Crònica desacomplexada
Participar i guanyar
Eva Piquer
Que el temps et doni la raó a temps. Tenir set i beure aigua. Descobrir finalment la veritat i veure que no n’hi havia per a tant. Estar a punt de ser infidel i a última hora no ser-ho.
Vet aquí quatre coses que fan que la vida valgui la pena, segons Maria Mercè Roca. L’escriptora, diputada i, ara ve la notícia, ensinistradora de gats ha reunit 48 tastets de felicitat en un llibre batejat com la pel·lícula de Manuel Gómez Pereira: Coses que fan que la vida valgui la pena (Ara Llibres). Aquest petit volum de tapa dura, que encaixaria tant en una botiga de regals com en una llibreria, demostra que la indústria editorial catalana comença a assemblar-se a la d’un país normal. Els integristes de l’on anirem a parar diran que també demostra la degeneració i banalització i bla bla bla d’un objecte sagrat com el llibre, però ja s’ho faran.
Més entrades en el catàleg de petits plaers de Maria Mercè Roca. Superar un dol. Beure vi, sentir-te molt feliç i tenir la sensació que dius coses genials. Arribar a una edat, fer balanç i posar-te bona nota. Demanar un favor i que te’l facin. Un bon orgasme, o dos. Curar-te d’un càncer. Trobar una ganga. Veure amb satisfacció que els teus fills i filles són més intel·ligents, més rics i més bones persones que tu. Tenir prou diners per no haver de pensar-hi.
El canvi de calendari encomana les ganes de passar pàgina i fer llistes de bons propòsits que mai complirem. Com que somiar truites és de franc i el 2006 encara és verge, em proposo invertir esforços a propiciar situacions que segur que formarien part d’un llibret com el de Roca si me l’haguessin encarregat a mi.
Llegir per plaer. Participar i guanyar. Aprendre a dir que no. Malgastar aigua calenta deixant que la dutxa ragi i ragi fins que el cos et digui prou. Aturar el despertador i mandrejar en una dimensió intermèdia entre el son i la vigília. Nedar mar endins, aturar-te lluny de la platja i fer el mort panxa al sol. Comprar llibres americans per Internet. Picar entre hores. Perdonar sense oblidar. Robar temps al rellotge.
Que estiguin a punt de fer-te un petó a la galta, que te’l facin als llavis i que t’agradi. Descobrir que una patacada que intuïes mortal t’ha tocat sense enfonsar-te: sembla mentida, però després de la catàstrofe et queden encara ganes de viure. Notar que els malparits que t’han putejat, i molt, ja no et fan ràbia: només et provoquen una llàstima que ben aviat donarà pas a la indiferència.
Cobrar per fer una feina que potser també faries pagant. Plorar d’emoció veient una pel·lícula o llegint una novel·la. Tenir clar que hi ha gent que t’estima tal com ets, defectes inclosos. La xocolata amb llet. Enamorar-te, fins i tot quan creies que ja no et podries tornar a enamorar. Tenir l’oportunitat de venjar-te d’algú i aprofitar-la. Tenir l’oportunitat de venjar-te d’algú i no fer-ho.
epiquer@avui.com