El doble joc del PSOE i ERC
RAIMON BONO I IRANZO
Un clàssic a les pel•lícules d’espies és l’agent que practica el doble joc, venent secrets a tiris i troians sense que a la fi es sàpiga massa bé per a qui treballa de debò. A la vida política de la democràcia postmoderna també és molt freqüent aquest fenomen. La seva versió més estesa és aquella en que el candidat de torn fa un munt de promeses durant la campanya electoral tot i que de bon principi ja té la intenció de no complir-les. En aquesta modalitat, pel tant, un és el joc que es practica de cara als possibles votants i altre el que es mostra als poders fàctics.
Ara bé: de vegades es poden donar variacions força complexes, interessants i àdhuc divertides d’aquesta mena de prestidigitació política, de manera que tot plegat pot acabar assemblant-se més a un circ de tres pistes que al fòrum seré on la polis debat les seves qüestions.
Comencem parlant del PSOE i els estatuts. Al País Valencià ha pactat amb el PP una reforma vergonyosa, esquifida, que com a única novetat introdueix la potestat del President de la Generalitat de dissoldre les Corts i convocar eleccions abans que acabe la legislatura. Els seus socis parlamentaris al Congrés dels Diputats (Esquerra Unida i ERC) li demanen esmenar el text durant el tràmit parlamentari per tal que aquest reconega la unitat de la llengua catalana i rebaixe al 3% la clàusula de barrera per obtenir representació a les Corts Valencianes. El PSOE es tanca en banda amb l’excusa que aquest és un text consensuat amb el PP i que no és de bon gust desfer a Madrid el que han pactat a València. Exactament el contrari que el que pretenen fer amb l’Estatut de Catalunya: pactar amb el PP la introducció d’esmenes per a aigualir-lo i deixar-lo ben aplanat, a desgrat que prèviament l’hagen consensuat al Parlament de Catalunya amb totes les forces polítiques tret del PP. Resumint: sí es pot canviar el que es pacta amb CiU, Iniciativa-Verds i ERC a Catalunya, però és intocable el que s’ha pactat amb el PP al País Valencià. I que no vinguen amb romanços que una cosa és el PSOE i altra el PSC, que per alguna cosa estan al mateix grup parlamentari i comparteixen òrgans de govern tant al partit com a les institucions. Senzillament doble joc.
Doble joc com el que practica ERC quan a Catalunya impulsa un Estatut que al seu article primer afirma amb rotunditat que Catalunya és una nació mentre que la seva federació regional valenciana (filial que es presenta sota la marca ERPV) diu que defensa la república dels Països Catalans. En què quedem? Catalunya és una nació tota sola o és part d’una nació que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó? O simplement es tracta de dir en cada lloc allò que més convé, tot i que siga contradictori? Per cert: realment farà valdre ERC el seu suport parlamentari a l’executiu espanyol per a introduir modificacions a l’Estatut valencià o tot quedarà en arranjada de cavall i parada d’ase? El preu del silenci seran els pressupostos de l’Estat?
Un conegut primer ministre britànic deia que en política es podia enganyar alguns durant molt de temps o molts durant poc de temps, però que no es podia enganyar sempre tothom. El PSOE i ERC no semblen estar d’acord amb el Sr. Churchill. En tot cas al nostre país ens cal una alternativa que siga capaç de disputar-li al PP la seva brutal hegemonia a les institucions valencianes i al mateix temps irrompre com una alenada d’aire fresc per posar fi al bipartidisme carrincló que tant ha empobrit la vida política dels valencians. Sense trampa ni cartró, sense trucs, sense dobles jocs.

Raimon Bono i Iranzo
Secretari de comunicació d’Esquerra Valenciana