L’economia valenciana va ser una de les què menys va créixer durant l’any passat El PIB autonòmic va augmentar un 2,6%, només per damunt del 2,5% d’Astúries i Balears
Levante-emv, València
L’economia de la Comunitat Valenciana va créixer en 2004 un 2,6%, d’acord amb les dades definitives de l’Institut Nacional d’Estadística, que per primera vegada utilitza com a base l’any 2000 en compte de 1995 com fins ara. És el segon menor creixement de tot Espanya, ja que només supera al 2,5% registrat per Astúries, Balears i Ceuta. Sis comunitats autònomes van incrementar el seu PIB per damunt de la mitjana nacional (3,1%), en especial Andalusia i Navarra, que van liderar el creixement econòmic en eixe exercici amb alces del 3,5% en ambdós casos.
Els canvis en la comptabilitat suposen una revisió de les dades de PIB i de població que, per a l’any 2000 i a nivell nacional, augmenten un 3,2% i un 0,8 per cent respectivament sobre els càlculs efectuats amb el sistema anterior.
La comptabilitat regional oferix també dades del creixement acumulat entre 2000 i 2004, que va ser, per al conjunt d’Espanya, del 12,9%. La Comunitat Valenciana es va situar en onzé lloc, per davall de la mitjana nacional, amb un 12,7%. Va ser Múrcia la que va encapçalar el creixement (16,6%), seguida per Andalusia (15,6) i Canàries (15).
Satisfacció del Consell
La directora general d’Economia de la Generalitat, Maria Bonilla, va assenyalar que «estes dades vénen a confirmar el creixement econòmic per a la Comunitat Valenciana». Va ressaltar que «la nova base 2000 reflexa un creixement en la Comunitat Valenciana sostingut i continuat en els últims anys, amb una millor evolució que la que oferia l’antiga base 1995».
L’economia de la Comunitat va registrar un creixement del 2,6%, segons la nova sèrie de comptabilitat, mentres que amb l’antiga base se situava en el 2,4%. «Al seu torn, tant en 2003 i 2002 el PIB de la Comunitat Valenciana ve creixent un 2,6%, la qual cosa reflectix que la nostra economia és capaç de mantindre un creixement estable encara en etapes d’incertesa internacional», va explicar Bonilla.
Retrocés en la convergència
D’altra banda, la nova comptabilitat mostra que set comunitats autònomes han superat el nivell mitjà de renda de la Unió Europea de 25 membres i que totes elles excepte Extremadura se situen per damunt del 75%. Conforme a la nova metodologia, el nivell de convergència d’Espanya amb la UE (PIB per capita mesurat en termes de poder adquisitiu i comparat amb la mitjana europea de 100) se situava en 2004 en el 98,3%.
En el cas de la Comunitat Valenciana, l’índex era del 91,5, el mateix que el registrat en 2002. No obstant, suposa una pèrdua de convergència de quasi un punt, enfront del 92,4 corresponent al 2003. A Espanya hi ha set comunitats que superen la mitjana europea: Madrid (129), Navarra (124,6), País Basc (122,9), Catalunya (117,8), Balears (110,9), La Rioja (106,8) i Aragó (105,1).