GRAU: EL PP ENTÉN L’URBANISME COM A ESPECULACIÓ I MAI COM UN SERVEU SOCIAL, OBLIDANT-SE DE LES VPO

El coordinador de l’àrea de moviments socials d’Esquerra Unida a Castelló de la Plana, VIcent Grau , ha afirmat aquest matí, que Castelló continua estan a la cua en la construcció de Vivendes de protecció Oficial, “ tot i el gran nombre de construccions la de protecció oficial és practicament inexistent
Grau ha recordat que si la situació de la capital és alarmant “ les xifres parlen de poc més d’un centenar de VPO ofertades, però tot el món sap com a l’hora de la veritat, aquestes vivendes acaben eixint al mercat en un preu en negre molt superior, ja que no hi ha cap mecanisme de seguiment i control per evitar el frau, i acaben perjudicant seriosament les economies més precàries.
Grau ha recordat les dades sobre la construcció de Vivenda de Protecció Oficial a les comarques de Castelló, que indiquen que en el 2004, front a les 16.421 vivendes de renda lliure, només en van construir 474 de protecció oficial. “Aquesta és la realitat de la política del PP, tenint en compte la realitat de les necessitats socials és la més crua evidencia del fracás de la política de vivenda del Govern Valencià, i en el cas concret de Castelló, que hauria de ser motor de la vivenda social, és on més fa fallida”. (més…)

Toni Mollà
Diumenge passat, vaig visitar l’exposició que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha dedicat a Constantí Llombart al Museu de Belles Arts de València. És curta i pobra, potser feta amb presses, no ho sé. No hi ha catàleg i les explicacions són escasses. Vam estar sols. Però tot això tant se val. Vull creure que l’exposició, per ella mateix, un acte de justícia. I si l’ha feta l’Acadèmia com si l’ha feta el Papa, tant se me’n dóna ara. Una gota d’aigua enmig del desert, certament. Però ben d’agrair a qui en siga el responsable. I ho faig, públicament. Constantí Llombart és l’origen d’una tradició valencianista d’esquerres, republicana i laica (malgrat algun vers d’encàrrec a la Mare de Déu), periodista, editor del Bou Solt, fundador de Lo Rat Penat i instigador davant d’altres escriptors com Blasco Ibáñez perquè apostaren per la llengua del país. Morí sol i ningú en va voler ni les despulles. El mateix Blasco el recollí i li organitzà el soterrar i el funeral davant de les protestes d’altres “renaixentistes” de guant blanc. Mentrestant, els valencianistes ( ai !) de Teodor Llorente estaven fent versos al Barranc del Algadins i parides com aquesta mentre parlaven en castellà als seus fills. Llombart va morir jove i derrotat com un exvalencià. Però va morir fent faena, també com els exvalencians. Potser va ser el primer compatriota nostre a morir exvalencià sense saber-ho. Que al cel dels repubicans siga.

Foto:mapa de refugispúblic al 38

EU DEMANA A CULTURA RECUPERAR ELS REFUGIS DE LA GUERRA CIVIL DE CASTELLÓ

El diputat autonòmic d’Esquerra Unida-Els Verds-l’Entesa, Ramon Cardona, ha anunciat avui, que entre les esmenes als Pressupostos de la Generalitat per al 2006, presentats per la formació, figura la inclusió d’una nova línia d’actuació en el programa de Patrimoni Artístic de la Consellaria de Cultura per la recuperació i posada en valor dels refugis de la Guerra Civil a tot el País Valencià, ei especial els de la ciutat de Castelló.
Segons Cardona, “ a Castelló resulta cada cop més habitual que quan es fan obres al centre de la ciutat, apareguen el refugis, tant públic com privats, que es van construir a la ciutat per fer front als bombardejos feixistes en la Guerra Civil. Aquests constitueixen un patrimoni arquitectònic de gran importància històrica, que mereix ser recuperat i posats en valor; a banda de per reivindicar la memòria històrica, per adquirir amb el pas dels anys un caire especial, podent dotar-los d’activitat museística per reviure èpoques històriques, i reivindicar la cultura de la pau (més…)

Foto: l’arpellot cendrós, espècie protegida amenaçada per l’aeroportEU “FABRA FA APOLOGIA DEL DELICTE AMB L’AEROPORT”

El regidor d’EU-l’Entesa a l’ajuntament de Cabanes, i membre del Consell Polític d’IU, Carles Mulet, ha afirmat aquest matí, que les declaracions fetes per Carlos Fabra, afirmant que si el PP continuara manant en Madrid, l’aeroport no s’haguera paralitzat, evidencien el que es ve denunciant, que l’aeroport és il•legal, i que el PP en Madrid havia estat còmplice des del principi
Segons Mulet, Fabra fa apologia directa del delicte amb aquestes afirmacions “ El PP en Madrid des del principi s’ha saltat la llei pel caprici personal de Carlos Fabra, i el que ve a dir el president de la Diputació, és que tot continuaria dins la il•legalitat si el PP continuara manant.” (més…)

Constantí Llombart
VÍCTOR BAETA I SUBIAS
Publicat en Levante-EMV 30.11.2005
La iniciativa de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua de rehabilitar Constantí Llombart, reivindicant el seu activisme cultural -en defensa de la llengua que els valencians compartim amb catalans i mallorquins-, mitjançant una exposició al Museu de Belles Arts, l´edició d´un complet catàleg, la distribució de quaderns de treball per a l´alumnat d´ESO i batxillerat i la publicació d´alguna obra del republicà, mestre i amic de Vicent Blasco Ibáñez, ha suscitat reaccions. D´un costat de la persona que ostenta la tituralitat legal de Lo Rat Penat, el senyor Enric Esteve i de l´altre la d´un columnista -passat a la muñozmolinense prosa- de l´edició valenciana d´un prestigiós diari del regeneracionisme espanyol, el senyor Miquel Alberola.

El senyor Enric Esteve, sense cap rigor ni vergonya, ataca la iniciativa de l´Acadèmia intentant fer seu el pensament del fundador de Lo Rat Penat amb l´ànim de confondre els valencians en la seua croada secessionista que és la seua condició d´existència. Sense aquesta i les subvencions que rep, el senyor Esteve i la resta de personatges que assaltaren la històrica institució en els anys setanta, no serien res. D´aquesta manera són i estan al servei d´un imperialisme espanyol acastellanat que no ha pogut evitar que valencians, catalans i mallorquins hagen arribat al segle XXI mantenint la llengua comuna que Constantí Llombart, molt abans de la seua codificació, agermanat amb la resta de territoris va promoure anomenant-la llemosí. (més…)

VICENT SOLER - UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
El discurs de la modernitat impulsat des de Sueca per Joan Fuster ha estat combatut pels que volien que el nostre País restara al marge de les transformacions que se´n derivaven -la dreta immobilista, apadrinadora dels blaveros-, però també ha estat deformat pels que l´han volgut interpretar sectàriament i dogmàtica -un cert nacionalisme valencià catalanodependent.

Entre uns i altres, a més, han fet irrespirable l´ambient de debat sobre el que som i volem ser els valencians i fa dir a uns quants lletraferits indígenes que es declaren exvalencians i que preferirien viure nord enllà, a Suècia concretament. (més…)

Foto:Ramon Cardona
CARDONA “ NO PODEM ACCEPTAR QUE LA POLÍTICA CASTELLONENCA ES CONVERTISCA EN UN FEMER”

El diputat autonòmic d’Esquerra Unida-Els Verds-l’Entesa, Ramon Cardona, ha manifestat aquest matí, que la crispació política que s’està recrudescent els darrers dies, amb constants acusacions entre els partits de casos de corrupció, és el pitjor favor que la classe política por fer-li a la ciutadania “davant de casos de corrupció evidents com el de Fabra, intentar escampar fem a tort i a dret, i donar la sensació que tota la classe política està esquitxada de corrupció, és un gravíssim acte d’irresponsabilitat”.
Cardona ha advertit al PSPV que fer acusacions infundades, o continuar emparant dins casa seua casos de corrupció com a Alcalà de Xivert o Cabanes, desprestigien tota la crítica al PP, i acaben posant a tots els partits majoritaris al mateix raser”la crítica política ha de ser contundent, però fonamentada, no es pot acceptar en cap moment el “tot val””. (més…)

(En resposta a l’article d’Eugenio Burriel, publicat en EL País el 10-11-2005 i que aquest diari no ha tingut a bé publicar, com no podia ser d’un altra manera)
Quanta ràbia continguda. Quantes il•lusions difuminades. Quanta impotència per no saber qui diu la veritat, en qui confiar, a qui dirigir-se.
L’article d’Eugenio Burriel, secretari de Territori del PSOE, titulat “Cap a un model urbanístic diferent” publicat en EL País, el passat dia 10 de novembre, no fa més que sembrar la confusió i el desànim entre els que lluiten a peu de trinxera per un urbanisme més humà. I no dic diferent perquè aquesta és una paraula que tots els partits i els seus responsables usen, però que poques vegades posen en pràctica.
I perquè aquest desànim i aquesta confusió? Senzillament perquè, almenys a Simat, portem anys i anys, patint el que el Sr. Burriel denúncia, precisament gràcies a responsables municipals del seu propi partit. (més…)

Per llegir l’al·legació al PGOU de Simat de la Valldigna cliqueu ací

lafontgran@hotmail.com LAFONTGRAN.COM
AL.LEGA AL PGOU DE SIMAT

DEMANEM EL SOPORT DE TOTHOM
Per favor, cal que deixeu al vostre comentari, lloc on residiu i el DNI.
En cas de ser una entitat Adreça física i electrònica / CIF si en teniu.
Després podeu afegir el que estimeu oportú; si us plau, teniu cura del llenguatge i no falteu a ningú.

Gràcies de bestreta.
http://spaces.msn.com/members/lafontgran/

PREVISIÓ D’ACTES PER A LA VI FESTA PELS PPCC A CASTELLÓ DE RUGAT.
Aquest any, l’assemblea d’Endavant a Castelló de Rugat celebrà la seua sisena festa pels Països Catalans, fent ja cinc anys des que es va organitzar el comité local al poble i la comarca de la Vall d’Albaida.
Per aquest motiu, volem que la festa per la terra del 2005 siga la millor que hem muntat fins el moment, preparant tota una sèrie d’activitats dels quals esperem que hi participeu.
Els actes els portarem a terme al llarg dels dies 16, 17 i 18 de desembre a l’Ateneu Autogestionat Terra Roja de Castelló de Rugat i s’organitzaran amb el següent horari:

DIVENDRES 16 DE DESEMBRE
21:30h. SOPAR DE BAIX BRAÇ.
Caldrà portar-se entrepà, ja que la beguda i la picadeta la servirem nosaltres.

DISSABTE 17 DE DESEMBRE
10:00 h. ESMORZAR POPULAR.
La festa pels PPCC començarà amb aquest esmorzar on se servirà beguda, cacau i olives per tots/es que estiguen disposats/des a iniciar el dia amb nosaltres. Caldrà portar sols l’entrepà ja que la resta ho posarem nosaltres.
11:00. MURAL REIVINDICATIU.
Després d’agafar forces començarem amb l’elaboració d’un mural commemoratiu de la jornada a l’Ateneu Autogestionat Terra Roja.
14:00. PAELLA.
Hem volgut organitzar un dinar de germanor entre tots aquells que hagen participat en l’elaboració del mural, i als/les quals convidarem a dinar.
Per apuntar-se heu de passar-vos al llarg del matí per l’Ateneu i participar com el/la que més.
Després, si és el cas, acabarem el mural.
18:00h. CINC ANYS D’ENDAVANT.
Xerrada a càrrec de la militància d’endavant que explicarà la tasca que ha portat a terme l’organització al llarg del darrer any tant a nivell local, comarcal i nacional.
20:30h. CERCAVILA REIVINDICATIU.
Cercavila de dolçaina i tabal pels carrers de Castelló, anunciant la festa per a la nit.
22:00h. VI SOPAR POPULAR PELS PAÏSOS CATALANS.
L’assemblea ha organitzat un sopar popular commemorant de la seua fundació, que de nou, aquest any se celebrarà al Terra Roja.
El preu del sopar serà de 5€, podent-se apuntar al mateix ateneu o al nostre e-mail.
23:30h. MÚSICA EN DIRECTE.
Prisoners Of War (Sagunt), més grup convidat (Llutxent).
Després continuarà la festa amb de Dj. Camalets.

DIUMENGE 18 DE DESEMBRE.
12:00h. TALLER DE TXALAPARTA.
Uns companys d’Heuskal Herria vindran a ensenyar-nos a tocar aquest tradicional instrument basc.
Per a participar del taller haureu d’apuntar-se al mateix Ateneu al llarg de la mateixa setmana. El preu de mateix serà de 7€.
14:00h. DINAR POPULAR.
16:00h. TALLER DE XANQUES.
Al llarg de la vesprada aprendrem i practicarem a caminar sobre plataformes de fusta.

Organitza:
Endavant – Osan
Col•labora:
Ateneu Autogestionat Terra Roja.
Aseemblea de Joves del Terra Roja.
Colla Correllops de Vilallonga.
Ateneu Autogestionat Terra Roja
Camí Molí s/n
Castelló de Rugat
endavantalba@hotmail.com

L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament de Torrent es complau a invitar-vos a la presentació dels llibres:
‘Gramàtica valenciana raonada i popular’ d’Abelard Saragossà
‘Valencià en perill d’extinció’ d’Eugeni S. Reig
L’acte tindrà lloc el dijous 1 de desembre a les 20.00 h a la sala d’actes de la Casa de Cultura de Torrent, c/Sagra, 17. Torrent

‘La Gramàtica valenciana raonada i popular’ és una obra singular per tres raons: (més…)

El 25 de novembre: Día Internacional No Més Violència Contra les Dones, fou creat durant el “Primer Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe”, realitzat en juliol de 1981 a Bogota. Les seves promotores, les dominicanes Magali Pineda i Angela Hernández demanaren al finalitzar la sessió plenària de la trobada que es declarara eixe dia en memòria de tres germanes dominicanes valentes: Patria, Minerva y María Teresa Mirabal, assassinades per la dictadura de Rafael Leonidas Trujillo, en 1961.
El simbolisme de la data és reflex dels fets que dugueren a l’assassinat de les les dones i la trajectòria de les quals: compromeses amb el seu país i decidides a trencar amb els motles sexistes i conservadors de la seva època.
Vint anys després, el 17 de desembre de 1999, l’Assemblea general de l’ONU mitjançant la resolució 54/134 declarà eixa data com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.
I que té a veure una campanya sobre llenguatge no sexista emmarcat en els actes d’aquest dia? Doncs per què entenem que el llenguatge és reflex del pensament col·lectiu i transmissor del sistema de valors de la societat, amb la que interactua de tal forma que un llenguatge sexista exclou a les dones, les associa amb valors pejoratius o dificulta la seva identificació.
És per tant com a ferramenta educativa bàsica, la primera eina per a evitar o mantindre el rol de subordinació de les dones als homes.
ACTES
Del 25 de Novembre 2005
Exposició CARPETA DE MAPES: gravats de Rafael Amorós i poemes de Xavier Lluna. Romandrà fins el dia 2 de desembre.
16 de Desembre de 2005.
18 h. Inauguració de l’exposició de dibuixos: “Tria l’ofici de la teva companya”, realitzats per l’alumnat de 4art. de primària dels col·legis d’Alzira: Pintor T. Andreu, Blasco Ibañez, Alborxi i Ausiàs March.
L’exposició romandrà fins el 18 de desembre.
TOTS ELS ACTES ES CELEBREN AL SALÓ ÀRAB DEL CENTRE RECREATIU LA GALLERA. Alzira

Resposta a un exvalencià
ÀNGEL CASTANYER
24/11/2005
Aquest estiu l’amic Rafa Arnal, escriptor i editor del País Valencià, em va donar a llegir un text seu -part d’un llibre en preparació de sis periodistes i escriptors valencians. El text de Rafa Arnal portava per títol Uns països sense política i el llibre, que tot just acaba d’editar Esfera dels Llibres, es titula ‘Nosaltres exvalencians. Catalunya vista des de baix’, del qual són autors Toni Mollà, Joan Dolç, Emili Piera, Francesc Bayarri, Rafa Arnal i Manuel S. Jardí. El llibre que afronta des del valencianisme polític, amb lucidesa i valentia, diferents aspectes de les relacions del País Valencià amb Catalunya, és d’una gran actualitat i oportunitat vist el panorama desolador en el que està submergit el PV. M’ha semblat oportú proposar a Nou Cicle donar a conèixer la meva resposta al text de l’amic Arnal.

He llegit el teu escrit i abans de tot deixa’m felicitar-te: en ell s’hi troba tot el que ha de contenir un treball de recuperació de la Història viscuda: fets, noms i… opinió. El títol mateix del teu escrit ‘Uns Països sense política’ és una primera declaració d’intencions sobre els Països Catalans que confirmes en el cos del text amb aquesta frase: “francament m’agradaria que tornàrem a començar, perquè no? aquella idea, aquella companyonia, aquella germanor il·lusionant (…) Sempre he estat així de romàntic”. La teva visió del que va passar als inicis de la transició i sobre el paper jugat pel PSC en l’absorció dels partits socialistes perifèrics per part del PSOE, vist des de Catalunya, no crec que la cosa estigui tan clara com sembla desprendre’s del teu text (no parle del paper conscient o inconscient jugat per l’Ernest Lluch des de València que expliques molt bé). En algun lloc dius que al marge d’una referència estatal, el socialisme valencià no tenia salvació i crec malauradament que era així vist el poc sentiment de País que tenia i té encara la societat valenciana. A Catalunya les forces estaven més equilibrades; si a les primeres eleccions els socialistes catalans s’haguessin presentat per separat, la federació del PSOE per un costat i el PSC per l’altre, tot fa suposar que els resultats no hagueren estat tan negatius com al País Valencià. El socialisme català, més consistent que el socialisme valencianista, podia perfectament aguantar electoralment el repte del PSOE; tanmateix el resultat també hagués estat desastrós però per un altre motiu: la divisió de la societat catalana en dues comunitats s’hagués consumat, risc que es va tenir molt present i que tothom va voler evitar. Aquesta actitud ha resultat ser la grandesa i la misèria del PSC: en efecte, han hagut de passar 25 anys per arribar a tenir un president de la Generalitat socialista però el resultat palpable és que la societat catalana ha mantingut la seua cohesió i el cas de Josep Montilla, al que fas referència (“que no donaríem nosaltres per un Montilla, valencià de Córdoba o de Jaen, que tant li fa”) parla per si sol. No crec que “la federació catalana del PSOE fou sacrificada” ni tampoc que fou “el pagament per l’entrega en safata (al PSOE) de la CSPC (Coordinadora Socialista dels Països Catalans) i la FPS (Federación de Partidos Socialistas)” com dius que així ho vàreu veure molts militants d’aquella “utopia socialista-catalanista”. Al meu entendre, la fusió PSC-PSOE va ser simplement el resultat d’un pacte polític entre gent conscient del que s’hi jugava a Catalunya.

Per mi, la situació actual al País Valencià no és el resultat de cap “abandó” per part dels socialistes catalans, ni de com s’ha fet o s’ha deixat de fer la integració del socialisme valencià i del PSOE; al meu entendre, l’error fonamental prové del mateix valencianisme polític al voler enganxar-se des de l’inici al carro de Catalunya sota l’equívoc dels Països Catalans. (més…)

MÚSICS I CANTANTS EN VALENCIÀ
Fa un parell de mesos, la revista catalana Enderrok va distribuir un CD dels músics i cantants valencians. Aquesta setmana, el periòdic valencià l’Avanç repeteix la iniciativa de forma complementària. L’Enderrok té poca distribució al País Valencià i l’Avanç, que va fent forat per ací, no arriba com caldria allà. Aquests són els Països Catalans reals: quartejats pel mercat i les xarxes que en determinen els límits. Però aquestes són els polítiques adequades: la col·laboració igualitària entre iniciatives de dalt i de baix de la Sénia. Les polítiques “cíviques”, volem dir. Les altres, les “institucionals”, n’haurien de prendre bona nota i deixar-se de romanços nominalistes. És un CD eclèctic, com la música, com el país real: des de la cançó tradicional al rock i el pop o l’ska. “La polifonia —subratlla amb encert l’editorial de l’Avanç— és un símptoma de normalitat dins d’un país”. Benvinguda siga.

http://www.exvalencians.com/index.php

El dissabte 3 de desembre a les 11 hores des de la plaça de Benimaclet anem a fer una eixida en bicicleta per l’Horta d’Alboraia amb representants de la plataforma per salvar l’Horta de Vera per conéixer de primera mà la problemàtica dels veïns que veuen amb impotència com recalifiquen els seus terrenys per a fer-los urbanitzables.

Des de l’ “Assemblea en Defensa de l’Horta” us convidem a aquesta eixida i a que feu la màxima difusió d’aquesta convocatòria.