sempre, però tal com l’entenem avui, pren forma als anys 60. Així i tot, es parla d’un escenari catastròfic, quan des del 1969 fins a la liquidació de l’Mdt i Terra Lliure es genera l’independentisme sociològic, un fenomen massiu que morirà de creixement en no haver-hi les estructures organitzatives que el sustentessin.

E.S.: Perquè es vegi la tendresa del moviment, diverses persones van ser empresonades el 1982 acusades de rebel·lió per treure una pancarta que posava ‘Independència’.
Era l’època de reestructuració de la Transició a través de la Loapa.
És a dir, fa quatre dies que sortim amb una pancarta demanant la llibertat.
Ho dic perquè la idea ha perdurat malgrat les garrotades, les quals han impedit articular una ofensiva de trencament de l’Estat; ruptura que l’havia de posar en crisi i permetre l’alliberament social i nacional del nostre poble. (més…)

Ja tenim dos Estatuts miserables. Després de l’aixecada de camisa de l’Estatut del País Valencià per mitjà d’un pacte vergonyós PP-PSOE, els principals actors en la representació del debat entorn de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya l’estan encarant cap a una destrucció que, encara que previsible, ha estat sorprenent i descarada pel que fa a la forma.

El pacte CIU-PSOE no ha estat cap sorpresa perquè tothom coneixia el tarannà fraudulent d’aquestes dues maquinàries polítiques, però ha sobtat la descaradura de la forma com s’ha fet: en ple “climax” de promeses i grans declaracions autoestimulants (que el PSOE – segons Montilla – prepara les propostes millors de la història, que CIU –deia Mas- no cedirà en les seves íntegres posicions), apareix “el gran fiasco” en tota la seva esplendor.

No hem d’oblidar que CIU representa els interessos d’una part de la burgesia i les multinacionals que operen a Catalunya, mentre que el PSOE és el representant preferit en aquest moment pel capitalisme més internacionalitzat de l’Estat espanyol. Per això, aquest pacte representa un nou repartiment dels guanys entre els gestors de la burgesia, però els pagans, som tots i totes, el conjunt del poble català i especialment la classe treballadora.

Després de marejar-nos amb l’escenificació d’un “debat sobre grans temes”, qüestions realment importants però que han valgut ben poc en aquest mercat de rebaixes, com són el reconeixement com a nació i el finançament, ens trobem que, al marge de la població, han lligat una misèria de proposta que ens deixa igual que abans, cosa que vol dir pitjor si tenim en compte les necessitats del present i del futur. A més a més, pretenen que els catalans i catalanes interioritzem un altre missatge: la impossibilitat de canvis qualitatius.

Però cal analitzar què ens ensenya aquest acord fraudulent entre els professionals vitalicis de la política, més enllà del rostre dels seus protagonistes.

L’Espanya federal és una enganyifa

La Nova Espanya promesa pel PSOE és l’Espanya de sempre, amb els seus militars, els jutges, el rei i els seus bisbes, escridassant el poble, i els seus polítics agenollats davant el poder econòmic i les oligarquies. N’hi ha hagut prou amb un parell de preses de posició públiques d’aquests fantasmes vinguts del passat perquè els qui viuen de la política s’apressessin a rebaixar les seves ja minses pretensions.

No és possible la regeneració d’Espanya perquè no és pas qüestió de voluntats sinó d’interessos i Espanya és en si mateixa el resultat d’un projecte d’explotació i espoliació. Per tant, els federals que determinat dirigent de l’esquerra nacional invocava aquests darrers dies només existeixen en la imaginació dels i les qui, en lloc de fer política independentista, han volgut fer d’aprenents de bruixot intentant (inútilment) federalitzar un Estat irreformable.
El marc parlamentari és una ratera

El marc parlamentari espanyol ha mostrat clarament els seus límits, i els de les nostres possibilitats dins aquest sistema. Si és cert que tot parlamentarisme té unes limitacions ben conegudes que es podrien expressar pel que es podria anomenar “l’instint de conservació institucional”, que porta a mantenir les formes de poder, el marc parlamentari espanyol, on tot s’ha de sotmetre al cínic joc aritmètic on sempre serem perdedors, és un veritable carreró sense sortida, és l’expressió política de la presó de pobles que és l’Estat espanyol. Creure-hi és no sols una ingenuïtat sinó una veritable deshonestedat política.

I els partits de l’esquerra nacional?

Els partits que s’han proclamat algun cop nacionals i d’esquerra no s’escapen d’aquest panorama general: IC ha demostrat per enèsima vegada que és un apèndix del PSOE (perquè el PSC ha desaparegut en tot aquest afer). Sense haver participat en la seva gestació, l’endemà mateix del pacte CIU-PSOE, el vice-president d’IC ja s’afanyava a donar-hi el vist-i-plau. Es fa difícil de trobar un exemple tan ignominiós de subordinació d’una força política a una altra.

Pel que fa a ERC, es mostra com un compendi de contradiccions. Pocs dies abans del pacte, un dels seus dirigents més destacats s’apressava a anunciar un “sí crític”, però ara, pressionats per les seves bases, es veuen obligats a escenificar alguna mena de (simulacre) de resistència. Caldrà observar amb atenció aquesta organització sempre tan disposada a facilitar les coses de la manera més acrítica a les forces dominants espanyoles i a les institucions establertes.

Si finalment ERC es manté ferm en la seva resistència, no s’hauran d’oblidar, però, les seves responsabilitats en tot aquest afer: d’una banda, en els darrers anys ha apostat per l’estratègia (tan poc independentista) de reformar l’Estat espanyol, el resultat de la qual ha pogut comprovar aquesta setmana. D’altra banda, alhora que desplegava aquesta estratègia suïcida, ha desmobilitzat el poble català fent creure que els temes importants estaven lligats i donant per fet que amb la presència institucional n’hi havia prou, amb la qual cosa oblidava una lliçó històrica que cap partit que s’anomeni d’esquerres mai no pot ignorar: en política el resultat és sobretot una qüestió de força, i la força del poble depèn de l’autoorganització i la mobilització.

Cal anar a fons: mobilitzem-nos i organitzem-nos per l’autodeterminació

Per això la resposta política al pacte CIU-PSOE no passa pas per la defensa numantina i idealista de la proposta de reforma de l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre, que tot i que havia permès una certa presència en el debat quotidià de temes importants, com a aspecte positiu de la present conjuntura, no complia els mínims fonamentals que havíem reclamat des de l’Esquerra Independentista (autodeterminació, concert econòmic, instruments de construcció nacional) i, per tant, era tan rebutjable com el text que serà aprovat finalment.

Ans al contrari, per no trobar-se entrampats en aquest joc absurd, el que cal és desenvolupar una dinàmica de mobilització i d’organització populars. Precisament, aquest mateix mes de febrer pot començar el camí cap a la Ruptura Democràtica per la Independència, la primera etapa del qual és aconseguir l’extensió de la consciència i la voluntat a favor del Dret d’Autodeterminació.

Països Catalans, 27 de gener de 2006

Ibercaja Cardenal Benlloch
Ningú diria que els bancs perden diners, ni que les caixes, que son bancs no fan “obra social”, una de les funcións que justificaren la seua aparició, “cajas de ahorro i montes de piedad”.
Realment no tenen vergonya ni dignitat en el que es refereix a l’accessibilitat.
No es que s’equivoquen sinó que els importa ben poc rectificar. Podien haver pensat fer arran del carrer el sol del local, per estalviar diners en la construcció, però sobre tot esforç inútil a les persones que van encadira de rodes. Però no. Pugen el nivell del sol per damunt del carrer, que costa més feina i val més diners, posen una rampa per salvar la diferència, però la rampa no porta a enlloc, perquè o s’equivocaren de costat en posar-la, o s’equivocaren a l’encomanar la porta, o la posaren al revés.
Però malgrat la justificació social de la seua existència, segurament si no els obligen, no rectificaran. Això és política, i si val votar per els que es comprometen a legislar pels que manifesten fer la vida més fàcil als que ho necesitem, que tard o d’hora som tots.

DISSABTE, 28/01/2006 - 06:00h
Tret de Vilaweb
El jutge ha condemnat a un any i tres mesos de presó cada un dels tres militants del grup ultradretà GAV per haver assaltat el desembre del 2003 el Casal Jaume I de Russafa i haver-hi robat, amb l’agreujant d’haver-ho fet per motius ideològics, segons informa Acció Cultural del País Valencià. Un dels condemnats és membre de la direcció de les joventuts del GAV, i també ha estat inahibilitat per a exercir càrrecs directius en associacions.
El president d’ACPV, Eliseu Climent, ha valorat la sentència: ‘per primera vegada hi ha una condemna seriosa, raonable i proporcional als atacs violents que venen patint les seus de l’entitat i d’altres col·lectius progressistes, llibreries, partits polítics… i per primera vegada també hi ha un reconeixement explícit, formal i jurídic de que aquests atacs són una manifestació de violència política de persones vinculades a organitzacions de la dreta secessionista valenciana’. Per cert que divendres passat, el mateix dia que es feia el judici, la llibreria Tres i Quatre va patir l’atac d’uns encaputxats, que van tirar llibres a terra i van intentar agredir la gent que hi era.
Els condemnats són el membre de la junta directiva del GAV Alejandro Esteve i els membres de la mateixa organització José Luis Conejero i Amalia Lidia Bonheme.

DIJOUS 9 de Febrer a les 19’30
en Ca Revolta
Presentació del llibre REPUBLICANAS (Identitats de gènere en el blasquisme, 1895-1910)
Amb l’autora Luz Sanfeliu (historiadora, professora Universitat Jaume I).
Presenta Anna Aguado (historiadora, professora Universitat de València)

REPUBLICANAS (Identitats de gènere en el blasquisme, 1895-1910), de Luz Sanfeliu, “…analitza el republicanisme (blasquista valencià de finals del segle XIX i inicis del segle XX) des de la perspectiva de la construcció d’identitats de gènere, i des de la investigació d’allò que aquest va representar en la història de la ciutadania… femenina i en la formació històrica dels feminismes a Espanya (combinant) les propostes teòriques de la història de les dones i la teoria crítica feminista… amb una rigorosa investigació de fonts específiques d’hemeroteca, literàries, etc.”

EU PRESENTA AL•LEGACIONS AL CONCERT PREVI DEL P.G.O.U DE CABANES EXIGINT LA SEUA NUL•LITAT
El regidor d’Esquerra Unida-l’Entesa a l’ajuntametn de Cabanes, Carles Mulet ha enregistrat una sèrie d’al•legacions al Concert Previ del PGOU aprovat el passat dilluns per l’ajuntament de la localitat, ja que segons el portaveu d’esquerres s’ha vulnerat tota una llarga llista de normativa, impedint la participació del veïnat.
Mulet ha remarcat que la dinàmica del “bipartit del formigó” (PP-PSOE) de deixar tot el futur del terme municipal en mans d’una sola empresa, no pot saltar-se els passos establerts per la pròpia llei, com és el garantir la participació de tota la gent afectada en el disseny de la planificació del terme municipal.

EU ha demanat la suspensió de l’acord plenari.

En Carles Mulet i Garcia , major d’edat, amb D.N.I._18997925_, com a regidor-portaveu del Grup Municipal d’Esquerra Unida-l’Entesa a Cabames i domicili a l’efecte de notificació en aquest ajuntament en relació amb l’aprovació provisional del concert previ del Pla General d’Ordenació Urbana del Cabanes.

EXPOSA:

Que considera que s’ha impedit a la ciutadania i als diferents col•lectius de Cabanes la seva participació en els treballs previs d’elaboració i redacció del nou PGOU, fonamentant-ho en els següents motius: (més…)

JA HA COMENÇAT EL III TALLER D’ESPART
Amb més de 30 persones inscrites, ja començat el djous 26 el III taller d’Espart del Campello amb la primera de les clases impartides, on els alumnes ja han començat a fer els seu primers cordells i trenes. A les 19:30 ha tingut lloc l’acte de presentació del Taller a càrrec de Jaume Varó, president de la Colla Muntanyenca, entitat organitzadora del Taller, on s’ha detallat el funcionament del curs, i on s’han mostrat fotografies i videos d’edicions anteriors. Seguidament s’ha passat a l’alula, on el monitor Domingo Berbel ha repartit l’espart entre els alumnes, i els ha explicat els primers passos per a fer una trena. No ha pogut assitir a l’acte de presentació del segon monitor Joan Pastor. A partit d’ara es desenvoluparan les classes seguides els dimarts i dijous fins el mes de juny, de 19:30 a 21.30, a la Casa de Cultura del Campello. El pròxim diumenge 29 tindrà lloc una classe pràctica de recollida de l’espart a la serra de les Puntes de Gosàlvez, a la que la Colla convida a particpar a tot el que vullga conèixer l’espart i la pròpia serra, la qual recordem ha sigut i és objecte d’interesos urbanístics que persegueixen desprotegir-la per ubicar un camp de golf i urbanitzar les seues vessants, tal com consta al PGOU, i publicita reiteradament l’Ajuntament del Campello. Hem de dir que la regidoria de Cultura presta la seua col·laboració al del Taller d’Espart.

Colla Muntanyenca del Campello
http://www.colla.org

Sembla mentida però a hores d’ara encara patim gairebè el de sempre.
Solament que tenim més comoditats però tan sol de manera quantitativa.
De manera qualitativa encara no s’han posat les mesures perquè les persones amb movilitat reduïda pugam fer valdre els nostres drets de mobilitat.
De manera qualitativa vol dir que si agafem el tramvia hem de poder anar al cine, al banc o al ajuntament, poder baixar/pujar una vorera o poder telefonar. Però sempre falla alguna cosa, quan no en son més. L’escaló, l’autobus que no porta rampa, la pendent excesiva feta perquè passen els cotxes però no les cadires de rodes, o vagen cómodes les persones majors, i un llarg etc que no més aquells que ho pateixen ho saben.
Serà que els polítics i tots els intervinents en la viavilitat accesible tenen ànima d’angels, vull dir que no s’enteren, o son uns pocavergonya que hi fan com qui no hi veuen?
Primer serien mesures de tipus jurídic que obliguen a dissenyar de manera accesible els llocs per on tot lo món deambula, amb dret a equivocar-se, però sobre tot a rectificar. L’ascensor de casa, el banc on hi son els diners, l’escola, el mercat, l’administració la policía, el palau de Justícia, amb els diners que s’hem gastat i on et troves com si no fosis ningú, com ca’l Síndic de greuges de la Comunitat, nom que recorda al comú. Les necesitats de les persones que tenim inconvenients per despaçar-nos, que tenim que anar en cadira de rodes o necesitem d’algú que ens desplace no son contemplades per l’administració més que de manera parcial i cojuntural, es a dir, políticament interessada. (més…)

Conforme va passant el temps, veiem amb tristesa, que anem tenint alguna raó els que ens oposem a este fenomen de l’urbanisme salvatge.
On fins fa pocs mesos, es pagava poc per la terra, ara es paguen quantitats milionàries. En el seu dia, on tinguerem oportunitat, alguns vam dir que la gent no venguera les seues terres, perquè únicament s’anaven a beneficiar intermediaris, especuladors, promotors i les empreses constructores. Van enganyar a un muntó de gent, que per desconeixement o necessitat, van vendre les seues terres a la primera de canvi, i ara veuen que el valor de les seues antigues terres, s’ha multiplicat.

I malgrat eixos milions per fanecada, alguns, continuem dient que no són els diners l’única cosa que cal mirar. Que encara que l’agricultura vaja malament, hem de tindre la mirada posada en el futur i en les generacions futures. Amb tots els projectes urbanístics salvatges que hi ha en marxa, arribarà un dia, que un bon paisatge, un medi ambient ben cuidat, una aigua neta i abundant, una convivència ciutadana tranquil•la, uns bons serveis públics, valdran més que el que hui es puga pagar amb diners.
Se que és difícil lluitar contra ofertes milionàries per fanecada, quan l’agricultura va com va.
Se que és difícil rebutjar eixos diners per un tros de terra de què de cap manera, es van a traure eixos beneficis amb l’agricultura.
Se que davant d’eixos diners, és molt més fàcil convéncer les persones que visquen el present, en compte de sacrificar-se perquè altres disfruten el futur. (més…)