[tret de vilaweb] DISSABTE, 29/10/2005 - 23:30h
Els Premis Octubre estrenen i renoven autors
El premi d’Assaig Joan Fuster ha quedat desert

Els 34 Premis Octubre han destacat amb el premi de Poesia Vicent Andrés Estellés l’obra ‘Santa Follia de ser càntic’ de Vicenç Altaió, on fa un gir en la poesia buscant a més de l’experiment l’experiència. El de Narrativa Andrònima ha estat per Joan Olivares amb la novel·la ‘Pòlvora de rei’ situada en un poble de la comarca de la Vall d’Albaida, i el premi de Teatre s’ha concedit a Ignasi Moreno per ‘Jeff: Els colors de la bogeria’, primer llibre que publicarà aquest autor de Gandia. El d’Assaig Joan Fuster ha quedat desert.

Anton M. Espadaler, membre del jurat del premi de Narrativa Andròmina, ha explicat que per triar guanyador s’havia seguit la ‘prova del 9′ de la narrativa (que sigui un llibre que es deixi llegir, resisteixi el destorb ambiental, que faci una opció estilística i que tingui una trama argumental que afavoreixi la lectura). I amb aquestes característiques van elegir ‘Pólvora de rei’ de Joan Olivares (Otos, Vall d’Albaida), matemàtic de professió (per això la picada d’ullet d’Espadaler) i constructor de rellotges de sol.

Joan Olivares ha explicat que un assassinat és el fil conductor d’una història farcida de moltes altres històries situades en un poble de la Vall d’Albaida l’any 1935. El llibre s’acaba el 1936, el dia que guanya les eleccions el Front Popular. ‘Pòlvora de rei’ (títol provisional) va néixer d’una anècdota que li va contar un oncle seu i el relat és ple d’històries de la seva família. Olivares creu que el tema de la novel·la és la vida del poble.

L’autor no s’estrena en el camp dels premis literaris. L’any 1998 va guanyar el premi de literatura eròtica de la Vall d’Albaida amb ‘Dies de verema’ i al 1999 el premi Ciutat d’Alzira amb ‘Vespres de sang: vint-i-quatre almuds’, ambdues publicades per Edicions Bromera.

El guanyador del premi de Teatre, Ignasi Moreno Gutiérrez (Gandia, 1959) és òptic de professió. Va iniciar-se en el grup de teatre amateur ‘Comuna gàbia’ (que forma part d’una comissió fallera de Gandia), on va començar com a actor i des de fa quatre anys escriu obres de teatre pel grup. Moreno ha explicat que feia temps que tenia ganes d’abordar una temàtica diferent a les peces humorístiques que escriu per la companyia amateur, i va triar un tema complex i controvertit: els assassins en sèrie. Explica el dramaturg que a través d’internet va descobrir la història de Jefrey Lionel Dammer, un assassí en sèrie anomenat ‘el carnisser de Milwaukee’ la vida del qual s’ha portat al cinema. Va matar fins a disset persones i va morir l’any 1994. Aquest és el protagonista de ‘Jeff: Els colors de la bogeria’. L’autor ha explicat que en l’obra la violència no apareix a la manera Tarantino, que més aviat ha volgut entrar en la història d’aquest personatge per entendre quins motius van portar Dahmer a convertir-se en una ment degenerada. Moreno incideix en temes com la falta de companyia (a casa, a l’escola, a l’exèrcit), la homosexualitat no acceptada… i en últim terme aborda una qüestió de fons: aquest tipus de personatges neixen o es fan? El membre del jurat del premi de Teatre, Manuel Molins, ha explicat que en les catorze obres presentades ha detectat un canvi de paradigma en els temes abordats. Ha dit que en els darrers quinze anys hi havia tendència a una falsa experimentació formal i que el satisfà constatar que hi ha un canvi de tendència. Les obres majoritàriament assumeixen la realitat quotidiana i parlen de temes propers. Sobre ‘Jeff: Els colors de la bogeria’ ha destacat que està ben escrita i que el jurat va tenir clara la tria ben aviat i sense cap polèmica.

Per contra, el premi d’Assaig Joan Fuster, que ha acabat declarant-se desert, va ser molt debatut entre el jurat. Tots els membres van coincidir que no hi havia una obra clara d’entre les dotze presentades, ha explicat Xavier Antich, membre del jurat, i ha afegit que van ser deliberacions llargues i tenses. Més de la meitat de les obres van quedar descartades. D’entre les altres, es van detectar alguns treballs notables, però que no eren pròpiament assaig (una tesi doctoral, altres de tema massa especialitzat…) i finalment el jurat va considerar que no s’ajustaven al premi.

El premi de Periodisme d’investigació Ramon Barnils l’ha guanyat J. Víctor Gay, periodista gironí, que va ser corresponsal del diari ‘L’independent’, pel reportatge ‘Manuel Azaña que estàs en el cel’. La peça tracta dels darrers dies de la vida del president de la República espanyola i de com en aquell moment l’església catòlica va acostar-se a aquesta destacada figura política.

FOTO: L’escriptor Gregorio Morán
——————–
Pel seu interès transcrivim un article aparegut avui en LA VANGUARDIA de Barcelona, signat per Cregorio Morán i que posa de volta i mitja a Eduardo Haro Tecglen, el periodista d’EL PAIS

Evocació sarcàstica de l’impostor
Les vileses d’Eduardo Haro Tecglen contra Buero Vallejo podrien figurar en l’enciclopèdia de la infàmia
GREGORIO MORÁN - 29/10/2005
Quan en 1980 va morir Steve Mc-Queen, aquell actor amb bells ulls de hiena, tot Hollywood es va desfer en recordatoris elogiosos. L’hi acabava de dur per a sempre un maleït càncer i tot just havia complert els cinquanta. En aquell cor de enaltidors d’un dels tipus més menyspreables, com persona i com actor, que donés un lloc tan poc propens a la solidaritat i l’encomi com la Meca del cinema, va haver un individu que va afrontar les càmeres dels informatius en una de les més sublims improvisacions interpretatives. Era Jack Nicholson, el canalla tendre, que no es va tallar un pèl per a dir del seu col·lega mort: “Era un fill de gossa [hijo de perra]. Però a mi no m’agrada que s’hagi de morir ningú, ni tan sols un fill de gossa [hijo de perra]”.
[a continuació l’article en la seua versió original] (més…)

Esquerra Republicana demana més coherència a l’Associació de Reis Mags d’Onil per l’enviament de nines a la Casa Reial. A aquest respecte, el president d’ERPV-La Foia de Castalla, Josep Tadeu, ha comentat que “és lamentable l’enviament de nines als Prínceps d’Astúries, una gent que no te cap impediment econòmic per l’adquisició de joguines, mentre hi ha milers de xiquets sacsejats per catàstrofes naturals i que necessiten més aquestes joguines”.

Per altra banda, el dirigent republicà ha firmat que “la Corona Reial s’avergonyeix dels ciutadans de la Foia. Hem de fer memòria històrica i recordar que durant la dictadura franquista l’actual cap d’Estat i rei d’Espanya va tindre molts anys la seua residència a Ibi sota l’ala del dictador Franco, mentre la Casa Reial s’avergonyeix d’aquest fet negant-lo a totes les biografies oficials”.

Tadeu ha declarat també que “només Esquerra Republicana va demanar al Congres de Diputats la retirada del sou actual del rei Joan Carles, equiparant-lo al del president Zapatero. La Constitució espanyola afirma que tots som iguals i és necessari fer efectiva aquesta proclama”.

Ben-Ami té dret a parlar
29/10/2005
La Universitat de València i els Premis Octubre varen viure ahir una de les pitjors nits de les quals tenen memòria. Hi havia programada una conferència de Shlomo Ben-Ami i un centenars de persones, partidàries dels palestins, varen impedir la celebració de la conferència amb crits i imprecacions desmesurades. Va ser un episodi especialment lamentable. Ben Ami, i qualsevol persona, tenen dret a parlar sempre, en qualsevol moment i en qualsevol país, amb plena llibertat. Però, a més, en el trist episodi d’ahir es donen una sèrie de circumstàncies que el fan encara més dolorós. Per exemple que és la primer vegada en la història dels Octubre que un acte és sabotejat fins fer impossible la seua celebració. I també que l’agressió tingué lloc en el claustre vell de la Universitat de València.
La Universitat de València, les universitats valencianes, han estat sempre un bastió de la llibertat d’expressió, durament amenaçada pel PP des de fa anys. El claustre del carrer de la Nau, presidit per cert per l’estatua d’un jueu valencià perseguit, ha estat fins ara un refugi de racionalitat i diàleg on tothom ha pogut parlar sempre. Fins ahir. I els Premis Octubre, també fins ahir, havien pogut evitar els boicots que, normalment provinents de sectors ideològics situats en les antípodes dels d’ahir, havien intentat impedir que parlarà aquest o aquell altre convidat.
La personalitat de Ben-Ami no mereix, a més, un boicot basat en acusacions fora mida com la de genocidi. La situació a Palestina i Israel és complicada però tots sabem que té una sola solució: l’existència de dos estats independents compartint, d’una forma o una altra, Jerusalem com a capital. Palestina té dret a un estat independent i viable, sí. Però Israel també té drets. Sobretot el dret a existir i a viure amb seguretat, sense l’amenaça de la violència extremista palestina. Ben Ami, al llarg dels anys, ha representat una de les veus moderades que, a un costat i un altre, poden bastir ponts de diàleg cap a aquesta solució. És una llàstima que no ho hagen entès els qui, sense cap respecte per la llibertat d’expressió, varen decidir que ell no tenia dret a parlar a València, cobrint la ciutat amb un tel d’intolerància que no mereix i que a mi em causa una profunda vergonya.
Vicent Partal director@vilaweb.com

EL STA-iV CONVOCA VAGA PEL 31 D’OCTUBRE.
Ja n’hi ha prou!!!
ESTEM FARTS de PAGAR de la NOSTRA BUTXACA les PUJADES dels CARBURANTS.
Vaga de tot el personal de Correus el 31 d’Octubre.

Els treballadors de Correus encarregats del repartiment a les zones rurals i la perifèria de les nostres ciutats sufraguen de la seu butxaca, part dels gastos de: carburants, segurs, amortització de vehicles i lloguer de locals.

El Sta-intersindical Valenciana ha convocat una vaga per a tots els treballadors/es de Correus amb l’objectiu d’exigir mesures per a pal·liar la pujada dels carburants. Els carters rurals es veuen obligats a aportar el mitjà de transport, i en molt casos els locals, pagar el segur i afrontar eventualitats, com un accident amb danys, que els exigix buscar un transport alternatiu. Perceben 19 cèntims per quilometre, quantitat que no s’ha revisat en els últims anys i que ara hauria de ser si més no de 23 cèntims.

Amb esta mobilització conjunta amb la Confederació Intersindical Gallega (CIG), es pretén que es compense al col·lectiu de carters rurals els costos reals que suporten i que s’arbitren mesures perquè en el futur els preus dels carburants s’actualitzen automàticament.
La campanya es planteja en solitari pel Sta-iV al País Valencià on comptem amb el 13% de representació. Esta situació afecta mes de 500 carters rurals. Que estan perdent mes poder adquisitiu que la resta dels carters urbans perquè es veuen obligats a assumir el cost de la pujada dels carburants i lloguers.

Les principals demandes de la Vaga són: 1. Indemnització per l’aportació de vehicle, i actualització immediata segons el cost real, revisat amb l’increment del preu del carburant. 2. Finançament per la compra del vehicle amb crèdits dolços. 3. Negociació des de Correus per a abaratir costos: A) Amb les companyies d’assegurances B) Amb les empreses de venda de vehicles i la busca amb estes de programes adequats de lísing. Així com facilitar locals per a les oficines auxiliars o bé assumir el cost real d’estos llogers.

En el cas que no se solucione el problema en la primera fase de les mobilitzacions, el Sta-iV ja tenim estudiades altres mesures de pressió per a reclamar estos drets (s’admeten més), ja que no renunciem a exigir el que legalment és nostre. Vos les farem saber de forma oportuna.

País Valencià 27 d’octubre del 2005

LEVANTE-EMV
Un grup de solidaritat amb Palestina rebenta la conferència de l’ex
ministre israelià Ben Ami
La trentena de joves independentistes va intentar agredir a l’exambaixador en Espanya
F. Arabí/ Efa, València
La Universitat de València, fòrum de debat i de pensament, va viure ahir un dia trist en convertir-se en escenari de la violència protagonitzada per un grup de joves que va irrompre a la seua Aula Magna per a rebentar la conferència que anava a pronunciar Shlomo BEN Ami, exambaixador d’Israel a Espanya i ex ministre de Seguretat Pública i d’Assumptes Exteriors del país hebreu. La xarrada, en el marc del congrés de pensament dels Preels meus Octubre, portava per títol Una crítica del procés de pau i estava prevista per a les 20 hores. A l’exterior de l’Aula Magna, militants de la Xarxa de Solidaritat del País Valencià amb Palestina, expressaven en silenci la seua protesta fins aqueix moment. Aquesta organització integra militants de diversos partits i organitzacions com Maulets, MDT, Endavant, Revolta o d’Esquerra Unida.
Instants abans que comencés l’acte i quan BEN Ami es trobava ja
a l’estrada, un grup de joves que portaven banderes de Palestina e
independentistes, va irrompre a la sala i es va situar enfront de l’ambaixador cridant consignes com «No a l’ocupació». Segons alguns testimonis presents, entre els avalotadors es van mesclar persones d’origen palestí, que fins i tot cantaven en àrab, al costat de membres de la citada Xarxa. Als pocs minuts va acudir fins al lloc una vintena d’agents antidisturbis, que finalment no van arribar a intervenir a instàncies de diferents responsables universitaris, que van sol·licitar que els deixessen tranquil·litzar els ànims.
A Pesar de les peticions des de l’organització, els joves es van negar a
abandonar la sala i van llegir un manifest de la Xarxa en què criticaven que «la trajectòria progressista i de defensa dels drets i llibertats dels Preels meus Octubre s’ha vista deslluïda per la participació d’aquest ponent». Segons la citada agrupació, els premis «s’han convertit en un tribuna privilegiada per a la difusió d’un discurs justificatiu d’una política israeliana que viola sistemàtica ment els drets humans civils socials i polítics dels palestins». La negativa dels joves a abandonar la sala va obligar a suspendre la conferència, a les 21.15 hores i BEN Ami va haver de ser escortat per cinc guàrdies de seguretat per a poder abandonar l’Aula Magna. Posats en contacte amb fonts de la Universitat, van indicar que el rector Francisco Tomás estava molt dolgut pel que hi havia succeït i que va expressar les seues disculpes a BEN Ami, a qui va voler acompanyar en el sopar. El rector estava indignat perquè entre els protagonistes del
altercat havia identificat a almenys uns quinze habituals d’incidents
d’aquest tipus. En l’organització dels Preels meus Octubre, no amagaven la seua sorpresa ja que BEN Ami s’ha destacat per la seua valenta defensa d’un procés de pau amb el poble palestí que li va costar la seua expulsió del Govern.

Impulsor del procés de pau
L’exambaixador d’Israel a Espanya va ser l’impulsor del preacord de pau tutelat per Bill Clinton en el que, entre altres concessions, es contemplava
un Estat Palestí amb capital a Jerusalem i la retirada dels
assentaments de colons i tot això tutelat per forces internacionals.
Les mateixes fonts van indicar que BEN Ami no eixia de la seua sorpresa i assegurava que havia donat conferències «per tot el món i mai han intentat agredir-me al crit de Sharon assassí». La coordinadora d’EU, Glòria Marcos, va asseverar que el seu partit «condemna contundentment qualsevol tipus d’agressió o violència». Després de subratllar que EU defensa al poble palestí, va agregar que
aquest tipus d’actuació «és impresentable». A més, va comentar que un dirigent d’EU que estava entre els membres de la Xarxa li havia assegurat que aquesta entitat «va expressar la seua protesta amb una pancarta i en silenci»

ESTRENA D’UN DOCUMENTAL SOBRE L’HORTA AL JARDÍ BOTÀNIC
El proper 2 de novembre s’estrena al Jardí “A Tornallom”, una pel•lícula documental que tracta la defensa de la gent per la terra on viu. 48 minuts per explicar com l’associació de veïns de La Punta (zona de l’horta) va emprendre una lluita contra l’administració per conservar el seu barri, el seu terreny i en definitiva la seua forma de viure. Un recurs audiovisual que incitarà a la reflexió i al debat.
A Tornallom és una expressió que s’utilitza quan els llauradors col•laboren i realitzen feines en comú.
2 de novembre a les 19h. Jardí Botànic. Auditori Joan Plaça (c/Beat Gaspar Bono)
Entrada Lliure. Aforament Llimitat

La Punta, zona d’horta situada al sud de la ciutat de València, entre les poblacions de Nazaret i Pinedo. Declarada a l’any 1987 “Zona Agrícola d’Especial Protecció”.
A l’any 1993 els veïns s’assabenten de la ZAL, un projecte d’expansió del Port que amenaça el seu territori. S’organitzen creant una associació veïnal “La Unificadora” i decideixen lluitar per romandre en la seua terra i preservar la seua forma de vida.
A l’any 2000, el veïnat ofereix unes poques cases que havien quedat buides a gent jove de diferents col·lectius de la ciutat, per a que les okupen i participen en la vida de l’horta.
Saps què és “a tornallom”? Anar a tornallom és quan els llauraors es junten per a fer feines en comú, hui al camp d’un, demà al de l’altre i així successívament.
“A tornallom” és el nom d’un documental que narra la lluita que a La Punta van mampendre en comú els joves vinguts de la ciutat i els veïns de tota la vida, per la defensa de l’horta.
Entre setembre de 2002 i març de 2003, es va portar a terme la major part dels desallotjaments i enderrocs de les cases de La Punta per tal d’executar la ZAL.
Les administracions competents, no van preveure la construcció d’un poblat per a reallotjar els afectats, els quals hagueren de buscar-se vivendes, en la seua major part de lloguer, a les poblacions més properes. Han passat ja 3 anys i les cases de “retorn” previstes al projecte ZAL per al reallotjament dels afectats, no están encara adjudicades, ni s’han construït en quantitat suficient.
Esperem que aquest documental servisca per a mantindre la memòria de La Punta, com a denúncia de l’actitut irrespectuosa de l’administració cap a la cultura i les persones, i com a eina de discussió i movilització.

DIVENDRES, 28/10/2005 - 21:19h [vilaweb]
Sabotegen la conferència de Ben Ami als Octubre
La primera vegada que es suspèn un acte dels Octubre
Un centenar de persones ha sabotejat la conferència que l’ex-ministre d’Exteriors d’Israel, Shlomo Ben-Ami, havia de fer als Premis Octubre aquest vespre. Quan ha començat l’acte, han fet crits contra Israel i el conferenciant en una actitud violenta que ha obligat a suspendre l’acte previst. Els organitzadors dels Premis han dit a VilaWeb que és la primera vegada que se n’ha hagut de suspendre un acte per una acció així. També han afirmat que mai havia passat res semblant a la Universitat de València.
Durant el dia d’avui, s’havia fet córrer un correu electrònic que convocava una protesta a l’acte de Ben-Ami en nom de la Xarxa de Solidaritat amb Palestina del País Valencià. Al missatge, s’acusava Ben-Ami d’estar compromès amb el genocidi del poble palestí i s’hi deia que la seva presència deslluïa els Octubre. El correu també estava firmat per les organitzacions que donen suport a la Xarxa: Sodepau, el Moviment de Resistència Global, el Moviment de Solidaritat Internacional, ACSUD Las Segovias, el Foro Alternativo de la Inmigración, el Moviment de Defensa de la Terra, la Coordinadora Obrera Sindical, Esquerra Unida del País Valencià, Espai Alternatiu, el PCPE, la CEAR, el Cercle Bolivarita de València, Maulets, Endavant, l’Asociación de Amistad con Cuba José Martí, Esquerra Valenciana, l’Asociación de Amistad Hispano Árabe, Entrepobles, CEDSALA, el Fòrum per la Memòria del País Valencià, Revolta, la Comunidad Palestina de Valencia, el BEA, la Comunidad Musulmana i la CGT.
L’ex-ministre d’Afers Exteriors d’Israel, Shlomo Ben-Ami havia de realitzar a València la conferència ‘Una crítica del procés de pau àraboisraelià’, que s’emmarca dins els actes de la setmana dels 34 Premis Octubre. Abans de l’acte frustrat, ha fet una conferència de premsa on ha explicat que el conflicte israelopalestí no creu possible que es solucioni a dues bandes. En aquest sentit és pessimista. Ben-Ami és defensor de la idea que la solució ha de venir de fora. Creu que la comunitat internacional ha de marcar els mecanismes de ressolució amb uns condicionants i amb un seguiment molt estricte. ‘De fet (ha dit) el full de ruta ha quedat mort abans de començar, perquè s’ha vist que la presència internacional era insuficient i havia de ser més estricte. Això ha fet perdre confiança a ambdues parts per trobar un punt cèntric per reconciliar espectatives’. Shlomo Ben-Ami va ser una de les persones clau en l’elaboració del pla de pau de l’any 2000, amb el mandat Clinton, que al final no va prosperar.
Ell creu que s’han de recuperar els punts que es van marcar en aquell moment, és l’esquema d’acord final, que la comunitat internacional ha d’assumir i també ha de fer acomplir a totes dues parts. I sempre amb el lideratge dels Estats Units, ha dit Ben-Amí, un país que té una gran influència a Israel. Ara bé, també ha reconegut que en aquest moment Bush no té la capacitat de liderar el procés israelopalestí, perquè ‘tres anys abans de finalitzar el seu mandat, ja sembla un ‘ànec coix’. I després perquè el país està enfonsat per la guerra d’Irak’. A més, ha dit, ‘els Estats Units no és ara per ara un país molt creïble per als palestins’.
Shlomo Ben-Ami també s’ha referit a la manifestació multitudinària a Teheran i altres ciutats iranianes que s’han produït avui, jornada que va instituir l’aiatola Jomeini per celebrar el dia de Jerusalem per a l’Islam. Sobre les manifestacions que ha fet el president del país, Mahmud Ahmadineiad, segons informa Europa Press, que ha cridat ‘mort a Israel’, Ben-Ami ha estat contundent i ha dit que el president d’un país no pot fer aquestes manifestacions exacrables i inacceptables. I també ha dit que la comunitat internacional hauria de portar-lo al banc dels acusats.

Mira diu que sectors polítics i mediàtics valencians “busquen el descrèdit de la Universitat com a arma ideològica”
L’escriptor rep a l’UJI un homenatge organitzat per la Xarxa d’Universitats de l’Institut Joan Lluís Vives
VALÈNCIA, 28 (EUROPA PRESS)
L’escriptor i professor d’Antropologia Joan Francesc Mira ha assegurat hui, durant un discurs a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló amb motiu de l’homenatge que li ha ret l’Institut Joan Lluís Vives, que “quan determinats sectors socials, polítics o mediàtics, com és el cas al País Valencià” busquen “contínuament el descrèdit de la universitat com a arma ideològica i expressió de la lluita política, vol dir que és el descrèdit de la raó el que en últim terme està en joc”. “I això és extremadament greu”, ha sentenciat.
Segons l’opinió de l’autor, hi ha grups socials i polítics que “mostren de manera continuada una hostilitat profunda cap a la mateixa institució universitària en tant que portadora de consens sobre alguns postulats pacíficament assumits en el món acadèmic”.
Mira, que ha fet durant el seu parlament una revisió històrica del concepte i l’evolució de la universitat, ha manifestat que al llarg dels anys s’ha consolidat una idea d’”autoritat acadèmica, ja no tant al camp de la doctrina teològica sinó, sobretot, en la científica”.
Sobre això, l’escriptor ha indicat que en el “pensament científic no hi ha dogmes de fe, però el que més s’hi aproxima –una mica ‘ligth’ i absolutament laic– és el consens acadèmic general i pacífic com criteri d’acceptació social i com a font d’expressió d’autoritat”.
“Mentre este consens es mantenen sobre un determinat punt de doctrina (és a dir mentre és acord general i pròpiament acadèmic), este punt no pot ser combatut o impugnat per cap poder polític, administratiu o judicial”, ha dit. Ha posat com a a exemple que “cap govern, parlament o tribunal té autoritat per a declarar que la Terra és immòbil o plana, que l’aigua no està composta per dos parts d’hidrogen i una d’oxigen, o que a València ja es parlava valencià abans de Jaume I”.
Així mateix, Joan Francesc Mira ha afirmat que una altra de les “tradicions inalterades” de la institució universitària és “la dedicació al discurs racional”. Segons la seua opinió, “no és una tradició insubstancial, ara que l’irracionalisme es difon i campa en la vida social i cultural i en els mitjans de comunicació, i en alguns llocs del nostre país, fins i tot, és suport ideològic de forces polítiques i arriba a condicionar l’acció de govern”.
“Desautoritzar –ha prosseguit–, negar públicament tota pretensió d’autoritat intel·lectual (d’autoritat al camp del coneixement, no de les creences o els gustos particulars) a les interpretacions preracionals o paracientífiques de la realitat és també, per tant, missió i funció universitària o, almenys, a això ens obliga la tradició mateixa de la institució”.

SUBVERSIÓ MEDIÀTICA
La universitat “no és un organisme ideològic que com a tal haja de prendre part en els debats generals de la societat”, ha declarat Mira, que ha matisat que “hi ha algunes coses, com esta contínua subversió mediàtica (i a vegades institucional i pública) de la primacia de la raó i del mètode com a camí del coneixement que no ens poden deixar indiferents”.
L’homenatge que les 20 universitats que integren la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives tributen a Joan Francesc Mira s’ha celebrat hui al Saló de Graus de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de l’UJI i ha comptat amb la participació del catedràtic de la Universitat de València Ramon Lapiedra, encarregat de la laudatio de l’homenatjat. Amb este acte l’organisme conclou les activitats programades per a commemorar el seu XX aniversari.

Pepa Chesa (BLOC): “Enguany hem volgut que la marxa i el tradicional Aplec tinguen un caràcter polític clar com a mostra de la nostra oposició a l’Estatut de la vergonya”

La Secretària d’Organització del BLOC, Pepa Chesa, ha donat hui a conéixer els actes que la formació nacionalista ha preparat amb ocasió del 46é. Aplec al Puig del Darrer Diumenge d’Octubre. L’Aplec que, segons ha recordat Chesa, “és ja una de les tradicions més sòlides del nacionalisme valencià i, a més, la festa del nostre partit”, tindrà enguany un caràcter gairebé temàtic, “ja que centrarem l’acte en mostrar, de nou, la nostra oposició a l’Estatut de la vergonya pactat per PP i PSOE”.

Chesa ha confirmat que a l’Aplec assistiran representants de diferents partits nacionalistes de l’estat, com Felip Puig, portaveu de CiU al Parlament de Catalunya, Josune Ariztondo, secretària de l’Euskadi Buru Batzar del PNB, Olaia Fernández, diputada del BNG al parlament espanyol i Pere Muñoz, portaveu del PSM-EN a l’ajuntament de Palma de Mallorca. Amb això, ha dit la dirigent del BLOC “volem demostrar al PSOE, una vegada més, que si volen, poden canviar i millorar l’Estatut valencià a Madrid, ja que els nostres socis nacionalistes poden garantir una majoria suficient al Congrés”.

A més dels dirigents nacionalistes esmentats, Chesa ha informat que també faran “una salutació portaveus d’Els Verds del País Valencià, d’Esquerra Valenciana i d’Esquerra i País” amb la qual cosa, ha dit, “volem contribuir a convertir l’Aplec en un espai d’encontre de les forces nacionalistes i progressistes del nostre País”. A més d’estes forces polítiques també tindran presència a l’acte “Acció Cultural del País Valencià, valencianisme.com o la Intersindical Valenciana”

La marxa eixirà de la plaça dels Furs de la ciutat de València a les 9 hores del matí, i té prevista la seua arribada a l’Esplanada del Puig a les 13:30, on hi haurà dinar per als assistents, uns 2.000 segons ha dit Pepa Chesa. Immediatament abans del dinar tindrà lloc l’acte polític, amb la intervenció dels dirigents polítics esmentats i del Secretari General del BLOC, Enric Morera. A més d’això, ha recordat Chesa, l’Aplec té un “marcat caràcter lúdic i social, la qual cosa es confirmarà per la presència de parades de diferents llibreries i comerços tradicionals i per la “jaima” de la Federació d’Associacions de Solidaritat amb el Poble Sahrauí”

Vayà lamenta que la sucursal valenciana del Partido Popular no tinga més missatge que el de fomentar l’anticatalanisme permanent

Esquerra Republicana retreu el president Francisco Camps que continue intoxicant i escalfant els ànims de l’opinió pública amb la barreja d’esport i política. Camps anunciava ahir la intenció de plantejar a les Corts Valencianes una proposició de llei per exigir al Congrés la modificació de la llei de l’esport i prohibir, així, actes com el de promoció del català celebrat al Camp Nou. El Secretari d’Organització d’ERPV, Jordi Vayà, ha demanat Camps que “ja que està tan interessat en canviar la llei de l’esport, exigisca amb les mateixes ganes la prohibició als estadis de banderes espanyoles franquistes i emblemes feixistes, que per cert, també es veuen a Mestalla”.

Vayà s’ha referit a les paraules de Camps, que va dir que l’acte del Camp Nou “atemptava contra els sentiments dels valencians”. El dirigent republicà ha afirmat que “Camps és el legítim president de la Generalitat però dubte que tinga una bola de cristall per conéixer els sentiments de cadascun dels seus ’súbdits’” i li ha replicat que “al nostre país hi ha molta gent que no comparteix la seua forma de ser valencià, acastellanada, acomplexada i agenollada a Madrid”.

El dirigent republicà ha lamentat que “la sucursal valenciana del Partido Popular no tinga més missatge que el de fomentar l’enfrontament permanent del País Valencià amb els pobles amb qui compartim llengua” i ha acusat el govern de Camps “d’haver convertit un acte cultural, de promoció de la llengua de catalans, valencians i mallorquins, en un arma d’intoxicació política”.

http://www.esquerra.org/paisvalencia

El portaveu d’Esquerra Unida-Verds-l’Entesa en les Corts Valencianes, Joan Ribó, ha anunciat aquest matí la presentació d’una proposició no de llei a les Corts Valencianes (la qual adjuntem) amb l’objectiu d’instar a una tramitació de l’Estatut de Catalunya “des del diàleg i no amb el nivell de crispació que estem patint a causa de la voluntat del Partit Popular a Espanya i al País Valencià d’emprar aquesta qüestió com una arma de confrontació i de divisió a l’Estat. Nosaltres pensem que aquest clima irrespirable és insostenible i per això volem que el debat torne a uns paràmetres de normalitat i que no es continue emprant, com fan els populars, per excitar i exacerbar la ciutadania”.

En eixe sentit, la proposta reclama que les Corts Valencianes “advoquen perquè l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya es produïsca amb el major consens possible en les Corts Generals, dintre de les disposicions constitucionals i amb ple respecte a les aspiracions de millora de l’autogovern i de respecte a la seua identitat manifestades pel Parlament de Catalunya”. La proposta també inclou una referència a la qüestió econòmica i assenyala que les Corts Valencianes “manifesten la seua esperança que el sistema de finançament responga a les necessitats exposades, introduint criteris de transparència i solidaritat, i al mateix temps servisca com a base per establir un nou sistema de finançament autonòmic que satisfaga les necessitats de totes les comunitats autònomes”.

Al text de la iniciativa també es demana respecte “des d’un punt de vista democràtic” per qualsevol projecte estatutari. Per a Ribó “l’actual escalada s’ha d’acabar. Hi ha una sèrie de mecanismes democràtics previstos i el que s’ha de fer és dialogar i tractar d’arribar a consensos. L’actual actitud del PP, a més de perillosa, és una mostra que a aquest partit no té cap tipus d’escrúpols a l’hora de buscar vots tot i que siga a costar de generar crispació”.

GRAU: “EL PP DIU QUE BAIXA LA PRESSIÓ FISCAL I EN CANVI AUGMENTA ELS IMPOSTOS I TAXES INCLÒS LA DE FEMS”

El responsable de l’àrea de moviments socials d’Esquerra Unida a Castelló, Vicent Grau, ha afirmat que la proposta de l’alcaldia aprovada ahir per l’ajuntament de Castelló, d’una pujada general de tots els impostos, i anunciar al mateix temps que hi ha una baixada de la pressió fiscal, és una nova burla a la població

Segons Grau, l’ajuntament de Castelló, s’augmenten els impostos per a poder pagar tots els diners que gasta en la política de malbaratament de recursos que realitza contínuament com ara dinars, viatges de poca rendibilitat social i política, privatització d’espais públics com ara el recinte firal ( deixant de rebre 300.000 només enguany), o privatització de les guarderies ( recordant que els pares i mares de l’Escola Infantil el Trenet no val lluitar per eixa privatització que es materialitza donant un solar públic a una empresa privada), i un llarg etcètera, “ la única solució que donen per a fer front al malbaratament de diners públics és augmentar un 3,4 % tots els impostos i taxes com ara la Contribució, impost de plusvàlues, circulació, guals, o inclòs la injusta taxa dels fems”

Per al portaveu ecosocialista, que el PP afirme que es rebaixa la pressió fiscal, quan les dades objectives demostren que s’ha incrementat durant els darrer quatre anys un 32% , o es continue incrementant per via doble la taxa de fems, és un acte de cinisme. “ Estem patint la pujada generalitzada de tots els impostos, com ara els directes, que són els més injustos perquè tots paguen igual independentment dels diners i beneficis que tingue”, (més…)

No amb els meus diners
DESCLOT
Abans-d’ahir el ministre Montilla es va sumar a la llista dels discrepants públics de la línia de la COPE. Montilla va afirmar, amb literalitat, que la cadena radiofònica es dedica a “escampar odi”. La resposta del senyor Jiménez Losantos i el seu mariatxi sinistre habitual va ser demolidora. En una mena de linxament desbocat ahir van anar repassant, una per una, totes les qüestions personals que més podien ferir la sensibilitat del secretari general del PSC. Amb finors tan elegants com ara capbussar-se en el seu hipotètic currículum estudiantil i desbudellar-lo per no haver aprovat les matemàtiques. El ministre Montilla i tots els que l’han precedit en la constatació tenen més raó que un sant. Jiménez Losantos i la seva esquadra liberalfalangista es dediquen a l’exabrupte i l’insult sistemàtics. Dir-ne “Robiretxe” de Carod-Rovira o “Montillanejo” de Montilla per definició i per precedir una llonganissa d’injúries i menyspreus hauria de ser un assumpte de jutjat de guàrdia. Instal·lat en la cresta del deliri, Losantos ahir va amenaçar el ministre Montilla: “Voy a por ti”, va deixar anar. Tota aquesta bogeria ha de tenir un límit. La COPE és l’emissora de la Conferència Episcopal Espanyola, que ha deixat el seu espai radiofònic en mans d’un nou Queipo de Llano. Senyors de la COPE i monsenyors de la Conferència Episcopal espanyola: ja n’hi ha prou. No amb els meus diners! Han estat diverses les entitats i els particulars que han demanat en els darrers anys que els contribuents deixin de marcar la creu corresponent a l’Església en la declaració de la renda. Mentre la COPE es mantingui com un martell d’heretges demòcrates, els particulars de bona fe catòlica que vulguin ajudar a la causa poden col·laborar amb Càritas o Intermón. Si la COPE vol sembrar odi i ràbia, que se’ls paguin ells.