Arribarà el dematí que el plor serà d´alegria
JOAN FRANCESC PERIS - Co-portaveu d´Els Verds del País Valencià

Nosaltres, els verds valencians hem ratificat el nostre compromís per un Estatut amb més competències, més democràtic, més valencià, més respectuós amb els símbols històrics i la llengua del nostre poble, un Compromís per la sostenibilitat i pels drets socials i ambientals del País i hem dit no al pacte del PP i PSOE. Cal un Estatut amb més capacitat per a fer polítiques d´integració social i cultural per als nouvinguts, des del màxim respecte als nous valors que ens aporten a la nostra valencianitat.

No serà possible un País més verd si el text de l´Estatut incorpora sota l´eufemisme de la «redistribució dels sobrants d´aigua de conques excedentàries» l´obsoleta política hidràulica dels transvasaments. Perquè no hi ha futur verd ni sostenible, per molt que malgasten la paraula, quan els senyors Camps i Pla inclouen en el text de l´Estatut l´ article 17 per a justificar que el Xúquer se l´emporten cap a Villena. Allà, el personatge que reclama l´aigua promou milers de vivendes i camps de golf, i des d´allí es repartirà cap al sud, no per als agricultors del Vinalopó, sinó per als constructors, per a urbanitzacions fetes des de l´especulació més salvatge i amb la necessària connivència de polítics corruptes.

Els Verds no volem un Estatut que consagra la mort de la Ribera i la mort de la ja agonitzant Albufera de València, per a vergonya de tots nosaltres que assistim impotents a la desaparició d´un dels nostres espais més emblemàtics. Solament des de la incoherència més absoluta o la manca absoluta de criteri clar sobre la qüestió es pot entendre que el senyor Pla critique a l´alcalde de Tortosa, del PSC, per celebrar la derogació dels transvasament de l´Ebre, que ha aprovat el govern de l´Estat del seu partit. Al temps, amb el ja esmentat article 17, deixa en mans del senyor Camps la possibilitat de continuar la matxacona demagògia del Agua para Todos. Eixa campanya de les paelles gratuïtes, l´espot publicitari de Canal 9 del llaurador esquifit mirant la carxofera, pura propaganda del PP pagada amb diners públics, per a la insostenible exigència de l´aigua de l´Ebre, mentre el Segura és una claveguera, es reclassifiquen milers d´hectàrees de sòls forestals moltes vegades incendiats anteriorment o se´ns amenaça amb una llei del conseller Blasco que considerarà els camps de golf d´interès comunitari.

Nosaltres volem un Estatut que diga clarament que el poble valencià aposta per la nova cultura de l´aigua, per la sosteniblitat, les energies renovables.. Volem un Estatut que prohibisca les centrals nuclears al nostre territori i obligue al soterrament de les línies d´alta tensió. Volem un Estatut digne d´un sí massiu en un referèndum de tot l´electorat valencià, -referèndum de ratificació que tampoc es convocarà ara- per a que puguen fer festa com a Tortosa, els alcaldes de Vinaròs i Oriola, de Sueca, de Cullera, de la Valldigna i Barxeta, d´Alzira, de Sumacàrcer i Antella, de Castelló de la Ribera i de la Vall de Cofrents i tots els Ajuntaments que un dia votaren la via del 151.

Volem un Estatut que tanque definitivament les portes al blaverisme, la única violència política que ha patit el poble valencià i que ha tingut total impunitat des de la transició.

Recordem que ací les bombes s´han posat als domicilis de Joan Fuster i Sanchis Guarner, i que ací qui moria assassinat era Miquel Grau, posant cartells del 9 d´octubre de 1977. Quan la major manifestació que es recorda per aquests carrers de València,… quan encara estaven vives totes les esperances,… quan encara no ens havien traït per dues vegades els partits espanyols del bipartidisme estèril que solament saben ofrenar noves glòries a Espanya.

Volem, com molta gent del poble valencià, que el nostre Estatut diga clarament i definitivament que ací, al nostre País, quan diguem valencià sempre hem sabut que és la nostra manera de dir la llengua que parlem els valencians, els mallorquins, els menorquins, els catalans, els andorrans, els aragonesos de la Franja, la gent del Rosselló i la de l´Alguer.

I volem un Estatut que ens permeta poder viure en valencià sempre, a casa i al carrer, a l´escola i a l´Administració, a la botiga del barri i també al Corte Inglés.

No hi haurà poble valencià al territori sense la llengua, com no hi ha bosc sense arbres després d´un incendi com no hi ha marjals si s´aterren les albuferes per a que alguns pocs es facen d´or..

Però, Els Verds del País Valencià volem compartir una reflexió: Algú del Partit Socialista del País Valencià no ha pensat com podem mobilitzar a la societat progressista valenciana, a milers i milers de persones, moltes d´elles joves que fins ara no voten, en la campanya electoral del 2007, el 300 aniversari de la derrota d´Almansa, si ells, els socialistes ara pacten, per segona vegada, un Estatut a la baixa, decebedor, secessionista, insostenible i antidemocràtic amb els botiflers. D´on treurem la il·lusió col·lectiva per un canvi real al nostre País, si ells, els socialistes, ara blinden l´Estatut, la llei electoral, la llei de comarques, la pròpia reforma, amb els hereus dels que ens guanyaren a Almansa.

No es pot ara pactar un Estatutet amb el PP que nega repetidament la Plaça de Bous un 25 d´Abril a Acció Cultural per a després demanar a tots els que ens quedarem al carrer sense escoltar a Llach amb les senyeres i les entrades pagades en la mà, que ens posem a treballar per a fer President a qui ara signa el pacte. Hem de fer-li arribar als socialistes de manera clara i contundent que ha de rectificar i encara està a temps de fer-ho durant la tramitació de la reforma al Congrés dels Diputats..

Si no ho fa, caldrà més que mai una mobilització activa per aconseguir al 2007 un canvi real, no el torn pacífic de que tot canvie per a que no canvie res. Hem de fer possible una nova política alternativa, de progrés, radicalment democràtica, verda i valenciana que possibilitarà un Estatut més digne. Sols així quan amb molt més del 5% estem a les Corts, llevarem la barrera del 5% per salut democràtica i garantia de la pluralitat de pensament. No es governarà, ni hi haurà País, si no es respecta una real pluralitat política que es ben patent a molts Ajuntaments on el PSOE si sap reclamar-nos unitat de progrés per a governar front al mateix PP amb qui ara, incomprensiblement, pacta.

Si ens ho proposem, és possible que arribe un nou dia i un nou temps, el temps de la recuperació de la dignitat del poble valencià. I com deia l´estimat Ovidi, arribarà el dematí que el plor serà d´alegria.