FOTO: 1939 Soviet-Finland talks
———————————
El deure de la socialdemocràcia, que defensa els interessos del proletariat, i els drets de la nació, integrada per diverses classes, són dos coses distintes.
Del llibre ‘El marxisme i la qüestió nacional’ de Stalin

“…els obrers lluiten i lluitaran contra totes les formes de la política d’opressió de les nacions, des de les més subtils fins a les més bastes, igual que contra totes les formes de la política d’atiar unes nacions contra altres.

Per això, la socialdemocràcia de tots els països proclama el dret de les nacions a l’autodeterminació.

El dret d’autodeterminació significa que només la pròpia nació té dret a determinar els seus destins, que ningú té dret a immiscir-se per la força en la vida d’una nació, a destruir les seues escoles i la resta d’institucions, a atemptar contra els seus hàbits i costums, a posar traves al seu idioma, a restringir els seus drets.

Açò no vol dir, naturalment, que la socialdemocràcia vaja a recolzar totes i cada una dels costums i institucions d’una nació. Lluitant contra la violència exercida sobre les nacions, només defensarà el dret de la nació a determinar per si mateixa els seus destins, mamprenent al mateix temps campanyes d’agitació contra els costums i les institucions nocives d’esta nació, per a donar a les capes treballadores de la dita nació la possibilitat d’alliberar-se d’elles.

El dret d’autodeterminació significa que la nació pot organitzar-se conforme als seus desitjos. Té dret a organitzar la seua vida segons els principis de l’autonomia. Té dret a entrar en relacions federatives amb altres nacions. Té dret a separar-se per complet.
La nació és sobirana, i totes les nacions són iguals en drets.

Això, naturalment, no vol dir que la socialdemocràcia vaja a defensar totes les reivindicacions d’una nació, siguen les que siguen. La nació té dret inclús a tornar al vell orde de coses, però açò no significa que la socialdemocràcia haja de subscriure este acord de tal o qual institució d’una nació donada. El deure de la socialdemocràcia, que defensa els interessos del proletariat, i els drets de la nació, integrada per diverses classes, són dos coses distintes.

Lluitant pel dret d’autodeterminació de les nacions, la socialdemocràcia es proposa com a objectiu posar fi a la política d’opressió de les nacions, fer impossible esta política i, amb això, minar les bases de la lluita entre les nacions, atenuar-la, reduir-la al mínim.

En açò es distingix essencialment la política del proletariat conscient de la política de la burgesia, que s’esforça per aprofundir i fomentar la lluita nacional, per prolongar i aguditzar el moviment nacional.

Per això, precisament, el proletariat conscient no pot col·locar-se davall la bandera «nacional» de la burgesia.

Per això, precisament, la política dita «evolutiu-nacional», proposta per Bauer, no pot ser la política del proletariat. L’intent de Bauer d’identificar la seua política «evolutiu-nacional» amb la política «de la classe obrera moderna» és un intent d’adaptar la lluita de classe dels obrers a la lluita de les nacions.

Els destins del moviment nacional, que és en substància un moviment burgés, estan naturalment vinculats als destins de la burgesia. La caiguda definitiva del moviment nacional només és possible amb la caiguda de la burgesia. Només quan regne el socialisme es podrà instaurar la pau completa. El que sí es pot, inclús dins del marc del capitalisme, és reduir al mínim la lluita nacional, minar-la en la seua arrel, fer-la el més inofensiva possible per al proletariat. Així ho testifiquen encara que només siguen els exemples de Suïssa i Amèrica del Nord. Per a això és necessari democratitzar el país i donar a les nacions la possibilitat de desenvolupar-se lliurement.”