Barcelona se’ls va de les mans a l’Ajuntament
FOTO: Habitatge a cel obert a BCN. Botiguers i veïns pensen que l’Ajuntament és incapaç de controlar BCN. La FAVB i el Consell de Gremis titllen la situació d’insostenible.
Tant Eva Fernández, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, com Miquel Àngel Fraile, secretari i portaveu del Consell de Gremis, van coincidir ahir a qualificar la situació d’alguns barris de la ciutat d’”insostenible”.
Fernández opina que cal un debat a fons sobre el model de ciutat que es vol. “Quin es el futur productiu de la ciutat? -es va preguntar-. L’Ajuntament ens ha fet creure que només es pot créixer a partir del turisme”. Turisme al marge, creu que en l’incivisme hi conflueixen altres elements que caldria analitzar a fons, i afirma que també entre la població autòctona s’ha produït un relaxament molt important de les actituds que incideixen en la convivència. Fernández afirma que mai com ara havia tingut la sensació que l’Ajuntament està perdent el control de la ciutat. Fraile, que com a portaveu del Consell de Gremis ja ha demanat que es reuneixi el Consell de Ciutat per debatre la qüestió, no es creu aquest anunci de les noves ordenances. “Tenim prou lleis i prou normatives per acabar amb els actes il·lícits, alegals i incívics, com ara els trilers i els venedors de la manta o de llaunes, la petita delinqüència o les mares romaneses demanant caritat amb nadons”. Afirma que el model de seguretat vial no s’ajusta a les necessitats i reclama, igual que Fernández, una Guàrdia Urbana més propera als veïns.
[tret de la secció BUSTIA del’AVUI]
Incivisme a Barcelona
No entenc la gent que es queixa de l’incivisme a Gràcia o a Barcelona en general, ja que crec que Barcelona és la millor ciutat del món: puc estar borratxo o beure una llauna de cervesa o un got de mig litre fent la xerrada amb la Urbana; puc orinar o escopir davant seu, o fins i tot fer grafits; puc cridar o cantar en grup lliurement fins a la sortida del sol, etc. Tot això ho he viscut o ho he vist fer. També tinc un amic que té una 49 i li va canviar el xumet per un que fes més soroll i poder presumir -evidentment, la Guàrdia Urbana no n’hi ha dit res.
Potser molesto alguns o molts veïns, però el Sr. Clos sap que nosaltres som les úniques persones que sentim i vivim el carrer i la ciutat, i aquests que es queixen en el fons són uns pringats que no saben viure i que tan sols saben treballar.
Gràcies, Sr. Clos, per tenir la ciutat més liberal d’Europa, i no faci cas d’aquesta xusma que només pensen a treballar i pagar impostos. Barcelona, endavant!
Joan Portella Marimon
agost 28th, 2005 at 10:35 pm
[tret de La Vanguardia]
En el paraíso del Gòtic
CARLOS GONZÁLEZ - 27/08/2005
BARCELONA
Turistas y no turistas llegan al gran paraíso de los gamberros que se llama Barcelona con su sede central en la plaza George Orwell del Barri Gòtic. Ya saben que aquí pueden hacer todo lo que no pueden hacer en sus ciudades, incluso antes de llegar conocen la rutina de cada día. Todo comienza en la tarde, se van reuniendo los coleguillas, reparten los camellos la cocaí-na en bolsitas pequeñas, se fuman porros a los ojos de todo mundo y hacen el trueque del día - dos pastillas por un trocito de setas o dos rayitas en la cabina de teléfono-, hecho esto, llega la hora estelar: son los reyes del Gòtic. Las botellas de cerveza se estrellan en las paredes, alaridos musicales por doquier y muestras de camaradería dándose unos cuantos puños o agarrándole el trasero a alguna chica rubia. ¡Hey! No pasa nada, todo es jugando, todo es divertido. Felices orinando a la vista de todos, tirando sus tetrabrik de sangría en la calle. La libertad es plena, todos son hermanos, camellos, indigentes, turistas y los lateros también.
La policía y la urbana pasan revista por si acaso aparece un vecino aguafiestas. A las cuatro de la mañana llegan los temibles BCNeta con sus mangueras y obligan a una pausa. Una hora más tarde ya están los vendedores de latas de cerveza, las guitarras, las trompetas y los tambores para continuar la fiesta en la plaza hasta que abran los after ilegales de los alrededores de Escudellers a las seis.
Aquellos que no pueden permitirse tal lujo, esperarán a sus colegas en la plaza con radio a todo volumen escuchando un flamenquito o salsa vieja. Y vuelta a comenzar.