NOTA DE PREMSA (ECONOMIA-TELECOMUNICACIONS)
Telefónica ha incrementat la quota mensual de lloguer de línia un 80% des de la seua privatització en 1997
No obstant ha reduït la seua plantilla en més de 40.000 treballadors i retallat els drets laborals, motiu pel qual en l’actualitat hi ha 2 vagues indefinides que van a complir 3 mesos de duració
Des que en 1997 el govern decidís la venda del 20,9% de les accions i procedir així a la privatització total de Telefónica d’Espanya, la quota de lloguer de línia, que és la que més afecta els xicotets usuaris i famílies, s’ha incrementat en més d’un 80%. En 1998 el lloguer de línia era 1242 pessetes al mes (7,464€), en 2005 la quota de lloguer de línia és 13,4316€.
Açò ha suposat que en només vuit anys tots els usuaris, però en especial els de menys consum, han vist incrementat el seu rebut de manera considerable. Si a açò afegim l’altíssim increment que les telefonades locals ha sofert, tenim com resultat que la despesa familiar en telèfon és ara molt major que fa vuit anys (tenint en compte el IPC) i tot això a pesar de les baixades del preu de telefonades nacionals i internacionals i l’ús de la telefonia mòbil com a alternativa per a realitzar moltes telefonades.

Any * / Quota mes % / Incremento desde 1998
1998 / 7,464€
2000 / 8,666€ / 13%
2001 / 10,4696€ / 40%
2002 / 11,676€ / 56%
2003 / 12,6196€ / 69%
2004 / 13,1684€ / 76%
2005 / 13.4316€ / 80%

* No ha sido posible disponer de la cuota de alquiler en 1997.

A pesar d’aquest increment, l’actual direcció de Telefónica està immersa en un procés de destrucció d’ocupació fix a través d’expedients de regulació d’ocupació, per la qual cosa la plantilla que va arribar a ser de 75.000 treballadors abans de la seua privatització ha passat als 30.000 actuals, i serà de 25000 a final de 2007.
Aquesta reducció de plantilla ha suposat per a la majoria dels treballadors actuals de l’empresa un increment excessiu en la càrrega de treball per la falta de personal en totes les unitats, per la qual cosa l’empresa ha decidit no complir els acords firmats en el Comitè Central de Seguretat i Salut i manar a realitzar treballs considerats fins ara perillosos a persones en solitari, quan abans era necessari el mínim de dues persones.
Aquest incompliment ha sigut respost pels treballadors de GMO(Grup mòbil operatiu) afectats amb una vaga indefinida, que va començar l’1 de juliol, es realitza tots els divendres durant 1 hora, en tots els torns.
Aquesta vaga ha sigut convocada per la CGT i coincidentment per una coordinadora de sindicats i una altra per diversos comitès provincials. El seguiment d’aquesta vaga ha anat augmentant de manera creixent cada setmana fins a arribar al 60% de la plantilla afectada.
D’altra banda, en el departament de Comercial (Negocis i Professionals) hi ha convocada per CGT una altra vaga indefinida, d’una hora de duració tots els dimarts, d’àmbit estatal i coincidint amb una altra de la Coordinadora de Sindicats. Afecta principalment a les províncies de Madrid, Barcelona, València, Sevilla i Corunya, va començar el passat 27 de juny i està motivada fonamentalment per la pressió laboral que l’empresa exerceix sobre aquests treballadors, el treball i dels quals pressió els està provocant una excessiva càrrega mental, segons estableix les avaluacions de riscs psicosocials del Ministeri de Treball.
La resposta d’actual direcció de Telefónica, en compte de buscar vies de negociació ha sigut l’exclusió sindical i la repressió contra diversos treballadors per formar part d’un comitè de vaga del sindicat Alternativa Sindical, en considerar l’empresa que aqueixa vaga és il·legal. (La legalitat de la convocatòria de la CGT no és qüestionada per l’empresa).
Així, s’ha procedit a entregar 10 cartes d’acomiadament per formar part dels citats comitès de vaga, que l’empresa considera il·legals.
Telefònica ha passat de ser una empresa pública exemplar, a ser una empresa privada l’únic fi de la qual és el benefici empresarial, oblidant-se del servei telefònic i de l’ètica laboral. Es dóna la paradoxa que Telefónica, sent pública, disposava de més de 75.000 treballadors i obtenia grandiosos beneficis que repercutien a les arques de l’estat, després de la seua privatització en 1997 l’estat ha subvencionat a l’empresa la destrucció de 45.000 llocs de treball fixos.
Per a una major informació poden contactar amb Gustavo Garzo Martínez, telefonant al mòbil 639 98 18 77.