Davant l’anunciada reforma de la Llei Laboral hi ha molts aspectes, tots d’ells importants, que es podrien tractar. No obstant això hi ha un, objectiu habitual dels empresaris, que voldria comentar en aquestes línies: l’acomiadament improcedent.
De les distintes formes d’acomiadament existent (raons tècniques, organitzatives, disciplinàries) és l’acomiadament improcedent el més dolorós. Es produeix dit acomiadament quan l’empresari, sense causa legal alguna, acomiada a un treballador. Sembla obvi, considerant el dany que l’acomiadament pot causar en la vida dels treballadors, que la Llei protegeix a aquests impossibilitant que l’acomiadament improcedent es produisca. No és així. L’empresari té dret a indemnitzar o readmetre al treballador. És a dir, el capritx d’algú pot privar a un altre del seu mitjà de vida.
Aquest acomiadament va acompanyat d’una indemnització que, considerant l’origen de la mesura i els efectes que l’acomiadament improcedent provoca en el treballador acomiadat i en la seua família, em sembla insultant, almenys en situacions, com l’actual, allunyades de la plena ocupació.
Doncs bé, a pesar d’això, i segons el que podem llegir en la premsa, el govern espanyol, que es diu socialista, pretén abaratir aquest acomiadament, és a dir, vol afavorir l’arbitrarietat. Segons llegim, la patronal mostra la seva satisfacció per aquesta mesura. ALS sindicats espanyols no els he escoltat.
En l’actual circumstància econòmica, en la qual és freqüent que una persona aturada esgote les prestacions per atur sense que trobe un nou treball, l’acomiadament improcedent té un efecte diferit que moltes vegades no es contempla: la reducció de la prestació de jubilació quan aquesta es produeixi. Per això, si som conscients que ens trobem davant un abús del poderós, si sospesem els efectes immediats i futurs que té l’acomiadament, arribarem a la conclusió que aquest acomiadament no deu ser permès en cap concepte. I en el cas hipotètic que l’empresari es negués a rebre a l’acomiadat, la indemnització deuria garantir al treballador arbitràriament acomiadat, a càrrec de l’empresa i subsidiàriament el seu equip directiu, el salari (actualitzat segons el conveni aplicable) que de fet vingués percebent fins que trobés una nova ocupació. Igualment es mantindria l’obligació de cotitzar, a càrrec de l’empresa o el seu equip directiu, a la seguretat social.
D’aquesta forma s’assolirien tres efectes: 1. El treballador improcedentment acomiadat no patirà en la seua economia les conseqüències de l’acomiadament improcedent. 2. El treballador no patirà de cara al futur les conseqüències econòmiques de períodes sense cotització. 3. S’alliberaria a la Tresoreria de la Seguretat Social de despeses traspassades per les decisions arbitràries d’alguns empresaris.
No devem cedir els treballadors davant aquest atac. Devem exigir que no s’abarateixen les indemnitzacions pels abusos. No permetem que qui s’autodefineixen com socialistes ens juguen aquesta nova dolenta passada.
Josu Ikatzategi - Donostia
[tret de GARA]