El PP andalús i el PA argumenten que no es pot considerar de segona la seva autonomia
Redacció de l’AVUI
Les dues autonomies que, al marge de Catalunya, tenen més avançat el debat sobre la reforma de l’Estatut, Andalusia i les Illes Canàries, no es volen quedar enrere en el sostre d’autogovern que acabi acordant el projecte català i a través de les declaracions dels seus líders o del coneixement dels esborranys ahir es va concretar una mica més aquesta intenció.
El president del PP a Andalusia, Javier Arenas, va subratllar l’argument general dels conservadors espanyols en la línia que la reforma estatutària “no és una prioritat” per als ciutadans de la seva comunitat, però, un cop hi estan posats, Andalusia ha d’aconseguir al cap i a la fi les mateixes competències que obtinguin la resta de territoris que estan canviant els textos estatutaris, en referència a Catalunya. “Perquè no som una comunitat de segona; Andalusia és una comunitat de primera en l’Espanya constitucional”, va proclamar. Malgrat aquest desig, que al País Valencià s’ha concretat en l’anomenada clàusula Camps perquè automàticament la comunitat amb menys sostre s’equipari a la que en tingui més.
Arenas va apuntar que encara no ha arribat l’hora d’analitzar com s’inclourà concretament aquesta via en el futur text autonòmic d’Andalusia. En qualsevol cas, un altre dels líders andalusos, en aquest cas el portaveu adjunt del grup parlamentari del Partit Andalusista, Ildefonso Dell’Olmo, va demanar ahir per a Andalusia “el mateix respecte que per a Catalunya” pel que fa a la seva consideració de “nació històrica”.

Marginació andalusa
El dirigent andalusista va advertir, en aquest sentit, que la consideració d’atorgar “privilegis” a Catalunya en la tramitació i validació del nou Estatut provocaria la marginació d’Andalusia i que, “si algú gosés privar” aquesta comunitat dels mateixos drets històrics, es podria produir una reacció ciutadana similar a la dels anys vuitanta, quan es va incloure inicialment Andalusia en les comunitats d’autogovern de via lenta.

A la banda canària, que prepara una de les reformes més ambicioses de l’Estat, ahir va transcendir que l’esborrany que es troba en debat al Parlament canari i que es preveu aprovar a finals d’any contemplarà que les lleis estatals continguin condicions específiques de les illes, derivades de les característiques geogràfiques de llunyania i insularitat. Aquesta adaptació de l’Estat a la comunitat, que té en compte les directives de la Unió Europea per a les regions ultraperifèriques, afectaria matèries que ara mateix són de competència estatal. Entre aquestes matèries se situen els ports i aeroports, com en el cas català.