Un dia històric a Barcelona
ANNA notícies - 16 de març del 2002
ANNA es va desplaçar dissabte a Barcelona amb l’autobús que va organitzar el sindicat STEPV-Intersindical Valenciana al que s’havien incorporat afiliats del PUT, Esquerra Valenciana i Revolta.
Barcelona 16 de març del 2002 .- En arribar a l’àrea de Servei Deltebre de l’A-7 varen coincidir amb els tres autobusos que el MRGPV- Pa amb Tomaca, havia organitzat i on es podien veure molts afiliats de la CGT, del PCPV i d’EUPV. També varen coincidir en la mateixa àrea de servei amb un autobús de seguidors del Barça de La Marina Alta que anaven a veure el partit Barça- Madrid. Un sector d’aquest autobús, de la població de Benissa, en estelades i ikurrinyes, es va incorporar als actes contra la Cimera amb el col·lectiu d’Esquerra Valenciana.
Fet que els autobusos del MRGPV anaven a quedar-se a Barcelona fins la finalització del concert de Manu Chao i l’autobús del STEPV tornava a València en acabar la manifestació, es va aprofitar l’ocasió per fer intercanvis de passatgers per a la tornada, en un clima d’allò més solidari i participatiu. A destacar, per allò d’insòlit, la presència en aquells moments, a l’àrea de servei, del Secretari del PSPV-PSOE Joan Ignasi Pla.
Els controls de carretera estaven a partir del peatge de Garraf, on el nostre autobús no va ser aturat perquè darrere nostre venia un autobús basc, amb matrícula SS de Donostia, que si el van escorcollar.
En arribar a Barcelona el col·lectiu d’Esquerra Valenciana carregats amb motxilles on portaven 5000 declaracions sobre la Cimera, ja varen desplegar les seues senyeres valencianes quatribarrades i les banderes roges i van enfilar les Rambles, tot dirigint-se a la zona MACBA i al Centre de Cultura Contemporània, al barri del Raval, on l’organització catalana dels actes Contra l’Europa del capital i la guerra. Un altre món és possible, havia sabut reunir a una munió de col·lectius i persones que estaven preparant les pancartes per a la manifestació de la vesprada i es realitzaven una sèrie d’encontres, actes i conferències. A destacar, per la seua organització, el grup basc Zuzen, organització no governamental, grup d’acció, que anava realitzant en sèrie les seues pancartes i repartien un periòdic en català i anglès on es reivindicava amb l’eslògan ÉS CLAR QUE SÍ, el dret d’autodeterminació, la repatriació dels presos i preses i els drets lingüístics dels bascs. I que un altre món millor és possible i una Europa, i una Euskal Herria, Països Catalans, Irlanda …
Per la vesprada ANNA notícies va fer un seguiment del bloc anomenat Fòrum Social de Barcelona (FSB) integrat fonamentalment pel PSC, ERC i Iniciativa –Verds. Aquest bloc es va donar la paradoxa que va ser la part de la manifestació que no es va poder moure fet que la Via Laietana estava totalment col·lapsada per manifestants i després de més de tres hores aturats aquest gruix de la manifestació i moltes hores després que la capçalera de la marxa havia llegit els parlaments, varen decidir dissoldre’s sense haver donat un pas. Esquerra Valenciana, es va incorporar a aquest bloc i va ser l´unic partit valencià visible en aquest. Durant les més de dos hores d’espera, el membres d’Esquerra Valenciana es varen dedicar a repartir en ma, fonamentalment als afiliats d’ERC, Iniciativa i PSC les 5000 declaracions polítiques sobre la Cimera i on es podia llegir en síntesi el seu ideari polític: esquerra nacional i transformadora, per la sobirania política dels valencians i per la lliure Confederació del País Valencià amb Catalunya i Les Illes. Els membres del Consell Polític, Víctor Baeta i Francesc Santacatalina, es van dedicar tot aquest temps a informar als afiliats i càrrecs institucionals dels tres partits catalans (PSV, ERC ICV) de la constitució de la Mesa per l’Entesa i de la situació política al País Valencià. A destacar la solidaritat que va rebre Víctor Baeta per part de membres de les JERC que al ser reconegut es varen dirigir a ell i li varen manifestar la vergonya que havien sentit al llegir una infamant carta que havia aparegut en contra del dirigent d’EV en un fòrum de JERPV, Baeta va agrair aquestes manifestacions i va reiterar la necessitat de la unió de l’esquerra nacional i republicana al País Valencià “temps al temps” va dir. Esquerra Valenciana va valorar molt positivament la seua presencia en aquest bloc i la bona acollida que tot allò relacionat amb el País Valencià desperta entre els catalans d’esquerra.
Ja de nit i al voltant de l’Estació Marítima lloc d’encontre de l’expedició organitzada pel sindicat STEPV-Intersindical Valenciana i a pocs metres del monument a Colom, es van produir les més violentes càrregues de la policia antidisturbis. El testimoni d’Eloy Moreno d’EUPV que va rebre una bala de goma al cap és un relat esfereïdor. En un moment donat al voltant de les 22.00 quan encara estava per arribar el tercer bloc la policia va decidir tallar la manifestació i sense cap tipus de provocació la va tallar a l’altura de Capitania General disparant i fent retrocedir als manifestants en direcció des del passeig de Colom fins a la Via Laietana i cap el mar. Eloy qualifica l’actuació de la policia com els “afusellaments del dos de maig” fet que els manifestants eren pacífics i fora de retrocedir a l’atac de la policia es varen mantenir dignament resistint les bales de goma que eren disparades directament als caps dels manifestants amb la intenció clara de fer mal, al temps que es cremaven les mans per apartar les bales de gas que els llançaven. ANNA notícies va escoltar els crits dels policies que amb les motos i amb l’ acompanyant de darrere armat amb escopeta deien “Venga, a por estos hijos de puta, vamos a machacarlos” referint-se als pacífics manifestants que amb valentia i dignitat els responien cridant a favor de la llibertat d’expressió i en contra de la violència.
Un sindicalista de la Ford que havia sigut testimoni de com un grup reduït trencava els cristalls dels bancs assegurava que tenia la convicció que l’inici dels trencaments havia sigut per policies disfressats i que va veure com un d’ells amb un casc de moto després entrava lliurement en un cotxe de la policia.
Passades les deu de la nit, agrupats per fi l’expedició - amb la incorporació de Quique Cano i Antonio Arnau membres del MRGPV, la resta es quedava al concert de Manu Chao- Vicent Esteve del STEPV donava la senyal d’eixida i els valencians tornàvem a casa amb la sensació d’haver sigut testimonis i participets d’una manifestació històrica en la llarga i dura lluita per un món millor de persones i pobles, sense guerres ni explotadors, més just, habitable i solidari.