‘Ben-Ami té dret a parlar’ per Vicent Partal
Ben-Ami té dret a parlar
29/10/2005
La Universitat de València i els Premis Octubre varen viure ahir una de les pitjors nits de les quals tenen memòria. Hi havia programada una conferència de Shlomo Ben-Ami i un centenars de persones, partidàries dels palestins, varen impedir la celebració de la conferència amb crits i imprecacions desmesurades. Va ser un episodi especialment lamentable. Ben Ami, i qualsevol persona, tenen dret a parlar sempre, en qualsevol moment i en qualsevol país, amb plena llibertat. Però, a més, en el trist episodi d’ahir es donen una sèrie de circumstàncies que el fan encara més dolorós. Per exemple que és la primer vegada en la història dels Octubre que un acte és sabotejat fins fer impossible la seua celebració. I també que l’agressió tingué lloc en el claustre vell de la Universitat de València.
La Universitat de València, les universitats valencianes, han estat sempre un bastió de la llibertat d’expressió, durament amenaçada pel PP des de fa anys. El claustre del carrer de la Nau, presidit per cert per l’estatua d’un jueu valencià perseguit, ha estat fins ara un refugi de racionalitat i diàleg on tothom ha pogut parlar sempre. Fins ahir. I els Premis Octubre, també fins ahir, havien pogut evitar els boicots que, normalment provinents de sectors ideològics situats en les antípodes dels d’ahir, havien intentat impedir que parlarà aquest o aquell altre convidat.
La personalitat de Ben-Ami no mereix, a més, un boicot basat en acusacions fora mida com la de genocidi. La situació a Palestina i Israel és complicada però tots sabem que té una sola solució: l’existència de dos estats independents compartint, d’una forma o una altra, Jerusalem com a capital. Palestina té dret a un estat independent i viable, sí. Però Israel també té drets. Sobretot el dret a existir i a viure amb seguretat, sense l’amenaça de la violència extremista palestina. Ben Ami, al llarg dels anys, ha representat una de les veus moderades que, a un costat i un altre, poden bastir ponts de diàleg cap a aquesta solució. És una llàstima que no ho hagen entès els qui, sense cap respecte per la llibertat d’expressió, varen decidir que ell no tenia dret a parlar a València, cobrint la ciutat amb un tel d’intolerància que no mereix i que a mi em causa una profunda vergonya.
Vicent Partal director@vilaweb.com
novembre 6th, 2005 at 8:42 pm
“Que importa errar lo menos si acerto lo principal”
Donada la seva insistència enfrontem-nos d’entrada al més fort dels arguments esgrimits per “la premsa” i alguns “intel·lectuals”. Neguem la major. “Ben-Ami te dret a parlar, perquè tots (i totes) tenim aqueix dret”. Perquè no sempre, no en qualsevol lloc i circumstancia, no tots i totes (1). Les associacions de solidaritat amb Palestina vam estar insistentment parlant amb l’organització dels Octubre perquè acceptaren la presència de “altra” visió contraposada a la de Ben Ami (no necessàriament Palestina, podria aprofitar la d’un pacifista israelita, un objector de consciència dels què paguen amb la presó la seva posició ètica), perquè no feren un Acte unilateral d’un “estat gamberro” enemic de Palestina. No tots i totes podien parlar.
Algú encara mes manipulador (no es pot pensar desgraciadament que estigues desinformat, sinó que actua com desinformaor) ha sigut capaç d’escriure acusacions de racisme! (2) (diu el mort al degollat…), quan precisament la protesta (al pati a 15 o 20 m. de la sala on s’anava a donar la conferència) estava motivada per les resolucions de la Conferència Mundial contra el Racisme, que insten a aïllar a l’Estat d’Israel pel seu incompliment de la legalitat internacional i la seva actitud segregacionista (no “només” la construcció del Mur), com a forma efectiva de pressió internacional per a fer-li complir les resolucions i convencions dels organismes multilaterals internacionals que vulnera repetidament. Es tracta d’instar a una acció internacional com la que acaba amb el règim de l’Apartheid a Sud-àfrica.
Aquesta era l’acció modulada i continguda (4) que s’emmarcava al text que es va difondre i va llegir (fora de l’aula on tindria lloc la intervenció de Ben Ami i no dins com s’ha escrit, perquè - aquesta és l’altra- la majoria dels què escriuen no varen ser testimonis dels fets) (3), una protesta simbòlica davant l’indesitjada presència d’un exministre de seguretat i d’exteriors que incompleix resolucions de l’ONU i, sobre qui cal fer pressió internacionalment perquè acaten la legalitat multilateral.
Una acció de la qual la premsa i la televisió tenen boniques fotos del veritable escenari: davant de l’estàtua que tant s’esmenta hi havia una pancarta darrere de la qual estàvem una sèrie de persones “de mitjana edat” i, davant seu, a manera d’estora, una enorme bandera Palestina, però ni aquestes imatges ni el nostre testimoni s’han publicat, només la imatge de “rebombori” a la porta, però clar això no és manipulació, com no ho són les grotesques i impúdiques adjectivacions, la tergiversació i mentides rotundes que s’escriuen… per una sola de les “parts”, a d’això se l’anomena llibertat d’expressió (i de càtedra?, no se ben be ara, però en els meus temps hagueren estat suspesos en periodisme per sensacionalisme, groguisme, judicis d’intencions i basta manipulació. “A mi em causa una profunda vergonya”. Ho saps V. P.)
Tot era -escriuen- “un boicot basat en acusacions fora de mida com la de genocidi”. No era una de les consignes que es van donar des de la Xarxa, però -jo almenys- la subscric. Joan F. Mira escrivia fa res que el diccionari de la Llengua espanyola -parlant del separatisme- era més contundent en la definició que la del català; referint-nos al terme “genocidi” ho defineix com “eliminació sistemàtica d’un grup social per motiu de raça, de religió o de política”; doncs bé, hi ha cinc milions de palestins expulsats de la seva terra als què no se’ls reconeix el dret a retornar, hi ha camps de refugiats, “punts de control” israelites en terres palestines que filtren qui passa i qui no, i moltes més “coses” (també moltes morts innocents, per descomptat) per tots i totes conegudes que donen “mesura” a l’ús de la paraula genocida.
Hi ha també el mes important de tot i en el que si estem d’acord: “Palestina te dret a un estat independent i viable, sí. Però Israel també te drets”. Efectivament, però El Govern d’Israel impedeix la viabilitat de l’Estat Palestí i, té drets entre els que no es troba el de vulnerar la legalitat internacional. El dret dels ciutadans i ciutadanes -també la seva obligació- és denunciar el delicte i defensar la Justícia allí on ho troben, lluitar contra la impunitat i mantenir la memòria… (de l’Holocaust, com no, igual que de Sabrà i Shatila).
(1) Sense entrar en els casos obvis o que estan assenyalats en la legislació, com l’apologia del terrorisme, l’incitació a la violència, etc. etc. etc… Els proposi als nostres devots partidaris de la Llibertat d’Expressió i del diàleg un divertiment intel·lectual, que pensen a posar també la mateixa universitat oberta i els mateixos diners a disposició del Sr. Sentandreu i altres amics seus, per a què -sols i sense contraparts- exposen les segues aberrants posicions al voltant de l’identitat nacional valenciana i el seu idioma valencià… a veure que passa…
(2) Personalment he tingut l’ocasió d’escoltar en un altre recinte universitari (només que llavors si hi havia “altres” veus i posicions reflectides), a un dels corferís intel·lectuals que ara tant s’indignen, defensar la posició que l’immigració calia dosificar-la, controlar-la i “assimilar-la”, imposar-li la nostra cultura, perquè eren un risc per a la identitat nacional i cultural catalana. Però, clar, això no és racisme…
(3) La mentida més justificable que diuen -ells i/o la premsa- és que “hi havia palestins cridant en àrab”, …perquè no, hi havia dos marroquins que van llançar dues consignes en àrab marroquí, no palestí, com m’assenyala un company sindicalista marroquí que tenia al meu costat darrere de la esmentada pancarta. Els palestins potser que, com ens passava amb els iraquià durant la Campanya contra la Guerra, tenien por dels servissis secrets israelians, però no estaven, excepció feta de la jove que va llegir el nostre paper en valencià.
(4) Vull dir, dirigida al “representant” del Gov. d’Israel, no a “els Octubre”, convocada només 24h. abans després d’esperar dues setmanes “un gest” dels organitzadors, limitada en presència, no massiva. Que no volia impedir l’acte (com consta en l’acta de la reunió), sinó assenyalar i protestar el greu error comès en donar tribuna a posicions contràries al dret internacional, i no “aïllar” aqueixes posicions com demana el moviment alterglobalitzaor en els FSM i la Conf. Mundial Contra el Racismo de Durban.