Quan Miquel Núñez, un dels dirigents històrics del PSUC de l’època de la clandestinitat, va publicar les seves memòries, La revolución y el deseo (Península, 2002), vaig escriure un article a l’AVUI que glossava la seva figura, la història de la seva detenció el 1958, la resistència heroica a les tortures que li infligiren durant tres setmanes el comissari Polo i els inefables germans Creix i la condemna a 55 anys de presó, d’on va sortir el 1967. A l’últim paràgraf de l’article que esmento hi afirmava taxatiu: “A tots ells, als resistents antifranquistes, els devem, tanmateix, la democràcia, fins i tot a aquells que davant la brutalitat policial van defallir i, per això, han desaparegut del relat històric injustament. Tots ells, doncs, els que van aguantar les tortures i el que no, mereixen el nostre respecte. Més encara, els hem de recordar sempre, encara que en discrepem o bé que la nostra memòria no sigui ben bé la seva”.

És per això que estic astorat de la munió d’amics, excomunistes la majoria, que m’han recriminat haver acceptat de presentar el nou llibre de Francesc-Marc Álvaro, Els assassins de Franco (L’esfera dels llibres, 2005). Cap d’ells, però, havia llegit el llibre. Per tant, la prevenció d’aquest amics meus davant la proposta d’interpretació que fa Álvaro de l’antifranquisme i la Transició és apriorística, doctrinària i dogmàtica. En conseqüència, és banal o, en el millor dels casos, nostàlgica, sense entendre allò que adverteix Álvaro abans de començar: que el seu llibre “és un viatge a un lloc prohibit”, lluny de la “memòria nostàlgica tramposament idealitzada i falsament innocent”.

Així és com defineix Álvaro la síndrome del Capitán Lozano (referint-se a l’avi de Rodríguez Zapatero que va ser afusellat pels franquistes), que consisteix en una mena d’idealització acrítica del passat per proclamar-ne la innocència. Em fa l’efecte que al·legar una raison de coeur (molt en l’estil de l’ensucrada sèrie Cuéntame cómo pasó) només ens abocaria a afrontar les debilitats i les imperfeccions del passat a la manera de Zaratustra: o sigui, més enllà del bé i del mal.

Potser ja ha arribat l’hora -ens diu Álvaro- de desemmascarar aquells que, ungits per l’antifranquisme, es van sumar amb devoció a tota mena de mites totalitaris del santoral esquerrà (de Stalin a Castro, passant per Mao i Trotski), per després abandonar-los i pretendre quedar més impunes a la crítica que els franquistes i els col·laboracionistes. Aquesta és la impostura generalitzada que Álvaro denuncia. Aquesta és la denúncia que molesta a tots aquells que, impunes a la crítica, creuen tenir una superioritat moral perquè eren els bons. I com que se’n senten, fins i tot es veuen amb cor de repescar de les tenebres els antic adversaris (com ara Porcioles i Samaranch) per fer-los servir en contra dels nous adversaris. En fi, un despropòsit.

A l’epíleg del llibre, Perdut enmig de les estàtues eqüestres i les fosses més o menys obertes, Álvaro insisteix a bescantar la nostàlgia. Hi estic d’acord, sobretot si ho faig des de la perspectiva que Tzvetan Todorov exposa a Memoria del mal, tentación del bien (Península, 2002), i amb la qual aquest gran intel·lectual d’origen búlgar reflexiona sobre la construcció dels totalitarisme.

Diu Todorov que els vencedors d’una guerra lliurada contra qualsevol cabdill del mal corren el perill de considerar-se l’encarnació dels valors del bé que diuen defensar i, per aquest motiu, creure’s que ells estan fora de perill, protegits de caure en la temptació del mal. Del gran dilema. És allò dels comunistes que, com que van lluitar contra el nazisme, per això ja eren demòcrates. Que li ho preguntin, per exemple, a Margarette Buber-Neumann, la dona d’aquell comunista alemany que va fugir a Moscou a causa del nazisme, i que allí va ser empresonat i ella també. A ell el van executar i ella va acabar en un camp de concentració nazi després del pacte germanosoviètic. El que vol dir Todorov és que “en els nostres dies, és paradoxalment més difícil portar a terme una investigació històrica sobre els bons que sobre els dolents”. Una reflexió, per cert, que Álvaro reprodueix com a endreça, amb la intenció de manifestar que defensa una manera oberta i liberal de concebre la societat, la política i les idees. I, a més, de fer-ho amb risc, amb una certa indignació i, quan convé, amb les l’agudesa vidriòlica d’una proverbial mala llet.

Si volem analitzar les societats complexes amb unes mínimes garanties -i totes les transicions són complexes-, no poden fer-ho amb les crosses del pensament maniqueu. Més ben dit, i per resumir-ho a la manera de Todorov, precisament és el pensament maniqueu el que fa possible el mal i l’estimula. N’és el fonament, vaja. El que Álvaro persegueix amb aquesta lectura assagística arriscada -i, per què no?, també generacional- de l’antifranquisme tardà és sacsejar el maniqueisme d’una crosta intel·lectual dominant els darrers trenta anys, la qual ha idealitzat el passat, en part perquè aleshores eren joves i rebecs i, en part, per tapar les fílies ideològiques d’antany que poguessin impedir l’exercici del poder en la nova etapa democràtica. Aquest grup d’intel·lectuals i polítics -que destaca per les formes elitistes i per una concepció tancada de l’exercici del poder- pretén, a més, colonitzar el futur amb la divulgació d’una èpica tramposa. Això és el que Álvaro vol impedir. Aquesta és l’audàcia que no li perdonaran.

Agustí Colomines i Companys
Professor d’història contemporània a la UB. Director d’Unescocat

DECLARACIÓ POLÍTICA DEL VERGER
Els i les sotasignants, alcaldes i alcaldesses del Bloc Nacionalista Valencià, reunits a El Verger, davant el procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, volem fer pública la següent declaració política:
1. El pacte per a la reforma de l’Estatut d’Autonomia valencià es va dur a terme sense propiciar un debat ciutadà al respecte i sense fer-ne partícips els ajuntaments, tot reduint la participació dels ens locals a la compareixença del president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, per la qual cosa considerem que, en cap cas, el text sorgit del pacte entre el PP i el PSPV-PSOE pot considerar-se representatiu de l’opinió de la majoria de la ciutadania valenciana.
2. Des de fa unes setmanes, el Partit Popular està presentant als ajuntaments valencians mocions on demana un posicionament contrari al procés de reforma de l’Estatut de Catalunya. Denunciem que el PP vulga portar als ajuntaments del País Valencià debats que els són aliens, més encara si es té en compte que el mateix PP i els seus grups municipals van entrebancar qualsevol mena de debat sobre la reforma de l’Estatut valencià.
3. Al projecte de reforma es manté la barrera electoral del 5%, qualificada pel BLOC, i per gairebé totes les organitzacions i personalitats que van ser consultades en el procés de reforma, com injusta i dubtosament democràtica, per la qual cosa demanem que, en el procés que l’Estatut està seguint al parlament espanyol, s’accepten les esmenes presentades pel BLOC –a través dels nostres socis nacionalistes– i es rebaixe la barrera electoral del 5 al 3%.
4. Gràcies als contactes duts a terme pel BLOC a nivell d’estat, el PSOE compta amb una majoria suficient al Congrés dels Diputats per tal de fer prosperar les esmenes presentades pels grups nacionalistes, per la qual cosa emplacem a la direcció del PSPV i a la del PSOE perquè actuen en conseqüència, trenquen la subordinació del PP, voten les esmenes presentades pel BLOC i aconseguisquen una millora del text perquè aporte major qualitat democràtica, tot rebaixant la barrera antidemocràtica del 5%, i perquè reinstaure el consens en matèria lingüística i tanque la porta al secessionisme lingüístic.
5. El BLOC és necessari per garantir la governabilitat de centenars d’ajuntaments valencians, en la gran majoria dels quals participem en governs de progrés junt al PSPV. Per això, considerem molt irresponsable la decisió de la direcció del PSPV-PSOE de marginar el BLOC del procés de reforma i mantindre un pacte antinatural amb el PP. Sense el BLOC a les Corts Valencianes no serà possible el canvi polític al 2007, però sense el BLOC també serà molt difícil que el PSPV continue governant en desenes d’ajuntaments valencians on necessita el suport dels nostres regidors.
El Verger, 26 de novembre de 2005.

Josep Maria Pañella, President del BLOC
Enric Morera, Secretari General del BLOC
Pepa Chesa, Secretària d’Organització del BLOC
Eduardo Monfort, alcalde de Xàbia
Rafael Climent, alcalde de Muro
Josep Lluís Pitarch, alcalde de Silla
Josep Vicent Rubert, alcalde de Torreblanca
Filiberto Prats, alcalde d’Albalat dels Tarongers
Josepa Izquierdo, alcaldessa de Rafelcofer
Facund Puig, alcalde de Bellreguard
Josep Vicent Pons, alcalde de Benidoleig
Jesús Ferrando, alcalde de Benifairó de la Valldigna
Maria Josep Amigó, alcaldessa de Bonrepòs i Mirambell
Francesc Xavier Alberola, alcalde de Busot
Pere Muñoz, alcalde de Gavarda
Pau Torregrossa, alcalde de la Torre de les Maçanes
Manuel Martínez, alcalde d’el Verger
Joan Gasquet, alcalde de La Xara
Cèsar Sivera, alcalde de Xaló
Josep Martínez, alcalde de Guardamar de la Safor
Àlvar Català, alcalde de Palmera
Salvador Alarcó, alcalde de Lloc Nou de Sant Jeroni
Damià Oliver, alcalde de Potries

El coordinador de l’àrea de moviments socials d’Esquerra Unida a Castelló, Vicent Grau, ha afirmat aquest matí, que davant les crítiques del tractament de la policial d’assetjament als immigrants, “ la funció de la policia no és anar perseguint indiscriminadament als immigrants a vore qui troben d’il·legal, sinó ajudar a regularitats i legalitzar als treballadors i gent que viu i treballa a Castelló, per tant, exigim als responsables dels cossos policials que actuen a la ciutat que no empren aquests com a instrument repressiu, sinó com un servei al ciutadà”.

Grau ha afirmat que resulta com a mínim cínic observar com ara es lamenten d’aquestes actuacions desproporcionades de la policia, qui ha estat exigint contínuament una major dotació policial a la ciutat (en clara referència a les federacions veïnals pro-PP), Cal que la presència siga la policia de proximitat i de barri- “

El portaveu d’EU ha exigit tant a l’ajuntament com a la Subdelegació del Govern es deixe d’emprar de manera partidista als immigrants “ la proposta que fa l’alcalde d’un futur centre municipal d’atenció a l’immigrant, no soluciona, sinó que els continua tenint-los apartats. El nostre model d’immigració és un tractament d’igualtat, les associacions d’immigrants han d’estar en el Consell de Participació i els diferents òrgans de decisió de la ciutat amb un tractament igualitari. Menys viatges folklòric electoralista a Rumania i més accions concretes ”.

Dins eixes accions, Grau ha afirmat que es tractaria que es permeteren la participació directa a les entitats representatives dels i les immigrants, en tots els Consells municipals os es prenguen decisions (més…)

Esquerra Republicana va reunir més de 150 persones en l’acte públic que va comptar amb les intervencions de Joan Puigcercós i Agustí Cerdà

Per a Esquerra Republicana, l’acte celebrat el dia 25 de novembre al Centre de Congressos Ciutat d’Elx, amb l’assistència de 180 persones, ha estat un gran èxit i ha permés presentar als assistents les reivindicacions i les línies d’actuació del nostre partit. En aquest acte es van presentar les persones que formen la Comissió Executiva d’ERPV-Elx i en el seu nom el president de la mateixa, Josep-Amílcar Albert, va presentar les actuacions que la formació ha desenvolupat fins ara. (més…)

ACLARIMENTS D’E.U.-L’ENTESA ALCALÀ - ALCOSSEBRE

Desprès de les darreres eleccions municipals el desig d’EU-L’Entesa era formar govern amb el PSPV,BLOC i AIAA.
Mai hem volgut governar amb el GIP – Vicente Vinuesa perquè els considerem els representant dels interessos privats i a Vicente Vinuesa el exponent paradigmàtic de la dreta més rància, assot de l’esquerra municipal en els darrers 20 anys i corresponsable de les majors aberracions urbanístiques del nostre municipi.
En començar les negociacions ens trobaren en que Adolf Sanmartin i Isabel Soriano ens imposaven la presencia de Vicente Vinuesa.
Açò ens ficava davant de una difícil decisió; o governar amb el PSPV i el GIP o ens quedàvem en la oposició sols amb el PP. Davant d’això estiguérem disposats a governar admetent la presencia del GIP-Vicente Vinuesa, sempre i quant la seva participació fóra testimonial i el seu poder escàs. Tot per a demostrar la nostra proximitat al PSPV i evitar ser catalogats de “Submarí del PP”. (més…)

Foto: Parc Natural de Cabanes-Torreblanca, amenaçat pel PAI Torre la Salurbanisme salvatge
LA DIA DEL PAI TORRE LA SAL EVIDÈNCIA GRANS MANCANCES QUE HAN DE SER RESOLTES

El regidor d’Esquerra Unida-l’Entesa a l’ajuntament de Cabanes, Carles Mulet, ha fet públic aquest matí la Declaració D’impacte Ambiental del Pai Torre la Sal de Cabanes, el qual va ser dictat en 17 ‘d’octubre de 2005, i remés a l’ajuntament de Cabanes el passat dia 2 de novembre.
Segons Mulet, aquesta Declaració d’Impacte Ambiental queda condicionada a un munt d’actuacions correctores que es venen demanat incorporar des de la seua aprovació provisional en el 2003 per part de l’ajuntament. “ Són moltes les correccions a les quals obliga la DIA, les quals evidencien la decisió desafortunada en el seu moment de part del PP i de tot el PSPV per optar per un urbanisme d’aquest tipus. En lloc de condicionar des de l’ajuntament per un urbanisme sostenible, es va donar via verda a una actuació que va generar gran malestar veïnal, per a que després la Conselleria el modifique fins desvirtuar totalment el sentit el mateix”.
Per al regidor ecosocialista, el fet que s’estiga venent ja apartaments o adossats sobre planon, en una zona subjecte als canvis als quals fa referència, pot constituir un frau “ no estem criticant el paper de l’empresa adjudicatària, sinó el de l’ajuntament i els seus socis del PSPV. Una empresa es dedica a un objectius comercials concrets, que són créixer econòmicament i urbanitzar, però un ajuntament hauria de dedicar-se a vetllar per correcte compliment de les normes i assegurar el benestar generals dels seus veïns, però mentre, ací, PP i PSPV són mers agents al servei de les empreses. (més…)

Dissabte 27 de novembre ha tingut lloc una “Marxa en defensa de la serra de Mariola”, amb el lema “Ni camps de golf, ni més urbanitzacions!”, convocada per diverses entitats d’Alcoi i d’altres pobles veïns (Banyeres, Cocentaina i Bocairent). Les entitats convocants s’oposen a la construcció d’una nova urbanització de més de 560 habitatges, un gran hotel de luxe i un camp de golf en el vessant de la serra (en la zona anomenada Xirillent).

Es tracta d’una actuació que reprodueix en l’interior valencià el mateix model especulador que ha destrossat el litoral, basat en la reclassificació dels terrenys i en la construcció, sense ni tan sols respectar les zones de major valor ambiental. En aquest cas, com ja comença a ser moda, la reclassificació utilitza l’excusa del camp de golf, tot i la seua escassa viabilitat.

La zona afectada està en el cor del Lloc d’Interés Comunitari “Serres de Mariola i Carrascal de la Font Roja”, en un corredor ambiental de gran importància que comunica els parcs naturals de Mariola i de la Font Roja, en una Zona d’Especial Protecció de les Aus; es tracta, a més, d’una terra fèrtil que ofereix un preciós paisatge agrícola cada volta més escàs, en l’àrea d’esmorteïment d’impactes que necessita el parc natural de Mariola.

En la marxa han participat més de 250 persones, que desafiant un fred intens han caminat des d’Alcoi fins a la zona afectada. Els convocants han destacat no sols l’impacte que una nova urbanització tindria sobre els parcs naturals de Mariola i de la Font Roja, sinó també els efectes negatius sobre els aqüífers, que ja es troben en una situació precària.

Durant el recorregut també s’han denunciat altres agressions sobre els valors naturals i culturals de Mariola, com ara la penosa situació del castell medieval de Barxell, que pot acabar assolant-se davant la negligència de les administracions responsables i del joc especulatiu dels successius propietaris.

La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció considera tot un èxit l’alta participació en aquesta marxa i anima al conjunt de la societat a informar-se i a participar en totes les iniciatives que es duguen a terme per a frenar aquest model urbanístic insostenible i depredador.

>>> més informació i fotografies de la marxa

Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció
Apartat de Correus 252
03800 Alcoi (l’Alcoià)
Correu-e: carrasca@xarxaneta.org
http: www.xarxaneta.org/carrasca

Homenatge a Alacant a 27 republicans afusellats
EL PAÍS - 28-11-2005.
La Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica d’Alacant va homenatjar ahir en el cementiri d’Alacant a un grup de 27 republicans afusellats el 15 de novembre de 1939. La Comissió va col·locar sobre la tomba dels afusellats una làpida commemorativa amb els seus noms. “Quan ja han passat més de 67 anys del final de la guerra ha arribat el moment que el nostre país s’integre en aqueix corrent que condueix a tots els pobles a processos de recuperació de la memòria dels seus homes i dones que van caure lluitant per la seua llibertat”, indica la Comissió.

—– Original Message —–
From: gregorio .Martin@uv.es
To: anna @xarxaneta.org
Sent: Sunday, November 27, 2005 11:29 AM
Subject: Un comentari sense mes

Quand el divendres 25 “a presa i corens” avant d´ entrar a una tesis que estava de director, escribia una coseta que Levante va publicar ahir dissapte en la pagina 3, me va vindre al cap que li pareixaria a “ANNA nascuda per a compartir i tendir ponts entre el nacionalisme d’alliberament i l’esquerra (tant la institucional com l’alternativa)”.
Acabe de vore que no está, me sap mal, perque volia ensatar un debat que comensaba amb diaris de relevancia al Pais.
Perdoneu el meu catalá escrit.
Gregori Martin.
Institut de Robotica. Universitat de Valencia.

[a continuació l’article publicat en LEVANTE-EMV: ¿Se rompe la Comunidad Valenciana?
GREGORIO MARTÍN - UNIVERSITAT DE VALENCIA] (més…)

El passat 20 de novembre de 2005 a la seva web ANNA notícies del País Valencià van recollir una breu notícia publicada al diari AVUI sobre la reunió del consell polític federal de Izquierda Unida. La notícia portava per títol “76% de vots al consell d’IU a favor de l’Estatut català. Espai Alternatiu va votar en contra”
La notícia, sobretot el títular, simplica la postura d’Espai Alternatiu sobre l’estatut català fins al punt de ser erronea completament. El vot de la gent d’Espai Alternatiu i Revolta Global al consell d’IU va ser en contra de la resolució presentada per la direcció de IU a favor de presentar esmenes al nou estatut català, mentre que la gent d’Espai Alternatiu i Revolta Global no reconeix legitimitat democràtica (que si legal) al Congrés espanyol per tocar un text aprovat per la sobirania del parlament de Catalunya.
Us envio adjunt una carta d’aclaració enviada al diari AVUI, i demanem que es publiqui i es faci ressó d’ella també a la web de ANNA notícies.
Agraint la vostra atenció, us saluda
redacció Revolta Global

CARTA AL DIRECTOR DEL DIARI “AVUI”
Per Jaime Pastor i Diosdado Toledano, membres del Consell Polític Federal d’IU [a continuació] (més…)

Avui diumenge, 27 de novembre, el BLOC de Dénia ha celebrat la 18a edició de l’Aplec de la Marina al Castell de Dénia. S’ha realitzat un homenatge a l’heroi valencià i líder maulet Joan Baptista Basset en el III Centenari de la seua entrada a Dénia, on va derrotar les tropes borbóniques i va proclamar ací l’Arxiduc Carles d’Àustria rei de València.
S’han realitzat parlaments a càrrec del jove Arnau de l’Assemblea de Maulets de la Marina que ha denunciat les agressions socials, econòmiques, patriarcals, ecològiques i culturals que pateix el nostre poble, de Josep Dimas Secretari del BLOC a Dénia que ha fet una detallada exposició de les mancances de la Marina i de la necessitat de capgirar el govern de la Generalitat i de mobilitzar els valencians per aconseguir l’eliminació de la barrera del 5% i finalment Enric Morera, Secretari General del BLOC s’ha dirigit a tots els valencians i valencianes perquè al 2007 no confien amb el PP però tampoc amb en el PSOE, i que estiguen al costat d’aquelles persones que defensen els interessos valencians, dels ciutadans, del País…
LEVANTE-EMV. DÉNIA
Homenatge als drets valencians
El Bloc de Dénia va recordar ahir la XVIII edició de l’Aplec al Castell. Amb aquest acte, en el qual els nacionalistes commemoren cada any la pèrdua de la ciutat i dels drets del poble valencià, es va recordar, no obstant això, una victòria. La qual es va produir després del setge de 1705, quan el general Joan Baptista Basset va proclamar a l’arxiduc com rei Carlos III convertint-se d’aquesta manera Dénia en la primera ciutat ustracista de la Corona d’Aragó. Un any més, es va retre homenatge a «els maulets» i les famílies que van lluitar llavors i al militant nacionalista Tomás Perelló que fa 18 anys va iniciar aquest acte commemoratiu.
Foto Levante. humor.Militants del Bloc van representar una divertida obra de teatre.
Aitana García, Dénia
Des de la plaça Oest, militants i simpatitzants del Bloc de tota la comarca van donar començament a la pujada al castell al ritme de la dolçaina i el tabalet, no sense abans fer una desocupada en el carrer de la Bretxa, on recentment es va inaugurar una placa que recorda al general austracista Joan Baptista Basset qui va proclamar rei Carlos III a l’Arxiduc fa 300 anys.
Una vegada en el castell va tenir lloc una divertida representació teatral en clau d’humor en la qual no va faltar la crítica política i social de l’actualitat.
A continuació el secretari local del Bloc, Dimas Montiel, va criticar en el seu discurs el «teatre d’entrada gratuïta» que ha tingut lloc en la comarca. Parlava de la presentació de diversos càrrecs del PP dels pressupostos de la Generalitat per a la Marina Alta que va tenir lloc recentment a Calp.
«Arribarà més diners dels premis de la loteria de l’estat que amb els pressupostos que la Generalitat ha destinat per a la comarca», va assenyalar. En aquest sentit, va denunciar que amb aquestes quantitats no arribarà «el tan esperat tren Gandia Dénia, o l’ampliació de l’Hospital de la Pedrera on han d’atendre als malalts en el saló d’actes perquè ja no caben en les habitacions». A més, va manifestar Montiel, «Calp ha estat el lloc triat per a presentar els pressupost, just la localitat on s’ha gestat un presumpte desfalc dels més importants que s’han registrat en la comarca».
En el seu discurs, el secretari local també va fer esment del nou Pla General d’Ordenació Urbana de Dénia, l’avanç de la qual va ser presentat fa dues setmanes. «Ara -va assenyalar Montiel- l’ordenació del municipi es discutirà en els fòrums ciutadans . És la primera vegada que el futur de la nostra ciutat és cosa de la gent de la nostra cuideu», va advertir.
Un punt clau
En l’acte també va participar el secretari general dels nacionalistes, Enric Morera. En el seu discurs va destacar que els nacionalistes estan guanyat posicions en la Marina Alta. Per tant, va considerar que la comarca «és un lloc estratègic per a impulsar el Bloc i assolir un canvi polític en les pròximes eleccions».
El representant d’Els Maulets de la Marina Alta també va dedicar unes paraules al públic assistent. A manera de reflexió va considerar que la comarca s’ha convertit en un «balneari europeu» on el principal problema és la «saturació urbanística que en alguns llocs s’ha convertit en salvatge».

El Centre Democràtic i Social (CDS), partit que va fundar l´ex-president espanyol Adolfo suárez en juny de 1982, va acordar dissabte integrar-se en el Partit Popular. El 80% dels compromisaris que participaren en el Congrés Estatal votaren a favor de la integració en el PP.
En cap dels últims congressos s´havia vist tanta gent, unes 300 persones, quan normalment no passen de les 100, però clar és que el PP, el tenia tot preparat al costat de l´executiva, es notava al vol que mes de la meitat de la gent que allí es trobava, eren del PP, i mes concretament de noves generacions NNGG, defensaven al PP a capa i espasa, no permetien que es diguera gens en contra de Rajoy o de Zaplana, tot eren dolentes cares i dolentes mirades.
Ja dins, tot va ser antidemocràtic , no es va permetre el vot en urna o siga, vot secret, llavors clar, doncs van guanyar. De totes formes el pensament centrista continua vigent, i després de tot el que ha passat amb més força que mai.

www.cdsvalencia.foro.st
www.cds.es

‘Entre dos focs’
per Víctor Baeta i Subias
president de l’ACR Constantí Llombart

La iniciativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de rehabilitar Constantí Llombart, reivindicant el seu activisme cultural —en defensa de la llengua que els valencians compartim amb catalans i mallorquins—, mitjançant una exposició al Museu de Belles Arts, l’edició d’un complet catàleg, la distribució de quaderns de treball per a l’alumnat d’ESO i batxillerat i la publicació d’alguna obra del republicà, mestre i amic de Vicent Blasco Ibáñez, ha suscitat reaccions. D’un costat de la persona que ostenta la tituralitat legal de Lo Rat Penat, el senyor Enric Esteve i de l’altre la d’un columnista —passat a la muñozmolinense prosa— de l’edició valenciana d’un prestigiós diari del regeneracionisme espanyol, el senyor Miquel Alberola.

El senyor Enric Esteve, sense cap rigor ni vergonya, ataca la iniciativa de l’Acadèmia intentant fer seu el pensament del fundador de Lo Rat Penat amb l’ànim de confondre els valencians en la seua croada secessionista que és la seua condició d’existència. Sense aquesta i les subvencions que rep, el senyor Esteve i la resta de personatges que assaltaren la històrica institució en els anys setanta, no serien res. D’aquesta manera són i estan al servei d’un imperialisme espanyol acastellanat que no ha pogut evitar que valencians, catalans i mallorquins hagen arribat al segle XXI mantenint la llengua comuna que Constantí Llombart, molt abans de la seua codificació, agermanat amb la resta de territoris va promoure anomenant-la llemosí.

La reacció del senyor Miquel Alberola, però, mereix més atenció. El columnista valencià del diari madrileny, simplement fa “conya” de la iniciativa. No sabem si aquesta ja ve en la línia de menyspreu que la cultura espanyola, inclosa la regeneracionista, ha fet d’antuvi dels nostres Sorolla, Blasco, etc. o bé respon, a més, a paràmetres locals. Definir Llombart com un gòtic reaccionari contra la racionalitat i acusar a la “literatura oficial” d’inflar amb clembuterol la seua obra, em sembla fora de lloc, perquè, a l’igual que el senyor Esteve, es diu sense cap rigor. No es pot titllar de reaccionari Carmel Navarro ni ningú l’ha sobrevalorat literàriament. Tal vegada la creació literària valenciana del segle XIX no passe a ser una pàgina de les més brillants de la Història de la Literatura Universal. No és per la seua obra literària perquè recordem Llombart. Però riure’s d’ell, com ho fa Alberola és estar rient-se de les limitacions històriques que hem tingut els valencians per a existir com a tals. O, malauradament, al senyor Alberola ja no li importa perquè ell, com tants altres, ja està definitivament i confortablement “diluït” en el regeneracionisme espanyol i ja ens veu, als valencians resistents, com a monstres gòtics sense altra eixida que la de desaparèixer, fugint entre la boira de la història, en les gelades terres del Pol Nord.

Que el PP vullga aprofitar-se d’un Constantí Llombart republicà i valencià/catalanista, al temps que subvenciona el secessionisme de Lo Rat Penat, és tan legítim o il·legítim com que el PSOE ho fera. Aquesta vegada ho ha fet el PP. Ha ruixat en un test que, en el repartiment de papers de la segona restauració monàrquica, li corresponia al PSOE. Els prepolítics d’un costat i els corifeus de l’altre han reaccionat. Per a nosaltres tan monàrquics i espanyols són els uns com els altres. Que respecten si més no, en la seua baralla bipartidista, la memòria dels nostres.

El passat 17 d’octubre de 2004 quatre antimilitaristes de València feren una acció consistent en aturar un tren i encadenar-se a les vies. Es va aconseguir així aturar durant unes hores i denunciar l’existència del comboi militar que transportava equipament des de la caserna de la OTAN a Bétera fins al camp d’entrenament militar de San Gregorio a Saragossa, on la OTAN realitzarà maniobres militars per comprovar la seva capacitat per comandar la nova Força Ràpida. Posteriorment les quatre persones foren detingudes i s’enfrontaren a peticions fiscals d’un any de presó en un judici ràpid que s’havia de celebrar el 3 de novembre de 2004, però que passà a la justícia ordinària argumentant que ni la RENFE ni les casernes de l’OTAN de Bétera havien enviat la documentació requerida per tal de celebrar-lo.
Finalment, la vista es celebrarà el dia 30 de novembre a les 11:30 i inicialment les encausades s’enfronten a una pena d’un any de presó per desordres públics, acusades d’obstaculitzar les vies i malmetre les instal·lacions de RENFE.
Aquest judici mostra el paper de la justícia espanyola, encarregada de reprimir qualsevol intent de denúncia social i política contra les forces armades. Així tant des de l’OTAN com des de l’exèrcit espanyol volen silenciar aquest tipus d’accions per tal d’amagar l’augment de les seues maniobres dins la Base de Bétera com a quarter de la Força Ràpida i evitar enfrontaments mediàtics que pugen alarmar el conjunt de la població.
Des d’Alerta Solidària convoquem a tots els moviments socials per tal de fer visible el nostre recolzament a les encausades i mostrar el nostre rebuig cap les forces d’atac de l’OTAN i l’exèrcit espanyol en una concentració el mateix dia a les 11:30 davant de les portes de la ciutat de la injustícia.
Si entre 4 aturaren un tren, entre totes aturarem la repressió.
CONCENTRACIÓ DE SUPORT
30 DE NOVEMBRE
11′30 HORES
CIUTAT DE LA inJUSTÍCIA
VALÈNCIA
Alerta Solidària - Organització Antirepressiva de l’Esquerra Independentista