El passat 20 de novembre de 2005 a la seva web ANNA notícies del País Valencià van recollir una breu notícia publicada al diari AVUI sobre la reunió del consell polític federal de Izquierda Unida. La notícia portava per títol “76% de vots al consell d’IU a favor de l’Estatut català. Espai Alternatiu va votar en contra”
La notícia, sobretot el títular, simplica la postura d’Espai Alternatiu sobre l’estatut català fins al punt de ser erronea completament. El vot de la gent d’Espai Alternatiu i Revolta Global al consell d’IU va ser en contra de la resolució presentada per la direcció de IU a favor de presentar esmenes al nou estatut català, mentre que la gent d’Espai Alternatiu i Revolta Global no reconeix legitimitat democràtica (que si legal) al Congrés espanyol per tocar un text aprovat per la sobirania del parlament de Catalunya.
Us envio adjunt una carta d’aclaració enviada al diari AVUI, i demanem que es publiqui i es faci ressó d’ella també a la web de ANNA notícies.
Agraint la vostra atenció, us saluda
redacció Revolta Global

CARTA AL DIRECTOR DEL DIARI “AVUI”
Per Jaime Pastor i Diosdado Toledano, membres del Consell Polític Federal d’IU [a continuació]
En l’edició del vostre diari del 20 de Novembre s’informava dels resultats de la votació del Consell Polític Federal d’Izquierda Unida del passat dia 19 al voltant de la proposta de “Resolució sobre l’Estatut de Catalunya”. La informació publicada per vostès conté importants errors que deformen la posició dels membres del Consell que vàrem votar NO a l’esmentada resolució.
En primer lloc, cal dir que aquesta proposta de Resolució fou el resultat d’un esforç de consens entre els diferents promotors de tres resolucions que, inicialment, es presentaven separadament sobre aquest tema. Tal com poden comprovar en llegir la Resolució – que adjuntem a la nostra carta – la novetat política, pel que fa a les preses de posició de la direcció federal d’IU i particularment del seu Coordinador general, rau en la valoració crítica de tot un seguit d’aspectes del projecte de Nou Estatut i en la determinació d’esmenar-lo en el Congrés dels Diputats. Així ho expressa l’apartat 6 de la resolució, que “insta el Grup Parlamentari a reformar i millorar la proposta d’Estatut en el sentit assenyalat”.
Les nostres raons del vot de rebuig a la proposta de Resolució foren expressades a través de les intervencions realitzades, en el mateix decurs del Consell, per Jaime Pastor, membre de “Espacio Alternativo”, i per Diosdado Toledano, membre de “Rojos/roges-EUiA” i “Revolta Global” (organització confederada dins de “Espacio Alternativo”). Podríem resumir aquests motius de la manera següent:
1- Tot i compartir la crítica referida a diferents aspectes del contingut del Nou Estatut que formula la Resolució, en particular pel que fa al capítol relatiu a la hisenda i al finançament, vàrem manifestar el nostre desacord amb l’al•lusió gratuïta que s’hi fa a la “Caixa única de la Seguretat Social”, cosa que no es posa en cap moment en qüestió en el Nou Estatut. Amb aquest esment, es dóna peu a la crítica falsa i injusta que en fan la dreta, representada pel PP, i els sectors neocentralistes del PSOE. D’una altra banda, la resolució es queda ben curta en una altra mena de crítiques, en particular de la renúncia que fa el Nou Estatut a incloure d’una manera vinculant en el text el dret a decidir lliurement, val a dir el dret d’autodeterminació. Un dret que figura, però, en el programa d’Izquierda Unida i en els documents adoptats per tot un seguit de conferències específiques al voltant de la qüestió nacional i el model d’Estat.
2- Tanmateix, per molt encertades que poguessin ser les opinions crítiques sobre el Projecte de Nou Estatut, la raó fonamental del nostre desacord amb la proposta de resolució és política, i va al fons de les contradiccions del model d’Estat vigent, a les quals – d’una manera tímida, insuficient i contradictòria també – pretén respondre el Nou Estatut. Aquesta raó és, per a nosaltres, la il•legitimitat política i democràtica (tot i que no pas la incapacitat legal) del Congrés dels Diputats per esmenar, modificar i retallar un projecte d’Estatut que ha estat el resultat d’una decisió sobirana, avalada pel 89% del Parlament de Catalunya.
No hem oblidar que l’actual Constitució és producte d’una excepció històrica i fruit d’una conjuntura determinada pel xantatge de les forces de l’antic règim i dels anomenats “poders fàctics”. Les nacions històriques, com ara Catalunya, Euskadi i Galícia, no pogueren participar en condicions de llibertat i d’igualtat suficients en la redacció d’una Constitució que reconegués plenament els seus drets, i concretament l’esmentat dret d’autodeterminació.
Per tot plegat, una solució democràtica de la qüestió nacional no pot ser sotmesa a la voluntat d’un Parlament que té com a missió la preservació de l’status unitari, no federal, en un mot: de l’Espanya que coneixem. Que els representants del Parlament de Catalunya s’endinsin per aquest camí, vet aquí una decisió que ben aviat sabrem si ha estat un error o no, i que en tot cas el poble de Catalunya i la pròpia Història s’encarregaran de jutjar. Però, per a aquelles forces polítiques que, com és el cas d’IU, defensen un model d’Estat Federal i el dret d’autodeterminació dels pobles, constitueix una greu inconseqüència el fet de legitimar aquest Congrés dels Diputats per damunt del Parlament de Catalunya, entrant en un joc d’esmenes que necessàriament anirà a remolc de les posicions del PSOE.
Possiblement fou el desacord amb una resolució que implica el suport a la ingerència del Parlament espanyol el que explica que la majoria de membres d’Ezker Batua presents al Consell s’abstingués a l’hora de la votació.
En la nostra modesta però ferma opinió, correspon a la ciutadania de Catalunya - i a les seves organitzacions en aquest mateix àmbit - promoure els canvis que modifiquin les seves lleis i l’Estatut com a tal en un sentit més democràtic, social i solidari.
El que es pretén fer només pot perpetuar una relació de desigualtat, on la sobirania del Parlament de Catalunya romandria limitada, tutelada o senzillament negada pel Parlament espanyol. Aquest escenari, lluny d’afavorir la superació del conflicte nacional, tan sols podria agreujar-lo, accentuant el sentiment entre la ciutadania de Catalunya que és difícil - o fins i tot impossible - conviure amb aquells que s’identifiquen amb la nació espanyola i rebutgen sistemàticament la recerca d’un model de relacions federals, de pacte entre iguals.
Per totes aquestes raons vàrem votar contra la Proposta de Resolució. No es pot dir per tant, com s’entendria en llegir el titular de la vostra publicació, que ho férem contra l’Estatut de Catalunya. Més endavant ja expressarem, segons com quedi el projecte després del seu pas per les Corts, quin serà el sentit del nostre vot en la consulta popular que en el seu moment es convoqui a Catalunya.
Preguem doncs la publicació d’aquesta carta a fi i efecte de corregir la informació.
25 de Novembre de 2005