Els últims assassinats del franquisme, memòria i impunitat
Demà dimecres 30 de Novembre, convidats pel Fòrum per la Memòria del País Valenciá, tindrem a València l’oportunitat d’escoltar el testimoniatge de CARMEN PUIG ANTICH i de IÑAKI MARTÍN.
Ambdós intervindran al costat d’Amparo Salvador, del Fòrum per la Memòria del País Valenciá, en una conferència-col·loqui que es realitzarà a la tarda en el saló d’actes de CCOO sota el títol “Els últims assassinats del franquisme, memòria i impunitat”. En ella s’exposaran els casos de Salvador Puig Antich, executat a Barcelona als 26 anys, després d’un precipitat judici ple d’irregularitats, i al que es va acusar de matar a un policia amb cinc impactes de bala, encara que -segons consta en el propi sumari- la pistola de Salvador solament va ser disparada dues vegades.
També es parlarà d’Ángel Otaegui, José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo, Juan Parets Manot (Txiki) i Ramón García Sanz, d’edats entre els 21 i 33 anys, afusellats el 27 de setembre de 1.975 en Hoyo de Manzanares (Madrid), Cerdanyola (Barcelona) i Burgos, acusats de diversos atemptats després d’altre judici que l’única prova acceptada va ser la declaració dels propis inculpats davant la policia i la Guàrdia Civil que van declarar ser torturats. I igualment es tractaran els tràgics successos de Vitòria-Gasteiz del 3 de març de 1.976, quan la policia -al comandament del llavors ministre de l’Interior Garrotxa Iribarne- va realitzar una massacre, utilitzant armes de foc indiscriminadament contra indefensos treballadors a l’eixida d’una Assemblea realitzada en l’Església de San Francisco, amb el resultat de cinc morts d’entre 17 i 30 anys i més de cent ferits de bala.
Aquest acte organitzat pel Fòrum per la Memòria del País Valencià s’enquadra dins de les activitats realitzades de recuperació de la memòria, no solament de la repressió després de la guerra, sinó també la de la transició. Es tracta d’un acte no només contra l’oblit del nostre passat recent, de caràcter testimonial però sobretot contra la impunitat i reivindicatiu, ja que 30 anys després de mort el dictador i quan van a complir-se altres punts de la Constitució vigent, àdhuc se segueixen mantenint tot tipus d’obstacles i demores per al reconeixement i reparació de tots els lluitadors i lluitadores per la llibertat que van ser víctimes de la repressió franquista i assassinats per defensar la democràcia i les llibertats.








