Manifest de la Confederació General del Treball de Catalunya
amb motiu de la Diada de l’11 de Setembre de 2005.

LLUITAR EL PRESENT, GUANYAR EL FUTUR
És 11 de setembre, diada de les catalanes, persones que sobrevivim i som explotades: treballadores, aturades, pensionistes, precaritzades, pageses, menystingudes per les estadístiques oficials, immigrades, detingudes, preses, discriminades, empobrides, perseguides per la nostra acció sindical, política, social, pel nostre color de pell, perquè no tenim papers, perquè okupem.

Som tot això i molt més, però no som víctimes, ni botxins. No tenim Estat ni tampoc no el volem. No tenim capital, ni armes químiques ni mitjans de comunicació de masses, però tenim una cultura o moltes cultures que es fan també als casals, centres socials okupats, ateneus, seccions sindicals i cases, entossudides en no desaparèixer en el no res de la globalització capitalista, sense llengua, sense nom, sense rumb.

Tenim moltes cares i procedències. Tenim un o molts projectes anticapitalistes.
Tenim el passat de poble combatiu i llibertari, amb grans idees i projectes en que emmirallar-nos, de la mà de Salvador Seguí, Isabel Vilà, Joan Peiró i tantes d’altres. Tenim un present desdibuixat, de lògica estatista, mercantilista i individual. Però sobretot tenim un futur.
Perquè el futur és dels pobles. Un demà en que les llengües no siguin minoritzades, on les cultures siguin respectades, on les persones facin casa seva en el racó del planeta que vulguin, on la subsistència no passi per treball precari, abusiu i estressant amb que diferenciar-nos les unes de les altres, un demà sense imperialisme ni drets de conquesta, un nou món en que ens autoorganitzem lliurement, per pobles, barris i afinitats. El altre-món-és-possible serà conformat de països com el nostre o no serà.
Des de l’anarcosindicalisme català cerquem aquest futur, lluny de constitucions europees que ens imposen capitalisme i militarisme com l’essència d’un nou supraestat al servei dels poders econòmics; lluny del nou talant espanyol que ens ven una suposada forma de participació dins un federalisme mal entès en mans de les èlits polítiques i empresarials; lluny també del tripartit de les formes i pocs continguts, que segueix privatitzant, especulant, criminalitzant… com tot govern al servei de l’estatisme i el capital; i lluny del sectarisme present tant en els qui atorguen patents de catalanitat com en els que posen en entredit la vàlua revolucionària de les catalanes.
Perquè el poble català som llavor de la transformació social, junt a tants d’altres pobles, i no ens cal quatre barres monàrquiques ni contes de reis i espases. Ens cal unitat, superar prejudicis, fugir de l’auto-odi però també del fonamentalisme, obrir els ulls a la diversitat ètnica i cultural que és ja la nostra pròpia, no perdre ni un segon en personatges signa-manifestos que només cerquen protagonisme, parlar amb les persones, espais i col·lectius que ens envolten, treballar-hi colze a colze per la emancipació personal, social i nacional; cada organització des del seu àmbit -la CGT als llocs de treball, als convenis col·lectius, a les assemblees de treballadores, a les reunions d’immigrades, a les denúncies, a les vagues i aturades- la resta de col·lectius en els seus espais de lluita, confluint en una riuada de gent decidida a deixar de ser passat, per ser futur.

L’11 de Setembre, tothom al carrer!

CGT de Catalunya
www.cgtcatalunya.org