Valoració final de curs
L’STEPV-Iv DÓNA UN SUSPENS A LA CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORT I UNA NOTA EXCEL.LENT AL PROFESSORAT I A LA COMUNITAT EDUCATIVA. El Sindicat de Treballadores i Treballadors del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) considera que la Conselleria de Cultura, Educació i Esport no ha superat el curs escolar. Hi ha tota una sèrie de problemes endèmics que no hi troben una solució per part de l’Administració Educativa valenciana. Això condueix al deteriorament del sistema educatiu valencià, especialment i, amb més força, als centres públics. Malgrat tot açò, l’ensenyament gaudeix d’una notable vitalitat que prové de l’esforç del professorat i del conjunt de la comunitat educativa i que compensa la falta de previsió de l’administració en temes tan importants com l’atenció a la immigració, la introducció de les TIC, el manteniment dels centres superant la falta de recursos o l’ensenyament en valencià.
Negociacions
Les negociacions s’han caracteritzat per les insuficiències, no han donat, ara per ara, els resultats previstos. El deute econòmic i la falta de recursos financers del govern valencià està entrebancant-les i retardant-les.
A l’ensenyament públic, el passat 15 de febrer es va signar, entre totes les organitzacions sindicals del sector i la pròpia Administració, un protocol de negociació per impulsar el sistema públic i millorar les condicions de treball del professorat. Malgrat que la signatura de l’acord va ser una fita important ha estat malbarada per la pròpia Administració Educativa. A la data d’avui la majoria dels temes continuen sense tancar-se amb un acord: millores de les condicions del professorat interí, reducció de la jornada lectiva als majors de 55 anys, convocatòria de les llicències per estudis, acord per millorar l’educació infantil…
Quan els temes de temes de prevenció i salut laboral, la situació, a data d’avui, és la següent:
La constitució del serveis de Prevenció ha estat acordada amb molts anys de retard. Ara cal exigir que es completen i es doten totes les places mitjançant un sistema àgil, democràtic i transparent.
Els accidents laborals i les malalties professionals tenen una insuficient i farragossa cobertura.
Les adaptacions del treball per les persones amb problemàtiques especials no tenen la regulació escaient.
La irrupció mediàtica de la problemàtica de la violència en centres escolars, pùblics i privats, ha estat abordada d’una manera insuficient i demagògica, malgrat les declaracions públiques de l’Administració.
Una bona part dels centres escolars continuen sense tindre ni tan sols els preceptius plans d’emergència i autoprotecció.
Pel que fa a les negociacions de l’ensenyament privat, l’Administració incompleix els seus compromisos, entrebancant el procés negociador perquè impedeix aplicar els acords, signats a juliol de 2004,i millorar les condicions laborals del personal que treballa als centres concertats. Ni s’ha abordat la negociació dels sexennis, ni de la reducció de la càrrega lectiva, ni temes com les aules d’integració a Secundària.

Organització i funcionament del sistema educatiu
La improvisació és d’altra característica generalitzada al sistema educatiu. Tot un seguit de temes que afecten a l’organització i funcionament dels centres no s’han planificat adequadament. Entre aquests temes estan:
L’elecció dels equips directius amb una normativa rebutjada pel conjunt de la Comunitat Educativa que suposa la designació de les direccions per l’Administració i no l’elecció democràtica per part del Consell Escolar dels Centres.
L’ensenyament en valencià. No hi ha avanços en les etapes de l’educació no obligatòria: batxillerat, formació professional, escoles de règimen especial (conservatoris, escoles d’idiomes, escoles d’art i disseny), ni tampoc continuïtat entre la primària i la Secundària. D’altra banda es continua amb una política d’ignorar sentències dels Tribunals de Justícia que reconeixen la unitat de la llengua o s’ignora aals moviments socials com la Federació Escola Valenciana.
La congelació, quan no regressió, en les despeses de funcionament posen als centres en una situació descapitalització.
No s’han donat avanços en la normativa sobre organització dels centres: com ara l’horari escolar, la possibilitat dels centres d’establir altres models de jornada, com ara la jornada continuada, la negociació del calendari escolar per adequar-lo a les noves necessitats educatives i socials…
Els centres tenen problemes pel que fa als equipament, dotació de mobiliari, l’adequació i reforma dels centres per adaptar-los al requisit de mínims, le pla Creaescola no s’ha activat i el Mapa Escolar del 1996 encara està per finalitzar.

No es destinen suficients recursos als programes d’educació compensatòria ni a l’atenció a l’alumnat immigrant i existeix un endarreriment continu en el pagament dels ajuts econòmics. Tampoc es doten els centes amb aquests programes amb personal de suport docent i no docent.
La regulació de la inspecció educativa està pendent i continuen els nomenaments arbitraris.
La regulació de les escoles infantils públiques de primer cicle (0-3 anys) està aturada des de fa anys.
L’escolarització, sobretot en infantil de 3 anys, ha estat caracteritzada per la amnca de previsió i els pedaços, doncs, al menys en les ciutats més grans, l’oferta, malgrat l’increment obligat de ràtio, ha estat insuficient. Per altra part, els centres de nova creació, en general estan carregats de deficiències.
No s’ha complit el compromís de negociar una nova normativa sobre l’admissió de l’alumnat.

Infraestructures educatives
El pla d’infraestructures està inacabat. Segons les nostres dades entre 85 % -90% dels centres del País Valencià de d’infantil i primària no estan adaptats a la LOGSE. A més a més, existeix una imprevisió en la planificació de noves construccions per atendre al creixement de determinades zones geogràfiques i en etapes o nivells concrets: escoles públiques d’educació infantil, col.legis públics, escoles oficial d’idiomes, conservatoris…
Tampoc s’han donat passos en la millora de la xarxa pública de centres de Formació de Persones Adultes, ni dels serveis educatius complementaris.
Per altra part, el Sindicat ha detectat que le 20% dels centres de secundària necessiten programes d’adaptació de les seues infraestructures.

Nova llei educativa
La presentació d’una nova llei educativa per part del MECD ha estat un fet decebedor per no respondre a les expectatives generades per la Comunitat Educativa. La nova llei no contempla reivindicacions importants dels diferents sectors socials ni el propi programa electoral del partit que governa a Madrid.

Conclusions
En definitiva, malgrat els compromisos signats al protocol de negociació de l’ensenyament públic i l’acord sobre condicions laborals de l’ensenyament privat concertat, no s’ha avançat en molts dels temes i es continua amb la provisionalitat. El govern valencià ha demostrat que està més interessat en una política d’aparador i de confrontació amb el govern estatal que en resoldre els problemes de l’ensenyament, millorar i potenciar la xarxa pública i millorar les condicions laborals i econòmiques del professorat valencià. Per tot açò, l’STEPV-Iv anuncia que si l’Administració no canvia d’actitud i es comencen a cocretar i veure resultats positius en les negociacions convocarà mobilitzacions al sector educatiu a la propera tardor.

València, 24 de juny de 2005