El País Valencià, segona comunitat on més creix l’atur
Davant les dades de l’atur registrat de desembre, CCOO-PV afirma que la situació del País Valencià, i la província d’Alacant de manera molt especial, necessita d’una política industrial decidida per part de la Generalitat i el Govern central, per a potenciar l’entramat productiu. L’atur registrat en les oficines del Servef en el mes de desembre va augmentar en 4.827 persones, un 2,5% més que l’atur registrat en el mes de novembre. En termes interanuals també es produeix un augment de l’atur en 9.542 persones, un 5% pel que fa al mes de desembre de 2004. L’atur augmenta en tots els sectors d’activitat, sent més important en termes absoluts en serveis, indústria i construcció. Resulta revelador la dada de la construcció, on l’atur augmenta pel que fa al mes de novembre més d’un 8%.
Per províncies, el nombre de desocupats augmenta tant a Castelló (662), València (1.997) com a Alacant (2.168). Contínua per tant l’alarmant augment de l’atur en aquesta província, molt més si ho analitzem en termes interanuals, on l’atur creix en 8.910 persones, el que suposa un 12% pel que fa al mes de desembre de 2004. Per sexe, l’atur registrat augmenta tant entre els homes (3.457) com entre les dones (1.370). Una vegada més es reprodueix la tendència de mesos anteriors, l’augment de l’atur és major entre els homes, però les dones parades segueixen representant quasi un 60% de l’atur total.
Aquestes xifres d’atur, converteixen al País Valencià en la segona regió de l’Estat espanyol on major ha estat l’augment de l’atur pel que fa al mes de novembre, solament superat per Galícia. Per tant, és urgent que des de la Generalitat Valenciana, d’una vegada per sempre, es prenguen les mesures necessàries per a plantar cara a aquesta situació flagrant que condemna a l’atur cada vegada a un major nombre de treballadors, i a alts nivells de temporalitat i precarietat en l’ocupació creada.
La situació que viu el País Valencià en general, però la província d’Alacant de manera molt especial, necessita d’una política industrial decidida per part de la Generalitat i el Govern central, la finalitat del qual ha de ser potenciar l’entramat productiu i molt especialment els sectors de la indústria tradicional, de manera que no seguisquen drenant ocupació i queden abocats a la desaparició. Per això es fa més urgent encara si cap la presa de mesures com és la creació de l’Observatori de la indústria i sectors econòmics i, en general, el compliment dels acords arribats en el seno del PAVACE, que permeten la promoció del desenvolupament i reequilibri territorial.
