[transcrivim la nota original en valencià, amb algunes faltes d’ortografia incloses, rebuda en ANNA notícies del Gabinet de Comunicació d’Unió Valenciana]
Gabinet de Comunicació d’Unió Valenciana
Comunitat Valenciana, 27 d’octubre del 2005
En fer pública este matí l’incorporació de Vicent González-Lizondo Sánchez, Unió Valenciana anuncia una sèrie de noves adhesions al partit en l’intenció de bastir una plataforma política valencianista de cara a les eleccions de 2007
Ballester: “en esta incorporació mamprenim un camí que segur farà d’Unió Valenciana un peça clau en la política valenciana”
Comunitat Valenciana, 27-10-05. Este matí s’ha presentant l’incorporació de Vicent González-Lizondo i Sánchez al proyecte polític d’Unió Valenciana. A més, esta nova alta vindrà acompanyada de moltes més. En la roda de prensa el President d’UV, Joaquim Ballester també ha informat que en breu se farà públic la tornada de persones que en anys anteriors s’havien desvinculat del partit.
El President Nacional d’Unió Valenciana, Joaquim Ballester, ha destacat que “estes incorporacions s’emmarquen en la proposta programàtica de la nova Eixecutiva d’UV d’obrir el partit a noves incorporacions i a la societat en general, i a conformar una plataforma política per a concórrer en garanties als comicis de 2007. En eixa data estem convençuts que Unió Valenciana serà clau en el govern de moltes institucions valencianes”.
Ballester ha afegit que “la societat comença a donar-se conte de les promeses incomplides del PP respecte a representar part del discurs d’UV. Cal recordar que el PPCV fallà al Poble valencià en ser massa servil en el Govern Aznar, fins al punt de fer reinvidicacions Camps ara que en son dia no feu. Tenint la seguretat de que totes aquelles persones que en abans depositaren la confiança en el PP, en 2007 tornaran a recolzar la proposta política que representa UV”.
Vicent González-Lizondo i Sánchez en la seu intervenció ha tingut un especial recort per aquells que formaren part de l’antiga UV i que en estos moments no es troben entre nosatres, en particular de son pare. A més ha manifestat que “m’incorpore a UV perque després d’analisar l’actual panorama polític valencià, tinc el convenciment que este és l’únic partit que pot defendre els interessos del valencians”. Preguntat també sobre si li ha costat molt donar este pas, González-Lizondo i Sánchez ha asseverat en rotunditat que “en vore que UV ha canviat, ho he tingut molt fàcil”.
Preguntat Ballester per l’evident renovació d’UV, ha confirmat que és molta la gent jove i de nova incorporació que està decidida a participar del proyecte polític que representa UV. A més a remarcat que “anem a fer tots els esforços per a que UV torne a representar eixe quart espai polític que està latent en la societat valenciana i del que UV fon garant en els anys 90”.

Resenya biogràfica de Vicent González-Lizondo i Sánchez
Vicent González-Lizondo i Sánchez naix en Valéncia-Ciutat el 17 de juny de 1975. Està casat i té una filla. És agent comercial colegiat i empresari, regentant a hores d’ara diverses empreses familiars. També és membre del Comité rector de Fira Valéncia. A més de presidir l’Associació Cultural Amics de Vicent González Lizondo, és membre Cavaller de l’Insigne Capítul del Centenar de la Ploma.
Gabinet de Comunicació d’Unió Valenciana
Comunitat Valenciana, 27 d’octubre del 2005

El Bloc de la Marina Baixa assisteix a l’Aplec al Puig
El passat diumenge 30 d’octubre com tots els anys el Bloc va cel·lebrar en la comarca de l’Horta Nord i en concret al poble del Puig, al peu del Monestir l’acte que fa més de 25 anys es ve cel·lebrant pels nacionalistes valencians conegut com a Marxa al Puig del darrer diumenge d’octubre.
La Marina Baixa va estar present a l’acte amb l’assistència d’una setentena de persones entre els quals estaven el Secretari Comarcal del Bloc, Vicent Serra i Seva i diferents regidors i regidores de la Comarca, com per exemple Rosa Pérez, Jordi Sanchís, Vicent Llobell i diferents membres de l’executiva comarcal com puga ser Gaspar Vaello.
Una representació de la Comarca va estar conversant amb representants del nacionalisme català, entre els quals es trobava el portaveu Felip Puig. A l’acte van ser presents representants del Bloque Nacionalista Galego, del Partit Nacionalista Basc, Convergència Democràtica de Catalunya, del Partit Socialista de Mallorca, Esquerra Valenciana, Esquerra i País i d’altres associacions cíviques del País Valencià.
A l’acte van assistir més de 1.500 persones i van parlamentar abans del dinar els diferents representants dels partits nacionalistes d’arreu de l’Estat.
COMUNICAT DE PREMSA DEL BLOC DE LA MARINA BAIXA

Forts enfrontaments entre policia i joves inmigrants a un barri de Paris, després de morir electrocutats dos joves immigrants que fugien de la policia.

Durant nous enfrontaments, la policia francesa va arrestar a 13 manifestants que protestaven per la mort de dos joves dijous passat, segons van informar avui les autoritats. D’acord amb la font, les detencions es van registrar anit en el suburbi parisenc de Clichy-Sous-Bois, escenari de forts xocs entre agents i manifestants.

Els enfrontaments van començar dijous passat al transcendir que dos adolescents, de 15 i 17 anys, van morir electrocutats al refugiar-se en el recinte d’un transformador elèctric, quan eren perseguits per la policia, sense ser delinqüents.

Un tercer xic va resultar ferit de gravetat en aquest incident, que va elevar les passions en aquest barri, habitat principalment per immigrants d’origen africà. En conseqüència, milers de persones, en la seua majoria joves, es van llançar als carrers en protesta pel succés i reclamant justícia.

Mentre, centenars de ciutadans van participar en una marxa silenciosa el divendres passat portant pancartes, entre elles unes que deien: Morts per No-res.

La violència va arribar tal límit que un funcionari del Sindicat Acció Policial va demanar ajuda a l’exèrcit al considerar que no es trobaven preparats per a enfrontar el que va qualificar de guerra civil. La sol·licitud va entrar en contradicció amb altres col·legues, qui no van considerar la situació tan crítica i es van mostrar capaces de controlar-la a pesar de la seua gravetat.

Encara que es van registrar 13 detencions i 20 vehicles van ser incendiats pels participants en les demostracions, les autoritats van qualificar l’última nit com la més tranquil·la

Enllaços a diaris de França:

http://www.liberation.com
http://www.lemonde.fr
http://www.presse.humanite.fr/

Fotos: Jaume Ferra i J Miquel Campos

Jornades Llibertàries per la Recuperació de la Memòria Histórica. Novembre 2005 València.
No oblidem.
Des de la CNT de València, tornem a realitzar un esforç per recuperar la memòria històrica i, diem tornar perquè des de fa temps, la CNT estem organitzant jornades que han tractat sobre diferents temes, com no, l’històric sempre va estar present en jornades anteriors, però en aquesta ocasió hem preparat unes jornades monogràfiques sobre memoria històrica o més exàctament, sobre memòria llibertària, perquè sempre hem mantigut la postura que és necesaria la tasca de fer arribar als més joves o senzillament a aquells que desconèixen els fets, la feina de les lluites i la resistencia del moviment obrer i llibertari en diferents terrenys, com el de la cultura, la resistencia antifranquista, el període revolucionari dins de la guerra civil, les col·lectivitzacions agràries, la socialització de la indústria i inclús, durant la “transició democràtica”.
En aquestes jornades llibertàries per la recuperació de la memòria històrica, comptarem amb els testimonis dels protagonistas de les seues pròpies lluites, és el cas de Stuart Christie i Luis Andrés Edo, però també comptarem amb l’aportació d’escriptors i investigadors que han realitzat importants treballs com són Dolors Marín, José Vicente Martí Boscá, Mariano Sánchez Soler i Susana Tavera.
A tots ells agraïm la seua col·laboració i aportació a les jornades.
I per últim l’aportació gràfica de l’exposició d’anarquisme internacional, de la qual es podrà gaudir a finals de novembre a València, a la sala d’exposicions de la Societat Cultural Micalet.
Esperem sincerament que aquests testimonis servisquen per a poder donar passos firmes en el present i en el futur, per a fer realitat els somnis i reivindicacions llibertàries.
Ens veiem en les jornades.

JORNADES LLIBERTÀRIES PER LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA. PROGRAMACIÓ:
>Dijous 3 de novembre, a les 19 :30 h.Presentació del llibre “Franco me hizo terrorista” i xerrada-debat sobre la resistència llibertària durant el franquisme 1962-1975, a càrrec de Stuart Crhistie, anarquista escocés.
Lloc: Universitat de València. C/ La Nau.
Activitat inclosa dins del Fòrum de Debats.

>Dissabte 5 de novembre, a les 19 h.Xerrada-debat: “Federica Montseny: La Indomable”, a càrrec de Susana Tavera, professora de la Universitat de Barcelona.
Lloc: Societat Cultural el Micalet. Av/ Guillem de Castro, nº 73.

>Dissabte 12 de novembre, a les 19.30 h.Xerrada-debat: “Els ministres anarquistes, la CNT en el govern de la II República” a càrrec de Dolors Marín, historiadora.
Lloc: Societat Cultural el Micalet. Av/ Guillem de Castro, nº 73.

>Dijous 17 de novembre, a les 19 h.Xerrada-debat al voltant del libres “los Franco, S.A.” y “Los banqueros de Franco”, a càrrec de l’autor Mariano Sánchez Soler, periodista d’investigació i escriptor.
Lloc: Societat Cultural el Micalet. Av/ Guillem de Castro, nº 73

>Dissabte 19 de novembre, a les 19 h.Xerrada-debat al voltant de la “medicina i anarquisme”, a càrrec de José Vicente Martí Boscà, metge i investigador.
Lloc: Societat Cultural el Micalet. Av/ Guillem de Castro, nº73.

>Dimarts 29 de novembre, a les 19:30 h.Passe del documental: “Míting de Montjuïc, CNT-1977” i xerrada al voltant del Moviment Llibertari durant la transició a càrrec de Luis Andrés Edo.
Lloc: Universitat de València. C/ La Nau.
Activitat inclosa dins del Fòrum de Debats.
Exposició de l’Anarquisme Internacional.Del 28 de novembre al 9 de desembre.Lloc: Societat Cultural el Micalet. Av/ Guillem de Castro, nº 73.
Horari: de 16:00 a 22:00 h.
Organitzat: CNT-VALENCIA

Enric Morera dirigint-se als assistents a l’Aplec.
FOTO de Ximo Rodrigo
—————————
DISCURS DEL SECRETARI GENERAL DEL BLOC, ENRIC MORERA, PRONUNCIAT A L’APLEC DEL DARRER DIUMENGE D’OCTUBRE
“El poble valencià necessita un canvi. El BLOC és la garantia del canvi valencià. Som l’expressió d’un poble en moviment”
MOLT BON DIA, AMIGUES I AMICS.
UN ANY MÉS, ENS TROBEM AL PUIG, DESPRÉS DE LA MARXA QUE ENS APLEGA AL PUIG. CADA ANY ENS CONVOQUEM, EL DARRER DIUMENGE D’0CTUBRE, ALS PEUS DEL MONESTIR DEL PUIG, COM VA FER FA QUASI 800 ANYS L’EXÈRCIT DEL REI EN JAUME. I HO FEM AMB LA FERMA VOLUNTAT DE GUANYAR UN PAÍS, D’ACONSEGUIR QUE EL PAÍS VALENCIÀ DEIXE EL TRIST CAMÍ DE LA SUBORDINACIÓ I L’ENTREGA, I AGAFE AMB FORÇA LES REGNES DEL SEU DESTÍ.
DEIXEU-ME AGRAIR, EN PRIMER LLOC, LA PRESÈNCIA DELS DIRIGENTS DE LES ORGANITZACIONS POLÍTIQUES AMIGUES QUE HAN ACCEPTAT LA NOSTRA INVITACIÓ I HUI ESTAN ACÍ, ENTRE NOSALTRES. ALS COMPANYS DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA, ALS DEL PSM, ALS DEL PNB I ALS DEL BNG, AMB ELS QUI COMPARTIM CANDIDATURA EUROPEA, PERÒ QUE TAMBÉ SÓN ELS NOSTRES ALIATS A L’ESTAT. A ELLS VULL AGRAIR-LOS PERSONALMENT I EN NOM DE TOT EL BLOC, EL SUPORT QUE DONEN DES DEL CONGRÉS DEL DIPUTATS A LES NOSTRES PROPOSTES RESPECTE A L’ESTATUT DE LA VERGONYA QUE HAN PACTAT EL PSOE I EL PP. (més…)

COMUNICAT DE XÚQUER VIU
Davant el fet de que en els dies passats alguna organització s’haja atribuït la responsabilitat del canvi de traçat del transvasament Xúquer-Vinalopó, Xúquer Viu que des del primer dia ha estat present en aquest conflicte lluitant per la cancel·lació del projecte vol manifestar:
- El canvi de projecte, amb la cancel·lació de la presa aigües amunt del Xúquer, a Cortes de Pallàs i el seu traçat que travessava importants espais naturals protegits del Massís del Caroig i La Muela, ha estat, principalment, responsabilitat del moviment social i ciutadà que s’ha generat a la comarca de la Ribera i altres comarques valencianes, com la Costera i la Canal de Navarrés.
- En el procés reivindicatiu d’un Xúquer, una Albufera i uns aqüífers vius han participat tot tipus de sectors: desde grups ecologistes i partits polítics, fins a regants tradicionals, ajuntaments o sindicats. Ningú pot atribuir-se, en solitari, el mèrit d’haver aconseguit transformar el projecte.
- En aquest sentit el paper jugat pels regants del Xúquer i per nombrosos ajuntaments, principalment de la Ribera, ha tingut un paper fonamental en el canvi de posició del govern i en la modificació del projecte original.
- Cal reconèixer igualment la sensibilitat que la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, ha demostrat cap als problemes de l’aigua, qüestionant la política de transvasaments per insostenible i generadora de conflictes, malgrat les presions rebudes, fins i tot, des del seu entorn més proper.
- El coneixement de les xifres reals de la situació del Xúquer, amagades per l’anterior govern, han servit per a demostrar com a inviable un projecte de transvasament que suposava la principal amenaça per a un riu sobreexplotat i amb greus problemes de contaminació i falta de cabal. L’assessorament tècnic ha estat fonamental per a conèixer i entendre l’autèntica realitat del riu.
- La impressionant resposta de la Ribera i altres comarques en la manifestació del 28 de maig a Sueca, on més de 15.000 persones es manifestaren en contra del transvasament, va ser determinant per a posar de manifest l’ampli rebuig social que aquest projecte generava en importants sectors socials i populars.
- L’atribució del canvi de traçat del transvasament Xúquer-Vinalopó per part del govern de la Generalitat Valenciana a les pressions d’un partit concret son fruit de l’interès del PP en confondre a la ciutadania per tal de desviar l’atenció dels valencians i valencianes dels veritables problemes hídrics del país.

El doble joc del PSOE i ERC
RAIMON BONO I IRANZO
Un clàssic a les pel•lícules d’espies és l’agent que practica el doble joc, venent secrets a tiris i troians sense que a la fi es sàpiga massa bé per a qui treballa de debò. A la vida política de la democràcia postmoderna també és molt freqüent aquest fenomen. La seva versió més estesa és aquella en que el candidat de torn fa un munt de promeses durant la campanya electoral tot i que de bon principi ja té la intenció de no complir-les. En aquesta modalitat, pel tant, un és el joc que es practica de cara als possibles votants i altre el que es mostra als poders fàctics.
Ara bé: de vegades es poden donar variacions força complexes, interessants i àdhuc divertides d’aquesta mena de prestidigitació política, de manera que tot plegat pot acabar assemblant-se més a un circ de tres pistes que al fòrum seré on la polis debat les seves qüestions.
Comencem parlant del PSOE i els estatuts. Al País Valencià ha pactat amb el PP una reforma vergonyosa, esquifida, que com a única novetat introdueix la potestat del President de la Generalitat de dissoldre les Corts i convocar eleccions abans que acabe la legislatura. Els seus socis parlamentaris al Congrés dels Diputats (Esquerra Unida i ERC) li demanen esmenar el text durant el tràmit parlamentari per tal que aquest reconega la unitat de la llengua catalana i rebaixe al 3% la clàusula de barrera per obtenir representació a les Corts Valencianes. El PSOE es tanca en banda amb l’excusa que aquest és un text consensuat amb el PP i que no és de bon gust desfer a Madrid el que han pactat a València. Exactament el contrari que el que pretenen fer amb l’Estatut de Catalunya: pactar amb el PP la introducció d’esmenes per a aigualir-lo i deixar-lo ben aplanat, a desgrat que prèviament l’hagen consensuat al Parlament de Catalunya amb totes les forces polítiques tret del PP. Resumint: sí es pot canviar el que es pacta amb CiU, Iniciativa-Verds i ERC a Catalunya, però és intocable el que s’ha pactat amb el PP al País Valencià. I que no vinguen amb romanços que una cosa és el PSOE i altra el PSC, que per alguna cosa estan al mateix grup parlamentari i comparteixen òrgans de govern tant al partit com a les institucions. Senzillament doble joc.
Doble joc com el que practica ERC quan a Catalunya impulsa un Estatut que al seu article primer afirma amb rotunditat que Catalunya és una nació mentre que la seva federació regional valenciana (filial que es presenta sota la marca ERPV) diu que defensa la república dels Països Catalans. En què quedem? Catalunya és una nació tota sola o és part d’una nació que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó? O simplement es tracta de dir en cada lloc allò que més convé, tot i que siga contradictori? Per cert: realment farà valdre ERC el seu suport parlamentari a l’executiu espanyol per a introduir modificacions a l’Estatut valencià o tot quedarà en arranjada de cavall i parada d’ase? El preu del silenci seran els pressupostos de l’Estat?
Un conegut primer ministre britànic deia que en política es podia enganyar alguns durant molt de temps o molts durant poc de temps, però que no es podia enganyar sempre tothom. El PSOE i ERC no semblen estar d’acord amb el Sr. Churchill. En tot cas al nostre país ens cal una alternativa que siga capaç de disputar-li al PP la seva brutal hegemonia a les institucions valencianes i al mateix temps irrompre com una alenada d’aire fresc per posar fi al bipartidisme carrincló que tant ha empobrit la vida política dels valencians. Sense trampa ni cartró, sense trucs, sense dobles jocs.

Raimon Bono i Iranzo
Secretari de comunicació d’Esquerra Valenciana

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
CRÒNICA DEL LEVANTE-EMV DEL DARRER DIUMENGE D’OCTUBRE
SUPORT. MORERA FA EL SÍMBOL DE LA VICTÒRIA RODEJAT DE NACIONALISTES BASCS, GALLEGS, CATALANS I ILLENCS

Els nacionalistes congreguen a centenars de seguidors en el tradicional Aplec del Puig
J. M. R., València
El Bloc va fer ahir una crida al PSOE perquè protegeixin en el Congrés la modificació del text d’Estatut i donen suport la rebaixa del llistó del 5% per a tenir representació en les Corts. Enric Morera va ser rotund en aquest punt a l’assenyalar davant els centenars d’afiliats i simpatitzants que van acudir al tradicional Aplec del Darrer Diumenge d’Octubre al Puig, que «el PSOE té l’oportunitat de trencar la hipoteca amb el PP» protegint la rebaixa del 5% per a «situar-se al costat dels que volem un estatut més democràtic».
Morera va qualificar l’acord entre PSOE i PP de «Estatut de vergonya», al temps que denunciava que el seu contingut «bloqueja qualsevol possibilitat de canvi real en la política valenciana». Per això, va ser especialment dur amb l’actitud dels socialistes a qui va acusar de realitzar una «col·laboració impagable» amb el PP. En aquest sentit va assenyalar que «el PSOE no és un partit que puga representar les aspiracions dels qui volem un País Valencià diferent» i va presentar l’acord com «una mostra més que el PP i el PSOE són molt sovint dues cares de la mateixa moneda». En el seu discurs, Enric Morera va criticar les conseqüències de les polítiques del PP en el Consell en matèria agrícola, industrial i de serveis públics. Especialment dur es va mostrar el líder nacionalista respecte a la política de l’aigua, acusant al PP d’impulsar «una estratègia calculada d’incentivar l’enfrontament entre valencians, entre unes comarques i altres» pel que va destacar que «el govern del PP és, també, el govern de la crispació».
Suports al Congrés de Diputats
Per la seua banda, els representants del PNB, BNG i CiU presents en el Puig se van comprometre a defensar al Congrés de Diputats les esmenes del Bloc a l’Estatut. En aquest sentit, la diputada gallega Olaia Fernández va qualificar de «discriminació antidemocràtica» la barrera del 5%, mentre que Josume Ariztondo, secretària de l’Euskadi Buru Batzar, va recordar que al País Basc va ser el propi PNB qui va eliminar aqueix llistó electoral pese. «Això és el que fan els partits que actuen pensant al seu país i no sols en els seus interessos partidistes», va comentar.
També el portaveu de CiU al parlament de Catalunya, Felip Puig, va avançar el suport a Madrid perquè «l’Estatut deixe de ser el de la vergonya i passa a ser el de la dignitat del País Valencià» al mateix temps que es comprometia a ser «els vostres representants en la defensa del valencià i de la unitat de la llengua». Puig va assenyalar que CiU es mostrarà «combatiu contra les ingerència dels qui utilitzen el País Valencià com a camp de batalla d’uns interessos que no són els valencians». Però, igualment, va criticar la «ingerència» de «aquells altres que van molt de nacionalistes i estan utilitzant per als seus interessos al País Valencià», en al·lusió a Esquerra Republicana. Una crítica subscrita pel portaveu del PSM Pere Muñoz, que va denunciar les actituds extremistes que, al seu parer, «destrueixen la pedagogia nacionalistes que estem fent».

IEC
INAUGURACIÓ DE LA DELEGACIÓ D’ALACANT DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
L’Institut d’Estudis Catalans inaugura la Delegació d’Alacant amb un acte el dimecres 2 de novembre, a les 19 hores, a la Seu Ciutat d’Alacant de la Universitat d’Alacant. Hi està prevista la participació del rector de la Universitat d’Alacant, Ignasi Jiménez Raneda, i del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner. Durant l’acte, Carles Solà, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i conseller d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, pronunciarà la conferència “L’enfortiment dels lligams acadèmics i de recerca en l’Europa del coneixement”.
Dia: dimecres 2 de novembre, a les 19 hores
Lloc: Seu d’Alacant. C/ Ramón y Cajal, 4. Alacant
Cal confirmar l’assistència per telèfon, 965 903 906, o per correu electrònic: protocol@ua.es.

Més informació en
Observatori de la Llengua
Seminari permanent sobre la normalització lingüística a Alacant
Seu Ciutat d’Alacant
Vicerectorat d’Extensió Universitària
Universitat d’Alacant
Av. Ramón y Cajal, 4
03001 Alacant
A/e: observatori@ua.es
Web: http://www.ua.es/spv/observatori

FOTOS de Ximo Rodrigo

Les aturades de la Marxa, on Enric Tàrrega fa les seus tradicionals intervencions, seran:
Quilòmetre Zero Torres dels Serrans. Eixida a les 9.15
900 metres Ermita de Sant Llorenç, en el carrer Sagunt
2 km 400 m. Sant Miquel dels Reis
3 km 800 m. Barranc de Carraixet i Cementiri on està soterrat
Gaietà Ripoll el darrer ajusticiat per la Inquisició.
9 km 200 m Les ventes de l’Emperador. Bar Federico. Esmorzar
13 km 900 m Ermita Sant Jordi
14 km 500 m Arribada al Puig

Trens de rodalies per a tornar el darrer diumenge d’octubre a València des del Puig: a les 14:07; 15:12; 16:12; 17:07; 18:07; 19;12; 20:12;…
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.

La Marina i la Ribera,
l’Horta, els Ports i la Safor,
Vall d’Albaida, la Costera,
la Plana de Castelló.

Albocàsser, Elx i Alzira,
Carcaixent, Sagunt i Alcoi,
Ontinyent, Carlet, Gandia,
Almassora i Vinaròs.

El Garbí i el Puig Campana,
el Montgó i el Montcabrer,
Calderona, Bèrnia, Aitana,
Montot i Benicadell.

Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.

[lletra de la jota d’Al Tall. Deixeu que rode la roda.LP-1977]
————————————–
[article escrit el darrer diumenge d’octubre de l’any passat, el 2004]
Història de la Marxa a peu i Aplec al Puig del Darrer Diumenge d’Octubre
Ara fa 44 anys del primer “darrer diumenge d’octubre”, que en realitat va ser un tercer diumenge.
Els inicis vénen de la corporació de Lo Rat Penat, que com tots els anys, el diumenge següent al 9 d’octubre, realitzaven una processó cívic-cultural al Puig; el recorregut es feia des de l’ermita de Sant Jordi fins al Monestir. Però les joventuts d’aquesta corporació - entre els qui hi havia Enric Tàrrega, els germans Codonyer, Francesc Cueva, Alfons Bonafont, Antoni Bargues, Albert Thous, Eugeni Boscà i d’altres- volien trencar amb aquesta tradició exclusivament cultural i fer una convocatòria amb contingut polític. Va ser el 1960, al diumenge següent de l’acte cultural al Puig, que aquests joves van convocar el I Aplec de la Joventut del País Valencià a la Font de Sant Vicent de Llíria , encetant d’aquesta manera la tradició del valencianisme modern al fer una convocatòria política de reafirmació nacional.
A l’aplec de Llíria va seguir el d’Alcoi, el de Castelló i el de Bocairent, on la Guàrdia Civil va impedir-ne la celebració. A l’any següent, convocat l’aplec a La Vall d’Uixó, tornaren les dificultats i per aquest motiu es va convocar al diumenge següent - el darrer diumenge d’octubre de 1964 - la primera Marxa a Peu des de València al Puig. Les marxes a peu al Puig, dels darrers diumenges d’octubre, van durar cinc anys, fins que, al 1968, el governador civil va tancar la població del Puig per a impedir l’entrada dels marxadors nacionalistes.
Ofegat el moviment polític en aquest mes d’octubre, el nacionalisme valencià es va refugiar en els actes culturals. La Societat Cultural El Micalet i la llibreria Concret van convocar els Premis d’Assaig Joan Fuster, que el 1970 lliurava el seu primer premi a Francesc Vallverdú. A l’any següent Eliseu Climent recollia la idea i convocava els Premis Octubre que amb el temps tant d’èxit cultural i repercussió social han esdevingut.
A l’any 1977, mort ja el dictador, el nacionalisme polític torna al Puig i en els anys successius els aplecs se celebren a les places de bous. Però legitimada la Monarquia per la Constitució de 1978 i reconduït el procés autonòmic valencià pels partits espanyols, els aplecs es van deixar de convocar i només el PSAN va mantenir-ne la convocatòria a la muntanyeta de la Patà i la Marxa a peu es va deixar de realitzar.
No va ser fins al 1991 que la Marxa a peu al Puig va ser recuperada i ho va fer l’Assemblea per l’Autodeterminació. Una altra vegada era Enric Tàrrega qui conjuntament amb Rafael Sena, Màrius Fullana, Jesús March, Emili Villalba, pare i fill, Xelo Santandreu i jo mateix, entre d’altres, es vam decidir aquell any tornar a eixir a la carretera per aplegar-se al Puig.
A l’any següent, en incorporar-me a UPV, vaig fer la proposta que va ser recollida per Enric Capilla i Enric Morera, perquè la formació nacionalista organitzés la Marxa i convoqués a l’esplanada l’Aplec. UPV encetava així, des de l’any 1992, el seu acte multitudinari al Puig.

Vuit anys després, el 20 d’octubre del 2000, sense que el nacionalisme polític hagués entrat al parlament valencià i en vistes a les eleccions autonòmiques del 2003 vaig escriure, en un article que publicà el Levante-EMV, el següent:
“No sabem si encara estem a temps, però pensem que caldria que el BLOC - l’únic nacionalisme amb representació institucional local, però encara fora del nostre parlament- obrira el seu Aplec del Puig, perquè es visualitzés aquesta mena d’Entesa per un Tercer Espai que des d’Esquerra Unida (tota ella i no sols una part), Els Verds del País Valencià, Esquerra Valenciana, Esquerra Republicana del País Valencià, PSAN, Revolta, Valencians pel Canvi i la resta de l’esquerra emancipadora, transformadora, nacionalista i, també, la llibertària, fins al BLOC, aparegueren junts per anar configurant una important proposta valenciana de progrés per al 2003 que condicionés la política de la propera Generalitat”

I concloïa dient:
“Tal vegada aquest any no hem arribat a temps per a fer-ho. Però caldrà des d’ara treballar per no desaprofitar cap cita o mobilització per a fer visible aquesta Entesa pel Tercer Espai de manera que el primer “darrer diumenge d’octubre” del segle XXI, el de l’any que ve, siga una fita històrica que ens marque el camí per arribar amb força, en el 2003, al palau dels Borja, ensems, l’esquerra transformadora i el nacionalisme valencià”

Tothom sap el que va passar el 2003, cadascú per la seua banda. El Bloc se’n va quedar fora i el PP va continuar amb la majoria absoluta. Allò que vaig escriure en l’any 2000 continua sent vigent ara en el 2004 en vistes al 2007.
Tornarem, tots plegats, a caure en la mateixa pedra?
De moment aquest “Darrer diumenge d’octubre” [ el del 2004], una vegada més, sembla que tornem a anar cadascú pel seu compte i així, companys i companyes, tindrem dreta i antivalencianisme per a temps. A què esperen els nostres dirigents, fonamentalment els d’EUPV i els del Bloc, i darrera seu la resta, per a posar-se d’acord de veritat i recollir per damunt del 10% al 2007?

[fins ací l’article escrit l’any passat, el 2004]

Eguany, darrer diumenge d’octubre del 2005, sembla que hem avançat una mica perque representants de l’Entesa faran unes salutacions en l’aplec del BLOC. Esperem que l’any que ve siga ja el de la presentació de la candidatura unitària que ens face entrar en força al parlament valencià al 2007.
Víctor Baeta i Subias de l’associació Constantí Llombart