MARCOS: “LA UNIÓ EUROPEA HA D’ESTABLIR ARANZELS LABORALS PER EVITAR EL DUMPING SOCIAL”
Gloria Marcos, Coordinadora d’EUPV, denuncia “el cinisme” de Justo Nieto perquè “el Consell finança la deslocalització i a Nieto li hem sentit, més d’un cop, animar els empresaris a traure fora la producció”
La Coordinadora d’Esquerra Unida del País Valencià, Gloria Marcos, denuncia “el cinisme amb que el conseller d’empresa pretén fer-nos creure que està preocupat per la indústria tèxtil valenciana. Anar al port per dir que retornen els contenidors al mar és només un gest de cara a la galeria” perquè, segons recorda la dirigent de la formació d’esquerres “el Consell té una línia directa de finançament per a la deslocalització i obertament, més d’un cop, a Nieto li hem sentit animar els empresaris a traure del País Valencià part de la producció”.
De la mateixa manera, la Coordinadora d’EUPV recorda el Partit Popular que “la Constitució Europea que ells van defensar (afortunadament tocada de mort en aquests moments), junt al PSOE, preveu la desaparició de tot tipus d’aranzels en nom de la lliure competència, i lliberalització del tèxtil (com la del calçat i altres) és només la punta de llança del que passarà amb la resta de productes industrials i, fins i tot, amb els serveis quan entre en vigor definitivament la Directiva Bolkestein”.
“Front a aquest model -diu Marcos- de desindustrializació promogut per Europa i compartit pels governs espanyol i valencià. Des de l’esquerra, venim reclamant la instauració d’uns aranzels laborals que posen fi a al dumping social, és a dir, que cap producte que no assegure haver estat produït per treballadors i treballadores amb cobertura social, en condicions laborals dignament remunerades, amb els drets sindicals reconeguts i efectius i amb paràmetres medi ambientals equiparables als nostres no puguen competir amb els nostres productes”.
Per a la dirigent d’esquerres “estem davant d’un Consell merament mediàtic que es dedica a practicar una política per pregonar una altra. Nieto ha passar d’amenaçar Camps amb dimitir, quan sorprenentment va tenir un atac de dignitat sobtat, a apropiar-se de l’estratègia de Blasco que amb la mà dreta signa la destrucció del territori i els recursos naturals mentre li se plena la boca parlant de sostenibilitat. Aquest és el vertader estil de la política de l’executiu de Camps, la desvergonya entronitzada en executiu. Els consellers fa temps que van renunciar a gestionar per convertir-se en propagandistes, els seus mèrits davant del president ja no es mesuren en la seua capacitat (que no en tenen) per solucionar problemes sinó en el nombre i la grandària dels titulars que aconsegueixen”.






