Mira diu que sectors polítics i mediàtics valencians “busquen el descrèdit de la Universitat com a arma ideològica”
L’escriptor rep a l’UJI un homenatge organitzat per la Xarxa d’Universitats de l’Institut Joan Lluís Vives
VALÈNCIA, 28 (EUROPA PRESS)
L’escriptor i professor d’Antropologia Joan Francesc Mira ha assegurat hui, durant un discurs a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló amb motiu de l’homenatge que li ha ret l’Institut Joan Lluís Vives, que “quan determinats sectors socials, polítics o mediàtics, com és el cas al País Valencià” busquen “contínuament el descrèdit de la universitat com a arma ideològica i expressió de la lluita política, vol dir que és el descrèdit de la raó el que en últim terme està en joc”. “I això és extremadament greu”, ha sentenciat.
Segons l’opinió de l’autor, hi ha grups socials i polítics que “mostren de manera continuada una hostilitat profunda cap a la mateixa institució universitària en tant que portadora de consens sobre alguns postulats pacíficament assumits en el món acadèmic”.
Mira, que ha fet durant el seu parlament una revisió històrica del concepte i l’evolució de la universitat, ha manifestat que al llarg dels anys s’ha consolidat una idea d’”autoritat acadèmica, ja no tant al camp de la doctrina teològica sinó, sobretot, en la científica”.
Sobre això, l’escriptor ha indicat que en el “pensament científic no hi ha dogmes de fe, però el que més s’hi aproxima –una mica ‘ligth’ i absolutament laic– és el consens acadèmic general i pacífic com criteri d’acceptació social i com a font d’expressió d’autoritat”.
“Mentre este consens es mantenen sobre un determinat punt de doctrina (és a dir mentre és acord general i pròpiament acadèmic), este punt no pot ser combatut o impugnat per cap poder polític, administratiu o judicial”, ha dit. Ha posat com a a exemple que “cap govern, parlament o tribunal té autoritat per a declarar que la Terra és immòbil o plana, que l’aigua no està composta per dos parts d’hidrogen i una d’oxigen, o que a València ja es parlava valencià abans de Jaume I”.
Així mateix, Joan Francesc Mira ha afirmat que una altra de les “tradicions inalterades” de la institució universitària és “la dedicació al discurs racional”. Segons la seua opinió, “no és una tradició insubstancial, ara que l’irracionalisme es difon i campa en la vida social i cultural i en els mitjans de comunicació, i en alguns llocs del nostre país, fins i tot, és suport ideològic de forces polítiques i arriba a condicionar l’acció de govern”.
“Desautoritzar –ha prosseguit–, negar públicament tota pretensió d’autoritat intel·lectual (d’autoritat al camp del coneixement, no de les creences o els gustos particulars) a les interpretacions preracionals o paracientífiques de la realitat és també, per tant, missió i funció universitària o, almenys, a això ens obliga la tradició mateixa de la institució”.

SUBVERSIÓ MEDIÀTICA
La universitat “no és un organisme ideològic que com a tal haja de prendre part en els debats generals de la societat”, ha declarat Mira, que ha matisat que “hi ha algunes coses, com esta contínua subversió mediàtica (i a vegades institucional i pública) de la primacia de la raó i del mètode com a camí del coneixement que no ens poden deixar indiferents”.
L’homenatge que les 20 universitats que integren la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives tributen a Joan Francesc Mira s’ha celebrat hui al Saló de Graus de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de l’UJI i ha comptat amb la participació del catedràtic de la Universitat de València Ramon Lapiedra, encarregat de la laudatio de l’homenatjat. Amb este acte l’organisme conclou les activitats programades per a commemorar el seu XX aniversari.