Les aturades de la Marxa, on Enric Tàrrega fa les seus tradicionals intervencions, seran:
Quilòmetre Zero Torres dels Serrans. Eixida a les 9.15
900 metres Ermita de Sant Llorenç, en el carrer Sagunt
2 km 400 m. Sant Miquel dels Reis
3 km 800 m. Barranc de Carraixet i Cementiri on està soterrat
Gaietà Ripoll el darrer ajusticiat per la Inquisició.
9 km 200 m Les ventes de l’Emperador. Bar Federico. Esmorzar
13 km 900 m Ermita Sant Jordi
14 km 500 m Arribada al Puig

Trens de rodalies per a tornar el darrer diumenge d’octubre a València des del Puig: a les 14:07; 15:12; 16:12; 17:07; 18:07; 19;12; 20:12;…
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.

La Marina i la Ribera,
l’Horta, els Ports i la Safor,
Vall d’Albaida, la Costera,
la Plana de Castelló.

Albocàsser, Elx i Alzira,
Carcaixent, Sagunt i Alcoi,
Ontinyent, Carlet, Gandia,
Almassora i Vinaròs.

El Garbí i el Puig Campana,
el Montgó i el Montcabrer,
Calderona, Bèrnia, Aitana,
Montot i Benicadell.

Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.

[lletra de la jota d’Al Tall. Deixeu que rode la roda.LP-1977]
————————————–
[article escrit el darrer diumenge d’octubre de l’any passat, el 2004]
Història de la Marxa a peu i Aplec al Puig del Darrer Diumenge d’Octubre
Ara fa 44 anys del primer “darrer diumenge d’octubre”, que en realitat va ser un tercer diumenge.
Els inicis vénen de la corporació de Lo Rat Penat, que com tots els anys, el diumenge següent al 9 d’octubre, realitzaven una processó cívic-cultural al Puig; el recorregut es feia des de l’ermita de Sant Jordi fins al Monestir. Però les joventuts d’aquesta corporació - entre els qui hi havia Enric Tàrrega, els germans Codonyer, Francesc Cueva, Alfons Bonafont, Antoni Bargues, Albert Thous, Eugeni Boscà i d’altres- volien trencar amb aquesta tradició exclusivament cultural i fer una convocatòria amb contingut polític. Va ser el 1960, al diumenge següent de l’acte cultural al Puig, que aquests joves van convocar el I Aplec de la Joventut del País Valencià a la Font de Sant Vicent de Llíria , encetant d’aquesta manera la tradició del valencianisme modern al fer una convocatòria política de reafirmació nacional.
A l’aplec de Llíria va seguir el d’Alcoi, el de Castelló i el de Bocairent, on la Guàrdia Civil va impedir-ne la celebració. A l’any següent, convocat l’aplec a La Vall d’Uixó, tornaren les dificultats i per aquest motiu es va convocar al diumenge següent - el darrer diumenge d’octubre de 1964 - la primera Marxa a Peu des de València al Puig. Les marxes a peu al Puig, dels darrers diumenges d’octubre, van durar cinc anys, fins que, al 1968, el governador civil va tancar la població del Puig per a impedir l’entrada dels marxadors nacionalistes.
Ofegat el moviment polític en aquest mes d’octubre, el nacionalisme valencià es va refugiar en els actes culturals. La Societat Cultural El Micalet i la llibreria Concret van convocar els Premis d’Assaig Joan Fuster, que el 1970 lliurava el seu primer premi a Francesc Vallverdú. A l’any següent Eliseu Climent recollia la idea i convocava els Premis Octubre que amb el temps tant d’èxit cultural i repercussió social han esdevingut.
A l’any 1977, mort ja el dictador, el nacionalisme polític torna al Puig i en els anys successius els aplecs se celebren a les places de bous. Però legitimada la Monarquia per la Constitució de 1978 i reconduït el procés autonòmic valencià pels partits espanyols, els aplecs es van deixar de convocar i només el PSAN va mantenir-ne la convocatòria a la muntanyeta de la Patà i la Marxa a peu es va deixar de realitzar.
No va ser fins al 1991 que la Marxa a peu al Puig va ser recuperada i ho va fer l’Assemblea per l’Autodeterminació. Una altra vegada era Enric Tàrrega qui conjuntament amb Rafael Sena, Màrius Fullana, Jesús March, Emili Villalba, pare i fill, Xelo Santandreu i jo mateix, entre d’altres, es vam decidir aquell any tornar a eixir a la carretera per aplegar-se al Puig.
A l’any següent, en incorporar-me a UPV, vaig fer la proposta que va ser recollida per Enric Capilla i Enric Morera, perquè la formació nacionalista organitzés la Marxa i convoqués a l’esplanada l’Aplec. UPV encetava així, des de l’any 1992, el seu acte multitudinari al Puig.

Vuit anys després, el 20 d’octubre del 2000, sense que el nacionalisme polític hagués entrat al parlament valencià i en vistes a les eleccions autonòmiques del 2003 vaig escriure, en un article que publicà el Levante-EMV, el següent:
“No sabem si encara estem a temps, però pensem que caldria que el BLOC - l’únic nacionalisme amb representació institucional local, però encara fora del nostre parlament- obrira el seu Aplec del Puig, perquè es visualitzés aquesta mena d’Entesa per un Tercer Espai que des d’Esquerra Unida (tota ella i no sols una part), Els Verds del País Valencià, Esquerra Valenciana, Esquerra Republicana del País Valencià, PSAN, Revolta, Valencians pel Canvi i la resta de l’esquerra emancipadora, transformadora, nacionalista i, també, la llibertària, fins al BLOC, aparegueren junts per anar configurant una important proposta valenciana de progrés per al 2003 que condicionés la política de la propera Generalitat”

I concloïa dient:
“Tal vegada aquest any no hem arribat a temps per a fer-ho. Però caldrà des d’ara treballar per no desaprofitar cap cita o mobilització per a fer visible aquesta Entesa pel Tercer Espai de manera que el primer “darrer diumenge d’octubre” del segle XXI, el de l’any que ve, siga una fita històrica que ens marque el camí per arribar amb força, en el 2003, al palau dels Borja, ensems, l’esquerra transformadora i el nacionalisme valencià”

Tothom sap el que va passar el 2003, cadascú per la seua banda. El Bloc se’n va quedar fora i el PP va continuar amb la majoria absoluta. Allò que vaig escriure en l’any 2000 continua sent vigent ara en el 2004 en vistes al 2007.
Tornarem, tots plegats, a caure en la mateixa pedra?
De moment aquest “Darrer diumenge d’octubre” [ el del 2004], una vegada més, sembla que tornem a anar cadascú pel seu compte i així, companys i companyes, tindrem dreta i antivalencianisme per a temps. A què esperen els nostres dirigents, fonamentalment els d’EUPV i els del Bloc, i darrera seu la resta, per a posar-se d’acord de veritat i recollir per damunt del 10% al 2007?

[fins ací l’article escrit l’any passat, el 2004]

Eguany, darrer diumenge d’octubre del 2005, sembla que hem avançat una mica perque representants de l’Entesa faran unes salutacions en l’aplec del BLOC. Esperem que l’any que ve siga ja el de la presentació de la candidatura unitària que ens face entrar en força al parlament valencià al 2007.
Víctor Baeta i Subias de l’associació Constantí Llombart