FOTO:Els gols de David Navarro, reben la felicitació dels seus companys, i Juanfran sobre Colombia donen a la selecció valenciana el tercer triomf de la seua historia (2-1)
———————
EL BLOC DENUNCIA L’ABSÈNCIA DE CAMPS AL PARTIT DE LA SELECCIÓ I LI DEMANA COM PRETÉN DEFENSAR LA IDENTITAT
Morera (BLOC): “El president Camps i els membres del seu govern fan un ús partidista i demagògic de la identitat valenciana”
El Secretari General del BLOC, Enric Morera, ha denunciat hui que l’absència del president de la Generalitat, Francesc Camps, al partit amistós que enfrontà la selecció valenciana de futbol a la selecció de Colòmbia, “posa de manifest el desinterés del govern valencià i del Partit Popular per les seleccions autonòmiques de futbol”. Morera ha dit que eixe gest del president Camps “és un menyspreu als esportistes de la pedrera, ja que la selecció és un bon instrument per mostrar la qualitat dels futbolistes valencians” .
El dirigent nacionalista ha acusat Camps d’utilitzar la identitat valenciana “només amb finalitats partidistes i demagògiques” i ha dit que “seria desitjable que el president de la Generalitat, a més d’esgarrar-se els vestits i practicar un victimisme absolutament infantil, també donara suport a iniciatives que, com les seleccions esportives, fomenten la identitat col•lectiva del poble valencià”. En no fer això, ha conclòs Morera, “el PP demostra que el seu valencianisme és només una disfressa”.
SUPORT INSTITUCIONAL (més…)

El 17 de Desembre nombrosos col·lectius socials i culturals realitzaren una jornada de creativitat col·lectiva amb el nom de Pintem Junts!.
El motiu fou reivindicar el carrer com a espai d’expressió de totes i per la llibertat d’expressió. També com a suport a col·lectius i persones amenaçades per organitzacions feixistes.
Més de 800 persones donaren el seu ànim, valentia, energia i diners. En dues nits l’Ajuntament de València ha cremat aquest gran esforç aportador d’Art als carrers. Primer foren eliminats els murals de contingut polític (veure comunicat). Després agranaren tot.
Altres graffitis d’altres parts del barri i les parets brutes plenes de cartells publicitaris i brutísia, no s’han tocat: açò fet amb el diner públic, Aviat la Mesa del Pintem farà públic un nou comunicat.

“Aquesta remor que se sent …”

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'’han eixugat les fonts i la pols s'’acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'’alci
la pols que hi ha pertot
i l'’aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'’aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.

Miquel Martí i Pol

El Secretari General del BLOC, Enric Morera, participa en el llibre “Països Catalans en plural” amb l’article “El projecte nacionalista com a model de país”.
Al llibre, que ha estat presentat hui a Palma, també hi participen el sociòleg Salvador Cardús, l’antropòleg Joan F. Mira, el periodista Vicent Partal i l’escriptor Sebastià Alzamora, entre d’altres.
Des del BLOC s’informa que en els propers mesos es farà la presentació al País Valencià d’aquest assaig de reflexió nacional.

Joan Mansanet (BLOC): “Coalició Valenciana és un partit parafeixista. Això ho va dir el president Camps, però sembla que Rita no s’ha enterat”

El Secretari Comarcal del BLOC de València, Joan Mansanet, ha denunciat que l’ajuntament de València haja cedit espais a la fira de joventut Expojove a entitats “anticatalanistes i partidàries del secessionisme lingüístic com les joventuts del Grup d’Acció Valencianista o la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana” a través dels quals, ha dit Mansanet, “es dóna suport al boicot contra els productes catalans i s’ataca l’Acadèmia Valenciana de la Llengua”. Mansanet ha demanat la retirada immediata dels estands d’estes entitats i que l’ajuntament de València “faça complir la legalitat i done suport solament a aquelles entitats que facen servir la normativa lingüística oficial”.

Mansanet ha informat que a l’expositor d’una d’estes entitats es projecte un vídeo del líder de Coalición Valenciana, Juan García Santandreu, fet que ha qualificat com a “molt greu”. En eixe sentit ha recordat que el propi president de la Generalitat, Francesc Camps, “va qualificar CV com a partit parafeixista, quan el diputat Tomás Puchol va abandonar el PP i va constituir el grup mixt a les Corts”. Per tant, ha continuat Mansanet, “és una sorpresa molt desagradable que l’ajuntament de València oferisca espais públics a un partit d’eixes característiques”. Sembla, ha dit Mansanet, “que Rita Barberà o no s’ha enterat o no s’ha volgut enterar del que defensa i representa la gent de García Santandreu”.

Després d’uns mesos d’estar fora de línia, Diari Parlem torna a estar accessible des de la xarxa. El mitjà ha renovat continguts, disseny i sobretot amb una nova programació del lloc web que l’ha de fer menys vulnerable davant dels atacs informàtics que, recordem-ho, van forçar-ne el tancament. Al nou projecte hi han col.laborat molt especialment el grup NacióDigital i Sobrevia.net, als quals el Diari Parlem els agraeix especialment la seva tasca, segons es pot llegir en aquest article de portada que reproduïm a continuació. Per cert, recordeu que Diari Parlem no estarà plenament operatiu fins al gener, de moment estan en procés de proves. Molta sort en aquesta nova etapa i endavant ! (més…)

Els estudiants de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la Universitat de València faran pràctiques en Info Televisió. El rector de la Universitat, Francisco Tomás, i els consellers delegats d’InfoValència Televisió SA, Juli Esteve i Evarist Caselles, han firmat este migdia un conveni de caràcter general mitjançant el qual els alumnes de la Universitat podran fer pràctiques formatives en les dependències d’Info Televisió que conduesquen a completar els seus estudis acadèmics.
El conveni està inspirat, segons han remarcat els firmants, en el fet que les dos parts coincideixen en molts dels seus objectius, sobretot en la vocació de servei públic i en la de treballar per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, transmetent-los coneixements, respecte pel drets i les llibertats i estima per la llengua, la cultura i la història dels valencians. En el transcurs de l’acte, els representants d’InfoTV s’han oferit a la Universitat de València per difondre en el canal tota l’activitat que genera la institució i per acollir en els seus programes els punts de vista i els coneixements que puguen aportar els seus experts.

INFO TV

Un de cada sis catalans viu sota el llindar de la pobresa, mentre la patronal demana desregularitzar encara més les condicions laborals i deixar l’habitatge i el sòl totalment en mans privades, acanabt amb els habitatges de protecció oficail i l’oferta pública de lloguer, a més de rebaixar l’impost de societats.
Per la comissió de Formació d’Endavant (OSAN)

Un de cada sis catalans viu sota el llindar de la pobresa. Aquesta és una de les conclusions a què arriba la recentment publicada Enquesta de Condicions de Vida, realitzada per l’Instituto Nacional de Estadística (INE) espanyol i referida al 2004.

Tot i que l’enquesta no reflecteix les dades de la Franja de Ponent ni de la Catalunya Nord, sí que permet obtenir una visió prou clara i entenedora sobre la realitat social dels Països Catalans. Segons les dades de l’INE, el 15’7% dels habitants del Principat de Catalunya, les Illes i el País Valencià viuen per sota del llindar de pobresa; és dir, sobreviuen amb el 60% de la mitjana d’ingressos.

Pobresa relativa

Illes Balears i Pitiüses
15’2%

Principat de Catalunya
12’5%

País Valencià
19’6%

Conjunt
15’7%

Mentrestant, la burgesia continua la seua imparable cursa per retallar les magres condicions de vida de la classe obrera

Al mateix temps que l’INE publicava els seus resultats, la burgesia espanyola amenaçava amb empitjorar encara més les condicions laborals de la classe obrera. El dimarts 20 de desembre de 2005 el diari El País publicava una notícia en la qual, mitjançant l’Instituto de Estudios Económicos (centre vinculat a la patronal CEOE) la burgesia exigia un augment de la flexibilitat laboral estenent a tots els contractes la indemnització per acomiadament a 33 dies per any treballat, substituint els ja precaris contractes per obra i servei per una “nova modalitat més flexible que responga a les necessitats empresarials”, i condicionant l’augment dels salaris no a la inflació sinó a la productivitat de les empreses.

Al seu informe, la CEOE exigeix la total liberalització del sector energètic i el del sòl, en considerar que les vivendes de protecció oficial són “contràries a la lògica”; en aquest mateix sentit, considera inadequades les ja de per si escasses oficines públiques de lloguer ja que creen distrosions en el mercat. Juntament amb això, la patronal reclama una baixada de les cotitzacions socials i de l’Impost de Societats.

Per finalitzar l’informe, la patronal pontifica sobre una pràctica ja quotidiana i que s’albira imparable: la deslocalització industrial. Per a la patronal, la única alternativa viable per a mantenir la taxa de benefici empresarial és la de “relocalitzar” la indústria en països amb mà d’obra més barata, assenyalant Europa de l’Est i Xina com els pols més “rendibles” i que són capaços de garantir la seua supervivència com a classe.

Així, mentres la burgesia planifica la seua supervivència com a classe, ho fa a costa del deteriorament de les condicions de vida de les treballadores dels Països Catalans, com queda recollit per altres dades, com ara els ingressos:

Ingressos per llar
Ingressos per persona

Illes Balears i Pitiüses
23.096 €
8.601 €

Principat de Catalunya
24.763 €
9.064 €

País Valencià
20.398 €
7.354 €

Conjunt
22.752 €
8.339 €

La depauperació del proletariat català queda exemplificada pel conjunt de les despeses que les vivendes no es poden permetre:

Vacances com a mínim una setmana a l’any
Mantenir la llar a una temperatura adequada
Capacitat per a afrontar despeses imprevistes

Illes Balears i Pitiüses
33,2%
11,3%
28,5%

Principat de Catalunya
36,8%
6,3%
33,8%

País Valencià
49,9%
12,9%
43,0%

Conjunt
39’9%
10’2%
35’1%

COMiSSIÓ DE FORMACIÓ D’ENDAVANT

El proppassat 17 de desembre de 2005 se celebrà, al Barri del Carme de València, una jornada cívica per la llibertat d’expressió amb nom de Pintem Junts!. El motiu de la jornada era la reivindicació dels carrers del barri com a lloc on poder expressar les diferents formes de pensar i viure. Mitjançant la música, el teatre, la pintura de murals, la poesia, etc… reivindicàrem el dret bàsic a expressar-nos lliurement (amb respecte però sense complexos i sense haver de passar la mà pel llom de les autoritats) davant les amenaces que constantment rebem les persones compromeses amb els moviments socials del barri per part de grups feixistes de la Ciutat de València. Amb aquesta activitat reivindicativa responguérem de manera vital, horitzontal i positiva a les amenaces i intents per part d’aquells a qui no els agrada que la gent pense distint a ells, les quals ja foren denunciades públicament mitjançant el comunicat de premsa fet públic el 26 d’octubre de 2005, el qual ha rebut el suport de centenars de col•lectius i persones d’arreu el món.

Sembla ser que a l’Ajuntament de València no li agrada el significat d’aquesta jornada. Durant la setmana de Nadal, la contracta dels serveis de neteja municipals (Societat d’Agricultors de la Vega) ha dut a terme una censura selectiva d’aquells murals que expressaven qüestions polítiques o socials. Així desaparegueren total o parcialment murals que denunciaven la precarietat laboral, la repressió, l’especulació al barri del Carme o la mala gestió del Pla Riva… És obvi que l’Ajuntament es complau de les expressions artístiques més o menys neutres que li puguen donar a la ciutat un aspecte més o menys “bohemi” o “europeu” però no paeix gens bé que eixes expressions vinguen de col•lectius i persones amb consciència social i que els missatges siguen crítics amb la realitat social que ens toca viure.

Des de la Mesa del Pintem volem denunciar aquest intent del Govern Municipal d’acallar selectivament les opinions crítiques amb el seu model de ciutat. Pensem que l’Ajuntament amb aquesta actitud patètica, autoritària i superba, està posant-se al nivell dels grups d’extrema dreta que amenaçaren l’octubre passat persones del barri simplement per la seua manera de ser i pensar. Els nazis utilitzen l’amenaça d’agressió, l’Ajuntament utilitza el silenciament i la repressió.

Pensem que l’Ajuntament de València podria utilitzar els recursos públics en coses molt més honroses que fer desaparèixer les veus polítiques que no li agraden o que li són adverses. Que mentre el barri cau malalt d’especulació i brutedat s’està fent malversació dels fons públics amb l’única intenció de fer-nos creure que vivim en el millor món dels possibles.

Per tot això denunciem l’actitud sectària, censuradora i excloent de l’Ajuntament de València i anunciem que no tolerarem cap atac a la llibertat d’expressió.

Silenciar opinions polítiques, censurar iniciatives populars del Barri del Carme, no pot ser una bona solució.

Quan es tanquen les portes, quan s’esborren discursos,… s’obri el carrer.

Pel Barri del Carme!

Per la llibertat d’expressió!

Construïm alternatives!

El dilema del presoner

El dilema del presoner és un joc ideat per Albert William Tucker ara fa cinquanta anys, que s’ha fet servir molt en economia, biologia evolutiva o teoria política i social. El joc considera dos presoners que estan incomunicats entre si, als quals el vigilant planteja la possibilitat de delatar l’altre presoner, amb la finalitat de salvar-se a si mateix d’una elevada condemna. En un crim sense proves, el joc de Tucker conclou amb la condemna de tots dos presoners, ja que tots dos acaben traint-se mútuament.

La negociació de l’Estatut [català] a Madrid em recorda dia sí dia també aquest joc. (més…)

—– Original Message —–
From: olivier herrera marín
To: anna@xarxaneta.org
Sent: Wednesday, December 28, 2005 11:11 PM

A continuació l’escrit rebut per ANNA notícies d’Olivier Herrera Marin (més…)

Trenta-cinc personalitats d’arreu el país són els autors del llibre editat per Damià Pons ‘Països Catalans, en plural’. El volum, impulsat pel PSM, es presenta avui a Palma. El llibre vol ser una anàlisi des de moltes perspectives de la realitat del país i a la presentació hi intervindran Damià Pons, Francesc Moll, Vicenç Villatoro, Gabriel Vicens i Miquel Sellarès. VilaWeb ofereix ací el pròleg del llibre i el sumari dels articles. L’obra pretén reafirmar el concepte de país des d’una visió de conjunt, i també vol servir per ajudar a reorientar el posicionament ideològic del PSM, que l’any que ve complirà el trentè aniversari. Entre els autors del llibre, hi ha Joan Amer, Arcadi Oliveres, Sebastià Alzamora, Enric Morera, Pere Sampol o Salvador Cardús. (més…)

El dia dels innocents

No deixa de fer-nos pensar el fet que els tretze independentistes detinguts a Gandia el passat 29 de juliol, hagen siguts citats a declarar el dia 28 de desembre, el dia dels innocents, i la forma de fer-ho, també.

Les declaracions s’han hagut de fer d’una en una, tant els i les independentistes que havien de declarar com la gent que els acompanyava hem hagut d’esperar al carrer, en voler entrar, la Guardia Civil ens ha comunicat en un espanyol correctíssim que el jutge ho havia ordenat, i a les 12, n’havien passat quatre; si al senyor Fernando Giner li hagueren fet això, ben segur que hauria protagonitzat una “enèrgica protesta”. Tanmateix, cinc activistes del feixisme local han desplegat una bandera franquista i dues “blaveres” des de dalt d’un terrat i sembla que no ha hagut cap detenció.

Aquest procés polític contra l’independentisme és una agressió a les llibertats més elementals i contrasta amb la màniga ampla que gaudeix el feixisme, i això que, segons molts partits que s’omplen la boca amb la paraula democràcia, vivim en un Estat de dret. Si que en som d’innocents!, més aviat babaus i en primer lloc, per atenir-nos a un estat que no és el nostre i a un dret que està tort.

Aquestes detencions i el procés judicial en curs, sumades a totes les agressions anteriors, ens haurien de fer reflexionar sobre la legitimació d’unes lleis espanyoles, a les quals estem sotmesos des que vam perdre una guerra fa 300 anys, sustentades sobre l’ocupació i repressió de tot un Poble, els Països Catalans. Si no ho voleu, no direm que hi ha un procés de continuïtat lineal, però sí històrica. A nosaltres mai no se’ns ha preguntat sobre el nostre desig de ser espanyols i espanyoles i el nostre propi estat i el nostre propi dret van ser suprimits “por justo derecho de conquista”.

Patim el dret dels vencedors, la gent d’ací és detinguda per defensar la seua llengua i per defensar qualsevol dret que siga seu; com sabem, el Decret de Nova Planta encara no ha estat derogat i nosaltres som molt innocents si pensem que podem defensar alguna cosa nostra amb una llei estrangera. L’única alternativa, quan els drets individuals i col•lectius d’un Poble són ignorats, és exercir un altre dret, el d’Autodeterminació.

Moviment de Defensa de la Terra (MDT)
http://defensadelaterra.org/

Primerament ens agradaria que ens fessis una valoració de l’Estatut: renúncies o assoliments per a la consecució del projecte independentista dels Països Catalans?

Les reformes dels estatuts d’autonomia del Principat de Catalunya i del País Valencià han d’entendre’s, d’una banda, com una readequació de les estructures de l’Estat espanyol a l’actual situació econòmica i social, i també a la voluntat per part d’un important sector de la burgesia catalana de modificar el sistema de finançament perquè estan perdent dinamisme enfront de l’oligarquia castellana. D’altra banda, després de 25 anys d’una autonomia molt limitada, la reforma dels estatuts (sobretot de l’Estatut de la comunitat autònoma de Catalunya) pretén apaivagar les aspiracions sobiranistas de bona part de la població catalana. I és que la reforma dels estatuts no permetretrà que les catalanes i catalans assolim sobirania sobre els nostres recursos econòmics ni tinguem capacitat per a evitar les deslocalitzacions d’empreses, ni tampoc evitaran la progressiva privatització dels serveis públics. Cap d’aquests nous textos estatutaris tampoc contempla la possibilitat de federació o de treballar conjuntament entre els distints territoris del nostre país sota dominació espanyola, ni tan sols es fa referència als catalans sota administració francesa. I els pocs assoliments que contenia l’estatut sortit del Parlament de Catalunya, com el deure conèixer el català, la inclusió del terme nació (només referit a la Comunitat Autònoma Catalana i sense voluntat de comportar l’exercici de la sobirania ni del dret a l’autodeterminació) o unes millors relacions en la qüestió del finançament -que queda molt lluny del concert econòmic basc-, seran eliminats o substancialment transformats pel congrés espanyol. I aquests són els únics avanços que se’ls havien ocorregut després de 25 anys de gestió que hem vist la destrucció progressiva del nostre sector industrial, la crisi permanent de l’agricultura, la reculada de l’ús social del català, la discriminació dels catalanoparlants en la justícia, el cinema, la premsa, l’escola privada i la televisió i la perpetuació d’un ampli sector monolingüe castellanoparlant, la crisi permanent de recursos en els serveis socials, la destrucció del territori en nom de la terciarizació (turisme) o la permanència de la discriminació sexista. (més…)

[article de Víctor Baeta de l’ACR Constantí Llombart, publicat hui al Levante-EMV en la secció El Trinquet. La versió que transcrivim ha sigut lleugerament modificada per l’autor]
LA PERVERSIÓ DE LA DEMOCRÀCIA
La redacció que PP i PSOE han fet de l’article 81 en la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià i que, en la Ponència que ho està debatent a Madrid, han tornat a ratificar amb els seus vots, unit a l’article que manté el llindar del 5% saltant-se les circumscripcions electorals, suposa, al meu parer, una veritable i definitiva perversió de la democràcia plural al País Valencià

L’article en qüestió diu: “Artículo 81. La iniciativa de la reforma del Estatuto corresponde al Consell, a una tercera parte de los miembros de Les Corts, a dos Grupos Parlamentarios o a las Cortes Generales. La reforma del Estatuto deberá ser aprobada por Les Corts, mediante acuerdo adoptado por dos terceras partes de sus miembros, salvo que sólo tuviese por objeto la ampliación del ámbito competencial, en cuyo caso será suficiente la mayoría simple de Les Corts.”

És a dir si aquest estatut s’aprova amb aquesta redacció quedarà automàticament blindat per part del PP i del PSOE. Ells suposen, i suposen bé, que ara per ara, i durant un llarg temps, serà políticament impossible superar els 2/3 dels 99 diputats sense un d’ells. Restaríem així per “sempre” en mans del PP i/o del PSOE. És a dir del PP.

Arribats aquest punt, mirant en perspectiva el darrer quart de segle passat, se’ns venen les següents reflexions. Després de la restauració monàrquica dictada per Franco; de la ‘reforma’ dirigida per Torcuato Fdez. Miranda i Adolfo Suárez; de la Constitució de 1978 que pretén legitimar el procés; i del bipartidisme que es va dissenyar entre l’UCD/AP/PP i el PSOE, es pot dir que ja han aconseguit tancar el cercle. I es poden aplicar, perquè ja són veritat, les paraules que Giuseppe Tomasi di Lampedusa, en la seua obra “El Gatopardo”, posa en la veu d’un dels seus personatges:

“Si volem que tot seguisca com està, cal que tot canvie. Una d’aqueixes batalles en què es lluita fins que tot queda com va estar. No voleu destruir-nos a nosaltres, els vostres pares. Voleu només ocupar el nostre lloc. Perquè tot reste tal qual. Tal qual, en el fons: tan sols una imperceptible substitució de castes”

Els fills dels franquistes, repartits entre els dos partits de la segona restauració monàrquica, han dirigit durant aquest darrers trenta anys, en perfet “consens” -la paraula més apreciada pel rei- la seua Espanya unitària, acastellanada, indissoluble i monàrquica. Una Espanya -lleugerament restaurada en 1978 però que manté els fonaments anteriors a 1975- que van heretar els fills per continuar els negocis dels pares. Els negocis de sempre de les famílies de sempre.

Passat un temps, des de la última restauració que instauraren, ara volen avançar-se a futurs perills. Volen reforçar l’estructura establint les bases perquè els nets dels seus pares franquistes agafen la torxa per gaudir-lo trenta anys més. Això és el que representa aquest article 81 pactat pels dos partits monàrquics. L’assegurar l’immoble i tots els mobles dels seus negocis.

Doncs no. No amb nosaltres. No amb els demòcrates, no amb els confederals, no amb els republicans. Per la llibertat, la sobirania i la democràcia republicana, en un País Valencià sense depredadors, caldrà seguir lluitant.

Víctor Baeta i Subias, president de l’ACR Constantí Llombart

EL BLOC ES CONGRATULA DE QUE AJUNTAMENT I UJI ARRIBEN A UN ACORD PER A COMPARTIR EDIFICIS A LA CIUTAT
Nomdedéu (BLOC): “No pareixia lògic que les dues institucions competiren en lloc de col•laborar en benefici dels castellonencs”.
El portaveu adjunt del BLOC a l’Ajuntament de Castelló, Enric Nomdedéu, s’ha congratulat hui de que “l’Ajuntament de Castelló i la UJI hagen arribat a un acord per a compartir diversos edificis a Castelló, prioritzant l’interés col•lectiu dels ciutadans. Des d’un primer moment, el BLOC sempre va plantejar esta entesa com a necessària, ja que considerem que la col•laboració entre administracions i institucions és fonamental per oferir millors serveis als castellonencs”.
Nomdedéu ha comentat que “no pareixia lògic que projectes semblants, com els que proposaven UJI i Ajuntament, competiren en lloc de sumar-se per millorar el resultat. Així, finalment, rectorat i equip de govern municipal han aplegat a un acord en la línia del que plantejava el BLOC: l’Ajuntament optarà a la propietat dels espais i cedirà una part a la Universitat per tal que esta tinga major presència a la ciutat”.
El regidor del BLOC ha ironitzat dient que “açò ens sembla un bon regal del Pare Noel, esperem només que per a Reis l’Estat Central confirme l’acord i tot arribe a bon port”.
Castelló de la Plana, 28 de desembre de 2005