El 17 de Desembre nombrosos col·lectius socials i culturals realitzaren una jornada de creativitat col·lectiva amb el nom de Pintem Junts!.
El motiu fou reivindicar el carrer com a espai d’expressió de totes i per la llibertat d’expressió. També com a suport a col·lectius i persones amenaçades per organitzacions feixistes.
Més de 800 persones donaren el seu ànim, valentia, energia i diners. En dues nits l’Ajuntament de València ha cremat aquest gran esforç aportador d’Art als carrers. Primer foren eliminats els murals de contingut polític (veure comunicat). Després agranaren tot.
Altres graffitis d’altres parts del barri i les parets brutes plenes de cartells publicitaris i brutísia, no s’han tocat: açò fet amb el diner públic, Aviat la Mesa del Pintem farà públic un nou comunicat.

“Aquesta remor que se sent …”

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'’han eixugat les fonts i la pols s'’acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'’alci
la pols que hi ha pertot
i l'’aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'’aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.

Miquel Martí i Pol