(En resposta a l’article d’Eugenio Burriel, publicat en EL País el 10-11-2005 i que aquest diari no ha tingut a bé publicar, com no podia ser d’un altra manera)
Quanta ràbia continguda. Quantes il•lusions difuminades. Quanta impotència per no saber qui diu la veritat, en qui confiar, a qui dirigir-se.
L’article d’Eugenio Burriel, secretari de Territori del PSOE, titulat “Cap a un model urbanístic diferent” publicat en EL País, el passat dia 10 de novembre, no fa més que sembrar la confusió i el desànim entre els que lluiten a peu de trinxera per un urbanisme més humà. I no dic diferent perquè aquesta és una paraula que tots els partits i els seus responsables usen, però que poques vegades posen en pràctica.
I perquè aquest desànim i aquesta confusió? Senzillament perquè, almenys a Simat, portem anys i anys, patint el que el Sr. Burriel denúncia, precisament gràcies a responsables municipals del seu propi partit.
Simat de La Valldigna, sense ser un cas extrem (encara), és un exemple de llibre sobretot allò que vosté denúncia en l’article i que passe a enumerar, fil per randa.

• Creixement urbanístic sense límit.
A Simat, amb ajuntament del PSOE, estem assistint a un creixement urbanístic desmesurat, donant-se la paradoxa que amb una població relativament estable des de fa molts anys, quasi s’ha duplicat la superfície urbana. Quan es conclou una actuació urbanística, sense cap tipus d’estudi ni avaluació econòmica, social o mediambiental, s’obri una altra, amb l’únic objectiu que la construcció no es detinga, perquè com bé sabrà vosté, hui per hui, tot el que es construïx, es ven.
L’últim és el projecte de Camp de Golf i macrourbanització sobre 1.200.000 metres, impulsat pel govern municipal del PSOE, que doblarà la zona urbana actualment existent.

• Oferta de vivenda a preu assequible.
L’oferta de VPO de l’ajuntament socialista de Simat, és pràcticament inexistent, limitant-se a vivendes de renda lliure, sobre un sòl que prèviament ha unflat el seu preu a l’albur d’aquesta expansió salvatge i sense límits. Res a veure amb l’exigència d’1/3 d’edificabilitat per a VPO, que segons vosté, proposa el PSPV.

• Urbanisme dissenyat pels representants i no per les empreses.
L’urbanisme de l’ajuntament socialista de Simat, no sabem qui el dissenya. I m’explique.
Com sabrà, l’alcalde de Simat, és constructor de professió, i atés que té una dedicació parcial a l’Ajuntament i no disposa de cap horari, té totes les facilitats i temps del món per a “dissenyar” l’urbanisme, amb les conseqüències que estem comentant.
Així mateix, la interrelació d’interessos personals, polítics i empresarials, dóna lloc a una curiosa situació, en la que no se sap molt bé si estem tractant amb l’alcalde, amb l’agent urbanitzador o amb un simple veí. En conseqüència, el resultat de tot això, tal com vosté apunta en el seu interessant article, “és una enorme discrecionalitat, quan no arbitrarietat, amb evident possibilitats de corrupteles”.

• Gestió Urbanística transparent i objectiva
Li diré que plans tan impactants com la construcció del Camp de Golf i una macrourbanització, van estar amagats a la ciutadania, des de l’any 2000 (data oficial del primer pla on apareixia eixa infraestructura), fins a juliol del 2003, una vegada passades les eleccions municipals, en les que per cert, el POSE de Simat, no va dir ni una paraula sobre tal projecte, ni en el programa que va distribuir ni en els mítings que va fer.
Així mateix, eixos plans van ser modificats l’any 2004, sense consultar amb ningú, ni a la ciutadania, ni a la resta de partits de l’ajuntament.
Davant la insistència del meu grup municipal a obtindre’ls, sempre se’ns va negar amb l’excusa que no eren definitius i que encara podien canviar. Per la qual cosa, i fent viatges i costejant les taxes i fotocòpies corresponents, vam poder obtindre en la Conselleria de Territori (on estaven sense que ningú sabera quan ni com van arribar) i fer-los arribar a tota la ciutadania en un acte públic amb tal multitudinària assistència de veïns/es que pareixia que hi haguera eleccions a la setmana següent.

• Recuperació del principi constitucional de la participació pública de les plusvàlues.
Açò que vosté (el PSOE) diu, està molt bé, i s’ajustaria al dret, però això no lleva el principi constitucional a què cap particular siga estafat, enganyat i menyspreat, i més si pel mig hi ha institucions públiques involucrades (Bancaixa, ajuntaments, alcaldes-promotors,etc), i si em permet, més encara si algunes d’eixes institucions o càrrecs ho són de l’esquerra que pretén canviar eixos mètodes.
A este respecte, li diré que durant el període abans mencionat del 2000 al 2003 (inclús després), molts propietaris de terrenys afectats per eixos projectes ocults, van vendre les seues terres a 500.000 u 800.000 pessetes la fanecada, quan en l’actualitat, i davall un constant rumor de Camp de Golf, s’estan produint transaccions a mes de 3.000.000 de pessetes. L’estafa als agricultors i l’ús d’informació privilegiada és evident, sense que ningú s’escandalitze, ni investigue, ni paralitze, ni denuncie, ni res de res.

Contràriament al que vosté diu, jo crec que amb eixes cinc propostes, si no es canvia la mentalitat i també molts dels càrrecs que hui pul•lulen per l’administració en nom l’esquerra, mai arribarem a fer de l’urbanisme, una activitat decent, que ens puga portar, en paraula seues “cap a un model urbanístic diferent, un urbanisme sostenible, que assegure vivendes per a tots els nivells econòmics, que es pense i execute de model transparent i en benefici de la majoria”.
En conseqüència, i d’acord amb vosté, no n’hi ha prou amb tindre bones lleis, perquè estem veient que les grans barrabassades i pilotades urbanístiques, moltes vegades naixen a l’hora d’aplicar-les, no a l’elaborar-les, on es pot tindre la millor intenció.
Jo no conec la resta d’ajuntaments, però comprendrà que no siguem optimistes, i més quan a pesar de les seues paraules, i les propostes oficials del seu partit, continuen sent molts ajuntaments socialistes, els tristos protagonistes de tota la indecència urbanística, que patim els ciutadans/es, sense cap suport ni ressort a què poder acudir, bé siga per falta de mitjans o per pura i simple desconfiança en tots aquells que no paren de parlar sobre un urbanisme “diferent”.
I per a acabar, i arreplegant les seues paraules que “es necessita un govern diferent, un govern de progrés, que també en l’urbanisme, pose per davant els interessos de la majoria”, jo li demanaria la seua ajuda i consell i preguntaria: Què m’aconsella vosté que fem la ciutadania tant en el cas de Simat, el meu poble, com en tants altres pobles d’aquesta maltractada Comunitat?
I tinga per segur, que agrairíem tant més la seua resposta, si intentara anteposar la realitat a les bones paraules, que com pot veure en aquest article, i també en l’urbanisme, cadascú, usa a la seua manera.

MARC CABANILLES
Secretari de l’Agrupació Ciutadana Arc Iris de Simat
Exregidor de l’Ajuntament de Simat de La Valldigna