FOTO: Benidorm des de la Serra Gelada
—————-
El ple de l’Ajuntament de l´Alfàs del Pi va rebutjar el projecte per a la instal·lació d’una desalinitzadora a la Serra Gelada, entre els termes municipals d’aquesta localitat i Benidorm, proposat pel Ministeri de Medi Ambient. Amb aquesta decisió, aprovada amb els vots favorables del PP i en contra de l’oposició, l´Alfàs del Pi se suma a El Campello, que era una altra alternativa que barallava l’Executiu central per a la ubicació de la planta la zona, i a Torrevella, ambdós governats per populars, a la seua oposició a la construcció de plantes desalinitzadores. L’alcalde de l´Alfàs, Gabriel Such, va justificar la negativa de l’equip de govern en què la citada planta estaria ubicada dins del recentment declarat Parc Natural de Serra Gelada.
Aquesta era una de les alternatives que barallava el Ministeri de Medi Ambient per a abastir d’aigua a les comarques del sud del País Valencià, mentre que les altres dues alternatives s’ubicaven en El Campello, municipi que també ha expressat el seu rebuig recentment en un ple municipal. (més…)

Senyor Alberto Gonzales
Fiscal General dels EUA

Com s’ha informat en la premsa internacional, el passat 9 d’agost la Cort d’Apel·lacions de l’Onceno Circuit d’Atlanta va declarar nul el judici celebrat a Miami, on es va condemnar a Gerardo Hernández Nordelo, René González Sehwerert, Ramón Labañino Salazar, Antonio Guerrero Rodríguez i Fernando González Llort, els quuals s’havien infiltrat en els grups extremistes cubà-americans del sud de la Florida per a obtenir informació sobre l’activitat terrorista contra Cuba. El seu empresonament ja havia sigut declarat il·legal pel Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides.
Des de fa set anys, aquests cinc joves romanen en presons de màxima seguretat; han sofert incomunicació en cel·les de càstig per llargs períodes i a dos d’ells se’ls ha privat del dret a rebre visites dels seus familiars.
Ara, després de l’anul·lació del judici, res justifica que romanguen a la presó. Aquesta arbitrària situació, tan dolorosa per a ells i les seues famílies, no pot prolongar-se. Els sotasignats reclamem el seu immediat alliberament.

Wole Soyinka, Adolfo Pérez Esquivel, Nadine Gordimer, Desmond Tutu, Rigoberta Menchú, Noam Chomsky, Oscar Niemeyer, Mario Benedetti, Harry Belafonte, Pablo González Casanova, Ernesto Cardenal, Thiago de Mello, Danny Glover, Eduardo Galeano, Alice Walker, Manu Chao (més…)

Xúquer-Vinalopó: falses promeses del PP
FRANCESC DE P. BURGUERA
Diu el vicepresident del Consell, Víctor Campos: «Nos preocupa la insolidaridad con el agua dentro de la Comunidad». Mire, el primer cas d´insolidaritat en la qüestió de l´aigua l´han demostrat el Consell del qual es vosté vicepresident i l´anterior presidit per Zaplana. Des de 1997, la Generalitat Valenciana s´ha compromés, en diverses ocasions a portar a terme les obres de modernització dels regadius histórics del Xúquer. En aquell any, el Consell del PP reconeixía la «importancia decisiva» de la dita modernització i va prometre que les obres estaríen acabades en el 2002. En 1998, en aprovar-se el Pla de Conca del Xúquer, es feia menció a la citada importancia de les obres perquè això posibilitaría una transferencia de 80 m3, gràcies als sobrants que la modernització dels regadius generaría. En el 2001, el president Zaplana firmava un Conveni amb la Unitat Sindical d´Usuaris del Xúquer en el que es reconeixía la urgencia de les obres de modernització per garantir el trasvassament Xúquer-Vinalopó. El senyor Zaplana es comprometía a executar d´inmediat les obres, invertint 22.600 milions de pessetes per a modernitzar els regs en 226.000 fanecades, divides en 45 sectors.
El cas és que estem en el 2005, i les obres que la Generalitat presidida per Zaplana prometía en 1997 que en el 2002 estaríen finalitzades, encara apenes si han començat. Al dia de hui, dels 45 sectors, tres están en obres i un altre s´ha adjudicat. Els altres 41 están esperant com qui espera a Deu.
¿On está la solidaritat dels polítics del PP, que venen governant-nos tants anys seguits, amb els regants del Xúquer? ¿Qué sa´han fet les promeses sobre les obres ¡d´urgència decisiva!? I el que es pitjor: ¿qué s´han fet dels diners? (més…)

La secció d’Esquerra Republicana de La Foia de Castalla dubta que la venda del 100% de Famosa siga la solució per poder afrontar l’incertesa que l’empresa està creant als treballadors, ciutadans d’Onil i de la comarca de la Foia.
Els republicans afirmem que la política desenvolupada pel PP esta portant al sector de la joguina a la crisi més greu de tota la seva història.
Esquerra Republicana creu que la venda de Famosa no garantirà l’estabilitat que Onil està buscant. Ara per ara el sector de la joguina, i especialment la nina, necessita del recolzament de la Generalitat amb polítiques d’inversió al sector. La Generalitat està més pendent de fer polèmica amb l’aigua i la llengua que donar recolzament, tant econòmic com moral, a tots els empresaris i treballadors de la Foia.
Els republicans de la Foia també critiquem el paper jugat per l’ajuntament d’Onil: Amb la primera venda, fa 3 anys, va tenir un espectador d’excepció, el a les hores alcalde Rozalén (PP) i amb aquesta ultima venda als espectadors del tripartit colivenc (PSOE-BNV-EUPV).
També lamenten que una empresa com Famosa tinga que vendre les seves accions per poder afrontar projectes (Esquerra Republicana recorda que els veïns d’Onil encara esperen les promeses de la creació d’una planta industrial de construcció de ciclomotors de 49cc), mentre la Generalitat li dona l’esquena i fa una política de camps de golfs i cement, que sistemàticament ve practicant el PP.
Prova de la política del PP al sector de la joguina és el paper inexistent desenvolupat per l’Institut Valencià de Finances (IVF) i pel Conseller d’economia amb el tancament i posterior suspensió de pagaments de Jesmar. Només el Conseller d’economia Camps ha fet un esforç sobrehumà realitzant aquestes declaracions: “Jesmar té un futur prometedor”. A més d’un se li tindria que caure la cara de vergonya contemplant el goteig costant de tancaments d’empreses de joguines.
Esquerra Republicana del País Valencià - La Foia de Castalla

FOTO: David Ivars, Isidor Mollà i Xavi Tro, regidors de CIBE/BLOC
———————-
COMUNICAT DEL GRUP CIBE/BLOC SUBVENCIONS DIPUTACIÓ
En la passada campanya electoral el nostre alcalde Juan Bta. Rosselló i el seu grup el Partit Popular és van dedicar a amenaçar als benissers i benisseres que anaven als seus mitings electorals, la amenaça era ben fàcil. Els dien que si el partit que guanyava a Benissa no era el mateix que governava a la Generalitat i a les Diputacions provincials no podriem arreplegar cap subvenció. Eixes eren les seues pobres propostes, anem a votar al PP ací i a la Generalitat perquè si no no arreplegarem cap euret. És una actitut poc elegant i poc democratica i extorsionant però que vistos els resultats electorals funciona. Doncs bé, anem a vore ara les subvencions que ha arreplegat Benissa en esta última legislatura, anem a vore si als benissers i benisseres ens va tan bé com ells diuen i ens volen fer creure.
La seua principal promessa va ser que anaven a construir un nou hospital a Benissa (curiosament esta promessa tambè la feen els alcaldes de Teulada i Calp, els dos tambè del Partit Popular), lamentablement per a nosaltres no tindrem cap hospital al sud de la comarca, ni a Benissa, ni a Teulada, ni a Calp i a més a més la Conselleria de sanitat esta fent el possible per endarrerir la construcció del nou hospital a Dènia, tot i que será de gestió privada (cosa que no ens sembla bé perquè nosaltres defensem la sanitat pública) el nou hospital s’ha de construïr siga com siga el més prompte possible en una comarca com la nostra, on la sanitat és practicament tercermundista.
Un altre projecte on s’han burlat dels nostres ciutadans i ciutadanes, és la piscina coberta, cal recordar que la piscina de Benissa serà financiada a 3 parts, però no iguals com ens ha fet creure l’alcalde. Ell ens va dir que l’Ajuntament de Benissa, la Generalitat Valenciana i la Diputació d’Alacant financiaran amb un 33% per cada administració i aixó es fals, la piscina coberta ens costará 400 milions de les antigues pessetes, 330 milions els pagará l’ajuntament de Benissa, i la resta, sols 70 milions, els pagarán entre les altres dos institucions, curiosament, ells que sempre s’omplin la boca que en els anteriors governs no es va fer res, resulta que quan a Benissa governava el CIBE/BLOC i es va fer el Palau d’esports “Sant Pere” el va pagar integrament la Generalitat Valenciana i aixó que erem un grup independent i no el mateix partit que manaba a la Generalitat, cal recordar que al poble de Xàbia la pagará integrament la Generalitat Valenciana, tot i que el P.P. local presumeix de Director Territorial d’Esports, que recordem és el benisser David Serra. Aixó és un clar exemple del poc pes politíc que tenen el nostre alcalde i el P.P. de Benissa.
I per acabar cal recordar que la setmana passada coneixiem les subvencions que destinava la Diputació d’Alacant a la marina alta, on també Benissa ha fet el ridicul aconseguint l’últim lloc en el ranking, som el poble que menys diners ha aconseguit, aixó ho hem d’agraïr com no al PP de Benissa que esta clar que no mira pels interessos del nostre poble. A continuació posem unes xifres prou aclaridores:

Subvenció: 107.000€ per a restaurar monuments a la Marina Alta
Dènia, Gata i El Verger reben 16.699€ (els 3 municipis amb governs progressistes). Parcent 14.795€, la Vall de Gallinera 11.899€, Teulada 13.324€, Ondara 10.340€ i a Benissa ens quedem només en 7.016€, possiblement les sobres, en fí, una miseria. Com poden vore les xifres són prou aclaridores i serán objecte d’una pregunta que li farem a l’alcalde en el pròxim ple ordinari de setembre. S’imaginen vostés que els nostres politícs del P.P. local amb una bona dedicació exclusiva cobraren segons el benefici que li aporten al poble? Posiblement algun mes és quedarien sense vore un sol euro.

Pepa Chesa (BLOC): “La Conselleria deuria prendre mesures en una problemàtica que és conseqüència, entre d’altres coses, de la saturació de la sanitat pública valenciana”

La Secretària d’Organització del BLOC, Pepa Chesa, s’ha fet ressò este matí de la preocupació existent entre els professionals de la salut valencians per l’alta incidència de casos d’agressions als seus centres de treball. En paraules de Chesa “els professionals de la salut es veuen obligats a contindre els excessos verbals, i físics, d’alguns usuaris, i això sense que per part de la Conselleria de Sanitat es prenguen mesures per evitar eixes situacions”.

La dirigent nacionalista ha informat que “l’increment de la violència als centres de salut afecta tant a metges com a personal d’infermeria i d’administració”, però ha matisat que “la situació és especialment greu en els serveis d’urgències”. En eixe sentit, Chesa ha lamentat que “massa sovint es confia l’atenció dels serveis d’urgències quasi exclusivament als metges interns residents (MIR), amb la qual cosa les direccions dels centres incompleixen allò que hauria de ser el període de pràctiques dels MIR”. En conseqüència, ha continuat Chesa, “són els MIR els que més greument estan patint els casos de violència als centres”.

Chesa ha reclamat el conseller Vicente Rambla que pose mesures per “previndre i combatre els episodis de violència que sovintegen als hospitals i centres d’atenció primària”, i ha suggerit la constitució, a tots els centres de salut, de “comissions de prevenció de la violència, on estiguen representats els diferents estaments laborals, a través de les quals s’elaborarien estratègies per reduir la conflictivitat i garantir la seguretat dels treballadors”. A més, la dirigent nacionalista ha demanat la Conselleria que “mantinga el control sobre el treball que duen a terme els metges en pràctiques per evitar situacions d’abús com les que es produeixen en alguns centres”

Mentides i drets
Francesc Ferrer i Gironès

Pel que sembla el partit que va en contra dels «Drets Històrics» ha ordenat que tots els seus militants escriguin o facin declaracions per denigrar no solament els «drets històrics» que estableix la mateixa Constitució espanyola, sinó fins i tot el concepte d’aquests drets, la finalitat d’aquests drets, i la justícia que representen aquests drets. Però es veu i es nota que, en donar-los aquestes consignes, no han tingut ni la més petita delicadesa de fornir-los-hi un estudi o un informe o, si més no, un argumentari que expliqués o justifiqués el rebuig frontal a la reivindicació d’aquests drets. La realitat és que potser els militants que han fet els articles o les declaracions són ignorants de la història nacional de Catalunya, i sense voler han dit mentides molt grosses. Mentides de tal envergadura que més que portar llum, han fet fum. D’aquesta manera hom no pot avançar. La mentida mai no podrà ultrapassar la realitat dels drets. (més…)

La coordinadora d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Glòria Marcos, ha manifestat aquest matí la seua “profunda preocupació” pel desenvolupament del ple d’ahir de les Corts en torn al canvi de traçat del transvasament Xúquer-Vinalopó i per “algunes lectures posteriors” que ha qualificat com a “irresponsables”. Marcos, en eixe sentit, ha instat el Partit Popular a “deixar d’instigar de forma immediata l’enfrontament fratricida de l’aigua entre les comarques valencianes i alacantines”. “Les Corts han aprovat una cosa molt determinada però, una volta plantejada l’exigència al govern central, s’ha de tornar al diàleg, a la calma i a la recerca de solucions consensuades al màxim. Qui faça càlculs electorals i més encara territorials amb aquest tema és un suïcida i un irresponsable”, va explicar.
En eixe sentit, Marcos va exposar que l’actual dinàmica “és un suïcidi per a la cohesió i la convivència del País Valencià i més encara quan del que s’està parlant no és d’aigua per als agricultors i el consum humà, que nosaltres creguem que s’ha de garantir, sinó d’una sèrie de recursos per a explotar un creixement urbanístic ferotge i que va a conduir-nos en un termini més o menys curt al col•lapse econòmic i mediambiental”. La responsable d’esquerres va recalcar que “no es pot exigir solidaritat per a fer determinades coses que atempten contra el territori i el medi ambient” i va destacar que “ha quedat demostrat que les polítiques de transvasaments són inútils, cares i una font inesgotable de conflictes”. Marcos va advertir al PP que “les bronques entre comunitats poden tenir una rendibilitat electoral determinada, però entre ciutadans i territoris d’una mateixa comunitat són molt mala cosa i podem penedir-nos durant anys de com s’està desenrotllant el tema del Xúquer-Vinalopó”.

El número 7 del butlletí informatiu de Veu Pròpia ja està disponible en la web. Conté una entrevista amb el president de la Societat Coral «El Micalet» de València, Tonetxo Pardiñas, i articles de Puri Pinto, Toni Fernàndez, i Julià-Vicent Rey, de la Intersindical Valenciana, així com notícies de l’entitat i cartes dels lectors.

FOTO: TONETXO PARDIÑAS (Guitiriz, Galícia) és president de la Societat Coral El Micalet. Aquesta entitat centenària és un dels referents culturals i cívics de la ciutat de València i de tot el País Valencià. A banda de les nombroses activitats musicals i relacionades amb la dansa, acull la companyia de teatre El Micalet i organitza els premis literaris El Micalet, contribuint de manera decisiva a la promoció i la difusió de la creació artística en valencià.

Veu Pròpia ¿Com arriba un gallec a ser president d’una de les entitats cíviques i culturals valencianistes més importants del Cap i Casal?

Tonetxo Pardiñas No crec que el lloc de naixença siga cap problema. Quan un arriba a un lloc ha d’optar per integrar-s’hi o no. Jo vaig optar pel sí. Em vaig acostar a la Societat Coral El Micalet per les meues filles, primer quan la major va començar a cantar a la coral infantil «El Raconet» quan va fer els quatre anys, al març del 1992. La menuda quasi va començar a caminar ací a la seu de la societat.

VP Parla’ns un poc de la teua trajectòria personal. ¿Quan vas arribar a València? (més…)

L’Assemblea de Barri de Sants (ABS) ha anunciat aquest matí la seva intenció de presentar una querella criminal contra els responsables dels aldarulls que el passat divendres van estar a punt de causar una tragèdia durant les Festes Majors de Sants.

La intenció de l’ABS és presentar la querella els propers dies, un cop s’hagin identificat els agents de seguretat de l’empresa Securitas i els agents del Cos Nacional de Policia que van protagonitzar els greus incidents. Segons l’ABS, els primers van irrompre a la plaça de Sants, al costat del recinte de la festa major alternativa, i van deixar anar un gos rottweiler sense morrió que va ferir diverses persones que assistien al concert o que simplement anaven pel carrer, entre elles un agent de la policia nacional, i els segons van efectuar trets contra els veïns que s’aplegaven a les rodalies de l’estació de Mercat Nou, un dels quals va impactar contra una paret.

Un dels portaveus de l’ABS ha denunciat que el tret que va impactar contra la paret estava a una alçada de1,80 metres, que va ser llançat en horitzontal contra la multitud i que d’haver tocat algú hauria estat una tragèdia. La policia científica ha reconegut que el tret es va realitzar amb una arma reglamentària, malgrat que no assegura que s’efectués el passat dissabte a la matinada. (més…)

El gran mapa dels Països Catalans.
Impulsat per la UCE. Amb el suport de la ICFP.
30/08/2005
L’edició d’aquest estiu de la UCE ha servit també per a presentar un nou mapa dels Països Catalans. Mapes de ma en relleu i mapes de grans dimensions (com el de la fotografia) que ocupaven places, edificis i la sala d’actes central de la Universitat.
Un esplèndid nou mapa d’excel·lent presentació, fet sota la direcció d’en Joan Becat, que recull les nostres terres perfectament i on en les versions de mida reduïda es dona la característica a la Franja que es destaquen les viles de Fraga i Calaceit, mentre que en les mitjanes i grans apareixen també Mequinensa, Benasc i les capitals de comarca, és a dir, Benavarri, Tamarit i Vall-de-roures.
La gran obra ha estat impulsada per la pròpia UCE i hi han col·laborat organitzacions territorials d’activisme cultural de tots els Països Catalans, entre elles pel País Valencià la Federació Escola Valenciana, pel territori insular l’Obra Cultural Balear i l’Obra Cultural de l’Alguer, per Andorra la Societat Andorrana de Ciències, etc. I lògicament per la Franja de Ponent no ha faltat el nostre suport, el de la Institució Cultural de la Franja de Ponent. També hi ha col·laborat la Unió Europea.
Enhorabona a tots per proveir-nos d’un mapa com cal!
————————

Institució Cultural de la Franja de Ponent, Avinguda Catalunya, 44 44610 Calaceit (Matarranya)

Obsessió compulsiva
Desclot (AVUI)
El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, ha suggerit que, si el PSOE considera “anticonstitucional” el nou Estatut aprovat per les Corts Valencianes, Catalunya en té la culpa. Al País Valencià -el país que Don Francisco no reconeix perquè, de país, només n’hi ha un- els catalans tenen la culpa de gairebé tot. Perquè llueix i perquè surt a compte. Només cal imaginar-se durant uns segons què passaria si, al final, Espanya -i el concepte que en tenen els mateixos valencians- tingués la culpa d’alguna cosa, com ara del retrocés de la llengua pròpia, que Camps i els seus mariachis han convertit en un residu emprenyador i escassament folklòric.

Don Francisco afirma que Catalunya en té la culpa, de l’hostilitat del PSOE respecte al seu Estatut, perquè el partit de Zapatero es cura en salut. Si accepten el concepte de “drets històrics” al text valencià, haurien d’embeinar-se’l igualment al text català. Per tant, Catalunya en té la culpa. Això és magistral. A pagar-ho, els de sempre… El president de la Generalitat Valenciana hauria de fer un petit esforç intel·lectual. Difícil empresa, però possible amb una dura dedicació. Ell mateix va fer incloure en l’Estatut una clàusula segons la qual el País Valencià tenia dret a demanar qualsevol competència que aconseguissin els altres. Un punt que va reivindicar pensant exclusivament en Catalunya, per allò de “Si ells tenen ONU, nosaltres en tenim dos”, que Camps recordarà perfectament de l’ambient familiar. Doncs ara cal que s’apliqui la fórmula: com que Catalunya no pot tenir drets històrics, perquè ni el PSOE ni el govern pretesament federal ho volen, el País Valencià, tampoc… I no pot pas queixar-se’n, perquè la idea és d’ell.

El dia que els que governin el País Valencià siguin conseqüents i analitzin de debò d’on vénen els problemes, potser milloraran. És el PSOE -i només el PSOE- qui pretén retallar l’Estatut valencià -un text, per cert, que arriba a Madrid amb la manicura feta-. I és el secretari general de l’ex-PSPV-PSOE -ara només PSOE-, Joan Ignasi Pla, el principal responsable autòcton de l’actitud dels seus col·legues a Madrid. Pla és incapaç de convèncer un transportista que li cal una retallada en el preu del gasoil. Amb socialistes com els de casa, el PP guanyarà per majoria absoluta al País Valencià quan els populars s’hagin extingit a Espanya per falta de vocacions i el PSOE hagi instaurat el sistema de partit únic.

14, 15 i 16 de Setembre 2005, UJI de Castelló (La Plana).
L’objectiu del congrés és abordar els nous enfocaments i problemàtiques als quals s’enfronten els estudis de gènere i feministes, així com crear un fòrum per a les dones joves que treballen tant des de la teoria com des de la pràctica per a aconseguir una major participació i visibilitat de les dones en les societats. Finalment, el congrés permetrà la comunicació entre diverses generacions de dones, des de les ’clàssiques’ del moviment feminista fins a les més joves, de manera que sigui possible analitzar i posar en comuna els debats vigents.

Les dones joves es neguen al feminisme?, és el feminisme un moviment de classes mitges il·lustrades?, les dones joves s’allunyen cada vegada més d’ell?, existeixen nous feminismes?, què plantegen teòrica i pragmàticament?, es busquen noves formes de fer política feminista?, les joves feministes tenen diferents formes d’actuació? (més…)

FOTOS: L’anagrama del vi Maduresa i les vinyes a la vessant nord de la Serra Grossa (L´Om- bria), a 550 metres d’altitut al terme de Moixent (La Costera), en primavera i en hivern.
———————————-
CRÍTICA: QUÈ BEURE
Maduresa, el triomf de la voluntat
Celler del Roure, Moixent (DO. València)
JOAN C. MARTÍN
EL PAÍS - 30-08-2005
La boca és el millor, amb un to de canyella, roure torrat i un gust final de regalèssia
Celler Del Roure de Moixent és una xicoteta bodega que fa el millor negre de tota la DO València. La curiositat és la seua segona marca, Les Alcusses, perquè la primera, Maduresa, és un negre més contundent però menys aconseguit que Les Alcusses, qui per la seua finor ha conquerit una legió de seguidors de paladar cosmopolita. Per què Les Alcusses ha aconseguit una acceptació més intel·ligent que el Maduresa?, que també és més car. A causa de l’estil definició, perfectament aconseguit en Les Alcusses però no en el Maduresa de les primeres anys. L’estil definició és el valor més important d’un vi i és l’indicador de la grandesa. En alguns cellers ocorre açò perquè han aconseguit per al seu primer vi la benedicció d’influents comunicadors, i el més conegut i influent de tots és sens dubte Robert Parker. Veig les puntuacions de Parker i sé que tast amb sensatesa i justícia els vins que puntua, però aqueixos vins no són els únics grans, són els que l’agrada i valora, i punt. Maduresa és sens dubte un vi fet amb manyaga, amb una viticultura de precisió (la mateixa que Les Alcusses) però el resultat no és el mateix. Per què? (més…)