Tret de la pàgina de DiariParlem:
Pel seu interés reproduïm a continuació un article d’opinió que ha aparegut hui en el diari Levante-EMV, en el qual els seus autors, membres de l’Associació Salvem l’Horta de Vera i Alboraia, expliquen l’operació urbanística que pretén portar a cap l’equip de govern d’esta localitat de l’Horta Nord que, entre altres coses ,eliminarà 400.000 m2 d’horta d’eixe terme municipal.
JOSÉ ALONSO i JOSÉ VICENTE DOLZ - President i vicepresident de l’associació Salvem l´Horta de Vera i Alboraia
El passat mes d’agost, els més de cent agricultors propietaris de terrenys d’horta productiva, és a dir, de l’horta de la què han viscut els nostres pares i iaios, vam conéixer pels mitjans de comunicació la decisió que havia adoptat l’alcalde d’Alboraia, Manuel Álvaro, d’expropiar 400.000 m2 d’horta -nostra horta- per a justificar una gran operació urbanística subtilment camuflada per un macroprojecte de trasllat i construcció d’un complex d’oci, un més, sobre la qual cosa hui en dia representa el mitjà de vida per a més de cent famílies. És a dir, sobre un alt percentatge de l’horta d’Alboraia.
Mal comencem (pensem en veu alta), quan el senyor Álvaro, alcalde anomenat pels veïns d’Alboraia per a cuidar dels seus interessos i millorar la seua qualitat de vida, traïx un percentatge dels seus veïns, agricultors que vivim normalment allunyats d’eixos despatxos en què es prenen les grans decisions immobiliàries, i ho fa, a més, amb la nocturnitat i la traïdoria de no comunicar-nos-ho i iniciar els tràmits en ple estiu, limitant la nostra capacitat de reacció i resposta.
A partir dels mitjans de comunicació coneixem, més o menys, que l’alcalde hi ha previst traslladar la superfície comercial que actualment descansa junt amb la platja de la Patacona a l’interior, a les nostres terres, per a poder construir amarraments i vivendes de luxe. Tot això a fi d’un hipotètic bé social, perquè la major ironia és que ens tiren de les nostres cases i ens arrabassen la nostra terra per mitjà d’un expedient d’expropiació fonamentat en este argument tan gastat i xafat que s’ha convertit el bé social.
Suposem que es referirà al bé de tots aquells que puguen permetre’s comprar una vivenda de luxe a preus tan desorbitats que, hui per hui, el 90% dels veïns d’Alboraia no se’l podrien permetre. Els propietaris dels més de 400.000 m2 que l’alcalde d’Alboraia pretén omplir de ciment no trobem cap bé social i, menys encara, cap bé per als veïns d’Alboraia en l’inici d’unes obres faraòniques que es realitzaran per mitjà de la constitució d’una societat mixta, mitat ajuntament mitat sociocapitalista -que jo sàpia un soci capitalista té com a principal finalitat l’ànim de lucre, compartit en este cas amb les necessitats de finançament de l’Ajuntament-, per a la construcció de vivendes de luxe, amarraments i una gran superfície que portarà la massificació i posarà fi a la tranquil·litat de què, fins a la data, han disfrutat els veïns d’este municipi.
Tampoc no trobem cap bé social en el fet que ens arrabasse les nostres terres, ens tire de les nostres cases i ens condemne a un futur d’incertesa, perquè no ha d’oblidar, senyor alcalde, que tots nosaltres, jóvens i majors, som agricultors i vivim, com han viscut els nostres avantpassats, de la nostra horta.
L’operació que ha presentat a tots menys als principals interessats en ella, és a dir, als agricultors, a qui tirarà al carrer per a poder realitzar-la, és en el fons una operació urbanística amb què al final de la jugada es van a destruir 400.000 m2 d’horta. Quelcom que equival a arrancar-li a València un dels seus pulmons verds. I això és així per molt que el seu aparell de propaganda populista cante als quatre vents que es tracta d’una operació pensada per al bé social, amb la contradicció afegida que crearà un cinturó verd per a Alboraia i que l’horta continuarà sent sòl protegit. És a dir, vosté protegirà una parcel·la de sòl d’horta, però al seu aparell de propaganda se li oblida dir que amb l’altra mà destruirà 400.000 m2 d’horta, sent jutge i part al mateix temps. Això no està gens bé, senyor alcalde, ni tan sols en política s’han d’admetre tan males arts. L’associació i les més de 100 famílies a qui represente tampoc trobem bé social enlloc, senyor alcalde, ni justificació per al seu projecte. Molt menys per a les seues formes i el tracte que ens ha donat.
[Text traduït amb el programa SALT 3]